Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
La Nova Cançó és un moviment artístic (dècada de 1960) que va impulsar la cançó en català
Precedents (anys 50):
Els inicis
El 1959, l'advocat Lluís Serrahima va escriure un article titulat "Ens calen cançons d'ara" a la revista Germinabit (predecessora de Serra d'Or).
Es considera el text fundacional de la Nova Cançó perquè expressa la preocupació incipient de l'època per normalitzar la música en català:
« Hem de cantar cançons però nostres i fetes ara […] és greu que no se'n facin de noves, jo almenys no n'he sentides. Podem atribuir-ho a les circumstàncies, però de cançons se'n poden fer de moltes menes i maneres, a més, aquestes circumstàncies no poden per elles mateixes, privar un poble de les seves cançons. És precisament en moments difícils que han nascut gran nombre de cançons, de les boniques, aquelles que els pobles han transformat en una mena d'oració col·lectiva […] Es tracta, doncs, que surtin cançons d'aquest moment nostre […] Què fan els músics que ara són joves? […] Us imagineu si com a França tinguéssim aquesta mena de trobadors com són els 'chansoniers' que anessin pels pobles i per tot el país cantant cançons nostres? […] Però, no vull ésser massa optimista. Potser amb el temps ho aconseguirem. »
El 1961 neix el grup Els Setze Jutges format per gent diversa -no sempre músics- amb la intenció de difondre l'ús del català en la música moderna
El nom remetia al famós embarbussament de difícil pronunciació per als no catalanoparlants i també denotava la seva voluntat de créixer.
Destaquen al principi: Josep Maria Espinàs (escriptor), Miquel Porter i Remei Margarit
El 1962 s'incorporen Delfí Abella i Quico Pi de la Serra (el primer músic)
El 1963 seran 8 amb Guillermina Motta, Enric Barbat i Xavier Elies.
Posterioment s'afegeixen: Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Ramon Bonet i Joan Manuel Serrat
I finalment el 1967 es completa el grup amb els 3 darrers: Maria del Mar Bonet, Rafel Subirachs i Lluís Llach.
Característiques
-influència de la cançó francesa (George Brassens, Jacques Brel...) i el folk americà (Pete Seeger, Bob Dylan... amb el Grup de Folk)
El Grup de folk era un col·lectiu ampli i heterodox (Jaume Arnella, Xesco Boix, Eduard Estivill, Pau Riba, Jordi Batiste...) influenciat pel moviment hippy, amb textos actuals de major compromís social (s'adaptaven les cançons de Bob Dylan en temps real!) i que va connectar amb el públic més jove.
-Raimon desenvolupa al País Valencià un procés paral·lel a aquest moviment (1959 "Al vent")
-primers concerts arreu del país: públic reduït però fidel, manca d'infraestructures (tocaran en casals, parròquies...)
-repertori combinat de versions franceses, folk americà, cançons comercials diverses i temes propis
-recitals en grup: 4 o 5 membres per concert, tots a l'escenari i van cantant individualment
-incipient indústria discogràfica (destaca EDIGSA)
-instrumentació molt senzilla i condicions precàries: cadira i guitarra!
-a imatge d'aquest moviment, sorgeixen altres corrents musicals al País Basc i Galícia
Els anys 70: de la Nova Cançó
a la Cançó Catalana
A poc a poc, el fenomen de la cançó es va popularitzant i el moviment es diversifica:
A més de la cançó, els anys 60 i 70 també van suposar l'origen del pop en català:
Cal destacar alguns fets:
Els anys 80: la travessa del desert
La decadència de la cançó:
Els anys 90: el rock català
Raimon(1940)
Serrat (1943)
Lluís Llach (1948)
Maria del Mar Bonet (1947)
Jaume Sisa (1948)
Companyia
Elèctrica Dharma
El rock català