La mètrica
Vers
El vers és una successió de paraules que ocupen una sola ratlla i són determinades pel nombre de síl·labes, la rima i el ritme.
El nombre de síl·labes d’un vers està determinat per la darrera vocal tònica, és a dir, fem el recompte sil·làbic des de la primera síl·laba d’un vers fins al darrer accent.
Segons el nombre de síl·labes, els versos poden ser d’art menor (versos de menys de nou síl·labes) o d’art major (versos de nou síl·labes o més).
La sinalefa uneix en una sola síl·laba dues vocals en contacte, això ocorre quan una d’aquestes vocals és una i o una u àtones.
L’elisió és la supressió d’una de les dues vocals en contacte. Es produeix quan les dues vocals són iguals (llevat que totes dues siguen tòniques), o quan una de les dues és la vocal neutra.
El hiat consisteix en la pronunciació en síl·labes diferents de les dues vocals en contacte.
La rima és la repetició dels sons al final dels versos a partir de la darrera vocal tònica.
La rima pot ser consonant, si la repetició dels sons és total, o assonant, si només es repeteixen els sons vocàlics.
A més a més, si la paraula que rima és aguda, la rima és masculina; però, si la paraula és plana o esdrúixola, la rima és femenina.
Rima falsa: rima entre vocals obertes i tancades. Ex. ressò/turó.
Rima fàcil: es basa en terminacions gramaticals. Ex. anava/tornava, fàcilment/totalment...
Tot i això, de vegades podem trobar versos que no rimen, encara que se subjecten a altres regularitats mètriques, parlem aleshores de versos blancs. També hi ha versos que no estan sotmesos a cap estructura regular i tenen una gran llibertat, són els versos lliures.
Estrofa
Les estrofes poden contenir versos amb el mateix nombre de síl·labes (isosil·làbics) o amb un nombre de síl·labes diferent (anisosil·làbics).
Apariat combinació de dos versos amb rima consonant
Tercet tres versos
Quarteta/quartet quatre versos d’art menor i d’art major, respectivament
Quinteta/quintet cinc versos
Sexteta/sextet sis versos
Octava vuit versos
Dècima deu versos generalment heptasíl·labs
Sonet catorze versos decasíl·labs: dos quartets i dos tercets
Haikú tres versos breus, generalment sense rima, que sumen 17 síl·labes (5-7-5)
Tanka cinc versos, generalment sense rima, que sumen 31 síl·labes (5-7-5-7-7)
Romanç tirallonga de versos normalment heptasíl·labs
Formes de poesia experimental
Cal·ligrama: composició poètica, la disposició espacial de la qual imita un objecte suggerit pel tema del poema.
Poesia visual: composició poètica que aposta pel poder de comunicació visual dels elements que formen l’obra, utilitzant bàsicament elements de caire tipogràfic, dibuixos, gravats, fotografies o codis d’informació no lingüística.
Poema objecte: és tota creació artística més a prop de les arts plàstiques que de la literatura.
Ara mateix
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no els val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.
Del llibre L’àmbit de tots els àmbits
Miquel Martí i Pol
http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Inici
VUIT DE MARÇ
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i laparaula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
Marçal, Maria Merçè. “Vuit de març” . Bruixa de dol
Recursos poètics
Nivell fonètic
Al·literació repetició d’un o més sons semblants per provocar determinades sensacions
Paronomàsia joc de paraules entre dos mots dels quals gairebé tots els sons s’assemblen, menys un o dos, però que tenen un significat ben diferent
Onomatopeia paraules que sonen d’una manera determinada amb la finalitat d’imitar el soroll, el crit o els efectes acústics del significat
Nivell morfològic i sintàctic
Anàfora repetició d’una o diverses paraules en començar diferents versos o frases
Paral·lelisme repetició d’una mateixa estructura sintàctica en diverses frases seguides
Hipèrbaton alteració de l’ordre lògica gramatical de les paraules o de les frases
Asíndeton absència de la conjunció i entre paraules en situacions en què hi hauria de ser
Polisíndeton presència reiterada i innecessària de la conjunció i per unir mots, sintagmes o frases
Encavallament no-coincidència entre la pausa sintàctica i el final de vers
Nivell semàntic
Comparació relació d’analogia entre dos termes, un de pres com a real i un d’imaginari
Metàfora es produeix quan hi ha un canvi de significat d’una paraula que apareix en un context no habitual
Metonímia designació d’una cosa amb el nom d’una altra que guarda amb aquella alguna de les relacions següents: la causa per l’efecte, el continent pel contingut, el lloc d’origen pel producte, l’autor per l’obra, etc.
Oxímoron contradicció entre paraules veïnes, de sentit oposat
Antonomàsia l’ús d’un nom propi en lloc d’un adjectiu o d’un nom abstracte
Hipèrbole exageració evident, amb la intenció de fer grans lloances o sàtira
Antítesi relació de dues situacions, idees, expressions o paraules que semblen, almenys superficialment, contràries
Personificació el fet d’atribuir qualitats d’éssers animats a objectes, o qualitats humanes a coses
El fet poètic no és una cosa aïllada i aliena de nosaltres, sinó que és també ben present en la vida.
Descobrim la màgia i el joc de la poesia, i vivim-la com una possibilitat més d’expressió personal.
Conclusió
La poesia
Eix temàtic
Fil temàtic conductor
Motius secundaris
Gaudim amb la poesia!