Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
MP08 habilitats socials
179
UF1 Gestió de la comunicació en l'entorn de l'infant
Nf1 La comunicació: eina d'interacció
Comunicació eina d'interacció
1.1
Funcions de la comunicació
La forma en que nos comunicamos con otros y con nosotros mismos, determina la calidad de nuestras vidas.
-
Anthony Robbins.
Interacció
habilitats comunicatives
Joc del telèfon silenciós
Relació
Interacció
llenguatge
Sean cuales sean las palabras que usamos, deberían ser usadas con cuidado porque la gente que las escucha serán influenciadas para bien o para mal.
-
Buddha.
Perquè ens comuniquem
Funcions de la comunicació
Lo importante es saber cuándo hablar y cuándo quedarse callado.
-
Séneca.
Informativa
Informativa
Transmissió i recepció de la informació. L'individu proporciona una experiència social i històrica, hàbits, habilitats i conviccions.
Valorativa
Reguladora
Control
Motivació
Expressió emocional
Cooperació
Els axiomes de la comunicació
1.2
Els axiomes de la comunicació
“No digas lo que piensas, pero piensa lo que dices.”
-
Gabriela Mistral
axiomes
Anunciat bàsic que s'estableix sense necessitat de ser demostrat. Els axiomes no són vertaders ni falsos en si mateixos.
Els 5 axiomes de la comunicació són:
- NO ES POT NO COMUNICAR-SE
- TOTA COMUNICACIÓ TÉ UN NIVELL DE CONTINGUT I UN NIVELL DE RELACIÓ
- LA NATURALESA D'UNA RELACIÓ DEPÈN DE LA SEQÜÈNCIA DE COMUNICACIÓ QUE S'ESTABLEIX ENTRE ELS COMUNICANTS
- LES PERSONES UTILITZEN TANT LA COMUNICACIÓ DIGITAL COM LA COMUNICACIÓ ANALÒGICA
- TOTS ELS INTERCANVIS COMUNICACIONALS SÓN SIMÈTRICS O COMPLEMENTARIS
Impossibilitat de no comunicar
Sempre es comunica
En una situació d’interacció, tota conducta és comunicació. Per més que un ho intenti, no es pot deixar de comunicar.
joc de l'objecte
nivells de comunicació
Els nivells de contingut i de relació en la comunicació
Tota comunicació es fa simultàniament en dos nivells:
- nivell de contingut -allò que es diu
- nivell de relació -a qui es diu.
La seqüència de la comunicació
Les persones quan es comuniquen interpreten el que succeeix, bàsicament ordenant els fets en seqüències coherents, però necessàriament arbitràries, perquè expressen una perspectiva personal.
cadàver exquisit
La comunicació digital i la comunicació analògica
La distinció entre comunicació digital i comunicació analògica resumeix les dues maneres bàsiques de la comunicació humana, que gairebé sempre apareixen juntes en una interacció.
L’analògica coincideix amb la comunicació no verbal, entenent per comunicació no verbal: els moviments corporals (cinèsia),
La comunicació analògica es diferencia de la digital en el fet que hi ha alguna semblança entre allò que es vol transmetre i com es fa.
Interaccions simètriques i complementàries
Interacció simètrica vol dir que la relació entre els comunicadors està basada en la igualtat. No hi ha dues posicions. Les persones intercanvien el mateix tipus de comportament, de manera que hi ha drets i deures idèntics.
Interacció complementària vol dir que la relació establerta està basada en la diferència. Hi ha dues posicions diferents entre els interlocutors, i les persones s’intercanvien diferents tipus de comportaments.
El procés de la comunicació
Procés de comunicació
El procés de comunicació es pot definir com aquell procés en què intervenen dues o més persones o comunitats humanes que comparteixen experiències, coneixements i sentiments; encara que sigui a distància o per mitjà de mitjans artificials.
ELEMENTS
El procés de comunicació
1.3
El procés de la comunicació
Lo importante no es lo que dices sino lo que la gente entiende.
-
Frank Luntz
Passos del procés comunicatiu
Passos del procés
El secreto de la vida es la honestidad y el juego limpio, si puedes simular eso, lo has conseguido.
