Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
Certa disposició i proporció dels cossos/espais que componen un edifici
orden
firmitas
fermesa dels fonaments, absència de regatejos
“L’ordre és intrínsec a l’art de projectar [...]
No obstant, l’ordre no és garantia d'excel·lència arquitectònica, perquè altres factor intervenen en aquest complex procés de síntesis que és l’arquitectura”
Joaquim Español (2001)
utilitas
correcta distribució dels membres de l'edifici
El Genius Loci és el conjunt d'elements que caracteritzen i identifiquen un lloc.
És l'esperit del lloc i pot haver-se d'aquesta caracterització a la mà de l'home o no.
Pot tindre a veure amb el físic, aspectes socials, aspectes culturals...
LLOC
contrast:
la relació amb el lloc és de juxtaposició o abstracció.
L'arquitectura domina el paisatge o és aliena a ell.
camuflatge:
la relació amb el lloc és d'integració extrema, de mimesis
organicisme:
és una picada d'ullet al lloc i la integració es realitza mitjançant la reinterpretació dels seus elements.
Demostra sensibilitat cap a ell.
el contextualisme:
té a veure amb el significat que expressa l'edifici, la relació amb el lloc és de tipus justificatiu
“... el caràcter primordial de l'arquitectura, el caràcter pel qual es distingeix de les altres activitats artístiques, resideix en actuar per mitjà d'un vocabulari tridimensional que involucra a l'home (...)
L'espai intern, aquell espai que (...) no pot ser representat completament en cap forma, ni aprés ni viscut, sinó per experiència directa, és el protagonista del fet arquitectònic. (...)
Les quatre façanes d'una casa, d'una església, d'un palau, per belles que siguen, no constitueixen mes que la caixa en la qual està compresa la joia arquitectònica (...) En tot edifici, el que conté és la caixa de murs, el contingut és l'espai intern.”
Bruno Zevi
"L'objectiu de l'arquitectura es divideix en dues parts (...) la creació de l'espai com a tal i la creació dels límits d'aquest espai.”
Alois Riegl
Per a Loos l'exterior és el resultat del que succeeix dins
“L'arquitectura és l'estudiada construcció d'espais. La contínua renovació de l'arquitectura prové de l'evolució dels conceptes d'espai.”
Louis Kahn
L'espai CLÀSSIC és tancat i compacte, perquè l'arquitectura històrica ha sigut de tipus murario, és a dir una qüestió estructural ha donat el caràcter tancat i compacte.
En el RENAIXEMENT a més de ser un espai tancat, que hereta les característiques de l'espai clàssic, és centralitzat, amb almenys un eix de simetria.
En el BARROC: segueix l'herència clàssica i experimenta amb espais centralitzats amb tensió ( 2 eixos en l'el·lipse)
Es tracta d'espais abstractes, racionals, percebuts: no existeixen fins que no s'experimenten. Molt vinculats a la funció, només existeixen si s'utilitzen.
És un espai “SENSE CENTRE” :
Antecedent: espai JAPONÉS (tatami)
El Moviment Modern trenca l'espai compacte, trenca la "caixa" i deixa fluir l'espai, permetent connexions horitzontals (int-ext) i verticals:
El primer tret definitori de la proposta és la confusió total i absoluta de l'espai públic amb l'espai de relació.
Tot l'espai de l'edifici és únic i continu
Naix el concepte de secció lliure: consisteix a acabar amb la tirania del pla horitzontal, deformant-lo, retorçant-lo, etc
Abans es treballava la secció però sense perdre l'horitzontalitat
Al llarg de la història han hagut diversos tipus de funcionalisme:
Sempre ha existit el concepte de funció associat a l'arquitectura, prova d'això és la Utilitas de Vitruvio.
La funció no és el principal problema de l'arquitectura.
Cal preguntar-se QUÈ caldrà construir (geometria, forma, material, etc) perquè se satisfaça una funció.
Té les seues arrels en la Revolució Industrial
La forma és conseqüència directa i mecànica de les funcions a les quals està lligada.
La bellesa venia automàticament de la més perfecta eficiència mecànica i no d'una cerca deliberada de la bellesa.
“No sabem de cap problema formal, sol problemes constructius. La forma no és la meta sinó el resultat del nostre treball.
La forma per si mateixa no existeix. La forma com a meta és formalisme, i això ho rebutgem.
