El llenguatge audiovisual

conceptes previs

Són recursos per donar sentit, per confeccionar significats a partir del tipus d’imatge que s’utilitza, la combinació que es fa, l’ordre que es dóna, la importància d’una o altra imatge...

Ho podríem traduir com “el llenguatge de les imatges” i fa referència al que ens volen transmetre a través d’unes imatges concretes.

ens cal...

Un cop d'ull al nostre voltant

• Els infants es fan grans més joves (joguines, revistes...).

• Juguen menys amb jocs manuals o físics.

• Parlen menys amb la família.

• Molta presència de la imatge.

• Molta presència dels mitjans de comunicació de masses.

• A l’escola no es mencionen els mitjans de comunicació de masses. Poc sentit crític.

• Dins la família no se li dóna prou importància.

IL·LUMINACIÓ

MITJANS DE COMUNICACIÓ

DE MASSES

Dimensió

semàntica

És la base de la fotografia i, en conseqüència, del cinema i del vídeo. Només la llum fa possible que la realitat pugui ser representada fotogràficament.

A més d’aquest valor funcional, la il·luminació té un valor expressiu o artístic.

“Instruments i sistemes que, degudament organitzats, permeten transmetre informacions i impressions de manera indiscriminada a grans masses de població, dominantment, fins avui, quasi en sentit unidireccional, encara que es cregui una aparent intercomunicació entre els individus al participar de forma simbòlica de les mateixes notícies, ficcions i aspiracions”

M. Teixidó, 1996.

Dimensió

estètica

Es tracta de fer una valoració des del punt de vista de la bellesa.

Cal tenir en compte els següents aspectes:

- la cultura que reprodueix

- l’estètica que persegueix

- el públic a qui va dirigit

MITJANS AUDIOVISUALS

pla general

“Mitjans electromagnètics o electrònics d’enregistrament, de reproducció i de difusió de missatges sonors o visuals, utilitzats separadament o conjuntament per a presentar coneixements, facilitar la seva adquisició i, ocasionalment, motivar o corregir els comportaments”

Conferència internacional d’instrucció pública de Ginebra, 1947.

mostra també un escenari amb una visió global, però en aquest cas la figura humana té rellevància

COMPOSICIÓ

gran pla general

mostra una visió global de l'entorn per situar el conjunt dels elements

El llenguatge

audiovisual

Compondre consisteix a distribuir tots els elements que formen part del camp visual d’acord amb una determinada intencionalitat semàntica i/o estètica.

Es tracta d’un problema de proporcions i distribucions, és a dir, de mides, contrastos, posicions i interrelacions.

pla de conjunt

capta, en un entorn general, un grup de persones que realitzen alguna acció

dimensió instrumental

dimensió semàntica

pla sencer

recull la figura humana en la seva totalitat, de cap a peus

dimensió estètica

EXPRESSIU o DRAMÀTIC

NARRATIU

DESCRIPTIU

+

IMATGES EN MOVIMENT

Dimensió

instrumental

ALFABETITZACIÓ AUDIOVISUAL

Com a valor d’enquadrament per referir-se al grau d’apropament de la càmera a la realitat. (Planificació)

Com a unitat de presa per a referir-se al conjunt d’imatges que en el moment de la presa s’enregistren amb continuïtat.

PLA

pla mitjà

primer pla

pla sencer

pla americà

pla general

pla americà

pla de detall

pla de conjunt

mostra la figura humana des del cap fins als genolls

gran pla general

Moviments de la càmera

Signes de puntuació

La panoràmica: moviment de rotació de la càmera sense desplaçar-se.

ANGULACIÓ

Tots els mitjans són construccions

El tràveling: moviment de translació de la càmera.

L’angulació fa referència a la diferència entre el nivell de la presa de vista i el de l’objecte o part de l’objecte que han de ser enregistrats.

L’angle de visió és una variable formal que pot potenciar el valor expressiu de la presa.

PROFUNDITAT DE CAMP

apareix la figura humana tallada a l'altura de la cintura o del pit

Algú decideix què ensenyar o què dir i què no ensenyar o què no dir

pla mitjà

Són les formes de connexió entre els diferents plans, entesos com a unitats de presa:

tall en sec, fosa en negre, obertura en negre, encadenament o fos, cortineta, desenfocant, panoràmica, la congelació, els efectes lluminosos, transició acústica...

El zoom: òptica de distància focal variable (no es desplaça la càmera sinó l’òptica).

recull una petita part del cos humà (un ull, un nas, una orella...) o d'un objecte

capta el rostre d'una persona, o bé una part del cos humà

primer pla

És la quantitat d’espai longitudinal captat per la càmera amb nitidesa.

Permet establir relacions entre elements situats en diferents termes del camp visual.

Anul·lar la profunditat de camp serveix per privilegiar o aïllar un objecte o subjecte determinat, per destacar-lo del fons o per esborrar elements marginals que podrien dispersar l’atenció.

pla de detall

Tots els mitjans són llenguatge

So

PICAT

No tothom entén el missatge de la mateixa manera

Raccord

Representen una manera de comunicar-se. Tenen una sèrie de codis i símbols que hem après a través del cinema, la TV...

Concepte d’individualitat del receptor

La banda sonora: els elements de la banda sonora han d’estar pensats des del començament per a complementar l’expressió de les imatges.

El text verbal: la paraula és l’element formal que té més força denotativa o referencial i més capacitat per expressar el pensament amb claredat i exactitud.

Continuació.

És la coordinació, la fluïdesa o la unitat harmònica dels diferents plans d’una seqüència.

NORMAL

Els mitjans tenen interessos comercials

La TV és el negoci de vendre espectadors a la gent que s’anuncia

CONTRAPICAT

Els mitjans porten implícits valors perquè porten el punt de vista de l’autor