Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

...de la nova cançó al rock català...

Evolució de la música catalana (1960-2000)
by

Ramon Llanes

on 4 July 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of ...de la nova cançó al rock català...

... de la nova cançó
al rock català...

La Nova Cançó és un moviment artístic (dècada de 1960) que va impulsar la cançó en català
Precedents (anys 50):

durant la dictadura franquista, la música en català era pràcticament inexistent. Només hi havia algun cuplet i una mica de música popular i cant coral
la ràdio era el principal mitjà de difusió musical i estava totalment dominada pel règim
Els inicis

El 1959, l'advocat Lluís Serrahima va escriure un article titulat "Ens calen cançons d'ara" a la revista Germinabit (predecessora de Serra d'Or).
Es considera el text fundacional de la Nova Cançó perquè expressa la preocupació incipient de l'època per normalitzar la música en català:

« Hem de cantar cançons però nostres i fetes ara […] és greu que no se'n facin de noves, jo almenys no n'he sentides. Podem atribuir-ho a les circumstàncies, però de cançons se'n poden fer de moltes menes i maneres, a més, aquestes circumstàncies no poden per elles mateixes, privar un poble de les seves cançons. És precisament en moments difícils que han nascut gran nombre de cançons, de les boniques, aquelles que els pobles han transformat en una mena d'oració col·lectiva […] Es tracta, doncs, que surtin cançons d'aquest moment nostre […] Què fan els músics que ara són joves? […] Us imagineu si com a França tinguéssim aquesta mena de trobadors com són els 'chansoniers' que anessin pels pobles i per tot el país cantant cançons nostres? […] Però, no vull ésser massa optimista. Potser amb el temps ho aconseguirem. »

El 1961 neix el grup Els Setze Jutges format per gent diversa -no sempre músics- amb la intenció de difondre l'ús del català en la música moderna
Destaquen al principi: Josep Maria Espinàs (escriptor), Miquel Porter i Remei Margarit
El 1962 s'incorporen Delfí Abella i Quico Pi de la Serra (el primer músic)
El 1963 seran 8 amb Guillermina Motta, Enric Barbat i Xavier Elies.
Posterioment s'afegeixen: Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Ramon Bonet i Joan Manuel Serrat
I finalment el 1967 es completa el grup amb els 3 darrers: Maria del Mar Bonet, Rafel Subirachs i Lluís Llach.
Característiques
-influència de la cançó francesa (George Brassens, Jacques Brel...) i el folk americà (Pete Seeger, Bob Dylan... amb el Grup de Folk)
-Raimon desenvolupa al País Valencià un procés paral·lel a aquest moviment (1959 "Al vent")
-primers concerts arreu del país: públic reduït però fidel, manca d'infraestructures (tocaran en casals, parròquies...)
-repertori combinat de versions franceses, folk americà, cançons comercials diverses i temes propis
-recitals en grup: 4 o 5 membres per concert, tots a l'escenari i van cantant individualment
-instrumentació molt senzilla i condicions precàries: cadira i guitarra!
-incipient indústria discogràfica (destaca EDIGSA)
-a imatge d'aquest moviment, sorgeixen altres corrents musicals al País Basc i Galícia
Els anys 70: de la Nova Cançó
a la Cançó Catalana
A poc a poc, el fenomen de la cançó es va popularitzant i el moviment es diversifica:
els/les primers/es cantants -que havien agafat la guitarra quasi com un acte de servei- abandonen la música
i es produeix una selecció artística amb la professionalització d'alguns/es artistes
Cal destacar alguns fets:
abans de publicar cap disc, calia passar per la CENSURA cosa que va impulsar l'art de la metàfora (Visca la revulsió, Fills de buda, Verda, L'Estaca, La Gallineta...)
Els anys 80: la travessa del desert
Raimon(1940)
Serrat (1943)
Lluís Llach (1948)
Maria del Mar Bonet (1947)
Jaume Sisa (1948)
Companyia
Elèctrica Dharma
El rock català
nova generació de cantants: Ramon Muntaner, Joan Isaac, Marina Rosell... i altres de fora del Principat
1973 Sala Zeleste i la música laietana (Companyia Elèctrica Dharma, Jaume Sisa, Pau Riba, Toti Soler o Jordi Sabatés)
Sis hores de Canet. Del 1976 al 1979. El 1975 neix paral·lelament el Canet Rock
Paradoxalment, amb l'arribada de la democràcia comença una època de confusió... com si, ara que ja hi ha llibertats, ja no calgui la cançó. Aquesta es considera trista i comença l'esclat de músiques de ball amb la rumba i la salsa. La situació evidencia una manca de programacions estables, de sales de concert, d'infraestructures...
La decadència de la cançó:
tancament de moltes discogràfiques
descens de les actuacions i de la publicació de discs
malgrat la creació de TV3 i Catalunya Ràdio la cançó tindrà un paper secundari (alguns afirmen, potser, per un plantejament pretesament cosmopolita). S'entén la cançó catalana més com una funció social enlloc de barrejar-ho amb normalitat amb tota la resta de música
1985 Concert de Lluís Llach al Camp Nou davant de 100.000 persones
Finals dels 80: sorgeixen els primers grups de rock en català
Els anys 90: el rock català
1991 Concert al Palau Sant Jordi davant de 22.000 persones (Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït i Els Pets)
El nom remetia al famós embarbussament de difícil pronunciació per als no catalanoparlants i també denotava la seva voluntat de créixer.
A més de la cançó, els anys 60 i 70 també van suposar l'origen del pop en català:
cantants com Núria Feliu, Guillem d'Efak o Salvador Escamilla, entre altres, van demostrar que hi havia quelcom més que la cançó protesta
i també van sorgir diversos grups (dels quals ningú se'n recoda com: Els 4 Gats, Els Dracs, Els 3 Tambors...) que van traduir i difondre el repertori internacional i que poden considerar-se com els veritables pares del pop-rock català
El Grup de folk era un col·lectiu ampli i heterodox (Jaume Arnella, Xesco Boix, Eduard Estivill, Pau Riba, Jordi Batiste...) influenciat pel moviment hippy, amb textos actuals de major compromís social (s'adaptaven les cançons de Bob Dylan en temps real!) i que va connectar amb el públic més jove.
Full transcript