Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
intro sanitat vegetal
664
GESTIÓ DE LA SANITAT VEGETAL
INTRODUCCIÓ
Sanitat vegetal
SANITAT VEGETAL
- La vegetació/cultiu/el vegetal
- Els agents causants de malalties i plagues
- Plantes espontànies
- Condicions ambientals que afavoreixen o debiliten la vegetació
MALALTIA
Alteració fisiològica o morfològica de l'estat normal d'una planta produïda per un agent viu aliè a aquesta.
Veurem canvis en l'aspecte diferents al que és normal en la seva espècie
Parlem de FONGS, VIRUS, BACTERIS, FITOPLASMES.
PLAGA
Poblacions d'animals, normalment insectes, que proliferen més del normal i causen danys a la vegetació per sobre del llindar habitual o llindar de tolerància.
PLAGA
PLANTES ESPONTÀNIES
Flora adventícia, plantes espontànies, plantes bioindicadores, males herbes,....
La seva presència:
- permet caracteritzar els tipus de sòls on es troben
- serveix d'hoste per a insectes i àcars (nocius o beneficiosos)
- millora l'estructura del sòl
- limita l'erosió
- augmenta el % de matèria orgànica del sòl
Però moltes vegades són plantes no desitjades (agricultura i jardineria) ja que:
- entren en competència amb els nostres cultius (pèrdues de rendiment, estrés hídric, carència de N)
- ens provoquen una estètica no desitjada en alguns espais verds (jardins,...)
FISIOPATIA
Alteració fisiològica o morfològica de l'estat normal d'una planta produïda per un agent extern NO VIU
(meteorologia, carències,..).
FISIOPATIA
ES TRANSMETEN?COM?
transmissió
MALALTIES
Sí que es transmeten.
Passen de vegetals malalts a sans sempre que aquests siguin susceptibles
Estructures infectants:
- Fongs : espores
- Virus i fitoplasmes: insectes vectors
....
PLAGUES
Sí, es transmeten.
Els animals (insectes) poden passar d'un vegetal a un altre fàcilment.
PLAGUES
PLANTES ESPONTÀNIES
Es transmeten per la llavor.
Si són no desitjades s'han d'eliminar abans de que granin per evitar que la seva presència augmenti molt l'any següent.
Veurem que n'hi ha d'anuals, biennals i perennes.
PLANTES ESPONTÀNIES
FISIOPATIES
NO es transmeten.
Apareixen com a conseqüència d'un entorn inadequat per la planta.
Dificultat de trobar la causa.
TIPUS D'AFECCIONS
TIPUS AFECCIONS
Dependrà de si hi intervé o no un ésser viu:
- CAUSES ABIÒTIQUES: No hi intervé cap ésser viu (Fisiopaties)
- CAUSES BIÒTIQUES: Hi intervenen éssers vius (Plagues i malalties i plantes espontànies)
CAUSES ABIÒTIQUES
CONDICIONS EDÀFIQUES
Parlarem de carències
CONDICIONS EDÀFIQUES
ELEMENTS QUÍMICS
Concentracions anormals d'E.Q. al sòl poden provocar diferents conseqüències depenent de com siguin
ELEMENTS QUÍMICS
ESSENCIALS
C, H, O2, N, S, P, K, Ca, Mg, Fe, Mn, Cu, Zn, Mb i Cl
Essencials perquè intervenen en processos vitals:
- Metabòlics i de regulació
- De creixement
- De desenvolupament
Diagnosi a partir d'anàlisis foliars i de sòl.
ALGUNES PROBLEMÀTIQUES:
ALGUNES PROBLEMÀTIQUES
- Interaccions:
* esxcés de Ca inhibeix absorció de Fe i Mn
- La sequera, pluges intenses, adobs i herbicides poden dificultar l'absorció d'alguns nutrients
- Les carències limiten el desenvolupament més en planta petita que en arbre. (creixement lent)
BENEFICIOSOS
Na, Si, Ni, Co
ESTIMULEN el creixement i el desenvolupament.
