Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
cultura, ciència
tecnologia i art
CULTURA islàmica
Es considera que aquesta cultura va tenir el seu apogeu durant l'edat mitjana, època que coincideix amb la màxima extensió que arribaren a tenir els diferents regnes de caràcter musulmà.
innovacions
Per als àrabs, l'edat mitjana és coneguda com l'Edat d'or de l'islam. A aquest període daurat de la ciència islàmica hi van contribuir diversos factors:
- L'ús d'una única llengua, l'àrab, permetia la comunicació sense necessitat d'un traductor. Les traduccions dels textos grecs d'Egipte i l'Imperi Romà d'Orient, i textos en sànscrit de l'Índia, proporcionaven als erudits islàmics una base de coneixement espectacular.
- El Hajj. Aquest pelegrinatge anual a la Meca facilitava la col·laboració erudita unint a les persones i afavorint la propagació de noves idees per tot el món islàmic.
- Influència de la versió islàmica del mètode científic, en què l'ètica tenia un paper molt important.
- Els erudits islàmics van poder utilitzar els treballs anteriors de savis de diferents països sobre: medicina, astronomia i matemàtiques com a fonaments per desenvolupar nous camps com ara l'alquímia.
art i decoració
L'arquitectura és la manifestació artística més important que integra les altres arts. Com que la tradició musulmana rebutja les representacions d'imatges humanes en un context religiós, la pintura i l'escultura a la manera occidental són escasses, en canvi, es desenvolupen força les decoracions murals abstractes, pintades, en mosaic o en ceràmica vidriada.
Els materials més utilitzats són el maó i la pedra juntament amb maçoneria, guix i, a les cobertes, fusta.
En els revestiments murals són freqüents la ceràmica vidrada, mosaic, plaques de marbre o pedres decorades.
Quant al plantejament general dels edificis aquests són generalment de poca alçada i de formes senzilles. Gran importància tindran els jardins i els jocs d'aigua.
Els elements decoratius són potser l'aportació més original de l'arquitectura islàmica.
El desenvolupament del comerç va fer que les ciutats musulmanes (o medines) creixessin en grandària i importància.
Els seus carrers eren estrets i tenien un traçat irregular. A l'interior de les ciutats es van construir temples (mesquites), el recinte emmurallat (alcassaba o alcàsser), banys públics i fora de les muralles de la ciutat estaven els ravals (barris extramurs).
ciutats
ALCASSABA
Era una construcció o recinte fortificat de caràcter urbà, la funció era servir de residència a un governador per defensar presumiblement un lloc determinat i els seus contorns, albergant una guarnició que, sovint, conformava un petit barri militar amb habitatges i serveis, constituint una ciutadella.
Solien estar associades a un alcàsser o castell situat en un dels seus extrems, encara que aquest era independent de la pròpia alcassaba i de la resta de la ciutat, i en cas de setge, les poblacions dels nuclis urbans on s'assentaven, buscaven refugi després de les muralles d'aquestes alcassabes.
MESQUITA
Una mesquita segueix un pla arquitectònic, a priori molt simple, que remunta a la primera mesquita a Medina. L'arquitectura d'una mesquita es deu a les tradicions regionals de l'hora i lloc en què va ser construït, per tant, l'estil, disseny i la decoració varien en gran manera, però per la funció comuna de la mesquita com a lloc d'oració col·lectiva, hi ha característiques arquitectòniques similars a les mesquites de tot el món.
Tot i que algunes mesquites defugen de tot luxe i grandiositat i algunes són volgudament simples, també és cert que n'existeixen amb una gran importància arquitectònica i artística.
BANYS Públics
Els banys àrabs solien tenir entre tres i quatre sales, sent les essencials:
Al-bayt al masiaj: Primera sala que feia de vestíbul o vestíbul. Era un lloc de descans on es deixava la roba ia més solia tenir un excusat.
Al-bayt al-wastaní: Sala temperada.
Al-bayt al-sajûn: Sala calent. Tenia un hipocaust subterrani per escalfar la sala i les piles per a l'aigua.
Al-Burma: Zona de servei on hi havia la caldera i llenyer.
SOC o mercat
Mercats tradicionals dels països àrabs, especialment els que se celebren a l'aire lliure i que, sovint, tenen lloc en un determinat dia de la setmana o en una determinada època de l'any, encara que la paraula es pot fer extensiva a tot tipus de mercat tradicional.
Generalment se situa en una plaça al centre de la ciutat, ja que al seu voltant giren moltes altres activitats, i com que és un lloc molt concorregut per a tot tipus de compravenda d'articles variats, també sorgeixen activitats secundàries de serveis per qui el visiten, com són el transport, perruqueria, guarderies, etc ...
MURALLA
Les muralles i torres, tant a la ciutat com en l'alcassaba, se solien construir amb tàpia o maçoneria. Era freqüent en els musulmans el reaprofitament de materials preexistents.
Un element defensiu característic de les muralles islàmiques a la Península Ibèrica eren les torres albarranes, que s'avançaven a la muralla i s'unien a aquesta amb un arc.
ELS RAVALS
És una extensió o agrupació territorial d'habitatges i comerços no subjectes a control municipal o plans urbanístics. Era una formació urbana espontània extramurs, és a dir fora de l'recinte emmurallat, expandint-se a partir de les portes i els camins principals que partien dels nuclis de població.
La construcció de noves muralles o tanques, per ampliar el perímetre municipal, feia que els primitius ravals quedessin inclosos a la ciutat com a nous barris.
La casa musulmana
habitatges
De la casa musulmana, en general, cal ressenyar l'anonimat i estanquitat de la casa al carrer, donant una aparença de sobrietat i senzillesa.
El nucli de la casa era el pati, quadrat o rectangular, però sempre petit, en el que solia existir un pou i potser un emparrat; les seves galeries, que poques vegades passaven de dos, donaven entrada a altres tantes sales i a la cuina, rebost i letrina.
També hi trobem una radical separació entre els homes i les dones, que ocupaven parts diferents de la casa: els primers usaven la zona representativa propera a l'entrada, mentre elles vivien a la part posterior o a les parts altes (aquestes zones s'anomenen els harems, de haram, en el sentit de sagrat o prohibit).