Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
7
SEMINARI SALUT: ÚS I ABÚS DE SUBSTÀNCIES TÒXIQUES
Heterogeneity in the Development of Drug Use Versatility: Risk Factors for Polydrug Use throughout the Life-Course
Abel Puigseslloses, Marie Quendez, Pau Jiménez, Aida Torres i Zínnia Querencia
Heterogeneity in the Development of Drug Use Versatility: Risk Factors for Polydrug Use throughout the Life-Course
Autor: Thomas W. Wojciechowski
PRESENTACIÓ
Any de publicació: 2019
Revista: Substance Use & Misuse
JCR: 1,383 Q4
SJR: 0,66 Q2
Abel Puigseslloses
Marie Quendez
Pau Jiménez
Aida Torres
Zínnia Querencia
Personalitat i context social
2n de Psicologia
INTRODUCCIÓ
- ADOLESCENTS
- MALES COMPANYIES
- POLYDRUG
- FACTORS DE RISC
INTRODUCCIÓ
- VARIERTAT DE DROGUES
- RESULTATS PSIQUIATRICS
- El consum de diverses drogues descriu el fenomen del consum, per part d’un individu, de dos o més tipus de drogues durant un període de temps determinat. L'addicció a diverses drogues posa en risc la salut de les persones que les consumeixen.
- El present estudi pretén proporcionar un millor coneixement dels factors de risc que prediuen l'heterogeneïtat dels grups de trajectòries identificades.
- Les investigacions han indicat que una major varietat de consums de drogues prediuen el nivell global de gravetat del consum de substàncies.
- A més, també s'ha trobat addicció en el consum de drogues amb un nombre més gran de tipus de substàncies per predir mals resultats psiquiàtrics.
- (Martin, Kaczynski, Maisto & Tarter, 1996; Upah, Jacob, & Price, 2015).
- (Few, Lynam, Maples, MacKillop & Miller, 2015).
- A la població general d’adolescents, les estimacions de prevalença d’ús il·legal de polidrogues recents oscil·len entre el 4 i el 12%.
- La recerca ha indicat que la relació amb males companyies té influència en el consum de drogues així com l’autocontrol.
- (Conway, Vullo, Nichter, Wang, Compton, Ianotti & Simons-Morton, 2013; Lynskey, Vink i Boomsma, 2006).
- (Lee, Padilla-Walker & Memmott-Elison, 2017; Jones, Lynam & Piquero, 2015)
MOSTRA
CLASSIFICACIÓ EN 6 GRUPS
Experimental
- Consum estable.
- Oscil·len entre no consum i consum d'una droga.
- 32,7% de la mostra.
GRUP 1
Abstinguts:
- No consumeixen cap tipus de droga.
- 29% de la mostra.
GRUP 2
Acceleració
- Baix consum de drogues als 16 anys.
- Consum de més d'una droga als 21 anys.
- 9,5% de la mostra.
GRUP 3
Desacceleració
- Consum de més d'una droga als 16 anys.
- Consum d'una o cap drogues als 23 anys.
- 13,5 % de la mostra.
GRUP 4
Desistint
- Consum d'una droga als 16 anys.
- Consum de cap droga als 20 anys.
- 11,7 % de la mostra.
GRUP 5
Alta Cronicitat
- Consum de diferents drogues (3, 4) als 16 anys.
- Mateix consum de drogues durant el període d'estudi.
- 3,5 % de la mostra.
GRUP 6
Aquest estudi incloïa les drogues següents com a possibles opcions que es podrien mesurar com a part del recompte de participants: marihuana / haixix, sedants / tranquil·litzants, estimulants / amfetamines, cocaïna / crack, opiacis, èxtasi, al·lucinògens, inhalants, amilnitrats / poppers / odoritzadors, altres (especificar). Aquesta mesura, en particular, no comptava l'alcohol ni els productes del tabac com a drogues que van contribuir al recompte.
NOTA!
VARIABLES
Autocontrol:
- Instrument: "The Weinberger Adjustment Inventory":
- Escales ordinals
- Mitjana de les escales per obtenir la puntuació
- Alpha de Cronbach: 0.76 (adequada)
Personalitat
1) Estatus socioeconòmic
- Estudi Pathways to Desistance.
- Mitjana ponderada del prestigi laboral i educatiu dels pares.
- Si els dos pares estan disponibles → mitjana dels dos.
- Mesurat a nivell d’interval
2) Exposició a la violència
- Dues mesures binàries: Testimoni i Víctima
3) Religiositat
- Tres ítems ordinals avaluadors del grau d’importància de la religió.
- Mitjana de les puntuacions dels tres ítems.
Context Social
4) Relació amb males companyies
- 7 comportaments antisocials.
- Nombre d’amics que han intentat induir a la persona a realitzar un comportament antisocial.
- Mitjana dels set ítems.
5) Monitorització dels pares
- Quatre ítems ordinals que avaluen el grau amb què els pares monitoritzen el comportament dels fills.
- Escala validada per investigació prèvia (Steinberg, Lamborn, Dornbusch, & Darling, 1992).
PROCEDIMENT
PROCEDIMENT
1a FASE:
- Group-Based Trajectory Modelling (GBTM)
- Criteris d’informació bayesians (BIC)
- Selecció del model de 6 grups
- Assignació dels participants a 1 sol grup de trajectòria
1a FASE
2a FASE:
2a FASE
- Regressió logística multinomial
- Rellevància de les característiques de la línia base per predir el grup de trajectòria
- Full-information maximum likelihood
- Per gestionar les dades que faltaven pel GBTM.
