Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
3
Els cultes
vèdics
i anàlisi d'art
RELIGIó vèdica
ELS VEDES
característiques
La religió està basada en els quatre antics textos sànscrits anomenats Vedes. Són reculls d'himnes, col·leccions d'oracions, fórmules de consagració i expiació dirigits als déus:
El Rig-veda (el 'Veda dels himnes'), el text més antic de la literatura de l'Índia, de mitjans de l'II mil·lenni a.C. Text èpic-religiós amb 1028 himnes (denominats rik) dedicats a múltiples déus.
El Samaveda (o 'Veda cantable'), que consisteix un 96% en himnes de l'Rig-veda, ordenats de manera diferent.
El Yajurveda (o 'Veda del sacrifici'), que consisteix en un terç d'himnes de l'Rig-veda.
El Atharvaveda (o 'el Veda de [el savi] Átharvan'), himnes per contrarestar maleficis en un sacrifici de foc.
Els textos d'aquest període vèdic, compostos en un tipus antic de sànscrit anomenat sànscrit vèdic, i al qual no hi té accés la majoria de la població, registren la litúrgia relacionada amb rituals i sacrificis que han de realitzar 16 o 17 sacerdots brahmans.
Durant el període vèdic, una de les característiques principals de la vida religiosa va ser la realització de sacrificis rituals.
En ells el foc era l'element primordial, i aquests rituals eren duts a terme per especialistes religiosos que ingerien soma, una beguda embriagadora. Els rituals eren de gran importància per a la religió vèdica, ja que ells asseguraven el domini de la pau i l'harmonia en el món mitjançant la rita, és a dir, la veritat, la justícia o la rectitud, representada per déus com Varuna.
El sacrifici als déus era, doncs, una manera per assegurar el benestar dels homes i recrear l'origen del món doncs, segons els himnes vèdics compostos cap a l'any 1000 a.C., el món hauria estat creat mitjançant un acte de sacrifici còsmic. Precisament, un d'aquests himnes sobre la creació es refereix a l'origen de les divisions socials conegudes com castes. No tothom sabia llegir ni fer sacrificis, així és que tan sols els brahmans van poder controlar el poder dels sacrificis, i, per tant, eren els únics que podien contactar amb els déus, tenien el monopoli.
brahman
Braman és un concepte que fa referència al principi originari de l'univers. En els Upanixad (comentaris dels Veda escrits a partir del segle VII aC), se'l descriu com l'absolut omnipresent i transcendent, l'essència immanent i la causa eficient de tot allò que existeix. "Absolut de totes les coses conegudes", és impossible a una cosa, o fins i tot a la totalitat de les coses, de caracteritzar-lo o de circumscriure'l; és suposat ser el subjecte més aviat que l'objecte del pensament.
En la mitologia hindú, s'assimila el braman amb el déu creador Brama i és representat amb quatre caps amb barba i quatre braços. Cadascun dels caps recita els quatre Veda, i amb els quatre braços sosté, en general, un bol d'aigua per a crear la vida, un rosari per a comptar el temps de l'univers, el text dels Vedes i una flor de lotus. A vegades també du un arc i un ceptre. Se'l sol mostrar de color vermell i es desplaça sobre un cigne o un paó reial, símbols del coneixement.
La seva esposa és Sarasvatí, deessa de la saviesa i de l'aprenentatge, representada com una jove de pell blanca. Porta un instrument musical, símbol de l'art, i un rosari amb les lletres de l'alfabet sànscrit, símbol de les ciències.
Celestials
• Varuna
• Mitra
• Surya
• Savitri
• Pushan
• Vishnu
• Vivasvat
• Ushas
• Asvins
• Dyaus
Atmosfèrics
• Indra
• Trita Aptya
• Apam Napat
• Matarisvan
• Ahi Budhnya
• Aja Ekapad
• Rudra
• Maruts
• Vayu
• Vata
• Parjanya
• Apas
Els déus vèdics són, segons el Rig Veda, 33 dividits en igual nombre de celestials, atmosfèrics i terrestres. En realitat aquests tres grups no són tan equiparables; per exemple els terrestres dignes de nota són, més aviat, escassos. A més, algunes divinitats sobrepassen els límits d'una categoria per ser massa complexes mentre que altres són mers noms i si incloguéssim a aquestes últimes tindríem centenars de déus en comptes de tres desenes.
