Loading…
Transcript

Laocoont i els seus fills

Marwa Ziani

Cristina Grau

3r C

Visual i Plàsica

IES Berenguer d'Entença

Estil

Identificació de l'obra

Els autors de l'escultura Laocoont i els seus fills són: Agesandre de Rodes, Giovanni Angelo Montorsoli, Atenodor de Rodes i Polidor de Rodes.

Època

Identificació

Marc històric

Laocoont i els seus fills

Estil

4

Característiques d'aquest estil

És una escultura grega hel·lenística En aquesta escultura principalment es mostra el vigor físic en els cossos dels seus personatges. Representa un cos atlètic en el qual es pot apreciar la maduresa i vellesa dels seus personatges.

Els artistes exploraven motius com el dolor. Aquesta obra es va construïr en una època on es va conservar i encoratjar l'esperit grec, tant en les arts com en les ciències. l'obra de Laocoont i els seus fills representa la mort del sacerdot troià Laocoont que, castigat pels déus, intenta fugir desesperadament de les serps sense mirar tan sols els seus fills moribunds.

  • Aparició de diferents escoles (Pèrgam, Rodes, Àtica, Alexandria..)
  • S'intensifica el moviment que arriba a distorsionar les figures.
  • Accentuació de les emocions i les expressions de dolor.
  • Exageració de la musculatura (inflada, deformada, figures més poderoses).
  • Postures complexes que ens obliguen a mirar-les des de diferents punts de vista (representació tridimensional).
  • És recrea la nuesa tant la masculina com la femenina.
  • Representació de temes nous (infantesa, bellesa, lletjor...).

Època

4

Aquesta escultura es va fer a l'època hel·lenística (323 aC- 31 aC). Es considera com una època de transició entre el declivi de l`època clàssica-grega i l'ascens del poder romà. Aquest període va ser una gran etapa de difusió de la cultura grega. La raó per la qual es va realitzar durant el període hel·lenístic de l'art grec, va ser perquè era un moment en què Grècia ja formava part de l'Imperi Romà, i l'enorme fama dels artistes grecs estava al servei del poder romà, i en moltes ocasions únicament s'encarregaven retrats o còpies de les grans obres de l'antigüitat, de manera que el concepte d'artista no estava tan valorat com a la Grècia clàssica, i en molts casos als escultors se'ls considerava artesans que tampoc tenia perquè signar les seves obres.

Va ser una època on es va voler transmetre el realisme, els sentiments, les al·legories... I això es veu reflectit en l'escultura de Laocoont i els seus fills.

Relació

marc històric

4

Es valora molt:

  • La teatlaritat
  • La intensitat dels sentiments i emocions
  • El moviment i el dinamisme

Aquest grup va ser trobat en el subsòl de Roma en 1506 i hi va haver una gran controvèrsia al voltant de la seva restauració (braç desaparegut de Laocoont) que es va prolongar fins al segle XX. Va influir en gran mesura en l'escultura renaixentista (Miguel Àngel) i barroca (Bernini). A més diversos autors han realitzat interpretacions del grup escultòric fins a l'actualitat. L'escultura es va realitzar quan la gent començava a canviar de mentalitat, és a dir, el canvi cap a la democràcia (llibertat d'expressió). La gent, fins aleshores, no sabia el valor que tenien els artistes quan feien una escultura, obres, quadres... Llavors quan va ser descoberta l'escultura de Laocoont, va tenir un grandíssim impacte en l'art, ja que el moviment que implica la composició d'aquestes figures van ser tot un model per als escultors i pintors d'aquest segle i posteriors. Interessa més representar el que és particular i concret que allò de tipus més general

Observació de l'escultura

Observació

Forma

Laocoont i els seus fills és una escultura exempta, ja que, és un grup escultòric independent que es pot contemplar (sencer) per tot el seu voltant des de qualsevol punt de vista.

Forma

Funció

Funció decorativa

Funció

La funció és religiosa, lligada a la mitologia grega, tenia com a finalitat advertir al poble del que els passaria si feien enfurismar als déus.

També podem trobar una altra funció, decorar cases importants, en aquest cas la Domus Aurea de Neró.