-
Groucho Marx
DESENVOLUPAMENT D'UNA IDEA
desenvolupament d'una idea que volem comunicar
Reflexionar i desenvolupar una idea que es vol transmetre i una intenció determinada.
SABER DE QUE PARLAREM.
CODIFICACIÓ DEL MISSATGE
codificació del missatge
Posar-lo en un codi comú tant per a l’emissor com per al receptor: paraules (d’un idioma comú), gràfics o altres símbols coneguts per tots els interlocutors. En aquest moment també es tria el tipus de llenguatge (oral, escrit, mímica…) i el format (oficial, tríptic, trucada, dibuix…).
TRANSMISSIÓ
Transmissió del missatge
Un cop s'ha desenvolupat i elaborat el missatge, es transmet en el llenguatge, format i codi seleccionat, mitjançant el canal o vehicle de transmissió: oral, escrit o audiovisual, escollint el canal més adequat i controlant les interferències. Aquí el més important és assegurar-se que el canal no té interferències que puguin afectar i alterar el missatge original.
RECEPCIÓ DEL MISSATGE
Recepció del missatge
A partir d’ara entra en acció el receptor. La disponibilitat que té per rebre el missatge. Si el receptor no funciona bé, el missatge es perd.
DESCODIFICACIÓ
Descodificació del missatge
En aquest pas del procés, el receptor desxifra el missatge, el descodifica i l'interpreta, i aconsegueix reconstruir una idea del missatge. Si aquesta idea és equivalent a allò que va transmetre l’emissor s’ha comprès el missatge.
ACCEPTACIÓ DEL MISSATGE
Acceptació del missatge
El missatge ja s’ha rebut, descodificat i interpretat. Aleshores s’ha d’acceptar o rebutjar. L’acceptació és una decisió personal del receptor en què entren en joc moltes variables que s’escapen del control directe de l’emissor, com l’escala de valors del receptor, les seves creences, el que pensa de l’emissor, quina autoritat té l’emissor sobre ell, la manera de percebre aquest missatge, etc. Si el missatge és acceptat s’ha aconseguit la comunicació.
ÚS DEL MISSATGE
Ús del missatge
Aquest és el pas decisiu de l’acció, la reacció que s’ha aconseguit en el receptor i l’ús que aquest dóna a la informació del missatge rebut.
FEEDBACK
Retroalimentació o feedback
Aquest és el pas final que tanca el procés amb la resposta del receptor. A partir d’ara el receptor canvia de paper i passa a ser l’emissor d’un nou missatge i comença un nou procés de la comunicació.
presetnació acitivitat:
Avaluem la nostra capacitat comunicativa.
Obstacles i facilitadors de la comunicació
obstacles i facilitadors de comunicació
En caso de duda, cuenta la verdad.
-
Mark Twain
BARRERES FíSIQUES
Barreres físiques
Les barreres físiques poden aparèixer en el medi, en l'entorn i també en les condicions de transmissió del missatge.
BARRERES SEMÀNTIQUES
BARRERES SEMÀNTIQUES
El domini del lèxic (vocabulari) és molt important per poder expressar de la manera més clara i precisa tot allò que volem comunicar. No obstant això, de vegades es presenta una limitació que dificulta la comunicació i que té a veure amb el coneixement del significat de les paraules.
BARRERES FISIOLÒGIQUES
BARRERES FISIOLÒGIQUES
Aquestes barreres les formen l'estat de salut, les discapacitats físiques o auditives (sordesa, cansament físic o mental, etc.). Imaginem que una educadora va a treballar amb febre i malestar: segurament la comunicació amb els infants i els companys de feina no serà l'adequada.
BARRERES SOCIOCULTURALS
Barreres socioculturals
Les barreres socioculturals fan referència a les diferències ètniques, de nivell econòmic, estatus social, religió, culturals, etc., entre l'emissor i el receptor. Els diferents costums socials o culturals de cada interlocutor o bé el fet de parlar en idiomes diferents poden dificultar la comunicació i provocar malentesos i fins i tot conflictes.