Amb l'adveniment de l'hinduisme la majoria dels déus vèdics va quedar relegada a un segon pla. Alguns van preservar un paper com a guardians dels punts cardinals dels temples, altres van ser oblidats o van perdurar només en la literatura. Surya, el déu de el sol, va continuar sent adorat durant molts segles en certes àrees. Dos déus relativament menors, Rudra i Vixnu, van créixer fins a esdevenir centrals en l'hinduisme, el primer amb el nom de Xiva.
altres divinitats
Terrestres
• Agni
• Brihaspati
• Soma
• Sarasvati (i altres rius)
• Prithivi
Agni
A la literatura vèdica, Agni es considera la boca dels déus i deesses, i el mitjà que els transmet ofrenes en una homa (ritual votiu). Per aquest mateix motiu és una de les divinitats vèdiques més importants. Els sacrificis estaven en estreta connexió amb el foc perquè les seves flames elevaven els sacrificis als déus.
Tanmateix, és considerat un déu major i molt invocat juntament amb Indra i Surya. Dins dels antics textos hindús, Agni es troba diferenciat en tres conceptes o nivells que fan referència a la seva existència: a la terra com a foc, a l’atmosfera com a llamp (foc en l'aire) i al cel com a sol (foc al cel). Aquesta triple presència el connecta com a missatger entre déus i éssers humans dins del pensament vèdic.
Encara que Agni ha perdut el rang que tenia en l'adoració vèdica, l'hinduisme el continua invocant encara avui en cadascun dels esdeveniments importants.
Com va aparèixer l'hinduisme?
ORIGEN de l'Hinduisme
L'hinduisme és el resultat de la unió d'una sèrie de pràctiques rituals i espirituals originàries de l'subcontinent indi, provinents de l'antiga religió vèdica. Aquesta religió va existir entre 1500 i 700 a. C., i va servir d'arrel comuna a l'hinduisme (nascut entre els segles V i III a. C.) i a el budisme (nascut al voltant de al segle IV a. C.).
Els rituals vèdics eren massa complicats i en mans de pocs (brahamans) amb la qual cosa, la població, poc a poc, va anar allunyant-se d'aquests rituals vèdics, provinents de la invasió ària, i van tornar als antics déus indis, abandonant molts dels déus vèdics. La barreja entre la religió vèdica i la religió índica va donar lloc a la creació de l'hinduisme.
L'hinduisme no té un fundador, ja que és fruit de processos de síntesi o sincretisme cultural. Fruit d'aquesta barreja a través dels anys, per tant, no té unes directrius clares i, per aquesta mateixa raó no posseeix una església, ni un cos unificat de pràctiques rituals ni de creences.
COM ANALITZAR UNA OBRA D'ART
Anàlisi d'art
Per analitzar qualsevol obra d'art, ho has de fer seguint uns passos concrets:
1- Mirar atentament i observar tots els petits detalls.
2- Explicar allò que veus, només allò que veus no allò que saps o no. Descriu l'obra.
3- Mirar els espais com està estructurada, els colors, el tipus d'acabat...
4- Pensar quin motiu deu representar, si és un déu, una cançó, una escena concreta, un personatge.
5- Expressar la nostra opinió de l'obra. Si ens agrada, sinó, si trobem que s'assembla a alguna altra obra, si en coneixem l'autor, l'estil...
ANALITZA AQUESTA OBRA:
1- Mirar atentament i observar tots els petits detalls.
2- Explicar allò que veus, només allò que veus no allò que saps o no. Descriu l'obra.
3- Mirar els espais com està estructurada, els colors, el tipus d'acabat...
4- Pensar quin motiu deu representar, si és un déu, una cançó, una escena concreta, un personatge.
5- Expressar la nostra opinió de l'obra. Si ens agrada, sinó, si trobem que s'assembla a alguna altra obra, si en coneixem l'autor, l'estil...