BENEFICIOSOS
TÒXICS
Cd, Pb, Me, elements radioactius
BLOQUEGEN, IMPEDEIXEN O DIFICULTEN greument els processos vitals
Els radioactius poden provocar efectes mutagènics
CONDICIONS CLIMÀTIQUES
PEDREGADA
Causa ferides a diversos òrgans de la part aèria.
Danys varien en funció:
- mida pedres
- espècie planta (en arbres més afectats frondoses que coníferes)
DANYS per PEDREGADA
- Destrucció de brots
- Ruptura i caiguda de fulles, flors, fruits,...
DANYS:
NEU
Efectes depenen de:
- elasticitat i resistència de branques/etes
- presència o no de fulles
- arquitectura de la planta/arbre
- velocitat i direcció del vent
NEU
DANYS per NEU:
- Ruptura de branques
- Caiguda de plantes i arbres
DANYS:
VENT
Forces que actuen sobre estructures + o - flexibles empotrades a terra.
Vent perillós = vent diferent a l'habitual
DANYS per VENT:
- Caiguda de fulles, flors i fruits
- ruptura de branques
- caiguda o ruptura de la planta o parts d'arbres, o arbres sencers
DANYS:
LLAMPS
Importants efectes en arbres.
Escorça + llisa i fina => més sensibilitat
Danys indirectes: INCENDIS
DANYS per LLAMPS:
- ruptures
- danys escorça
- esquerdes a troncs i branques principals
DANYS:
TEMPERATURES EXTREMES
Tant per elevades com per baixes
Tes. EXTREMES
FREDS HIVERNALS / GELADES
Hi influeixen diferents factors:
- espècie
- intensitat
- edat planta/arbre
- tipus de sòl
- presència de sals al sòl
Freds hivernals/ Gelades
DANYS
DANYS per GELADA:
- Envermelliment fulles i altres clorosis
- Pèrdua H2O dels teixits tendres
- Mort gemmes desprotegides
- Danys escorça
- Necrosis foliars
DANYS per CALOR:
Calors elevats
Quan es sobrepassa l'evapotranspiració
Aquesta depèn de:
- localització
- edat planta/arbre
- terreny
- Ta màx.
- Durada d'aquesta
DANYS per Tes ELEVADES
DANYS
- Conformacions anormals
- exudacions foliars
- clorosis en parts verdes
- cremades en òrgans tendres
ALTRES
INCENDIS
Poden ser naturals o "oblits" humans
INCENDIS
DANYS per INCENDI:
DANYS
- Destrucció total o parcial de peus
- Dessecació per calor
Varien segons:
- durada i intensitat
- segons l'estat del sotabosc i de la coberta vegetal
- segons l'espècie (presència de gomes i resines inflamables, fulles, escorça,...)
EXCÉS D'H2O
=> falta d'aireació del sòl
Rupícoles són poc sensibles.
D'on pot venir l'excés:
- inundacions ocasionals
- compactació del sòl
- reg inadequat
DANYS PER EXCÉS D'AIGUA
- Lentitud en els creixements
- Aparició de fongs
- Mort per afogament
DANYS
MANCA D'H2O (Sequera)
MANCA D'H2O
=> limitacions fisiològiques al no compensar les pèrdues per ET
- Més perill en:
+ sòls sorrencs que argilosos
+ sòls pedregosos que en profunds
+ zones assoleiades i amb forta pendent
DANYS PER MANCA D'AIGUA (Sequera)
DANYS
- Pèrdua de la coloració foliar habitual
+ groguenc-vermellós o vermell-castany
- Disminució del creixement
- Pèrdua de turgència cel·lular
- Curvatura de brots tendres
- Aparició de cremades
- Necrosis
_ Mort de la planta
LLUM INAPROPIADA
Al medi natural no danys per excés de llum, alguns per manca.
