Treball final de Grau - Laia Blanco
3
Laia Blanco Martínez
Treball Fi de Grau – 4J
Tutor: Juanjo Rodríguez
Data de l’exposició: 5 de juny de 2013
Grau d’Educació Infantil
La competitivitat com a conducta instintiva
i la necessitat de cooperació.
Objectius
Elaborar un conjunt de bones pràctiques educatives per fomentar la cooperació entre els infants.
Conèixer fisiològicament l’instint de competitivitat.
Detectar els pros i els contres d’aquest instint en repercussió a la societat.
Conèixer quins àmbits modifiquen aquest instint.
Investigar com es gestiona l’instint competitiu a les aules.
Conèixer com fomentar la cooperació en els infants.
Mètode
Marc teòric
Disseny de tipus interpretatiu i amb l’anàlisi de caire qualitatiu.
La competitivitat com a conducta instintiva
Es va generar amb els nostres avantpassats
Per què ens agrada
Per què tenim por a
guanyar?
fracassar?
Experiència molt més duradora i profunda del que mai podria aportar-nos un
triomf.
La dopamina estimula el centre de plaer del nostre cervell
Endorfines
Pal·lien l'esgotament
Ens fan sentir eufòrics
S'allibera el cortisol, aquest provoca l'estrès i el malestar.
Diari d'investigació
Competitivitat per sobreviure.
(González-Agápito, 2011)
(Instintos humanos, 2003)
Entrevista a
una mestra de 0-3
Entrevista a una
mestra de 3-6
4 paradigmes per enfrontar-se a una situació de competitivitat
Segons Covey, 1997
Jo guanyo - tu perds
Jo guanyo - tu guanyes
Jo perdo - tu guanyes
Jo perdo - tu perds
Sol succeir quan s'ajunten dos Guanyo-Perds, els dos perden.
Estan tan preocupats en l'enemic i en el seu fracàs que no pensen si es poden perjudicar a ells mateixos.
Procurar el benefici mutu.
Es creu en la cooperació i no en la competitivitat.
L'èxit d'una persona no s'aconsegueix a costa del fracàs dels altres.
Tercera alternativa: no consisteix en l'èxit d'un o d'altre, sinó en un èxit millor per a tots.
Canalitzar la competitivitat en competitivitat positiva: superació personal.
Creuen que per aconseguir el reconeixement necessiten ser millor que un altre.
El punt de referència està en els altres i no en ells mateixos.
Actualment és l'actitud més abundant en la societat.
Aquelles persones que creuen que són uns perdedors i no poden canviar-ho.
Són fàcilment intimidades per la força de les idees dels demés.
Enterren molts sentiments
Sentim la necessitat d'interdependència.
Però per a arribar a l'últim esglaó de les relacions interpersonals cal:
- Saber ser independent (automandat, autodomini, autocontrol...)
- Primer arribar a les metes individuals
Nomès així, amb les victories privades podrem assolir les victories públiques.