usos del sòl

Forestal, conreus

El 64% de la superfície de Catalunya és forestal, cosa que equival a 2,06 milions d'hectàrees, més que la mitjana de la Unió Europea que està al voltant del 45%.

Forestal, conreus

Infraestructures i àrees sense vegetació

Infraestructures i àrees sense vegetació.

A Catalunya podem veure 115.560 hectareas sense vegetacio que correspon a un 3'8% del territori de Catalunya i 219.333 d'hectareas amb infraestructures que això suposa un 6,8% del total de la superfície de Catalunya

Principals tipus de conreus

En total, són més de 360.000 hectàrees les conreades dins d’aquesta categoria (35,1%), essent l’ordi el cereal més conreat de tots (184.000 hectàrees). El segon tipus de producte és el dels prats i pastures per a la ramaderia, que ocupen més de 200.000 hectàrees (19,9%), de les quals més de 90.000 són considerades d’alta muntanya. En tercer lloc, trobem els fruiters no cítrics, amb gairebé 121.000 hectàrees, és a dir l’11,8%.

Principals tipus de conreus

Modificadors del sól a l'agricultura

Les principals modificacions del sòl natural en l'activitat agrícola són les següents:

1. Arada del sòl: és una pràctica agrícola que implica l'obertura del sòl per a la sembra de llavors i per a la plantació de plantes.

2. Fertilització del sòl: la fertilització és una pràctica agrícola que consisteix en afegir nutrients al sòl per a millorar la seva fertilitat i augmentar la producció de plantes.

3. Regadiu: el regadiu és una pràctica agrícola que implica l'aportació d'aigua als cultius per a millorar la seva producció.

4. Desforestació: la desforestació és una pràctica agrícola que implica la tala d'arbres per a la creació de terrenys per a cultius o pasturatges.

5. Utilització de pesticides i herbicides: la utilització de pesticides i herbicides per a controlar plagues i males herbes pot afectar negativament la salut humana i la biodiversitat.

Percentatge de població que es dedica a feines agrícoles, ramaderes i de pesca a

Catalunya. Anàlisi de les dades

Segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) corresponents al quart trimestre del 2021, el percentatge de la població ocupada al sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) a Catalunya és del 2,1% del total d'ocupats.

D'aquests, la majoria es dediquen a l'agricultura (73,3%), mentre que un 18,6% treballa a la ramaderia i un 8,1% a la pesca.

Percentatge de població que es dedica a feines agrícoles, ramaderes i de pesca a

Catalunya.

Pesca a Catalunya

Distribució de l’ús ramader a Catalunya

Distribució de l’ús ramader a Catalunya

1. Prepirineu: la zona prepirinenca de Lleida i Girona és una de les zones amb major tradició ramadera, especialment en la cria de bestiar oví i boví.

2. Pirineu: les comarques pirinenques de Lleida i Girona destaquen per la cria de bestiar oví i boví, així com per la producció de carn i embotits, formatges i altres productes derivats del bestiar.

3. Terres de l'Ebre: a la zona del delta de l'Ebre i les comarques properes, la ramaderia es concentra en la cria de porcs i en la producció de fruites i hortalisses, que s'utilitzen com a aliment per als animals.

4. Camp de Tarragona: en aquesta zona, la ramaderia se centra en la cria de porcs i en la producció de carn i embotits, així com en la producció de fruites i hortalisses per a l'alimentació del bestiar.

5. Alt Empordà: aquesta zona és coneguda per la seva producció de vedella i carn de pollastre, així com per la producció de productes derivats dels animals.

Ramat D'ovelles

Distribució de l’ús forestal a Catalunya

1. Pirineu: les comarques pirinenques de Lleida i Girona destaquen per la seva gran extensió de boscos i la seva important activitat forestal. Aquestes zones són especialment idònies per a la producció de fusta i altres productes forestals, com ara la castanya i altres fruits del bosc.

2. Montseny: aquesta serralada situada entre les comarques de Barcelona i Girona és una zona d'important activitat forestal, amb una gran varietat d'espècies vegetals i fauna.

3. Massís de Cadiretes: situat entre les comarques de Girona i la Selva, aquest massís és una zona de gran interès ecològic i paisatgístic, amb una important presència de boscos i activitat forestal.

4. Muntanyes de Prades: aquesta serralada situada a la comarca del Baix Camp, a Tarragona, és una zona de gran extensió boscosa i activitat forestal, especialment en la producció de fusta.

Distribució de l’ús forestal a Catalunya

Bosc a Catalunya

Causes principals de la pèrdua dels sòls

Causes principals de la pèrdua dels sòls

1. Erosió del sòl: L'erosió del sòl és causada per l'acció del vent, la pluja, el gel i altres agents atmosfèrics que desgasten la capa superior del sòl.

2. Contaminació del sòl: La contaminació química i biològica del sòl pot afectar la seva capacitat per sustentar la vegetació i la vida del sòl.

3. Compactació del sòl: La compactació del sòl és causada per la pressió exercida per maquinària pesada o el trànsit constant.

4. Pèrdua de matèria orgànica: La pèrdua de matèria orgànica és causada per l'eliminació de la coberta vegetal, la pràctica de la tala rasa, la sobrepastura i l'agricultura intensiva.

5. Canvis climàtics: Els canvis climàtics poden afectar la salut dels sòls, especialment a través de l'augment de la temperatura i la disminució de les precipitacions.

Gestió i preservació del sòl: què cal fer?

1. Pràctiques agrícoles sostenibles: Les pràctiques agrícoles sostenibles, com ara l'agricultura ecològica, la rotació de cultius i la gestió integrada de plagues i malalties, poden ajudar a preservar la salut dels sòls.

2. Conservació de la vegetació: La conservació de la vegetació, com ara la reforestació, la plantació de cobertes vegetals i la conservació dels boscos i les zones humides, pot ajudar a protegir el sòl de l'erosió i la pèrdua de matèria orgànica.

3. Evitar la urbanització i la construcció en zones vulnerables: La urbanització i la construcció en zones vulnerables, com ara zones inundables i pendents pronunciades, pot causar una pèrdua significativa dels sòls i augmentar el risc d'erosió.

4. Promoure la investigació i el coneixement: La investigació i el coneixement sobre la gestió i la preservació dels sòls poden ajudar a desenvolupar noves pràctiques i polítiques per a la protecció dels sòls.

Gestió i preservació del sòl: què cal fer?