Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Monica

No description
by

monica reina

on 3 April 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Monica

Mónica Jubrias
Música 4t ESO

TEMA 1
La música, un art en evolució

Èpoques de la musica
Elements del llenguatge musical
La música a la prehistória
La música a l'edat antiga
- Prehistòria: 4.000.000 - 4.000 a.C
- Edat Antiga: 4.000 a.C - S.V
- Edat Mitjana: S.V - 1/2 S. XV
- Edat Moderna :
Renaixament: 1/2 S. XVV - S. XVI
Barroc: S. XVII
Classicisme: S. XVIII
- Edat contemporànea:
Classicisme: S.XVIII
Romanticisme: S. XIX
Segles XX - XI


- Ritme: resulta de combinar les durades dels sons.
- Melodia: seguit de notes que té sentit per el compositor.
- Harmonia: es produeix quan sonen diferents sons alhora.
- Textura: combina el ritme, la melodia i l'harmonia
Període de temps transcorregut desde l'aparició dels primers homínids fins a la inversió de l'escriptura.
S'han trobat restes prehistòriques que semblen realment instruments (xiulets d'os, corns,...
També es van trobar pintures a les parets, pintures rupestres.
-Apareixen diverses cultures:
Egipte, Mosopotàmea, Israel, Roma i Grecia.
-Per els grec la música tenia un origen diví, com demostra la paraula musa. Les muses eren nou divinitats protectores de la música, la dansa, la ciència i la literatura.
La musa de la música era la musa Euterpe.
-La música grega era monodica, tots els músics tocaven la mateixa melodia.
-Utilitzaven la notació alfabètica: adjdicaven una lletra del abecedari a cada so.
- Els filòsofs Plató i Hersitòtil afirmaven que la música podia representar l'estat d'ànim d'una persona i podia modificar els seus sentiments.
- L'orge hidràulic era el instrument més utilitzat a l'època romana.
- L'únic fragment musical conservat de l'època roma es el fragment teatral de Terenci.
- La música dels primers cristians es basava en la música romana i grega encara que també tenia influències del cantics jueus. Sobre aquesta base es formara el cant gregorià.
- L'Epitafi de Seikilos: és el document musical més antic del món romà. És una canço inscrita en la làpida d'una tomba.

Epitafi de Seikilos
Orgue hidràulic
Pintures rupestres
Tema 2: Edat mitjana. De la melodia a la polifonia
-L'edat mitjana comprén l'època que va desde la caiguda de l'imperi romà fins la caiguda de Constanti noble.
- Es dividien en tres nivells:

1r nivell: Poder universal : Religiós (papa)
Cive (rei)
2n nivell: Nobles/cavallers
Abats i bisbes
3r nivell: Poble (sense drets ni accés a la cultura

L'escriptura de la música
- Bocei i Cossidior van ser qui va transmetre la teoria musical romana i grega a l'Europa medieval.
- Fins al S.IX el tipus d'escriptura canviarà per la notació numèrica.
- Els neumes són uns signes que es colocaven sobre les síl·labes que es cantaven.

Guido d'Arezzo (1995-1050) durant el segle XI un altre monjo decideix utilitzar tant les eines com el espais escribint el nom de les notes com les coneixem actualment. El nom de les notes seguirà a partir de fragments de la Bíblia.
Cant gregorià
- Durant el pontificat de Gregori I es va dedicar a recopilar els cants dels primers cristians, amb l'intenció de tornar a unificar el cristianisme.
- Aquest recull de cansons es va fer durant dos segles fins arribar a ser el cant oficil de l'esglèsia.
-Gràcies a Gregori I a l'actualitat reb el nom de cant gregorià.
- El cant gregorià també reb el nom de cant pla. Pel seu dibuix melòdic, ja que només té una sola melodia.
- Era cantat a capela exclusivament per homes (monjos) i en llatí.
La música profana: els joglars i els trobadors
Inici de la polifonia
L'Ars Nova
Altres manifestacions musicals de la península
La dansa a l'edat mitjana
Segons la manera de cantar els cants podien ser:

