JOAN FUSTER I L'ASSAIG

JOAN FUSTER I L'ASSAIG

Característiques de la seua prosa:

• La ironia.

• Presència de l’aforisme, com a punt de partida de la reflexió.

• To conversacional.

• Modismes populars i expressions col·loquials.

• Abundància de procediments modalitzadors.

• Abundància de cometes i cursiva, per suggerir diverses interpretacions.

• Interrogacions retòriques.

• Construccions adversatives.

• Adjectivació.

• Diversitat de formes: l’article i el diccionari filosòfic, el diari, l’aforisme i la monografia que responen sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet, un problema, d’establir a partir d’aquest un examen de consciència.

Classificació de la seua obra assagística

Tres blocs:

a) Obres de temàtica humanística i general: en aquests llibres Fuster tracta temes que van de la història a la política, passant pels aspectes més diversos de la vida cultural i quotidiana.

L’home, mesura de totes les coses

Diccionari per a ociosos

Diari 1952-1960.

b) Obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians: llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d’identitat nacional del País Valencià.

Nosaltres, els valencians

Viatge pel País Valencià

c) Obres de crítica i d’història literàries: estudis dedicats als clàssics medievals valencians com Ausiàs March, sant Vicent Ferrer o Roís de Corella, i també els dedicats a autors contemporanis com Pla, Espriu o Estellés.

L'assaig és l'escriptura en mànigues de camisa

Obra extensa, diversa i fragmentària centrada en l’ésser humà tant en els aspectes quotidians i particulars com en els generals, però alhora dotada d'unitat, perquè darrere hi ha un pensament articulador

Importància dels seus escrits per: triple influència:

L'assaig que cultiva Fuster consisteix bàsicament en aproximacions als fets socials, a les innovacions del temps, a problemes de la cultura, que tendeixen a definir una manera de veure el món, a trobar el sentit de l'època, a suggerir interpretacions d'abast general.

civil: reformulació de la identitat valenciana: replantejà amb força el sentit de la unitat profunda dels qui compartim una llengua i una cultura, transformant el record, la memòria d'un passat comú, en una incitació de futur, en un projecte, en una decisió.

Nosaltres, els valencians,

va influir en els joves universitaris i va obrir pas a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparéixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià.

En el llibre s'analitzen els factors històrics i socials que han dut a la manca de consciència i despersonalització del país valenci. Fuster conclou que els valencians prefereixen viure del tòpic en comptes de plantejar-se la seua realitat. Finalment planteja la necessitat de la connexió amb els altres pobles de llengua catalana com una condició imprescindible per a aconseguir la normalització lingüística i cultural.

moral: perquè va argumentar amb un rigor desconegut les seues posicions i les va mantenir amb unes dosis d'energia, de fermesa i de coherència.

cultural: en el context social de la València dels anys cinquanta i seixanta, erm i sense referents sòlids, els seus assaigs elevaven a la categoria de literatura escrits que fins ara no eixien de les publicacions de diumenge.

A més es va servir d’una llengua que constituïa una altra pauta normalitzadora: va fugir d’un llenguatge artificiós, arcaic, i utilitzà una prosa clara, natural. I amb una llengua literària comuna a tot l’àmbit del català».