RESULTATS
HISTORIAL DE VICTIMITZACIÓ
Grups: "Desaccelerador" i "Alta cronicitat" amb p-valor < 0.05.
VÍCTIMA
RELACIÓ AMB MALES COMPANYIES
Grups: Experimental, Desacceleració i Desistint amb p-valor < 0.001.
Grup: Acceleració amb p-valor < 0.01.
MALES COMPANYIES
AUTOCONTROL
Grup Acceleració amb p-valor < 0.05.
Grup Desacceleració amb p-valor < 0.01.
Grup Alta cronicitat amb p-valor < 0.001.
AUTOCONTROL
CONTROL PARENTAL
Grup Desacceleració amb p-valor < 0.001.
Grup Desistint amb p-valor < 0.01.
CONTROL PARENTAL
RELIGIÓ
Grup Alta cronicitat amb p-valor < 0.001.
RELIGIÓ
ESTATUS SOCIOECONÒMIC
Cap grup presenta un efecte significatiu.
ESTATUS SOCIOECONÒMIC
Probabilitat d'assignació a un grup.
Estadístics descriptius.
Histograma del número de tipus de drogues utilitzades en les respostes agrupades al llarg del període d'estudi.
La trajectòria dels grups, en el consum de drogues, durant el període d'estudi.
Es mostren les trajectòries individuals, segons el número de drogues utilitzades per a cada grup.
- Totes les variables del model són rellevants en l'assignació als diferents grups, excepte la variable SES.
- L’estatus socioeconòmic NO és una variable rellevant en la predicció d’assignació als grups.
- La investigació passada ja havia identificat la variable "Relació amb males companyies" com un factor de risc relacionat amb l'ús de substàncies.
- S'esperava que la variable "Relació amb males companyies" s'associaria amb el grup 'High Chronic' i no ha estat així. Podria ser per un problema de mida de mostra insuficient.
- La baixa religiositat, el baix autocontrol i ser víctima de violència són factors predictors de l’assignació al grup 'High Chronic’.
DISCUSSIÓ DE RESULTATS
- L'estudi indica una gran heterogeneïtat en el desenvolupament de la varietat de consum de drogues durant l'adolescència i l'edat adulta primerenca.
- Accelerant i High Cronics van indicar el consum continuat de polídrogues a l'edat adulta primerenca.
- Les variables exposició a la violència, relació amb males companyies, control parental, nivell d’autocontrol i religiositat afecten el desenvolupament de la varietat de consum de drogues.
- La identificació dels factors de risc per al desenvolupament permetrà millorar una especificitat del tractament per mitigar millor l’acceleració o la continuïtat dels problemes amb un nivell elevat d’ús de polidrogues
CONCLUSIONS
LIMITACIONS
1. En l'article no consten la mida de la mostra ni les seves característiques.
2. La mida de la mostra del grup de 'High Chronic' és molt petita: aquest fet pot suposar un 'Power Problem'.
3. En la taula 3 no s'especifica el sentit de la relació (positiu o negatiu), no s'entenen les assignacions, per tant, a grups que serien 'contraris' com els d'Acceleració i Desacceleració. Per exemple, el cas de la variable de males companyies.
4. Si la mostra que empra l'estudi està formada per delinqüents... permet generalitzar els resultats que extreu a la resta de població adolescent? Hi hauria diferències si la mostra estigués formada per adolescents no delinqüents? És diferent el consum de drogues dels joves delinqüents al de la resta d'adolescents?
5. Falta d’especificitat del tipus de droga que es consumeix.
6. Variables de partida són independents?
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
- Conway, K. P., Vullo, G. C., Nichter, B., Wang, J., Compton, W. M., Iannotti, R. J., & Simons-Morton, B. (2013). Prevalence and patterns of polysubstance use in a nationally representative sample of 10th graders in the United States. Journal of Adolescent Health, 52(6), 716–723.
- Few, L. R., Lynam, D. R., Maples, J. L., MacKillop, J., & Miller, J. D. (2015). Comparing the utility of DSM-5 Section II and III antisocial personality disorder diagnostic approaches for capturing psychopathic traits. Personality Disorders: Theory, Research, and Treatment, 6(1), 64.
- Lee, C. T., Padilla-Walker, L. M., & Memmott-Elison, M. K. (2017). The role of parents and peers on adolescents’ prosocial behavior and substance use. Journal of Social and Personal Relationships, 34(7), 1053–1069.
- Lynskey, M. T., Vink, J. M., & Boomsma, D. I. (2006). Early onset cannabis use and progression to other drug use in a sample of Dutch twins. Behavior genetics, 36(2), 195.
- Martin, C. S., Kaczynski, N. A., Maisto, S. A., & Tarter, R. E. (1996). Polydrug use in adolescent drinkers with and without DSM-IV alcohol abuse and dependence. Alcoholism: Clinical and Experimental Research, 20(6), 1099–1108.
- Upah, R., Jacob, T., & Price, R. K. (2015). Trajectories of lifetime comorbid alcohol and other drug use disorders through midlife. Journal of Studies on Alcohol and Drugs, 76(5), 721–732.
- Jones, S., Lynam, D. R., & Piquero, A. R. (2015). Substance use, personality, and inhibitors: Testing Hirschi’s predictions about the reconceptualization of self-control. Crim & Delinquency, 61(4), 538–558.