RE1P7

ROS HA-Xanà

Dia de l'any nou

YOM KIPPUR

Dia del perdó

SUKKOT

Festa dels Tabernacles

SIMXAT TORÀ

Festa de l'Alegria de la Llei

HANNUKAH

Festa de la Dedicació o dels Llums

PURIM

Festa de la Sort

PESAH

Pasqua

XAVUOT

Pentacosta o Festa de les Setmanes

TISà B'AV

Dia del dol

EL SÀBAT

El sàbat és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès. És la celebració amb més importància religiosa dins del judaisme, fins i tot més que el Yom Kippur (el Dia d'Expiació).

La commemoració es refereix d'una banda a la creació de l'univers per part de Déu, que va descansar (o, més correctament, finalitzar la seva tasca) en sàbat, i d'altra banda, a l'alliberament dels esclaus israelites d'Egipte.

El sàbat comença amb la posta de sol del divendres i acaba una estona després de la posta de sol del dissabte. Es prohibeixen determinades activitats durant el sàbat. S'ha d'engegar la televisió i sintonitzar-la al canal preferit el divendres a la tarda per la resta del cap de setmana. A més a més, els jueus intenten viure a prop d'una sinagoga, ja que durant el sàbat no poden conduir ni agafar cap transport públic, així doncs, han d'anar al temple a peu.

Durant la jornada, es duen a terme diverses activitats, com ara l'oració, reunir-se amb la família o rebre invitats, ballar, anar a passejar, llegir, o jugar a cartes.

CALENDARI JUEU

Calendari hebreu o calendari jueu és un calendari luni-solar, és a dir, que es basa tant en el cicle de la Terra al voltant de Sol (any), com en el de la Lluna al voltant de la Terra (mes). La versió actual, per la qual es regeixen les festivitats jueves, fou conclusa pel savi Hil·lel II als voltants de l'any 359, com a reforma del calendari hebreu antic, però no fou aplicada a la pràctica, com a mínim, fins al segle XI.

En la seva concepció complexa, tant solar com lunar, el calendari hebreu s'assembla al Calendari xinès, sense que es tingui constància de cap influència que hagi tingut l'un sobre l'altre; de la mateixa manera, també hi ha semblances amb el calendari emprat pels pobles de la península aràbiga fins a l'aparició de l'Islam al segle VII de l'era cristiana. En canvi, es distingeix del calendari gregorià, d'ampli ús universal, perquè està basat exclusivament en el cicle solar anual, i també del calendari musulmà, què és exclusivament lunar.

L'any hebreu, començava amb el mes de Nissan, anomenat en la Bíblia «el mes primer» (Èxode), i concloïa en el mes d'Adar; però, posteriorment va primar la concepció del començament de l'any en el mes de Tishrei, amb la festivitat de Rosh Hashaná ('cap d'any'), culminant l'any en el mes d'Elul, tal com regeix el calendari hebreu fins als nostres dies.

Des del punt de vista religiós, el calendari hebreu compta amb 4 diferents "caps d'any", sent cadascuna d'elles el començament del compte anual per a diferents finalitats:

1 de Nissan: és el principi d'any d'acord al compte bíblica, al commemorar la sortida d'Egipte.

1 de Elul: el principi de l'any per realitzar el compte del delme de bestiar.

1 de Tishrei: el principi de l'any segons el calendari hebreu modern, commemorant l'aniversari de la Creació del món, i era la data en què començava el compte dels anys.

15 de Shevat: l'any nou dels arbres, sent aquesta la data del seu despertar després de la letargia hivernal.

Un any hebreu inclou un cicle complet de les quatre estacions de l'any i, al seu torn, ha de comptar amb un nombre exacte de mesos lunars. D'aquesta manera, l'any hebreu pot tenir tant 12 mesos (any simple), com 13 (any de traspàs, o "any prenyat").