- Antifonals : frase introductòria, un cor canta alternan-se amb un altre cor.
- Responsorials: un o més solistes canten es versos dels salms i la tornada són cantades per tot el cor.
Segons la relació entre les notes i les síl·labes els cants podien ser:

- Sil·làbiques: cada síl·laba li correspon una nota
- Melismàtiques: alguna síl·laa es canta amb una sèrie de notes.
- Salmòdiques: Diverses síl·labes es canten sobre la mateixa nota.
- Joglars: eren rodamons que anven d'un lloc a l'altre divertint al púlic. Eren meitat poetes, meitat músics. Van ser transmissors de la música popular profana.
Acostumaven a anar acompanyats d'instruments. Aquests instruments eren prohibits per l'esglèsia, es consideraven eines del dimoni.
- Goliards: eren aquells clergues que abandonaven la seva vida religiosa per ser joglars

- Trobadors: pertanyen a una classe social més elevada i eren considerats superiors que els joglars ja que componien i cantaven les seves pròpies obres, mentre que els joglars interpretaven les obres d'altres.

- A principi del S.IX es comencen a escriure cants a més d'una veu les primeres polifonies es creaven a partir d'una melodia gregoriana, aquesta melodia s'anomenava: Cantus firmus (cant principal)
A aquesta melodia se li afegeix una paral·lea: Organum.
A Anglaterra existia un tipus d'organum: Gymel.
- S. XI apareix un altre tipus de polifonia on les veus ja no eren paral·leles si nó que eren lliures: Discants.
- S. XII pasen a tenir tres veus: Conductus
- Aquest tipus de polifonia troba el seu punt colminant a finals del S. XII amb dos personatges importants:
- Leonin i Petroni.

A finals del S. XIII la societat francesa inicia una revolucío d'incorformisme amb tot el que s'havia fet culturalment fins al moment i busquen ser més moderns. Tor aquest moment de ''revolta'' va estar escrit en un tractat a l'any 1322 i s'anomena Ars Nova.
- Característiques:
- es dóna més llibertat al ritme
- més independència entre la melodia i el ritme entre les diferents veus.
- apareixen les escoles majors i menors
- s'utilitzen els silencis com a part de la música
- s'inicia la notació proporcional tal i com la coneixem actualment.
- Guillanume de Machant (1300-1377)
- Càntigas de Sta. María: 400 melodies de lloança a la Mare de Déu, escrites en gallec. Solien estar acompanyades per instruments.
- El misteri d'Elx: ret al país valencià, es mostra un tipus de '' teatre'' religiós on es representa l'assumpsió de la verge al cel.
- El cant de la síl·laba: durant la nit de nadal, a Catalunya es cantava el cant de la síl·laba. Són uns versos on es profetitza l'arrivada de Jesucrist i uns fets terribles que passaran al dia del Judici Final.
- Llibre vermell de Monsterrat: és dels documents més importants de Catalunya. És un llbre copiat al S. XVI i servia per entretenir als pedegrins que s'aturaven al monestir de Montserrat.
- Alta dansa: estava escrita en un compás ternari, solia tenir un tempo ràpid i s'utilitzava salts i cabrioles (finals S.VX)
- Baixa dansa: tipus de dansa am un tempo lent i on els peus practicament no s'aixecaven de terra. Va ser el més important a l'edat mitjana
Tema 3:
El renaixement