BARRERES PSICOLÒGIQUES
Barreres psicològiques
Aquestes barreres són interferències de la comunicació que sorgeixen de les emocions, els sentiments, els valors, el caràcter i les experiències de cada persona. Les barreres psicològiques són de les més difícils de superar, ja que es deuen a moltes causes diferents i algunes potser no tenen una justificació real. Per exemple, si estem tristos podem percebre el missatge de manera negativa.
FACILITADORS
Facilitadors
Malgrat la complexitat del procés de comunicació i els múltiples elements que hi intervenen, també cal tenir en compte tot un seguit de suggeriments que faciliten i fan més assequible la comunicació. Hi ha aspectes que actuen com a facilitadors:
- Tenir clar què es vol transmetre, i preveiem les possibles objeccions.
- Utilitzar un llenguatge ampli, però adequat a l’oient, de manera que el missatge s'adapti a les seves característiques.
- Triar les millors condicions físiques i psicològiques per fer la comunicació.
- Controlar els factors externs, com ara el soroll, la comoditat i l'ambientació adequada de l’espai on es produeix la comunicació.
Comunicació verbal i NO verbal
1.4
Comunicació verbal i no verbal
Quién eres habla tan alto que no puedo oír lo que dices.
-
Ralph Waldo Emerson.
VERBAL
La comunicació verbal
Utilització unicament del llenguatge com a codi.
És l'instrument més important usat per l'ésser humà per comunicar-se.
Llenguatge i pensament són inseperables en la contrucció de l'individu. Estipulem allò que:
CREIEM
SENTIM
PENSEM
Com element de manifestació més corrent tenim la PARLA, que convergeix en la conversa.
Filtres de la comunicació verbal
Filtres neurològics
Els sentits seleccionen els estímuls als quals estem exposats. EL nostre sistema nerviós distorsiona i elimina apsectes del món real i així es produexi diferències entre la realitat i la percepció que un en té.
Filtres culturals
Pautes culturas a què cada subjecte, com a membre d'un grup social determinat, està sotmès.
Filtres individuals
Representacions de cada individu, basades en la història individual pròpia.
Activitat comunicació verbal
Cerqueu un poema o frase per compartir a l'aula, argumentant quina emoció o pretext voleu compartir a l'aula.
Comunicació NO VERBAL
NO VERBAL
De todos los inventos para la comunicación en masa, las imágenes aún hablan el lenguaje universal más entendido.
-
Walt Disney.
elements claus
ELEMENTS CLAU DE LA COMUNICACIÓ NO VERBAL
Fem referència a aquells aspectes de la comunicació en que no intervé la paraula (el factor verbal), com per exemple la MIRADA, EXPRESSIÓ FACIAL, POSTURA, DISTÀNCIA, TO , TIMBRE, VOLUM...
Funcions de la comunicació no verbal
- Repetir el que s'età dient
- Contradir el missatge
- Substituir les paraules
- Complimentar el missatge verbal
- Accentuar el missatge verbal
- Regular la interacció
cerquem exemples
Principals components de la comunicació no verbal
Components
El silencio es un gran arte de la conversación.
-
William Hazlitt.
Expressió facial
L'expressió facial
L'expressió facial la cosntitueixen els moviemnts de la boca, dels ulls, de les celles i el front. Les funcions són:
- Mostrar l'estat emocional
- Proporcionar retroalimentació contínua
- Mostrar actituds envers els altres
- Complementar allò que s¡està dient
Joc
Joc de les mil cares.
Mirada
La mirada
Entenem per mirada el contacte ocular amb l'altre persona, sent una senyal d'implicació, sent apartar la mirada un acte d'evitar contacte o interacció. les seves funcions són:
- indica que s'està atenent.
- percebre senyals no verbals
- Obrir i tancar torns de comunicació
- regula els torns de paraula
- SIncronitza i acompanyar el tema de conversació
activitat números
Somriure
El somriure
Predisposició a intereccionar amb els altres.
Crear benestar en la conversació.
Ocultar emocions
Gestos
Els gestos
Accions que només tenen sentit si són vistes per un altre i han de comunicar alguna informació. Contenen un clar component cultural, i s'interpeten segons el context.
