Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
3
la mesquita
i la oració
Es coneix com a lloc sagrat (o lloc sant) als llocs geogràfics considerats de gran importància i valor espiritual per a les diferents confessions religioses i comunitats espirituals.
A l'Islam es pot resar a casa però el lloc on es pot resar en comunitat i, per tant, esdevé sagrat, és la mesquita.
No hi ha cap característica arquitectònica important així que s'adapten a tots els estils, això si, mantenint els elements principals de l'edifici.
mesquita
El principal lloc de culte en l’islam és la mesquita. Tanmateix, com que la prescripció de les cinc pregàries diàries seria molt complicada si s’haguessin de fer sempre en un lloc de culte, és molt habitual que les persones musulmanes facin la major part de les pregàries fora de la mesquita: o bé a casa, o bé en algun espai recollit (a la feina, a l’escola, a la vora d’un camí, etc.).
L’estructura de la mesquita respon a les necessitats de la pregària islàmica. Les seves parts principals són: la font de les ablucions, per fer-se el rentat ritual previ a la pregària; el mihrab, que és el lloc on es desa l’Alcorà, i que marca l’alquibla (la direcció a la Meca, vers on han de resar els fidels), i el mínbar, que és el púlpit des d’on es pronuncia el sermó.
Perquè una mesquita sigui completa, a més, hi ha d’haver un minaret, des d’on cridar els fidels a l’oració. La dificultat de construir-los en les ciutats on l’islam no és tradicional, com Igualada, fa que normalment aquest element no hi sigui present; per això, les mesquites que no tenen minaret s’anomenen oratoris.
mesquites
COM RESEN ElS hindús
COM RESEN ElS JUEUS
En aquesta religió es resa mirant cap al Nord. No obstant això, mentre els homes han de resar tres vegades al dia, les dones només acostumen a fer-ho una vegada. Els precs poden fer-se en veu alta, en veu baixa o cantant, tot i que durant l'oració no hi ha música.
L'oració més estesa és el mantra Gyatrya, que fa referència al déu Sol com a creador, i que es resa a l'alba i al cap vespre.
També hi ha el ioga, com a forma de meditació que permet la unió o integració de l'ànima individual amb Déu i el desenvolupament de la consciència espiritual. Per a la pràctica del ioga caldrà posar-se en la posició de lotus, relaxant els músculs, doblegant els genolls i posant els peus amb la planta cap per amunt sobre de les cuixes.
COM RESEN ElS CRISTIANS
com resar
COM RESEN ElS BUDISTES
Normalment, les oracions estan en diverses categories com d'acció de gràcies, adoració, petició, intercessió o comunió. A més, aquestes oracions poden anar dirigides a Déu Pare, a Crist, a l'Esperit Sant, a la Mare de Déu o a un sant. Abans de resar, els cristians se senyen i s'ajunten les mans mentre repeteixen l'oració, després de la qual se sol demanar per als pròxims o per un mateix. Molts cristians s'agenollen, a més, a l'hora de resar.
Entre les oracions, les més comunes són el Pare Nostre, els Salms i l'Ave Maria, entre els catòlics. A la fi de cada oració, normalment es diu Amén ( "així sigui").
El budisme tracta d'encaminar al fidel cap a un viatge espiritual, transformant la confusió en claredat i sofriment en pau i alegria. L'oració és un d'aquests instruments, però, no s'entén com el rés d'altres religions. L'oració a través de la meditació fa que despertem les capacitats de força, compassió i saviesa que tots portem dins.
ELEMENT COMÚ A TOTES LES RELIGIONS
El rosari és un rés tradicional catòlic que commemora vint «misteris» (quinze en la forma tradicional) de la vida de Jesucrist i de la Mare de Déu, recitant després d'anunciar cada un d'ells un pare nostre, 10 avemaries i un glòria al Pare.
També es diu «rosari» a l'enfilall de comptes que s'utilitza per resar el rosari. Els comptes estan separades cada deu per altres de diferent grandària i l'enfilall està unida pels seus dos extrems a una creu.
COM RESEN ElS MUSULMANS
L'oració o Salat és el segon pilar de l'Islam. Cada musulmà ha de resar cinc vegades al dia (a l'alba, al migdia, a la tarda, a la posta de sol i a la nit) en direcció a la Meca. La direcció cap a la qual es mira al resar es diu en àrab qibla. Abans d'això, el musulmà ha d'efectuar les ablucions.
La ablució menor, que és l'habitual, consisteix en el rentat de cara, mans, cap i peus. La ablució major, requerida en alguns casos, consisteix en el rentat complet del cos. Les mesquites tenen un lloc, generalment un pati, on realitzar aquest rentat ritual. En cas de no disposar d'aigua, pot practicar-se l'anomenada ablució seca, fregant-se amb sorra neta.
Per pregar es descalcen i se situen sobre una estoreta especial o un tros de tela o un altre material que la substitueixi. No cal pregar a la mesquita, ja que es va allà quan es vol realitzar l'oració col·lectivament, sobretot els divendres i en dates assenyalades.
L'oració consisteix en la recitació de determinats versets de l'Alcorà, acompanyada d'una sèrie d'inclinacions.