1.Societat del renaixement
2. La música del renaixement
- Comença a Itàlia a principi del S.XV, al principi és un moviment italià però es difondrà per tota Europa.
- La paraula renaixement significa tornar a nèixer, tornar a tenir interès per la cultura greg o romana.
- Es descobreix Amèrica
- L'èsser humà passa a desenvolupar un lloc central, d'aquest fet neix un corrent filosòfic i literari, humanisme.
- A diferència de l'edat mitjana, en el renaixement el poder el té la burgesia.
- Apareixen els macenes: burgesos que recolzen i financien als artistes.
-
Melodia: La música vocal segueix sent el model en que pensen els compositors quan escriuen les seves obres. Són melodies conjuntes, d'àmbit reduit sense grans dificultats. Es continuen utilitzant els models gregorians, es comencen a introduir les alteracions amb algun sustingut o bemoll.
- Ritme: Procediment per musar el ritme s'anomena tactus, era similar al nostre compàs. Les notes encara no eren com l'actual, els caps eren en forma de rombe.
- Harmonia: En el renaixement els compositors escrivian totes les veus d'una obra al mateix temps.
- Textura: La textura modofonics s'utilitza molt poc, ja que la majoria de cançons tenen textura polifonica ( més de dues veus ). Normalment la melodia sol ser més aguda i té el paper principal.
3. Música vocal
- Religiosa: Durant el renaixement totes les esglèsies disposaven d'una capella de música en els quals hi havia cantaires, un organista i alguns ministres (instrumentistes). Tots ells dirigits per un mestre de capella. La capella de música intervenia a les cerimonies religioses interpretant música polifònica, principalment misses i motets. Aquestes cançons es cantaven a capella o acompanyada d'instruments.
- La reforma protestant: inicia a Alemanya per Martí Luter (1517). Aquest moviment considerava que el poble es sentia més integrat en la seva llengua i no en llatí. Això va fer que apareixesin nous cants anomenats: Corals. La resposta de l'esglèsia devan d'aquesta reforma va ser el concili de Trento (1545-1563) que va impulsar la contrareforma. Compositor important: Giovanni Pieruigi de Palestina, Missa del papa Marcello.

- Profana: El medrigal (Itàlia) és la reforma vocal profana més important del renaixement. És una peça polifònica que tracta de diversos temas polifònics.
A Anglaterra es rebien amb el nom de fa-la-la.
A França els medrigals s'anomenaven Chasons.
A la península: Villancets.
4. La música instrumental
- No es fins a principi del S.XVI que la música s'haurà independitzat del text.
- Els instruments utilitzats durant el renaixement eren molt variats, alguns encara existeixen i altras van anar evolucionant. Els instruments polifonícs més comuns eren: el llaut, viola de mà, l'orgue, arpa.
- Durant el renaixement apareixen diverses formes musicals instrumentals: tiento, recercare, canzona ( Antonio de Cabezón 1510-1566) Burgos.
5. Música de dansa
- Durant el renaixement bona part estava destinada a la dansa. Es publiquen moltes col.lecions o reculls de música instrumental destinada a ser ballada. Al principi del renaixement continuava la baixa dansa i alta dansa, al S.XVI s'acava substituint per pavana (baixa dansa) i per gallarda (alta dansa).
Tema 4: Barroc
La societat del barroc
El periode anomenat Barroc abarca del 1600 al 1750. El Barroc és l'època en la que prosperen els monarques absoluts. El rei és el personatge central. Els monarques del Barroc utilitzen les arts com a mitjà per demostrar la seva grandesa. Tant els protesrants com els catolics buscaben mostrar la veritar de les seves creences construint esglèsies enormes decorades amb retaules de color daurats. Els grans escenaris barroc seran les grans esglèsies i catedrals i les sales luxoses dels palaus.
La música del Barroc
- Melodia: Les melodies barroques mostren molta més llibertat que les renaixenistes, tant les vocals com les instrumentals. Durant el Barroc els instruments ofereixen moltes més possibilitats i les obres s'escriuen especificament per a ells intentant demostrar tots el seus recursos. Apareix el virtuosisme.
- Ritme: Moltes obres barroques requereixen un tempo constant, els compositor barrocs comencen a posar indicacions de canvis de velocitat. Són iguals a les que utilitzem actualment.
- Harmonia: Els models gregorians són substituits per la tonalitat, buscada principalment en l'escala major i menor. Se li donarà molta importància al grau I-tònica i el grau v- dominant. Durant el Barroc apareix el concepte d'acord amb la seves inversions.
Apareix el baix continu: sistema d'acompanyament que consisteix en una linia de baix sobre la qual s'interpreten acords importants, es solia utilitzar xifrats. Els principals instruments que feien baix continu: violoncel, contra baix, fagot, viola de gama, clavessí, orgue.
- Textura: El baix continu va provocar que apareguès una nova forma musical, melodia acompanyada.

