Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

TDA

"Prevalencia del trastorno del déficit de atención e hiperactividad" de E.Cardo & M. Servera-Barceló
by

Cristina Aloy

on 22 November 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of TDA

Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat
(TDAH)
Factors neuropsicològics:
Alteracions atencionals
Impulsivitat
Sobreactivitat motora.
Trastorn del comportament infantil.
Base genètica.
Falta d'autocontrol
Desenvolupament
Capacitat d'aprenentatge
Integració social
1902, primera vegada que es va definir el trastorn.

Avui en dia encara no hi ha una única forma d'avaluació ni una metodologia comuna.
Propostes de conceptualització.
Propostes de diagnòstic.
Propostes de tractament.
Problemes
Factors que afecten la prevalença
Variació en la classificació clínica dels criteris de diagnòstics.
Mètodes d'avaluació dels diagnòstics.
Enfocament clínic
Assigna subjectes a categories diagnòstiques específiques.
DSM-IV i el ICD-10 han fet esforços per convergir.
DSM-IV
Distingeix 3 tipus:
Combinat - TDA-C
Predomini inatencional - TDA-I
Predomini hiperactivitat/impulsivitat - TDA-H.
ICD-10
Característiques definitòries: sobreactivitat extrema i inatenció, que es manifesten en diferents situacions.
Han de ser observats directament.
Mètodes d'avaluació
Fonts d'informació: pares, mestres...
Tipus de mostra: poblacional o clínica.
Característiques socioculturals: sexe, edat, nivell socioeconòmic...
No existeixen marcadors clínics
ni laboratoris que puguin identificar el TDAH.
I com es diagnostica?
L'avaluació de la taxa de prevalença.
L'avaluació de la distribució del trastorn.
La referència de com es desenvolupa el trastorn.

Epidemiologia del TDAH
Epidemiologia del TDAH
L'avaluació de la taxa de prevalença
1. Varien d'uns estudis a altres.

2. Referència a la proporció de població que pateix el trastorn.
L’avaluació de la distribució del trastorn
Qui?
Quan?
On?
Com s’ha desenvolupat aquest trastorn?
No se'n sap l’origen.
Combinació de factors:
Genètica
Fumar i/o beure durant l’embaràs
Alguns danys cerebrals
Additius alimentaris
Context de l’individu.
Barkley RA. (1990)
Hi ha altres factors que comportin un risc?
Baix nivell sociocultural

No estableixen una relació específica.
Normalment hi ha presència de problemes conductuals i d'aprenentatge.
Estudis recents:
En
nins
, sí que constitueix un factor de risc.

Influència genètica
Estudi amb bessons des de preescolar fins als 12 anys
Clara influència genètica en els símptomes
Inatenció
Comportament sobreactiu
Les
nines
presentaven menor grau de problemes conductuals.
Problemes perinatals
No
s'han establert les correlacions amb els factors neurològics.
Problemes prenatals
Estan relacionats
Hipertensió
Tractament amb fàrmacs
Consum de nicotina
Alcohol
Esdeveniments estressants durant l'embaràs
Tabaquisme durant l'embaràs.
Relació amb hiperactivitat i excessiva activitat motora.
Pes baix en període gestacional i en néixer.
Hi ha indicis.
Permeten distingir un TDAH més greu d’un de mitjà o moderat.
Es confon amb els correlats evolutius d'aquells amb dificultats d'aprenentage.
Variabilitat de la prevalença en funció de l'edat, el sexe, el nivell sociocultural, els subtipus, etc.

Prevalença:
1r- Combinat
2n- Inatent
3r - Hiperactiu-impulsiu.

S'ha diferenciat:“impulsivitat cognitiva“ - “impulsivitat motora”.
Els nins estan més afectats que les nines.
La prevalença més alta, la trobem en el rang d'edat de 6-9 anys.
Els factors prenatals sí són rellevants.
La persistència del trastorn d’hiperactivitat es troba associada a la problemàtica intrafamiliar.

La manca de consens en instruments diagnòstics, diferents classificacions contribueixen al fet que es pugui infra o sobrediagnosticar, amb el subsegüent abús de la medicació.

