QUÈ ÉS L'AIGUA?
L'AIGUA
L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula empírica H2O, el qual, és el constituent majoritari de la pluja, mars, llacs, rius... L'aigua té una elevada capacitat per a dissoldre substàncies i rarament es troba com a substància pura sinó essent part d'alguna mescla. A la natura tota l'aigua es troba barrejada amb altres substàncies (sals minerals, gasos, partícules en suspensió,...). L'aigua pura es pot obtenir en el laboratori mitjançant processos de purificació, com ara la destil·lació.
Densitat: 1.000,00 kg/m³
Punt d'ebullició: 99,98 °C
Punt de congelació: 0,0 °C
Fórmula: H2O
ON HI HA AIGUA?
- A la Terra
- A Mart
- A la Lluna
- Al nostre cos
AIGUA AL NOSTRE COS
AIGUA A LA TERRA
A la Terra hi ha un 3% d'aigua dolça.
A la Terra hi ha un 97% d'aigua salada.
Aigua dolça:
- Un 1% del 3% d'aigua dolça és d'accés fàcil (rius, llacs, estanys,embassaments,...)
- Un 20% és aigua subterrània.
- Un 79% és de neu, gel, glaceres,...
L' aigua ocupa tres quartes parts
de la superfíie terrestre. Les aigües
marines constitueixen els oceans i
els mars. Les aigües continentals es
troben a l'escorça terrestre i formen
les glaceres, els rius, els llacs i les aigües
subterrànies. La quantitat d'aigua més gran és salada.
L'aigua és el principal component del cos humà, que posseeix un 75% d'aigua en néixer i prop del 60% en l'edat adulta. Aproximadament el 60% d'aquesta aigua es troba a l'interior de les cèl·lules i la resta circula en la sang i banya els teixits. És imprescindible per a l'existència de l'ésser humà, que no pot estar sense beure aigua més de cinc o sis dies sense posar en risc la seva vida. El cos perd aigua per mitjà dels excrements, la transpiració (suor) i la exhalació del vapor d'aigua en el nostre alè, en funció del grau d'activitat, temperatura, humitat o altres factors.
Aigua a la Terra
AIGUA A MART
AIGUA A LA LLUNA
L'atmosfera de Mart conté un 0'01% estimat d'aigua en forma de vapor. També hi ha aigua glaçada a la superfície del planeta, com van detectar al gener del 2004 la sonda europea Mars Express i al juliol de 2008 la sonda estatunidenca Phoenix. Existeix un veritable cicle de l'aigua a Mart, diferent al de la Terra. A causa de les condicions ambientals de Mart, amb pressió atmosfèrica i temperatures inferiors a les terrestres, l'aigua a Mart sublima, és a dir, passa directament d'estat sòlid a gasós i viceversa sense passar pel líquid.
La presència d'aigua a la Lluna és un aspecte de l'estudi de la superfície lunar. Si hi havia aigua a la superfície del satèl·lit natural de la Terra no podia estar en forma líquida (la temperatura de la Lluna és força per sota del punt de congelació de l'aigua) i no pot persistir el vapor ja que la seva gravetat no permetia la presència d'atmosfera. Tanmateix els científics des de 1960 han especulat que el gel pot romandre en aquest estat en els freds cràters de la Lluna que permanentment estan a l'ombra, en els dos pols del satèl·lit.
By:
Alba Hernàndez
Xènia López
Anna Ruiz
photo credit Nasa / Goddard Space Flight Center / Reto Stöckli