Música vocal
Durant el barroc es quan més s'intenta explotar els recursos de la veu humana. Les melodies vocals tenen un ambit molt extens, amb figures rítmiques molt complexes. Apareixen els cirtuosos de la veu, els castrats: homes que tenien la veu afeminada.
A finals del S.XVI un grup de musics florentins, intenten crear un tipus d'obra teatral basada en el recitar cantant: s'interpreten les tragèdies de l'antiga grècia, utilitzant l'acompanyament del baix continu.

Opera
Fragments musicals que formen l'opera:
- Obertura: peça instrumental d'introducció.
- Recicatiu: Aplicació pràctica del recitar cantant, l'acompanyament són els acords del baix continu.
- Àrea: Fragment interpretat per un solista vocal amb acompanyament instrumental.
- Duo, trio: Fragments vocals igual que les aries però interpretat per dos o més solistes.
-Danses: Fragment instrumentals destinats a ser ballats.
Els arguments de les òperes eren molt diversos, predominaven els temes mitològics i històrics. Al final del Barroc trionfa els arguments còmics, sorgirà l'opera bufa, que representa situacions de la vida quotidina. A Espanya es crea la sarsuela.

- Musica vocal religiosa: Segueixen escribint misses i motets, però apareien tres noves formes religioses: cantata: similar a un oratori, l'oratori: semblant a una obra teatral cantada i de temàtica religiosa i la passió: tipus d'oratori que explica la passió i mort de jesucrist.

- Musica vocal profana: Es produeix una evolució dels estils ja existents. El madrigal es continua fent però se li incorpora un baix continu. Serà en el Barroc quan apareix l'opera. La primera opera convervada: Euridice de Jacopo Peri, però la que es considera més importat va ser Orfeu de Claudio Monteverdi.
Música instrumental
Durant el Barroc la música instrumental experimenta alguns canvis. Alguns instruments de vent desapareixen i altres evolucionen. Alguns instruments de vent desapareixen i altres evolucionen. Els instruments de corda, el llaüt experimenta grans modificacions. En els instruments de corda, és l'època dels Lutiers Stradiari, Amati i Guarneri, els seus violins es cosideraven excepcionals.
Apareixen:
- Ducata: instruments destinants a ser tocats per instruments de tecla.
- Sonata: Qualsevol instrument que no sigui de tecla.
- Cantata: feta per ser cantada

Música orquestral
Durant el Barroc comença a prendre forma el conjunt instrumental que anomenem orquestra. Durant el S.XVII els compositors requereixen cada vegada més una secció de corda estable. El director dirigia des de el calvecí, on ell mateix interpretava l'acompanyament del baix continu. Es creen noves formes musicals destinades a l'orquestra: concert i la suite.
Conert: Basat en el constrast entre un o més instruments solistes i orquestra.
- Concert grosso: petit grup d'instruments solistes i orquestra
- Concert per a solista: un sol instrument solista i orquestra.
El diàleg musical s'estableix entre l'únic instrument solista i l'orquestra. Les intervencions del solista acostumen a estar acompanyades només pel baix continu.
Suite orquestral: Algunes suites eren interpretades com a música per escoltar o per acompanyar determinades solemnitats: suites escrites per G.F Händel per a les festes de la M.anglesa.