En parcs i jardins tant per manca com per excés:
+ espècies exòtiques
+ varietats ornamentals mal adaptades
LLUM INAPROPIADA
DANYS PER LLUM INAPROPIADA
Excés:
- Cremades a fulles i parts tendres
Manca:
- Afillaments
- Branques tortes i conformacions anormals
DANYS
CAUSES BIÒTIQUES
Hi intervenen éssers vius
CAUSES BIÒTIQUES
CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS:
- REGNE ANIMAL: organismes pluricel·lulars
- REGNE VEGETAL: organismes pluricel·lulars
- REGNE DELS FONGS: Org. pluri o unicel·lulars
- REGNE BACTERIS: No tenen membranes internes ni nucli
- VIRUS I ALTRES: No tenen vida fora de les cèl·lules que afecten
- REGNE DELS PROTOZOUS: Unicel·lulars
- REGNE DE LES ALGUES: Uni o pluricel·lulars
CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS
RELACIONS ECOLÒGIQUES ENTRE ÉSSERS VIUS
RELACIONS ECOLÒGIQUES ÉSSERS VIUS
REGNE ANIMAL
PLAGUES
- Vertebrats : mamífers, aus, amfibis, rèptils, peixos...
- Invertebrats: ARTRÒPODES
REGNE
PHYLLUM
CLASSE
ORDRE
FAMÍLIA
GÈNERE
PHYLLUM ARTHROPODA:
PHYLLUM ARTHROPODA
CARACTERÍSTIQUES DELS ARTRÒPODES:
- Els trobem per tot el planeta
- Animals invertebrats amb simetria lateral
- Tenen el cos dividit en segments o anells
- Creixen a través de mudes successives
- Tegument format per quitina (CH)
CLASSES:
CRUSTACIS
- Exoesquelet molt dur
- 2 parells d'antenes
- Majoritàriament aquàtics
- Respiren per brànquies
CRUSTACIS
CLASSIFICACIÓ
ALGUNS CRUSTACIS..
EXEMPLES
Crustacis terrestres (necessiten humitat):
- Porquet de sant Antoni
- Cranc cocoter
ARÀCNIDS
- No tenen antenes
- Prosoma (cap) i opistosoma (tòrax)
- 4 parells de potes
- Quelícers
ARÀCNIDA
CLASSIFICACIÓ
ÀCARS:
- Prosoma i opistosoma units
ÀCARS
ÀCARS FITOSEIDS:
ÀCARS FITOSEIDS
Són beneficiosos
S'alimenten d'altres àcars i insectes plaga.
Els veurem a Control biològic
Amblyseius swirskii
ÀCARS FITÒFAGS:
- Mida: 0,1 a 10 mm
- Aparell bucal PICADOR-XUCLADOR
- Reproducció:
+ Sexual: la majoria ovípars
+ Asexual, per PARTENOGÈNESI
- Metamorfosi molt minsa:
OU - LARVA - NIMFA - ADULT
ÀCARS FITÒFAGS
CLASSIFICACIÓ ÀCARS FITÒFAGS:
CLASSIFICACIÓ
ÀCARS TETRANÍQUIDS:
També anomenats aranyes roges.
- S'alimenten del contingut de les cèl·lules epidèrmiques de les plantes.
- Provoquen puntejat cloròtic a les fulles (coloració groga)
TETRANÍQUIDS
Panonichus ulmi
Tetranichus urticae
ÀCARS TARSONÈMIDS:
Anomenats també aranyes blanques.
- Petites i transparents.
- Provoquen:
+ deformacions en botons florals i borrons.
+ decoloracions en fulles tendres
TARSONÈMIDS
ÀCARS ERIÒFIDS:
- Invisibles a simple vista
- Provoquen deformacions (gal·les, hipertròfies)
Phytoptus avellanae
ERIÒFIDS
Eriophes vitis
MIRIÀPODES:
Artròpodes terrestres amb moltes potes
- 1 parell d'antenes
- Forma de cuc
- Segmentats
- Rebutgen la llum i la humitat
- S'alimenten d'arrels i tubercles
- No solen => afectacions importants
MIRIÀPODES
CLASSIFICACIÓ
INSECTES
Són els causants de la major part de les plagues degut a:
- Tenen un elevat poder de multiplicació
- Tenen facilitat per a dispersar-se.