Classificació gestos
Emblemes
contenen una traducció verbal específica (sí, no, potser...)
Il·lustradors
relacionats amb allò que s'està dient
Mostres d'afecte
expressió de senacions i/o emocions
Reguladors
controlar i regular la interacció
Adaptadors
adaptar l'individu a un entorn incòmode o d'angoixa.
postura i orientació corporal
Postura i orientació corporal
Adopció de tres postures bàsiqes: DRETS, AJEGUTS i ASSEGUTS.
Tantmateix també trobem 4 categories bàsiques:
- Apropament (indica atenció)
- Retirada (indica postura negativa)
- Expansió (orgull, menyspreu...)
- Contracció (depressió, abatiment)
distancia/proximitat
la distància i la proximitat
Referent a l'espai personal on s'estableix el confort de la persona. L'estudi d'aquest fenòmen s'anomena proxèmica. Estableix 4 zones diferenciades.
- Distància íntima
- Distància personal
- Distància social
- Distància pública
Contacte físic
El contacte físic
Conducta social, la forma més primitiva, directa i intensa de comunicació.
Estableix una forma biològica bàsica d'expressar actituds interpersonals.
Cada infant necessita un temsp determinat per facilitar aquest contacte, i aquest espai s'ha de respectar.
elements paralingüístics
Els elements paralingüístics
Elements vocals dels components verbals de la comunicació. Fan referència a la manrea com es diu quelcom.
Reforcen, donen significat i complementen el missatge emés verbalement. trobem:
TO
VELOCITAT
CLAREDAT
PAUSES i SILENCIS
Activitat
Silenci
Estils de comunicació
1.5
Estils de comunicació
Me he pasado toda la noche preparando la improvisación de mañana.
-
Winston Churchill
exemples
Estils comunicatius
Estils de comunicació
L'estil de comunicació de les persones que eduquen és bàsic. Es
imprescindible servir-se d'un estil de comunicació assertiu perquè els
missatges que afavoreixen l'aprenentatge siguin efectius.
Els diferents tipus d'estil de comunicació són:
• Estil passiu
• Estil agressiu
• Estil assertiu
Estil passiu
ESTIL PASSIU
La persona que utilitza un estil de comunicació passiva deixa de banda
els seus drets propis i posa per davant els drets dels altres. Intenta per
tots els mitjans que no hi hagi conflictes o evita passar un mal moment.
Aquest tipus de comunicació impedeix expressar honestament
sentiments, pensaments i opinions, i quan ho fa s’expressa sense
convicció.
Estil agressiu
ESTIL AGRESSIU
La persona que utilitza el tipus de comunicació agressiva sobreposa les
seves opinions i creences a la dels altres de manera ofensiva,
manipuladora o inadequada, passant per sobre dels drets dels altres. És
el contrari que l’estil de comunicació passiva.
Estil Assertiu
ESTIL ASSERTIU
La utilització de la comunicació assertiva implica l'expressió directa dels
nostres sentiments, pensaments i necessitats, respectant els drets dels
altres. És la manera adequada de comunicar-nos. En la comunicació
passiva s'evita dir o demanar el que es vol o agrada, en la comunicació
agressiva es fa de manera tan violenta que ens desqualifiquem a
nosaltres mateixos. Des de la comunicació assertiva ningú no es pot
ofendre, ja que es respecten els drets dels altres alhora que s’expressen
els sentiments propis de manera clara.
ASSERTIVITAT
És la capacitat d'expressar obertament sentiments, opinions...tenint en compte els drets dels altres i també els drets i necessitats propis.
La persona assertiva actua positivament, diu les coses que li agraden dels altres. També diu a les persones quan no li agraden les seves conductes, però sense atacar-les.
La comunicació a l'escola infantil
Des de l’escola infantil s’han de posar les eines perquè es doni una bona comunicació entre els diferents components del sistema.
2.La comunicació a l'escola infantil
La societat, la família i l’escola són sistemes vius que es troben en permanent interacció comunicativa, i el que succeeix en un àmbit repercuteix inevitablement en els altres.