Inventar formes no és tasca de l'arquitectura"
Mies van der Rohe
La forma toma un sentido biológico y se adapta a las funciones vivas que deben realizarse en el medio (arquitectura), es decir que se adapta a las actividades humanas y del medio social.
1. Aquella que se desarrolla de dentro a fuera en armonía con actividades humanas.
2. Aquella que se relaciona con el lugar como si de él naciera
La utilitat per a una fi.
Procedeix de l'estètica clàssica, que defensava que perquè alguna cosa fora considerat bell havia de ser útil i adequat a la seua fi.
BELLESA i UTILITAT s'aproximen tant que arriben a confondre's.
Bellesa significa precisament fer visible la seua UTILITAT, el PER A QUÈ SERVEIX.
Definir QUÈ ÉS L'ÚTIL adquireix una importància cabdal en aquest enfocament del funcionalisme modern i es converteix en una qüestió MORAL.
“A qui sosté que l’arquitectura deriva sols de la funció, sols de la tècnica o sols de la construcció, se li pot respondre amb la mateixa seguretat que l’arquitectura deriva sols d’una idea, sols de l’espai, sols de l’instint de la bellesa i l’alegria ”
Bruno Taut
forma
Del lat. compositĭo, -ōnis
Acció o efecte de compondre
Compondre
Del lat. Componĕre
Formar de varies coses ajuntant-les i col·locant-les amb certa manera i ordre.
Configuració externa de les coses, figura.
Manera d'estar distribuïda la matèria d'un cos, disposició de les parts d'un tot segons certes relacions.
Per oposició a “fons”, aspecte o aparença d'una cosa: el que s'aprecia d'ella amb els sentits o en un examen superficial.
Seqüencia/repetició de formes en l'espai.
El ritme marca el temps.
Hi ha molts jocs amb el ritme en l'arquitectura visibles en planta, alçats i seccions, mitjançant la separació de finestres en el mur, les columnes en una columnata, els pilars en una arcada.....
Elemento lineal que marca una dirección y distribuye el espacio o los elementos a su alrededor
Disposició regular de les parts o punts d'un cos o figura en relació a un centre, un eix o un pla
Relació de supremacia d'un element sobre uns altres sobre la base d'un criteri establit.
Element unitari que serveix d'unitat proporcional i que es repeteix a la mateixa escala o a escales diferents
Le Corbusier s'interesse per crear un sistema de proporcions relacionat amb l'ésser humà . Basat en la secció *aurea en el numere d'or.
Composició sobre la base d'un reticle d'eixos que serveix de guia
La irregularitat de les formes i les variants de l'ordre inspiren la idea de moviment, de desplaçament
La relació de les parts amb el tot de
manera que res haja de llevar-se ni afegir-se
“La unitat en l'arquitectura és quan els elements que componen un conjunt s'uneixen plàsticament” Oscar Niemeyer.
Organització de l'espai al voltant d'un centre que crea atracció cap a ell.
El centre no necessàriament és el centre geomètric ni un punt físic, però és el centre focal.
Relació de complement entre els elements d'una composició. Si els elements són iguals i simetrics parlem d'equilibre estàtic, si es compensen per diferència geomètrica, color,... parlem d'equilibri dinàmic.
És el bord dels elements de la composició on s'aplica un canvi respecte a la resta.
“L'arquitectura és el joc savi, correcte i magnífic dels volums reunits sota la llum. Els nostres ulls estan fets per a veure les formes sota la llum: les ombres i els clars revelen les formes.”
Le Corbusier
Oposició o diferència notable entre elements per a produir un efecte dinàmic en la composició.
Manifestació cromàtica dels elements a usar
Acabat superficial dels elements que participa de la percepció final de l'arquitectura
Relació harmònica de les dimensions segons unes determinades regles matemàtiques o geomètriques
venustas
"el convenient acord entre els membres de la mateixa obra i la resposta commensurada de les parts individuals a la forma total.
Perquè així com es troba proporció entre el colze, peu, pam, dit i altres parts del cos humà, succeeix el mateix en la construcció de les obres."
Vitruvio
Relació de la grandària de l'edifici amb el de l'ésser humà mitjà
Dimensionament referit a una unitat seleccionada
En els edificis en general hi ha moltes claus per a apreciar la seua grandària (finestres, portes, esglaons...).
La dimensió pot ser alterada intencionalment amb la finalitat d'alterar el nostre sentit de l'escala.