Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
Introducció
Franquisme català
Biografia de l'autor
L'obra
Conclusió
Biblio/webgrafia
Mostra el desig reiterat de reconstruir la seva Pàtria. Remarca la idea de derrota i intenta no perdre l’esperança.
Mostra un període de postguerra.
Prohibició del català escrit entre altres injustícies, com la imposició del fascisme nacional. Això va despertar un moviment literari liberal en contra del franquisme.
-Anul·lació de llibertats democràtiques
-Persecució dels partits polítics
-Manipulació mediàtica
-Persecució de la cultura catalana
-Afusellaments i exili
Lleida, el 30 d'agost de l'any 1910
29 de desembre de 1942, Puigdolena
Estudia el batxillerat al Liceu Escolar de Lleida
Mèdic-aparell digestiu-
Humbert Torres, metge de professió, ocupa els càrrecs d'alcalde de Lleida, vicepresident del Parlament de Catalunya i diputat del Parlament espanyol.
És considerat, en l'actualitat, un dels poetes catalans més importants i influents del segle XX.
El dia a dia al sanatori li permetia de cultivar les seves aficions: llegir, escriure, tocar el piano i passejar.
1r quartet, l’autor situa al lector en els temps finals de la Guerra Civil, que són temps de derrota per a Catalunya degut a la invasió feixista en que tots els ideals per al qual van lluitar els catalans són destrossats.
2n quartet, el poeta demana a Catalunya que parli amb els seus habitants per aconsellar-los. El poeta transmet pessimisme pel fet que ja no poden guanyar la guerra, però alhora, també l’esperança d’un futur en el qual les noves generacions continuïn la realització dels ideals catalanistes i republicans.
Últims tercets, l’escriptor desitja oblidar la ciutat derrotada i vol una altra ciutat ideal al futur per sobre les etapes del temps que han viscut. Aquesta nova ciutat animarà als vençuts a fer camí i continuar vivint.
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliure puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Té una estructura ABAB I CDD
-Metàfora
-Personificació
-Asíndeton
Es tracta d’una obra molt interessant pel fet que sempre tractant un tema pessimista com és una dictadura de tals condicions procura guardar un lloc a l’esperança i el desitj d’un futur millor per a la pàtria a qui es dedica el poema, Catalunya.
Lluita pel somni d’un territori lliure, fora del domini de grups fascistes.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Màrius_Torres_i_Perenya
https://www.escriptors.cat/autors/torresm/pagina.php?id_sec=2903
bojosperlalite.blogspot.com/2011/05/la-ciutat-llunyana-marius-torres.html
www.versos.cat/poema/4236/la-ciutat-llunyana
https://antologiatmmc.wordpress.com/2009/02/09/la-ciutat-llunyana/
Antologia de la poesia catalana