Article comunicació escola infantil
Comunicació amb els infants
2.1. Comunicació amb els infants
Els educadors teniu la responsabilitat d’acompanyar els infants en el dia a dia, amb una actitud de respecte, d’exploració i de disponibilitat constant, oferint als infants l’oportunitat que s’expressin lliurament en un clima de confiança i seguretat.
modalitat comunicativa
La modalitat comunicativa
funció pedagògica molt potent, per dues raons fonamentals:
- L’adult representa un model per a l’infant i un referent emocional significatiu.
- La relació educador-infant determina el tipus de comunicació que els nens podran establir amb els altres.
Cooperació infant-adult
- Parteix de l'escolta a l'infant, l'interès per allò que diu, seguint els seus fils argumentals que ens permetran entendre com construeix el seu pensament.
- Fomenta la conversa amb l'infant, intentant descobrir la seva lògica, de manera que us pugueu situar en el punt de vista de l'interlocutor, de l'infant.
- S'ajusta d'allò que s'intenta dir al punt de vista dels infants per tal d'assegurar-ne la comprensió, la qual cosa no vol dir infantilitzar el llenguatge, sinó tot el contrari: implica entendre la seva lògica, preguntar, reformular, o demanar explicacions.
- Conté missatges que impliquen reconeixement positiu, del tipus “Sé que pots” o “m'agrada molt el teu dibuix”, que van acompanyats d'una comunicació verbal que també transmet calidesa.
- Conté missatges per posar límits i inculcar normes, del tipus “No toquis això, has de demanar permís abans” que han d'anar acompanyats de l'energia suficient per transmetre ple convenciment del que esteu dient.
Premises
Aspectes per tenir en compte quan us comuniqueu amb els infants
Com ho fem?
El to de veu ha de ser inicialment baix, ja que de mica en mica l'haureu d'anar pujant. També heu de vetllar per tal que no resulti exigent, ni imperatiu.
Els infants necessiten que els parleu individualment, per la qual cosa s'ha d'evitar utilitzar la primer persona del plural.
Cal demanar-los les coses, establint una pauta de respecte envers l'infant, per exemple, “Em deixes que et posi els mitjons?”.
Què els diem?
- Cal explicar-los què esteu fent i què fareu, de manera que els doneu tota l'explicació referent a la situació concreta en la qual es troben, i així permetre que puguin anticipar els fets, elaborar el seu pensament i esperar sense angoixa.
- Heu de tenir molta cura amb les paraules que utilitzem. Per exemple “Carinyo”és una expressió d'afecte molt personal, que potser no és adient per la relació que es té amb els infants, i que, a més a més, si utilitzem de manera rutinària i repetitiva deixa de tenir la connotació afectuosa que podria tenir d'una altra manera.
- Quan un infant plora, no li podeu demanar que no plori, ja que plorar és l'expressió més immediata de les seves emocions de malestar, de dolor. Quan un infant plora perquè se sent malament o s'ha fet mal, cal que l'acollim, que si ha caigut sàpiga que compreneu que s'ha fet mal, de manera que el reconforteu i es pugui sentir més segur i més confiat.
Quan ho fem?
Cal parlar amb els infants sobretot en aquells moments en què l'educador o l'educadora tingueu una relació individual amb cadascun: a l'acollida al matí, durant el canvi de bolquers… Cal respectar els moments de joc dels infants i no intervenir quan estan jugant.
Cal que els adults espereu, que sapigueu donar temps als infants perquè responguin, respectant el temps que cada infant necessiti.
Comunicació amb les famílies
2.2. Comunicació amb les famílies
Els pares són els principals agents educatius dels infants. Quan l'infant assisteix a l'escola, aquesta passa a complimentar l'acció educativa de la família, i comparteixen tots plegats la cura i l'educació dels infants en els seus primers anys de vida.
diàleg
famílies-professionals
diàleg famílies-professionals
obert i permanent, i s'ha d'iniciar des dels primers contactes de la família amb l'escola per tal de compartir l'acció educativa referida a aspectes més concrets, com poden ser:
- Conèixer l'infant.
- Establir criteris educatius comuns
- Oferir models d'intervenció i relació amb els infants.
- Ajudar a conèixer la funció educativa dels centres.