- Tenen facilitat d'adaptar-se a nous ambients
N'hi ha de:
- beneficiosos
- fitòfags (monòfags/polífags)
INSECTES
MORFOLOGIA DELS INSECTES:
MORFOLOGIA
MORFOLOGIA DEL CAP:
- 2 ulls compostos
- 2 antenes (funció tàctil)
- aparells bucals adaptats a l'alimentació
CAP
APARELL BUCAL MASTEGADOR
És el més primitiu.
Basat en aliments sòlids.
- MANDÍBULES per tallar i triturar
- MAXIL·LES per introduïr els aliments cap a dins
Ex: la llagosta
MASTEGADOR
APARELL BUCAL XUCLADOR
Espiritrompa de les papallones.
Mandíbules i llavis desapareixen.
Les MAXIL·LES es desenvolupen formant l'espiritrompa
Ex: Lepidòpters (papallones)
XUCLADOR
APARELL BUCAL MASTEGADOR- LLEPADOR
MASTEGADOR-LLEPADOR
Desenvolupament del llavi per ingerir líquids a través d'un canal intern.
En alguns casos conserven capacitat de mastegar.
Alimentació basada en nèctars
Himenòpters (abella)
APARELL BUCAL PICADOR-XUCLADOR
Variable segons l'ordre d'insecte que sigui.
Amb mandíbula allargada per penetrar diferents teixits i absorvir els seus fluids.
Ex: heteròpters (xinxes), dípters (mosquits),....
PICADOR-XUCLADOR
MORFOLOGIA DEL TÒRAX:
- Format per 3 segments
- Un parell de potes a cada segment
- 2 parells d'ales en estat adult (excepcions)
TÒRAX
MORFOLOGIA DE L'ABDOMEN
ABDOMEN
Dividit en segments (nombre variable).
Recordar que el cos de l'insecte és tou, però està recobert d'un exoesquelet dur format per QUITINA.
REPRODUCCIÓ DELS INSECTES:
- Generalment és SEXUAL
+ la majoria ovípars amb nombre variat d'ous segons espècie
+ El viviparisme es pot trobar en alguns dípters
- Pot ser ASEXUAL, per PARTENOGÈNESIS (alguns pugons per ^poblacions en condicions favorables)
REPRODUCCIÓ
METAMORFOSI DELS INSECTES:
Mudes i transformacions importants que pateixen els insectes des que surten de l'ou fins que arriben a estadi adult.
METAMORFOSI
AMETÀBOLS:
Sense metamorfosi autèntica.
Estadis juvenils = Estadis adults
La única diferència és:
- mida
- sexualment immadurs
No tenen ales (Apterigots).
Són els menys evolucionats
AMETÀBOLS
METÀBOLS:
METÀBOLS
Fan la metamorfosi
Metamorfosi senzilla o
Metamorfosi completa o
HETEROMETÀBOLS:
- Estadis juvenils i adult semblants entre sí i :
+ Tenen el mateix aparell bucal
+ Viuen en el mateix hàbitat
+ Mengen aliments semblants
- Ales i òrgans reproductors a la última muda.
HETEROMETÀBOLS
HOLOMETÀBOLS:
HOLOMETÀBOLS
Les larves són diferents als adults:
+ diferent aparell bucal
+ Viuen en hàbitats diferents
+ Mengen aliments diferents
En l'estadi pupa l'insecte no es mou ni s'alimenta.
Nombre de mudes variable però estable dins de cada espècie.
Exúvia (pell que es desprèn de la muda)
DIMORFISME SEXUAL
En alguns insectes, el i la són diferents.
De mida diferent
De color diferent
Antenes diferents
Alats i no alats
DIMORFISME SEXUAL
ALIMENTACIÓ:
Depenent de l'aparell bucal tenen una o altra alimentació.
L'atac a les plantes variarà segons es tracti de:
ALIMENTACIÓ
DEFOLIADORS:
Thaumetopoea Pityocampa
S'alimenten de fulles.
