SOCIOLINGÜÍSTICA

La llengua i els parlants

Llengua i societat

• Formada pel conjunt de persones que parlen una llengua, que en coneixen el codi i la fan servir per comunicar-se entre si.

• El seu ús en els diferents àmbits socials la converteix en vehicle de comunicació dels valors culturals, filosòfics i polítics d’aquesta societat, la qual cosa implica l’existència d’un marc cultural comú.

Els límits de les comunitats lingüístiques : no es corresponen amb cap criteri ètnic, religiós, territorial, nacional o estatal.

Hi ha llengües, que són parlades per persones de religions, cultures, continents i estats diferents.

Trobem països en què els ciutadans pertanyen a quatre comunitats lingüístiques diferents.

Bilingüisme

Ús altern de dues llengües.

Classes:

Individual: quan una persona és capaç de fer servir dos idiomes.

Social: un grup social usa dues llengües; una de pròpia i una altra d’un altre grup, que es van alternant segons unes normes establertes

Territorial: un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades: en cadascuna d’elles s’utilitza una d’elles ( el cas de Bèlgica).

Les actituds i els prejudicis lingüístics

Rebuig de la comunitat lingüística pròpia

Substitució de la llengua A, la qual li facilita l’accés als àmbits formals.

Actituds lingüístiques

• Substituir els usos convencionals per usos intencionats.
• Promoure la lleialtat lingüística.
• Combatre l'autoodi.
• Eradicar els prejudicis lingüístics

Normalització

Procés per aconseguir un ús normal de la llengua minoritzada en tots els seus àmbits d'ús.

Com?

Establint polítiques lingüístiques:

• Marc legal.
• Mitjans de comunicació.
• Institucions públiques i privades.
• Actitud dels parlants.

Normativització

Procés d’establiment de normes lingüístiques compartides per tots els parlants, que té per objecte fer d’una llengua un instrument adequat per a la comunicació en els usos formals escrits.

• Fixació de les regles que determinen la representació gràfica dels diversos fonemes de la llengua.
• Establir les formes morfològiques i sintàctiques pròpies de la llengua.
• Fer l'inventari dels mots propis de la llengua.

Normalització i normativització

La llengua ens permet expressar les nostres necessitats, emocions i opinions.

La relació entre llengua i societat és molt íntima: la llengua es fa servir i evoluciona en societat, i la societat funciona i es desenvolupa mitjançant l’ús de la llengua (principal vehicle de comunicació).

COMUNITAT LINGÜÍSTICA

La lleialtat i la integració en la comunitat lingüística pròpia:

resistència dels parlants a una llengua B davant les pressions d’una llengua A, com a defensa de la pròpia.

Les comunitats lingüístiques poden ser:

• estables, mantindre els usos comunicatius de la llengua,
• o bé patir un procés de canvi: d’expansió o de disminució del nombre d’usuaris de la llengua.

Açò depén de factors com:

• la utilitat que la llengua tinga per a l’usuari,
• la capacitat de mantindre o d’augmentar el nombre de parlants,
• la comunicació entre els usuaris,
• la participació en un marc cultural comú.

Les actituds dels parlants envers la comunitat lingüística pròpia mostren dues tendències divergents:

• Lleialtat lingüística: acceptació i integració en la comunitat lingüística pròpia.

• Autoodi lingüístic: rebuig de la comunitat lingüística pròpia i adscripció a una diferent.

Autoodi lingüístic

El parlant sent la seua llengua materna com un impediment per a les seues aspiracions de promoció i ascens social, ja que la llengua B (materna), l’identifica com a membre d’una comunitat lingüística marginada.

SOCIOLINGÜÍSTICA

Ciència que estudia la identitat lingüística dels grups socials, les seues actituds i els seus prejudicis enfront la llengua. També analitza les realitats multilingües i els fenòmens de contacte lingüístic.

Conflicte lingüístic

LLENGÜES EN CONTACTE

La llengua A (la de prestigi) intentarà

substituir la llengua B ( la de menys

prestigi). Segons l’evolució històrica

de les situacions de contacte entre

llengües, la sociolingüística ha observat

que aquestes poden conduir a tres

solucions possibles.

Diglòssia

Situació que es produeix en una societat on conviuen dues llengües o més i una d’elles es considerada superior i té uns usos elevats culturalment i sociopolítica, mentre que l’altra o les altres s’usen per a funcions informals.

Substitució lingüística

Creació de “pidgins”

És a dir, idiomes híbrids de les dues llengües en contacte.

Desaparició de la llengua B després del procés d’arraconament en els àmbits més col·loquials.

Normalització lingüística

Recuperació de l’ús de la llengua B en tots els àmbits en què havia estat substituïda per la llengua A.