Introducing
Your new presentation assistant.
Refine, enhance, and tailor your content, source relevant images, and edit visuals quicker than ever before.
Trending searches
Com estendre la iniciativa emprenedora?
Com fer més fàcil l'opció de l'emprenedoria?
Com millorar la viabilitat dels projectes emprenedors?
En cas de fracàs, com facilitar el retorn a l'ocupació?
Membres
del grup de treball
Moisés Bonal
Elena Donate
Salvador Duarte
Mercè Garau
Jordi Gutiérrez
Maria Mora
Maria Antònia Pascual
Guillem Perdrix
Ricard Sànchez
Incorporar l'educació emprenedora
La primera vessant de l'educació emprenedora s'ha d'adreçar al conjunt de l'alumnat, des d'edats primerenques, i consisteix en educar en la pedagogia de la possibilitat.
Les persones emprenedores / empresàries, tot i generar riquesa i ocupació, estan mal vistes per la societat que només en destaca les males pràctiques.
Comunicatives
El més important en el moment d'endegar un projecte són la il·lusió, la força, les ganes, sentir que res et pot parar, això i estar motivat.
De gestió
Organitzatives
Proactives
Assumpció de riscos
Perquè els projectes puguin créixer i consolidar-se no basta amb ser molt bo en alguna matèria sinó que cal tenir altres habilitats i coneixements empresarials i financers.
Fer més fàcil la relació amb l'administració
Acompanyar l'emprenedor
El mecanisme per transformar una bona idea en un bon negoci és a través d'un acompanyament a les persones emprenedores, atès que la formació empresarial és molt baixa.
Els empresaris tenen por de fer-ho malament. El que necessiten, més que assessorament, és acompanyament.
Més homes que dones
Sector serveis
40 anys de mitjana
Autònom sense assalariats
Nacionalitat espanyola
Nivell d'estudis mitjà-alt
Els bancs només et donen diners si ja tens diners.
Un dels temes recurrents amb emprenedors és que per muntar una empresa aquí s'han de complir molts requisits i que, alhora, requereix invertir molt temps per superar tots els tràmits administratius.
De què estem parlant quan parlem d'emprenedoria?
Ponent
Mercè Garau
Director
Xavier Riudor
Gestora
Marta Olivella
Autors
Diego Herrera
Eva Mas Martín
Marta Olivella
Xavier Riudor
Virgínia Villar
Innovació
Potser manca fer més pedagogia sobre la importància del pla d'empresa.
A Castelldefels, moltes botigues recentment creades són similars o, fins i tot, iguals a d'altres ja existents. Així l'avantatge competitiu que la diferenciació del negoci o el producte podria provocar es perd. Això fa que el mercat estigui sobresaturat.
Localització geogràfica
Bon pla d'empresa
Els emprenedors que no han tingut èxit tenen dificultat per inserir-se de nou al mercat de treball (només ho aconsegueix el 25%). Falten polítiques públiques d'ajuda al retorn, d'ajuda a la reinserció laboral.
Internacionalització
En alguns processos de selecció de les inversions privades es mira més el promotor (l'equip) que el projecte concret a finançar. Tenir un bon equip és una garantia per a l'inversor perquè un bon equip vol dir un col·lectiu amb habilitats, coneixements i amb comunicació.
Equip humà interdisciplinar
Cal que hi hagi un equip amb uns pilars estructurals molt clars i arrelats i multidisciplinar perquè sigui competitiu. Una sola persona no pot fer front a la complexitat, la velocitat i el nombre de canvis de l'actualitat. S'inverteix en persones, no en idees. Les idees valen poc.
Emprendre per oportunitat
Experiència prèvia
Control de costos
Finançament
Si bé a Catalunya la creació d'empreses és superior, també se'n destrueixen més. El principal motiu d'abandonament és la manca de rendibilitat del negoci (55,2%).
En l'actualitat es dona molt suport a la creació d'empreses però hi ha un cert abandonament una vegada ja s'ha creat el projecte.
Desatenció de la fase de consolidació i creixement
Normalment, els projectes d'emprenedoria requereixen de dos a tres anys de construcció per arribar a un mínim de maduració suficient.
Actuar davant del fracàs
Facilitar el retorn
En general, les estadístiques mostren que és més difícil fer créixer l'empresa que crear-la. Es detecta un problema de suport a la consolidació i al creixement.
60%
dels projectes endegats entre
el 2009 i el 2011
no han sobreviscut
Agraïm la participació en el desenvolupament de l'informe a Maria Batet (Valors d’emprendre), Núria Betriu (Catalunya Emprèn), Montse Basora (Barcelona Activa), Josep Carreras (Omicron Lighting, SL), Xavier Casares (Consell Català de Formació Professional), Albert Colomer (Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya - CP’AC), Ricard Coma i Anna Punyet(Fundació BCN Formació Professional), Ismael Garcès (Ajuntament de Castelldefels), Anton Gasol (Col·legi d'Economistes), Jaume Gomà (Ulabox), Josep Ibars (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya), Simon Lee i Andrés Manso (Incubio), Ferran Lemus (Highgrowth), Juan Longay (Servei d’Emprenedoria del Departament d’Empresa i Ocupació), Xavier López (Director General d'Economia Social i Cooperativa), Toni Mascaró i Josep Ma Valero (Barcelona Loves Entrepreneurs – BLE), Miquel Miró (GICOOP), Cristina Pruñonosa (Oficina de Gestió Empresarial), Íngrid Rahola i Glòria Salomó (Llagurt), Albert Riba (Inpreneur), Xavier Testar (Accions Estratègiques d’Innovació, Universitat de Barcelona), Yancy Vaillant (GEM Espanya), Josep Ma Vallès (Tarpuna), Jaume Valls (Càtedra Emprenedoria de la Universitat de Barcelona) i a les entitats que representen.
Fer més fàcil aconseguir recursos
Més homes que dones
Sobretot cal potenciar l'assessorament i l'acompanyament
Pacte per a l'emprenedoria i política amb un lideratge clar
Sense assalariats
Potenciar les acceleradores
Millorar la cooperació i la creació de sinèrgies entre les empreses ja creades
Accions de revalorització de l'emprenedoria
Des de l'administració catalana s'està treballant en un nou model de relació entre les empreses i l'administració que parteix de la base d'una confiança mútua entre les parts i de la reducció de càrregues, si bé a posteriori ja es realitzaran els controls adients.
Fer menys costós ser emprenedor
Nacionalitat espanyola
La definició d'emprenedoria de la Comissió Europea té tres elements clau: creativitat, innovació i assumpció de riscos. Es refereix, seguint a Marina, a la "intel·ligència resolta", és a dir, la capacitat de resoldre situacions.
Sector serveis
Responsabilitat
Obertura
Extraversió
Tolerància a la incertesa
Autoestima
Creativitat
Manca de por al fracàs
Fomentar l'emprenedoria amb rigorositat
Més recursos i serveis a la fase de manteniment i consolidació
Nivell d'estudis mitjà-alt