Exemples:
- Processionària dels pins
- Falsa eruga del roser
DEFOLIADORS
Arge rosae
BARRINADORS:
Rhynchophorus ferrugineus
BARRINADORS
Fan (foraden) galeries a tiges i troncs i fruits
- Morrut de les palmeres
- Tomicus
- Eruga del gerani
Tomicus spp.
Cacyreus marshalli
MINADORS:
Phillocnistris citrella
S'alimenten de les cèl·lules de fulla
- Minador fulles cítrics
- Minadora castanyer d'índies
MINADORS
Cameraria ohridella
XUCLADORS:
Matsucoccus feytaudi
Succionen fulles, tiges i fruits
- Caparreta del pi
- Pugó del baladre
XUCLADORS
Aphis nerii
ORDRES:
D'ordres d'insectes n'hi ha molts, que puguin provocar plaga en destaquem 8.
ORDRES
ORDRES INSECTES
ORDRES INSECTES PLAGA:
ORDRES INSECTES PLAGA
ORTÒPTERS:
Llagostes
Beneficioses: Mantis religiosa, que és depredadora d’ous d’insectes plaga.
ORTÒPTERS
HETERÒPTERS:
Xinxes de camp
HETERÒPTERS
Tigre de plàtan
Corythuca ciliata
Bernat marró marbrejat
Halyomorfa halys
HOMÒPTERS:
Pugons, caparretes, mosca blanca.
Caparreta de l'olivera
HOMÒPTERS
Saissetia oleae
Mosca blanca dels hivernacles
Pugó negre
Aphis favae
Trialeurodes vaporariorum
DÍPTERS:
DÍPTERS
Mosques.
N’hi ha de beneficioses com els sírfids.
Mosca de la fruita
Mosca de l'olivera
Ceratitis capitata
Bactrocera oleae
HIMENÒPTERS:
Vespeta del castanyer
Dryocosmus kuriphilus
HIMENÒPTERS
Abelles, vespes, formigues
N’hi ha de beneficiosos, com les abelles per pol·linitzar i alguns parasitoides de plagues
Falsa eruga del roser
Arge rosae
LEPIDÒPTERS:
Papallones:
Eruga peluda del suro
Limantria dispar
LEPIDÒPTERS
Barrinadora de les palmeres
Paysandisia archon
Defoliadora del boix
Cydalima perspectalis
COLEÒPTERS:
Perforador de glans
Curculio elephas
COLEÒPTERS
Escarabats
De coleòpters beneficiosos hi ha les marietes.
Corc del suro
Morrut de les plameres
Coraebus undatus
Rhynchophorus ferrugineus
TISANÒPTERS:
Trips
Trips de les flors
TISANÒPTERS
Frankliniella occidentalis
MALALTIES
Provocades per microorganismes
MALALTIES
FONGS
Éssers vius eucariotes, heteròtrofs, i poden ser:
- sapròfits
- paràsits
- simbionts.
No tenen clorofil·la i a les parets cel·lulars hi tenen quitina
FONGS PLURICEL·LULARS
TIPUS DE REPRODUCCIÓ DELS FONGS
REPRODUCCIÓ
REPRODUCCIÓ ASEXUAL:
És una fase esporofítica imperfecta
ASEXUAL
Reproducció asexual per fragmentació del micel·li
Per fragmentació del micel·li
Reproducció asexual per esporangis:
Per esporangis
Reproducció asexual per conidis:
Per conidis
REPRODUCCIÓ SEXUAL
Fase perfecta.
