Estudi de la influencia dels falsos mites sobre l'ou a la sa

Estudi de la influència dels falsos mites sobre l'ou en la salut de la població

Salut

Conclusió

Tenint en compte que dels mites analitzats tres n’eren falsos, hem arribat a la conclusió que la informació que ens arriba és majoritàriament falsa podent ser una de les causes de l’elevat nombre d’intoxicacions alimentàries. Creiem que és necessari que aquesta informació arribi a la població.

Per aquesta raó...

A l'escola cada cop més es tracta d'educar com cuidar la nostra salut i com portar un estil de vida saludable.

Per què la salut?

Fins i tot l'OMS ha començat a treballar per a que els aliments arribin als ciutadans en bones condicions promovent unes bones pràctiques de manipulació dels aliments.

Salmonel·la

Què és la salmonel·la?

Hem escollit fer un treball relacionat amb la salut, ja que és un dels temes que més interesen a l'ésser humà perquè d'això depèn la nostra pròpia vida.

La salmonel·la es un bacteri que es troba en aliments que provenen dels animals, com per exemple: la carn de vaca, la llet, el pollastre, l'ou...

Vam escollir l'ou perquè...

-Fa molt de temps que el consumim.

-Està àmpliament distribuit.

-El seu PH és neutre i això el fa més propens a ser contaminat per microorganismes.

-Forma part del procés reproductor de les aus.

-Es pot consumir cru en alguns aliments, com en la maionesa.

Tot i això es detecten unes 8.000 toxiinfeccions alimentaries cada any

Hipòtesi

Aquest nombre ens va sorpendre molt, ja que malgrat les grans inversions en educar la salut de la població, aquest nombre segueix sent bastant elevat.

Vàrem decidir investigar més a fons

Alguna cosa està fallant!

Vam veure que de tots els casos de toxiinfeccions alimentàries un 70% són salmonel·losi, malaltia diarreica causada per la bactèria Salmonella.

Pot ser que... la informació que ens arriba no és del tot correcte?

És possible que... donem com a certes velles teories que tenien els nostres avis o la cultura popular, sense cap base científica?

Pensem que la informació que ens arriba sobre el consum de l’ou pot ser errònia a causa dels falsos mites establerts a la cultura popular. Això pot ser una de les causes de l’elevat nombre d'intoxicacions alimentàries.

Bibliografia

Resultats

• Societat | El País (19/01/15): http://sociedad.elpais.com/sociedad/2009/08/04/actualidad/1249336811_850215.html

• OMS | Salmonella (19/01/15): http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs139/es/

• Ministeri de salut (19/01/15): http://www.msal.gov.ar/index.php/component/content/article/48/241-salmonella

• Bibek, R. Arun. B.Ed.;  Fundamentos de microbiología de alimentos; MacGraw-Hill, 2010. Quarta edició.

• Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana: Ciències de la naturalesa 2 ESO AVANÇA. Grup Promotor / Santillana, 2012.

Mite 1

Mite 2

Cap dels ous, ni el rentat ni el sense rentar, va presentar restes de colorant al seu interior.

Mite 3

L’ou al qual li havíem tret la closca hi havia penetrat el colorant, mentre que l’interior de l’ou amb el seu recobriment calcari estava intacte.

Vam veure que no hi havia cap diferència entre el nombre de microorganismes que havien crescut en l’ou refrigerat i en l’ou conservat a temperatura ambient.

Mites

D'aquestes entrevistes vam obtenir els següents mites, que tractarem de corroborar o rebutjar:

1) No es convenient rentar els ous si no els has de consumir immediatament.

2) Si la closca de l'ou està esquerdada no es pot menjar.

3) Un cop comprats, els ous s'han de conservar a la nevera.

4) Si un ou flota en aigua, no és apte per al consum

5) Quan més fresc és l'ou més centrat i elevat està el rovell, per contra si aquest es trenca quan s'obre significa que pot causar-nos una infermetat.

Mite 5

Mite 4

Mite 5

Quan més fresc és l'ou més centrat i elevat està el rovell; per contra si aquest es trenca quan s'obre, significa que pot causar-nos una malaltia.

Si un ou flota en aigua, no és apte per al consum.

Mite 4

Construírem un mesurador de la frescor dels ous amb l’objectiu de mesurar l’alçada i la posició del rovell en la clara.

Comparàrem en un recipient amb aigua la flotabilitat dels ous dependent de la seva frescor.

Mite 1

Els resultats ens van mostrar que els ous més frescos tenien el rovell més centrat i més elevat i la clara amb més viscositat.

No és convenient rentar els ous si no els has de consumir immediatament.

Vàrem fer servir dos grups d’ous: uns els vam rentar i els altres, no. Després els posàrem a una solució amb colorant. Finalment obrirem els ous per comprovar si la molècula de colorant havia penetrat dins de l’ou.

Observàrem que els ous flotaven indistintament de la seva frescor i del dia de la seva posta. Vam observar que en ocasions els ous conservats , des del mateix dia i condicions, uns flotaven i uns altres, no. Obrírem els ous per comprovar si els que flotaven estaven bons i els que s’enfonsaven no ho estaven. Vàrem veure que alguns dels ous que no flotaven, és a dir que teòricament eren aptes per al consum, estaven en males condicions.

Mite 3

Un cop comprats, els ous s'han de conservar a la nevera.

Vam deixar uns ous dintre la nevera i altres a fora i agafàrem una mostra de l’interior de l’ou i la inoculàrem en un medi de cultiu. La deixarem 24 hores a 37ºC. Finalment, observarem a quines plaques Petri hi creixien més bacteris.

Mite 2

Si la closca de l'ou està esquerdada, no es pot menjar.

Vam treure la closca dels ous cobrint-los amb vinagre; després els posàrem en un got amb aigua amb colorant.

Com es va fer?

El primer pas de la nostra investigació va ser esbrinar quins eren els mites urbans que encara persisteixen en la població per saber si un ou és apte o no per al consum.

Qüestions

Vàrem decidir fer una sèrie d'entrevistes a persones de la nostra població que cuinessin habitualment.

Saps algun mètode més per comprovar si un ou es troba en bon estat o no?

Dels mètodes anteriors, quins utilitzes actualment?

Quins mètodes utilitzaven els teus avanpassats per comprovar si un ou era apte o no per al consum?