això vol dir...
Keynes, economista de referència deia precisament el contrari
l'únic que s'ha de tenir en compte és que l'estat s'endeuti generant riquesa i llocs de treball
això vol dir...
NO
les famoses retallades
Per augmentar els ingressos es poden fer bàsicament dues coses:
Emissions de més deute públic
Però això no ens afecta a tothom?
Depèn del tipus d'impost
Impost regressiu: els que més tenen menys % paguen
ES PODEN PUJAR ELS IMPOSTOS
Però no tenim molts impostos ja?
NO
La càrrega fiscal d'Espanya és la més baixa de la UE-15
principals impostos
Resumint:
Grans economistes deien i diuen que en crisi l'estat no s'ha d'apretar el cinturó sinó el contrari.
A part de retallar despesa hi ha alternatives més justes per lluitar contra el deute públic.
tornem a la pregunta inicial...
Què hi ha darrere l'argument de
Privatització dels serveis públics i beneficiència per qui no ho pot pagar.
Els arguments que des del govern es donen són:
"No hi ha calés i hem de retallar despesa"
"En plena crisi els estats ens hem d'estrènyer el cinturó"
Impost proporcional: Tothom paga el mateix %
les Retallades?
que per reduir el deute públic hem de reduir la despesa
Impost progressiu: els que més tenen paguen un % més alt
que el deute públic en crisi no pot ser massa gran
NO generar riquesa ni llocs de treball
NO
Generar riquesa i llocs de treball
L'estat espanyol ha gastat fins al moment 230.000 milions d'€ per rescatar la banca, que no ha deixat cap any de generar beneficis.
Depèn del model econòmic que es segueixi
Invertir en noves línies de transport públic
Infraestructures (ex: Plan E)
Subvencions per a rehabilitació energètica
Potenciar les energies netes i l'eficiència energètica
Hi ha dues vies per reduir el deute públic
Reduir la despesa
IRPF
IVA
Impost de Societats
Impost del Patrimoni
Impost de Donacions
Impost de Successions
Impost de Transaccions Financeres
Un impost no progressiu, proporcional sobre el consum de béns i serveis
Bàsicament es paga una part del sou. L'IRPF funciona per trams progressius, depenent del sou anual brut:
És un impost per a empreses. Funciona bàsicament per trams (progressius) en funció del tamany de l'empresa.
És un impost que grava directament al patrimoni (béns immobiliaris, per exemple) que te una persona. És progressiu ja que afecta bàsicament a les grans fortunes.
És un impost de finalitat i funcionament molt similar al de successions, grava en aquest cas la donació de patrimoni (immobiliari, financer, accions, diners...)
És a dir, pagar el deute d'avui endeutant-se més en un futur
És un impost que desincentiva el consum. Té 3 trams que no depenen de la riquesa de la persona sinó del producte (necessitats bàsiques o "capritxos")
És un impost sobre les herències. Té un tractament diferenciat per a familiars directes i per heredar l'habitatge on es viu. És un dels més progressius ja que només la paguen les herències a partir d'una quantitat prou alta.
menys de 17.707€ el 12,0%
de 17.707€ a 33.007€ el 14,0%
de 33.007€ a 53.407€ el 18,5%
de 53.407€ a 120.000€ el 21,5%
de 120.000€ a 175.000€ el 23,5%
més de 175.000€ el 25,5%
És una proposta d'impost del 0,05% de les transaccions financeres que es facin a Europa. Grava els grans moviments de fortunes (moviments especulatius i molt desestabilitzadors de l'economia)
En els últims anys, el govern Zapatero n'ha rebaixat el tram per a les més grans empreses també amb el suport de PP i CiU.
El PSOE el va eliminar el 2008 amb l'acord de PP i CiU.
El conseller d'economia Mas-Colell ha anunciat la voluntat de suprimir-lo.
Aquests últims 2 trams els va afegir el tripartit, ara el govern d'Artur Mas ha anunciat que els volen eliminar.
Un dels pocs impostos que en 15 anys s'ha apujat per part de l'estat Espanyol, precisament per reduir el deute públic. Aquesta pujada, però, afecta moltíssim a les persones més pobres mentre que els més rics ni ho noten.
La reforma del tripartit el va modificar de manera que només afectava grans herències. La supressió que ha fet la generalitat de CiU farà deixar d'ingressar 150 milions d'€ anuals provinents només de 500 famílies.
També és la menys progressiva de la UE-15
Fa temps que ONG's i alguns partits d'esquerres reclamen. Fa poc que el Parlament Europeu n'ha aprovat la creació, ara cal que la comissió faci el pas. Es calcula que només a Espanya es recaptarien cada any més de 6.000 milions d'€.
Els 15 estats que formaven la UE fins l'ampliació del 2004, s'usa com a referència dels estats més desenvolupats econòmicament d'europa:
La pitjor crisi de la història (el crac del '29) es va superar seguint les seves tesis.
Sempre amb l'ajuda de CiU
En crisi econòmica la roda ha parat de girar, Keynes diu que si l'estat s'endeuta i consumeix, això farà tornar girar la roda.
Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Portugal , Regne Unit i Suècia
En els últims 15 anys, primer Aznar i després Zapatero han anat suprimint o rebaixant els impostos a les grans fortunes i les grans empreses.
La gent treballa i té un sou, consumeix productes i serveis que repercuteixen en els sous d'altres treballadors que a l'hora consumeixen...
Un canvi de model polític i econòmic
Model neoliberal
Estats Units és el seu màxim exponent
Mútua sanitària
Queda en mans de la beneficiència qui no pot pagar-la o té malalties que "no surten a compte" a les mútues.
Escoles privades
Les poques escoles públiques són guettos de les classes més pobres i les famílies amb exclusió social.
No prestació d'atur
Qui es queda a l'atur no té cap tipus de prestació pública i queda en mans de la beneficiència.
No seguretat social pública
La seguretat social (assegurança mèdica) l'ha d'assumir l'empresa contractant, que és qui decideix quines malalties i tractaments cobreix i quines no. Qui no té feina, queda sense assegurança mèdica.
Després d'haver renunciat a tota aquesta recaptació, tenim un deute públic important. Però en comptes de recuperar aquests impostos, s'ha retallat despesa social i s'han apujat impostos poc progressius com l'IVA. Com sempre, paguen els més febles.
el 19 i el 21 de Juny
és el moment de dir
PROU
a les polítiques neoliberals