Repàs: Expansió i extensió de l'Imperi Romà:
Entre el s. V aC i el segle II dC, Roma passa de ser un petit territori a la Península Itàlica a dominar un enorme Imperi.
L'Imperi anava des de la Península Ibèrica fins al Mar Negre i des de les Illes Britàniques fins a Egipte.
L'Imperi Romà del segle II dC controlava totes les terres al voltant del mediterrani i s'extenia cap a l'interior per gairebé tota l'Europa Occidental.
La gran expansió territorial va causar el pas de República a Imperi en l'organització de Roma (any 48 dC - Juli Cèsar). Les noves riqueses van provocar moltes desigualtats socials i el control sobre les noves conquestes va donar cada cop més pes a l'exèrcit (privat). Al final, l'única manera de controlar el territori va ser un sistema de lideratge militar regit per un Imperator (emperador). [1r. Octavi August]
La pressió dels pobles bàrbars -i la resta de problemes que caracteritzaven la crisi de l'Imperi Romà- van acabar provocant la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.
Els Pobles Germànics van anar conquerint territoris fins que al 476 dC, Odoacre (cabdill germànic que havia estat general de l'Imperi) va destituir Ròmul Augústul, el darrer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, que tenia 10 anys.
Després de la caiguda de l'Imperi, es van anar establint diversos regnes al territori conquerit:
Nord-Oest de la Península Ibèrica: SUEUS
Península Ibèrica i sud de la Gàl·lia: VISIGOTS
Gal·lia (actual França): FRANCS
Península Itàlica: OSTROGOTS
Actual Suïssa: BURGUNDIS
Illes Britàniques: ANGLES i SAXONS
Nord d'Àfrica: VÀNDALS
Actual Alemanya: ALAMANS
A partir de finals del segle III alguns pobles seminòmades d'origen germànic entren i s'instalen a diverses zones de l'Imperi Romà.
313 dC: Edicte de Milà - Autorització del cristianisme (Constantí - Emperador Cristià)
380 dC: Cristianisme = religió oficial de l'Imperi
395 dC: Divisió de l'Imperi. Teodosi divideix l'Imperi entre els seus fills (Arcadi - Orient i Honori - Occident).L'Imperi d'Orient tenia la capital a Constantinoble
"Els germànics no tenen veritables ciutats, ni els agrada de viure en llocs els uns al costat dels altres. Viuen escampats, i s'estableixen on hi ha una font, una plana o un bosc [...]. El rei no té un poder il·limitat o absolut i s'imposa més amb l'exemple que no pas amb l'autoritat, i és el primer en el combat."
TÀCIT: Germània (segle I dC)