ENQUESTES
Míriam Bathouila
Lidia Bergés
Andrea Codes
Laia Farreny
Sara Gavaldà
Ioana Alexandra
DISCUSSIÓ GENERAL D'ENQUESTA
Basant-nos amb la guia que Pulido (1971) va fer, hem de seguir els següents passos:
LA POBLACIÓ I LA UNITAT MOSTRAL
1
- La població és el conjunt de persones del qual es vol conèixer la seva opinió en relació un tema. Per exemple, persones de més de 65 anys
- La unitat mostral és refereix a qui, concretament contestarà l’enquesta. Per exemple, les persones de més de 65 anys del casal d’avis de Balaguer.
SELECCIÓ I TAMANY DE LA MOSTRA
2
- Seleccionem un nº determinat de persones (mostra) la qual ha de ser representativa.
- Una selecció adequada de la mostra suposa tenir present el concepte de representativitat.
- El tamany depèn de:
-El tamany de la població.
-Estadístic amb el que mesurem.
-La variabilitat de la mesura.
-Els marges d’error previstos.
- Tot i això no importa el nº de la mostra (el tamany) sinó que aquesta sigui representativa.
- Representació i biaix: Les mostres han de ser representatives perquè els resultats es puguin generalitzar a la població.
MATERIAL NECESSARI PER A LA PREPARACIÓ DEL QUESTIONARI
3
ORGANITZACIÓ DEL TREBALL DE CAMP
Seleccionar entrevistadors i entrenar-los segons el tipus d’enquesta
4
DISCUSSIÓ DELS RESULTATS
6
Els resultats permeten extreure
NO en termes de relacions causals.
TÈCNIQUES DE MOSTREIG
Com seleccionem la mostra d'una població?
MOSTREIG ALEATORI SIMPLE
Assegura a cada element de la població la mateixa probabilitat de ser inclòs en la mostra.
a) MOSTREIG ALEATORI SIMPLE
MOSTREIG ALEATORI ESTRATIFICAT
Representació proporcional de la quantitat de la mostra.
b) MOSTREIG ALEATORI ESTRATIFICAT
Tenim 4 grups amb un nombre diferent de mostra
1r- 650, 2n-7000, 3r-550 i 4t-500
Si fem la proporció en funció de la població (total de persones, 2400) quedaria així:
1r-0,271, 2n-0,292, 3r-0’229, 4t-0,208
MOSTREIG PER CONGLOMERAT
S’ajunten i mostregem conjuntament diferents estrats de societat anomenats conglomerats.
c) MOSTREIG PER CONGLOMERAT
Si volem agafar una mostra de 2.500 individus agafem aleatòriament 125 municipis i 20 persones de cada municipi.
MOSTREIG PER CONGLOMERAT I ETAPES (POLIEPATIC)
Etapes per encara acurar amb més lògica la mostra.
d) MOSTREIG PER CONGLOMERAT I ETAPES
Primer es divideix en zones geogràfiques, després carrer, seguidament edificis, plantes i per últim cada vivenda.
MOSTREIG NO PROBABILÍSTIC
MOSTREIG NO PROBABILÍSTIC
MOSTREIG ACCIDENTAL
Hi ha enquestes en les quals les persones que contesten no representen el total de la població. Es basa en que el votant és aleatori i accidental.
A vegades, les enquestes es fan amb un objectiu determinat sobre una població per això, en aquestes enquestes a propòsit es mesura i es vigila molt a qui es fa l’enquesta per comparar diferents enquestats. És a dir, els investigadors no fan l’enquesta aleatòriament sino que fan l’enquesta a una població determinada per complir, analitzar o seguir el seu objectiu.
MOSTREIG A PROPÒSIT
MATERIAL
Abans de la redacció de preguntes...
Tenir establerts:
- Context històric
- Objectius
- Hipòtesis
- Variables
- Grups
Tenir en compte...
Medi pel qual es farà l'enquesta
Són les preguntes tancades. Són preguntes que poden ser contestades sense la presència de l'entrevistador.
QÜESTIONARI
- Pregunta de si i no
- Pregunta d'avaluació de freqüència
- Pregunta d'autoclassificació
- Pregunta d'atribució de causes, es tria una sola resposta
- Pregunta de grau d'acord
- Pregunta de valoració amb una escala
- Pregunta on es poden triar fins a tres respostes
- Pregunta en la qual es sol·licita avaluar la magnitud d'una variable
- Pregunta en la qual es sol·licita valorar un canvi en el temps
Alguns exemples...
Title
-Ex pregunta avaluació de freqüència:
Quantes vegades a la setmana practiques esport?
a) gens
b) entre 1-2
c) entre 3-4
d) més de 5
-Ex pregunta atribució de causes:
De les següents opcions, tria la que creus que influeix més en el fracàs escolar.
a) programes escolars inadequats
b) excessiva exigència per part dels pares
c) excessiva exigència per part dels professors
d) d'altres
Title
Ex pregunta de grau d'acord:
Sobre el sistema d'accés a la Universitat, contesta si estas totalment d'acord, d'acord, en desacord o totalment en desacord.
a) evita la massificació TA A D TD
b) no ajuda a seleccionar als millors alumnes per cursar una carrera. TA A D TD
Ex pregunta en la que es sol·licita avaluar la magnitud d'una variable:
Parlem sobre la situació de les dones a Espanya, com calificaries les desigualtats que hi ha actualment entre homes i dones?
a) Molt grans
b) Bastant grans
c) Petites
d) Inexistents
e) no sap
ENTREVISTES ESTRUCTURADES
En aquest tipus es necessita la presència de l'entrevistador. S'anomena estructurada quan el conjunt de les preguntes està prèviament determinat i quan les preguntes poden ser tant obertes com tancades.
ENTREVISTES ESTRUCTURADES
Pregunta tancada: Quants restaurants té el teu barri?
Pregunta oberta: Enumera els problemes més importants del teu barri.
ENTREVISTES NO ESTRUCTURADES
ENTREVISTES NO ESTRUCTURADES
Aquest tipus d'entrevista s'utilitza prèviament a l'elaboració de l'enquesta, ja que les preguntes no estan determinades i només se sap el tema que volen investigar.
ELABORACIÓ
Tenim dos passos bàsics a seguir quan realitzem l'elaboració de les qüestions:
Ens hauríem de fer les preguntes següents:
1
Tenint en compte el contingut: és necessària la pregunta? És suficientment concreta? És una pregunta fàcil?
Tenint en compte el llenguatge: s'entendrà el llenguatge utilitzat?, està ben enfocada la pregunta?
Respecte a la ubicació de la pregunta dins de la seqüència: la seva resposta es pot veure influïda per les preguntes prèvies?, està ben col·locada dins del tema?
Per comprovar la presentació del qüestionari cal fer-nos les següents preguntes:
2
Que sigui i sembli curt: el fet de presentar les preguntes agrupades per blocs i numerades dins de cada un d'ells, així el qüestionari semblarà més curt.
Que sigui i sembli fàcil: convé presentar-les en ordre de dificultat, de la més fàcil a la més difícil.
Que sembli atractiu: motivant a l'enquestat mitjançant al·lusions a l'inapreciable de la seva col·laboració.