Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
Tokugawa Ieyasu
Shôgun, apòcope de shintai shôgun, significa "funcionari imperial" i fa referència a la seva funció respecte a l'Emperador. En teoria el shôgun és el màxim general i ajudant de l'Emperador del Japó.
A la pràctica l'Emperador és, bàsicament, una figura decorativa, tot i que manté la seva importància com la més alta autoritat del shintô, i és el shôgun la màxima autoritat política del Japó.
El fundador del shogunat Tokugawa i el primer shôgun va ser Tokugawa Ieyasu, gran vencedor del Periode dels Estats en Guerra [Sengoku Jidai], que es va decidir al 1600 a la batalla de Sekigahara.
Daimyô
Eren els "amos del cotarro". Eren els senyors terratinents, comparables amb els senyors feudals medievals europeus. Organitzats en grans clans familiars com els Shimazu (a Satsuma, Kyûshu) o els mateixos Tokugawa. Eren els vasalls del shôgun.
Amb l'objectiu de mantenir-los controlats eren obligats a residir uns quants mesos cada dos anys a Edo (la capital) amb les seves families.
La classe religiosa
Samurais
Els daimyo s'endeuten amb els comerciants degut a les despeses que generava la vida a la cort de Tokugawa on constantment havien de demostrar la seva proesa econòmica per mantenir el seu estatus social. Els comerciants que eren els que anaven amassant fortunes anaven adquirint poder.
Els grups religiosos del japó van ser exclosos de l'estructura social per por a haver de comparar-los jeràrquicament amb els graons de dalt de shi-no-ko-sho. Això no vol dir que fòssin uns pàries, de fet gaudien d'un bon estàtus.
Els samurai constituien un 6% de la població de la societat Tokugawa. Eren la casta guerrera del Japó, tenien el seu propi codi ètic, anomenat bushidô.
En acabar el Període dels Estats en Guerra [Sengoku Jidai] amb la victòria de Tokugawa Ieyasu va començar un període de pau a mans del Shogunat Tokugawa. Els samurais van ser desmovilitzats i reconvertits en funcionaris amb tasques la de polícia o recaptador d'impostos.
Camperols
En la tradició confuciana eren vistos com la base de la societat ja que aportaven els béns més necessaris, els aliments. Eren el grup més nombrós de la societat del Japó Edo (2/3 de la població total).
Vivien al camp conreant les terres dels seus senyors (daimyô), als quals pagaven impostos sobre collites, això comportà que la major part dels camperols fossin molt pobres, però hi va haver algunes excepcions.
Els camperols no tenien cognoms.
Artesans
Grup de població que acostumava a viure al voltant dels castells. Els artesans estaven per sota dels camperols ja que es considerava que els béns que produïen eren menys necessaris que els que produïen els camperols.
Comerciants
Era un grup que es dedicava a la compra i venda de productes. Vivien majoritàriament a les zones urbanes. Tot i que potenciaven el creixement de les grans ciutats, eren mal vistos perquè es dedicaven exclusivament a fer diners.
Extremadament impurs - Eta
No Humans - Hinin
Persones considerades pàries. Estaven fora de l'estructura social "shi-no-ko-sho". Grup heterogeni format per persones ocupats en tasques considerades inferiors o perjudicials per a la societat.
Comediants itinerants, prostitutes, lladres, pidolaires, fugitius, endevins, etc...
L'altre grup dels considerats pàries. Són l'últim escalafó de la societat japonesa del període Edo, completament fora de qualsevol estructura social.
Eren aquelles persones que (tant ells, com qualsevol dels seus avantpassats) es varen dedicar a oficis que es creia que eren contaminants. Entre ells tots aquells treballs que impliquèssin matar (animals, o persones) o manipular productes provinents d'animals morts.