4

Funció decorativa

L'escultura va ser descoberta al segle XVI, en els terrenys on va estar situat una vila de Neró, es creu, que l'escultura va tenir una funció decorativa en la vila de l'emperador.

Descripció del llenguatge escultòric

Descripció

Material

Estava originalment feta en bronze, però la replica actual aquesta esculpida en marbre blanc.

Material

Caràcters

plàstics

Caràcters plàstics

Volum

4

En el relleu els volums són molt marcats i expressius, es nota un moviment molt intens que entrellaça els cossos la sensació de profunditat que es representa mitjançant el dinamisme i la superposició dels cossos. L'escultura crea un joc de llums que donen un alt grau de volum a la talla.Pel que fa al volum, l'obra ha estat concebuda de forma bidimensional, similar a la dels relleus, treballat només per davant i no per darrere, i accentuant la seva visió frontal.

Llum

4

Les tècniques escultòriques emprades com el volum dels músculs, els ulls enfonsats, el trepanat dels cabells i les barbes, la boca entreoberta... Són, tots ells, valors dinàmics i pictòrics que creen uns efectes de clarobscur. L'escultura juga amb el color que té, notant-se un grau de volum en ella.

Color

4

L'escultura és monocroma, això vol dir que només té un únic color, que és el blanc del marbre.

Proporció

4

L'escultura i la forma dels cossos no compleixen el cànon de bellesa de l'època; posseir el cos a 7 vegades el cap.

Laocoont, tot i ser un home gran, mostra un cos perfecte. Aquest realisme idealitzat és una de les característiques de l'art grec. Els cossos estan perfectament proporcionats, encara que la grandària del Laocoont sembla exageradament desproporcionat en la seva mida si ho comparem amb el dels seus fills.

Composició

La composició és asimètrica. És un grup escultòric representat de manera frontal i format per tres figures nues. El grup escultòric està emmarcat dins d'una piràmide o triangle, que dibuixen els tres caps dels personatges: el de Laocoont coincideix amb el vèrtex superior i la composició forma una diagonal que creua tot el grup, i baixa des de la part superior esquerra, és a dir, des del braç dret de Laocoont passant per la seva cama esquerra. La figura de Laocoont destaca per la seva anatomia i pel seu rostre angoixat.

Composició

4

Les diagonals donen unitat a l’acció dels tres personatges i alhora manifesten el dinamisme de la composició. Aquest moviment es veu reforçat per la situació de les dues serps que serveixen de nexe d’unió entre les tres figures i per la sensació de tensió extrema dels cossos que malden per alliberar-se’n.

Està en una postura semi-sedent, que sembla seure damunt un hipotètic seient del que pengen uns rígids vestit, que es recorden les estries d'una columna.

Textura

La textura i acabat de l'obra és llisa i polida.

Està perfectament polida, de manera que la superfície és llisa, fina, de manera que crea un acabat perfecte amb una superfície tova.

Textura

Anàlisi i interpretació

Anàlisi

Anàlisi iconogràfic

Iconografía

La temàtica de l'escultura és mitològica, i es basa en la història de Laocoont, un sacerdot troià que s'oposa a l'acceptació del cavall de Troia malgrat ser un present dels déus, motiu pel qual és castigat per aquests, que li envien dues serps marines. L'escultura mostra el moment del sofriment físic de la mossegada de la serp, però també del sofriment moral de veure com els seus fills estan morint per la seva causa.

Anàlisi iconològic

Iconología

Els artistes s’allunyen del sentit religiós de l’art i es concentren a resoldre problemes tècnics i a crear sensacions en els espectadors, així, l’obra representa les emocions humanes en la seva màxima expressió patètica. Conté el dramatisme més extremat. Les tres figures són representades en un lluita brutal per la vida, en què cada múscul és en tensió per tal d’escapar-se de l’abraçada mortal.

El dramatisme s’accentua en els detalls, com ara la boca oberta de Laocoont i les arrugues de dolor de la seva cara, com també les expressions llastimoses dels seus fills, el més gran mira al pare com demanant-li ajuda. Destaquen l’expressió de culpabilitat i el gran dramatisme de Laocoont que fa contorsions en dolorosa agonia.