Les grans diferències metodològiques entre els estudis dificulten la tasca de revisió.
Necessitat urgent
per als investigadors de combinar esforços i arribar a consensos en el desenvolupament de procediments d'avaluació uniformes i estandarditzats per tal d'
emprar metodologies comunes.
Conclusions
Prevalença segons
metodologia i àmbit de l’estudi
Prevalença segons metodologia i àmbit de l’estudi
El primer pas per definir un estudi de prevalença és definir el
“cas”
.
Referència: estudis epidemiològics (principi dels anys 70,
illa de Wight
.)

Es basen en dues estratègies metodològiques:
psicometria i clínica
Prevalença segons metodologia i àmbit de l’estudi
Psicometria

Escales per per a pares i/o mestres.
Procediment fàcil i ràpid, però mostra dificultats pels constructes que configuren el TDAH molt limitat.

Superposició entre trastorns, baix grau d’acord entre informants, tipus d’atenció i impulsivitat mal definits.
Clínica
Entrevistes semiestructurades.
Valoracions d’experts a partir de la informació recollida del nin.
Avantatge:
Millor adaptació als criteris del diagnòstic.

Desavantatge
: Problemes de fiabilitat interavaluadora.
Resultats dispars en taxes de prevalença del TDAH entre subtipus, sexe, edat i àrea (urbà/rural).

Taxes de prevalença segons estudis basats en escales:
5-13% àmbit escolar
8-13% llar
0,5-8% hiperactivitat general.

Estudis basats en entrevistes clíniques majors oscil·lacions en els dos tipus d’hiperactivitat.

Buitelaar i Egeland
Estratègia psicomètrica
Millors resultats si:
Informació provinent de dues o més fonts d’avaluació.
Escales adaptades a determinats criteris clínics.

Puntuacions diferenciades per: gènere, edat i situació.
Classificacions basades en estudis clínics.
Escala
Attention Deficit Hyperactivity Disorder Rating Scales IV
de DuPaul et al.
Compleix tots el criteris.
Característiques:
Escales per a mestres.
Ítems basats en criteris clínics del DSM-IV
Puntuacions normalitzades segons avaluador, edat i gènere.

Mallorca
Estudi realitzat per E. Cardo i M. Servera-Barceló.
Població d'alumnes entre primer i quart de primària (n= 1.509 subjectes).
Mètode: ADHD RS-IV mestres i pares.
Prevalença de TDAH del 4,57%. Nins: 3,49% i nines: 5,81%.
Debat i preguntes
Creis que el TDA és una etiqueta o una malaltia?
Diferències per gènere:
favorable el predomini del trastorn
en homes

Treballs
Du paul , Buitelaar i Engeland

Diferències més atenuades Favorables homes.

Ràtios en adolescents 47,8% dones i 52,2% homes.

Prevalença del trastorn: estable en dones i disminueix significativamente en els homes.

No s'utilitzen criteris diferencials per gènere.
Edat, sexe i subtipus
Edat, sexe i subtipus
Treball recent de
Montiel-Naval

Obté una prevalença total del 7,19% nines (8,26%) i nins (6,20%).

Predisposició del sexe masculí als ambients clínics.



Altres autors: nins problemes d'hiperactivitat.
nines problemes atencionals.
Biederman,
diferències TDAH determinades
GÈNERE
.

Mateix risc de patir TDAH en les nines que en els nins varia en les manifestacions clíniques.


Edat, sexe i subtipus
Anàlisi dels distints subtipus:

TDA-C més freqüent que el TDA-I i el TDA-H.

Simptomatologia motora disminueix amb l'edat.

Cognitiu-atencional es manté.

TDA-I majors indicis de retard cognitiu i de trastorns del llenguatge.

Edat, sexe i subtipus
Edat, sexe i subtipus
August
(1989): necessitat de distingir atenció i sobreactivitat.

Dos tipus d'hiperactivitat:
Subtipus conductual (80%): Trastorns de conducta desafiant (TND) o trastorn disocial (TD).

Subtipus cognitiu (20%): defectes de processament d'informació i trastorns d'aprenentatge.

Estudi en el qual s'utilitzen potencials cognitius durant tasques d'atenció sostinguda.

Es troben pitjor respostes en els nins amb TDA-C TDAH amb patologia associada a TND O TD.

Defensa la hipòtesi que representen entitats amb substrat neurobiològic diferents.

Edat, sexe i subtipus
Conclusions
Conclusions
Conclusions
Full transcript