Període com a Dramaturg
- Concedeix amb el teatre europeu de l'absurd (Beckett i Pinter) i finalitza a 1970.
- Teatre de l'abstracte.
- Teatre pessimista.
- Opossició del franquisme.
Personatges
- Habiten en un món tancat.
-Decidits (lluiten per alliberar-se de la pressó)
-S'acostumen a causa de la por (admeteixen l'empressonament).
- S'enfronten a la situació opressiva que pateixen.
- Personatges símbols. Adopten actituds enfrontant-se a situacions límit.
*"La vida és absurda, això si, i les situacions en què es troben els meus personatges en pateixen; ells, però, s'enfronten amb aquestes situacions amb una lògica força i rigorosa."
Biografia
- Naix a l'Aranyó (la Segarra) a 1918.
- Des de xicotet llegia literatura de Pio Baroja i Valle Inclán.
- En 1935 es trasllada a Barcelona.
- S'afila a la CNT i treballa de mestre.
- Es mobilitza a Valladolid on escriu la seua primera novel.la en català.
- A partir de 1946 comença a escriure amb regularitat.
- Prova tots gèneres.
- Mor a causa de càncer en 1990 a Barcelona.
Temes
La seua obra narrativa
- Crònica del feixisme espanyol.
- Visió del franquisme (repressió i lluita dels que s'hi opossen).
- Temàtica existencial.
- Preocupacions per la condició del home, però compromes amb un país i amb el moment.
- Temes de la mort i de la comunicacions entre els homes: autenticitat, sentit de l'existència i la importància com a tema principal la llibertat.
- Tècniques de l'absurd: acció de denuncia contra la injusticia, contra l'intent de genocidi cultural i polític.
- Lògica del llenguatge com a vehicle de la discussió teoríca.
- Referències a la realitat socio-política.
- Atmosfera d'angoixa i inquietud.
- Burla la censura franquista, despullant el diàleg.
- Dos corrents: el conductisme i l'existencialisme.
- Empeny cap al simbolisme.
- "Totes les bèsties de càrrega"
- Atret per la novel.la de gènere policíac.
- "Ésser en el món" (1949) la seua primera obra.
- Col.labora en la revista Ariel
- Recull de contes : "El premi literari i més coses" (1953)
- En la novel.la "Estrictament personal" guanya el premi Joanot Martorell.(1954)
- En 1979 guanya el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Pensament
Desordre= limitacions, injustícia, allò que frena el desenvolupament de l'home.
- "Els reus de la cadira" (1954)
- "Homes i no" (1957)
- "Cruma" (1957)
- "Situació bis" (1958)
- "L'ús de la matèria" (1958)
- "Tècnica de cambra" (1959)
- "Algú a l'altre cap de peça" (1962)
- "La sentència" (1966)
- "D'ara a demà" (1982)
Manuel de Pedrolo