SEXUAL
TIPUS:
TIPUS
FONGS ASSOCIATS A PLANTES
FONGS PERJUDICIALS associats a plantes
1. SAPRÒFITS
2. PARÀSITS: provoquen malalties.
- Endoparàsits: (mildius)
- Ectoparàsits: (cendroses)
FONGS PERJUDICIALS
FONGS PARÀSITS FACULTATIUS:
Armillaria mellea
PARÀSITS FACULTATIUS
FONGS PARÀSITS OBLIGATS
Ull de gall
PARÀSITS OBLIGATS
Spilocaea oleagina
SÍMPTOMES:
SÍMPTOMES
FONGS BENEFICIOSOS
- SIMBIONTS
- ANTAGONISTES
- Fongs que controlen insectes plaga
FONGS BENEFICIOSOS
Trichoderma spp
Beauveria bassiana
VIRUS:
Agents submicroscòpics infecciosos formats per proteïnes + ADN o ARN
VIRUS
SÍMPTOMES DELS VIRUS
SÍMPTOMES
El 1er símproma és: APARENÇA D'ANORMALITAT.
Després hi ha diversitat de símptomes
Plum pox virus (PPV)
TRANSMISSIÓ DELS VIRUS
- Per inoculació de saba (empelts, eines, insectes vectors)
- per contacte fulles/branques
- per llavor
TRANSMISSIÓ
BACTERIS:
Organismes unicel·lulars (Gram + i Gram -)
BACTERIS
TRANSMISSIÓ DELS BACTERIS:
- Vent
- Pluja
- Insectes
- Nematodes
- Eines
- Per llavor
- Per material vegetal
TRANSMISSIÓ
SÍMPTOMES:
Molt variats
Xylella fastidiosa
SÍMPTOMES
Foc bacterià
Erwinia amylovora
FITOPLASMES:
Són com un bacteri però sense paret cel·lular, només membrana citoplasmàtica.
Són paràsits obligats intracel·lulars.
FITOPLASMES
Escombra de bruixa
Candidatus phytoplasma pini
TRANSMISSIÓ DELS FITOPLASMES
- Per insectes vectors
- Per material vegetal de reproducció:
+ esqueixos
+ empelts
TRANSMISSIÓ
NEMATODES:
Cucs de grandària mil·limètrica.
Nematode del pi
NEMATODES
Bursaphelenchus xylophilus
PLANTES ESPONTÀNIES
Són plantes que creixen en llocs no desitjats
REGNE VEGETAL:
PLANTES ESPONTÀNIES
Classificació segons classe botànica
SEGONS CLASSE BOTÀNICA
DICOTILEDÒNIES
Plantes amb dos cotiledons
Fulles amples amb nervi principal i altres secundaris o terciaris o amb diversos nervis principals i forma de ventall.
DICOTILEDÒNIES
MONOCOTILEDÒNIES:
- Plantes amb un sol cotiledó.
- Fulles allargades i estretes amb nervis paral·lels
- La família més important són les gramínies (tija en canya i fulla estreta)
MONOCOTILEDÒNIES
Classificació segons biologia
SEGONS BIOLOGIA
PLANTES ANUALS
Plantes que germinen, es desenvolupen, floreixen, fructifiquen i moren en un període inferior a 1 any.
Es reprodueixen una sola vegada a la vida
ANUALS
PLANTES BIENNALS:
Plantes que viuen més d'un any i menys de dos.
El 1r any creixen vegetativament, el 2n any floreixen, fructifiquen i moren
Es reprodueixen una sola vegadaa la vida.
BIENNALS
PLANTES PERENNES:
PERENNES
Plantes que viuen més de 2 anys i que es reprodueixen més d'una vegada a la vida.
- Perennes herbàcies: La part aèria es renova anualment
- Perennes llenyoses: presenten estructures aèries llenyoses que viuen durant anys.
PLANTES PARÀSITES:
Són plantes incapaces d'absorbir aigua i nutrients minerals i/o sintetitzar la seva pròpia matèria orgànica, i VIUEN A EXPENSES D'UNA ALTRA PLANTA que parasiten.
Penetren a l'hoste a trvés d'unes arrels (HAUSTORIS)
PLANTES PARÀSITES
PLANTES HEMIPARÀSITES:
Plantes que fan la fotosíntesi, són verdes.
Agafen aigua i minerals de la planta hoste que parasiten.
HEMIPARÀSITES
PLANTES HOLOPARÀSITES:
Depenen completament de la planta hoste.
No fan la fotosíntesi (no són verdes) i no tenen fulles