La cultura minòica
Es desenvolupa del 2700 al 1400 a. C.
Es desenvolupa a Creta i les illes del voltant
TASSALOCRÀCIA ( economía basada en el comerç marítim)
La societat està fragmentada en diverses ciutat independents
Les ciutats s’organitzaven al voltant de palaus que servien de residencia reial, magatzems i tallers artesanals
Tenien al toro com a animal sagrat, d’aquí prové el mite del minotaure
Destaquen els palaus de Cnossos Phaistos i Mailla
La dona tenia molta importancia a la societat, com a sacerdotessa dels déus principals
Cultura micènica
Es desenvolupa del 1600 al 1200 a. C., amb una població procedent de l’Índia i Europa.
L’agricultura i el comerç van anant adquirint importancia.
A la Gràcia continental es va crear una cultura de guerrers coneguts com els aqueus.
La societat es fonamentava en una formació guerrera organitzada en regnes independents; Tenien lligams culturals comuns.
Destaca la ciutat de Micenes, que dóna nom a la cultura. Va desaparèixer misteriosament. Les fonts antigues (escrits que s’han conservat) fan referencia a uns misteriosos “pobles del mar”.
HISTÒRIA DE GRÈCIA
- La civilització grega va néixer a les costes de la Península Balcànica i a les illes del mar Egeu, i es va estendre per una bona part del litoral mediterrani.
- Els grecs es van organitzar en petites ciutats independents (les polis).
- Al segle V a.C., a la ciutat d’Atenes, es va imposar un nou sistema polític: la democràcia.
- Totes les polis gregues estaven unides per uns llaços culturals indestructibles: una mateixa llengua i una mateixa religió. Amb Alexandre el Gran la cultura grega es va expandir cap a l’Orient
CARACTERÍSTIQUES COMUNES
DEL MÓN GREC ANTIC
- Tots els grecs pertanyien a la mateixa cultura, la Hel·lade basada en la llengua comuna, utilitzant el mateix alfabet i en la religió, politeista.
- Els déus grecs eren antropomòrfics (amb forma humana), amb poders sobrenaturals però posseïdors de les passions humanes (amor, venjança, luxuria…)
- El pare de tots els déus era Zeus i vivíen en el Mont Olimp
LA CIVILITZACIÓ GREGA
- Els grecs tenien una cultura que els agermanava: parlaven una mateixa llengua i feien servir un alfabet comú per escriure-la.
•També practicaven una mateixa religió i adoraven els mateixos déus.
•Per això els grecs tenien molts lligams en comú que feien que se sentissin membres d’una mateixa civilització: l’Hèl·lade
ORGANITZACIÓ POLÍTICA
- Els grecs s’organitzaven en polis ciutats independents formades per la ciutat pròpiament dita i el territori que l’envolta explotat per petites aldees
- Normalment estaven en guerra entre elles
- La ciutat tenia dos parts importants: l’àgora o plaça central i l’acròpolis, a dalt d’un turó, on s’instal·laven els temples més importants i que servia de refugi de la població en cas d’atacs enemics.
- Cada polis tenia les seves pròpies lleis, exèrcit i moneda
L’ÈPOCA FOSCA
- A partir de la destrucció de Micenes, c 1150 a 1100, tota la península entra en un període que s’estén fins a començaments del S. VIII aC i que s’ha anomenat “Edat Fosca”.
- Durant el S. XII aC, les invasions dòries destrueixen i obliguen a abandonar molts centres de poder i d’art.
- Grècia entra en l’edat del Ferro.
ACRÒPOLIS
- L’acròpolis era la part alta de la ciutat, en començament era on s’havia establert la ciutat primitiva. En crèixer la ciutat l’espai servia de fortalesa militar en cas d’atac enemic i com a lloc on es construïen els temples.
L’ÀGORA
- L’àgora era la plaça pública i s’instal·laven aquells edificis civils més importants.
- Existíen tres formes de governar aquestes ciutats: l’oligarquia que consistía en una forma de govern reial; l’ aristocrática (Govern format per rans propietaris agrícoles, que formen l’exèrcit i una assemblea de ciutadans (homes, àmb veu però sense vot) i la democracia basada en que el poder era exercit pels ciutadans. (per ser ciutadà s’havia de ser home, de més de trenta anys, nascut a la polis igual que els seus pares i havia de tenir un cert nivel de riquesa).
ATENES
- En el segle V a.C. els perses o medes ataquen les ciutats gregues d’Àsia Menor i es llencen contra les polis gregues de la península Balcànica en les guerres mèdiques
- En el 490 a.C. els perses tenen la seva primera derrota a la batalla de Marató
- Els perses són derrotats definitívament a la batalla marítima de Salamina
- Els atenesos, grans triomfadors, creen la lliga de Delos on les polis paguen uns impostos per mantenir una gran flota depositats a l’illa de Delos i administrats per Atenes
- Imperi atenès: Atenes obliga a enviar aquests tresors a Atenes i imposa nous impostos a les ciutats
- Guerres del Peloponès: les polis de la lliga de Delos, capitanejades per Esparta derroten Atenes
- Cinquanta anys més tard, totes les polis de Grècia seràn sotmeses pel rei Filip de Macedònia
INSTITUCIONS
- Ekklesía (assamblea de ciutadans que escullen magistrats, voten lleis controlen pressupostos i decideixen les declaracions de guerra)
- Ostracisme (explulsió de la polis)
- Boulé (designats per sorteigt cinc-cents ciutadans per elabprar lleis i escollir magistrats)
- Heilea (tribunal popular)
- Magistrats (escollits per l'Assemblea i que s'ocupen dels afers públics; destaquen els estrategs i els arconts.
EL REGNE DE MACEDÒNIA
- Al segle IV a.C. Macedònia és un territori agrícola governat pel rei Filip II
- Es llença a la conquesta de les ciutats gregues enfrontades entre elles per les guerres del Peloponès (338 a.C)
- Tenia un exèrcit molt eficaç (falanges)
- El seu fill,en el 338, amb 20 anys succeeix el seu pare i serà el rei de l’imperi més gran de l’antiguitat, parlem d’Alexandre el Gran (336 a. C.)
- Una vegada conquerides les ciutats de Grècia Alexandre ataca l’Imperi Persa
- Entre el 334 i 323 a.C conquereix tot l’imperi persa i arriba a l’Índia
- Volia crear un gran imperi el qual respectés les llengues, esl costums i les tradicions pròpies de cada regió però unificades sota la cultura i la llengua gregues
- La mort d’Alexandre quan tenia 33 anys va provocar que el seu imperi es desintegrés en diferents regnes helenístics
- El regne més helenístic més important era Egipte, amb la seva capital, Alexandria
L’expansió de Roma
El creixement de la riquesa i un exèrcit nombrós i eficaç van permetre a Roma la conquesta de molts territoris.
•Entre el 500 i el 250 a.C, la ciutat de Roma va conquerir la Península Itàlica.
•Entre el 264 i el 146 a.C., Roma es va enfrontar als cartaginesos, en les anomenades guerres púniques, i va conquerir el Mediterrani occidental.
•Entre els segles II a.C. i I d.C., les legions romanes van conquerir el Mediterrani oriental, i completaren l’ocupació d’Hispània, la Gàl·lia i Britània a l’Occident.