Les termes romanes

La primera sala del recorregut per les termes era l'apodyterium o vestidor. Hom s'hi despullava i desava la roba en uns nínxols oberts a la paret o en uns armaris de fusta sota la vigilància d'un esclau, a qui es pagava el servei. Dins les termes se solia anar nu, llevat d'unes sandàlies amb sola de fusta que servien per no cremar-se els peus amb el terra calent.

Els qui volien -sobretot els joves- començaven per escalfar-se a la palestra (palaestra) després d'untar-se d'oli. La palestra consistia en una pista a l'aire lliure més o menys gran coberta d'arena i voltada de porxos. Les activitats físiques més habituals eren córrer, jugar a pilota, exercitar-se amb peses o amb la lluita i donar cops de puny en un sac ple de sorra. Hi havia, però, qui s'estimava més prendre mandrosament el sol en una terrassa (solarium)

A continuació es dirigien a les sales de banys, que solien estar arrenglerades al costat de la palestra en una successió ascendent de temperatura: freda, temperada i calenta. Tanmateix els banyistes, amb l'objectiu d'acostumar el cos a la calor, solien iniciar el seu itinerari per la sala temperada o tepidarium, on es podien remullar amb aigua tèbia o, si no hi havia banyera, s'asseien simplement en un banc

Tot seguit es passava a un espai més calent. El principal era el caldarium, que tenia almenys una banyera (alueus) amb graons, en els quals s'asseien per remullar-se amb aigua calenta (40º), i una pica d'aigua freda (labrum) per refrescar-se quan la calor es tornava massa intensa. En aquesta sala, amb l'estrígil -una mena d'espàtula corba de metall- es treien la capa formada no solament per la brutícia i la suor sinó també per l'oli i els ungüents que s'haguessin posat anteriorment. Algunes termes disposaven, a més a més, d'una cambra de petites dimensions, generalment circular, anomenada laconicum, si era per a saunes seques, o sudatorium, si era per a saunes humides.

A la fi s'arribava als banys freds o frigidarium, on hi havia una o diverses banyeres: els més agosarats hi anaven directament, mentre que els més prudents tornaven a passar abans pel tepidarium amb la finalitat de suavitzar la transició. Les termes més grans tenien també una piscina més gran a l'aire lliure (natatio) per practicar la natació.

A CATALUNYA EN TROBEM A...

Resumint:

i per anar fent boca...

Les termes

romanes

Thank you for your attention!

ORIGEN

Les termes (balnea) van esdevenir una institució fonamental en la societat romana, sobretot en època imperial. Tanmateix el seu origen, com tants altres aspectes de la civilització romana, es remunta al món grec. Però si entre els grecs el vessant principal era la preparació física que s'hi desenvolupava, els romans van capgirar les prioritats, de manera que el bany va convertir-se en l'activitat central i l'esport va quedar només com un preliminar opcional. Malgrat tot, no hi ha dubte que van ser els romans els qui van fer de les termes un dels trets més estesos i definitoris de la seva civilització, segons demostren les innombrables restes termals que es troben arreu de l'antic Imperi romà.

QUI HI ANAVA?

Sant Boi de Llobregat

Malgrat que estaven obertes des de mig matí, la majoria de la gent acostumava a anar a les termes a mitja tarda amb la intenció de relaxar-se després de la feina o de les obligacions que l'ocupaven durant el dia. El preu de l'entrada era prou baix perquè fins i tot els més pobres s'ho poguessin permetre. Així doncs, els banys acollien gent de tota condició social -de vegades fins i tot esclaus- i freqüentment d'ambdós sexes. Algunes termes estaven doblades en dues parts: una per a homes i una altra per a dones. D'altres admetien el bany mixt, tot i la mala reputació que això donava als establiments i en especial a les dones que les freqüentaven.

Badalona

Caldes de Montbuí

1

QUINES PARTS TENIA?

2

5

3

4