Música per un sol instrument
Durant el Barroc es continua escribint per un sol instrument, sense cap acompanyament. Els preferits d'aquesta època: clavessí i orgue. La forma típca barroca per aquests instruments és la tocata, composició que servia per demostrar el virtuosisme dels músics. Altres formes que van apareixen per un sol instrument són: la fuga, la partita i les particions.
- Variaicons: obra on hi ha un tema que desprès va apareixent una variant.
- Partita : tocata però més curta
Tema 5:
El romanticisme
Biografia de Beethoven
Va néixer el 16 de novembre de 1770 a Alemanya i va morir el 26 de març de 1827 a Viena. Va ser d'una família humil d'origen flamenc. El seu mateix nom indica la procedència dels seus avantpassats. El 26 de març de 1778, quan tenia 7 anys, Beethoven va realitzar la primera actuació en públic a Colònia. El seu pare va afirmar que l'edat de Ludwig era de 6 anys, perquè així la seva actuació semblés més prodigiosa. El 1782, quan comptava amb 11 anys, Beethoven va publicar la primera composició titulada 9 Variacions sobre una Marxa d'Erns Christoph Dressler. L'endemà, 24 de març de 1827, Beethoven rep l'extremunció i la comunió segons el ritu catòlic tot i que les creences personals de Beethoven van ser molt poc ortodoxes. Aquella mateixa tarda entra en coma per no tornar a despertar fins i tot dos dies més tard. El seu germà Nikolaus Johann, la seva cunyada i el seu admirador incondicional Anselm Hüttenbrenner el van acompanyar al final.
1. Societat del Romanticisme
2. Música del Romanticisme
3. Música Vocal
4. Música Instrumental
5.Música de dansa
Va apareixer a Alemanya al principi del S. XIX, desde aqui es difon a la resta d'Europa . La seva durada aproximada coincideix amb tot el S. XIX (1800-1900). La burgesia trionfa devant la noblesa. Aquestes idees són reformades per les idees de la RF que fa que la burgesia adquireixi més poder polític i econòmic. Els burgesos són els principals mecenes dels artistes.
Temes:
- La historia i la cultura del passat (edat mitjana)
- Natura (destructiva, tempestes,...)
-Religió com a instrument d'unió a les persones.
- Admiració per la cultura del propi país

- Melodia: És l'element que predomina, els compositors exploren totes les possibilutats expressives que pot tenir, intentant transmetre els sentiments personals i emocionals.
- Ritme: S'intenta que afegeixi més expressivitat a les obres. S'escriuen convinacions rítmiques que creen afectes d'agitació i apassionament.
Apareix un element rítmic anomenat tempo rubato (canviar la velocitat de les obres per donar mes expressió)
- Harmonia: Es continuen fent sovint els acords principals per definir amb claretat les tonalitats utilitzades.
Els compositors experimenten cada cop més amb dos elements harmònics:
Modulació: canviar la tonalitat en el transcurs d'una peça. Els acords principals passen a ser uns altres.
Cromatisme: Utilitzar en una obra notes que no pertanyen a l'escala de la seva tonalitat.
- Textura: La textura més utilitzada segueix sent la melodia acompanyada, destaca sobre un acompanyament que la posa en relleu.

Al llarg del S.XIX hi ha un gran interès per la veu, és el més idoni per expressar els sentiments humans. També és l'instrument més lligat a la paurala i amb el qual s'aconsegueix la perfecta unió de música i poesia tant buscada pels romàntics.

Música vocal religiosa
Música vocal profana
Es segueix component seguint les formes clàssiques però moltes d'aquestes composicions tenen característiques més artístiques que religioses.
La màxima representació de la música vocal profana es l'opera i el lied.
Opera a Itàlia: La burgesia converteix en macenes i promotors de l'òpera, fent-lo així un acte social, un dels màxims representants de l'òpera italiana és: El barber de Sevilla, Rossini
Opera a França: George Bizet, Carmen
Opera a Alemanya: Apareix un nou concepte d'òpera amb unes característiques:
- Els protagonistes acostumen a ser personatges llegendaris, de la mitologia gregoromana.
- La múica busca l'unió amb el text poetic i deixa d'utilitzar-se per lluir els artistes.
- S'utilitzen molts cromatismes i disonàncies
- L'òpera es construeix seguint un fil argumentat i no les parts musicals.
- Apareix el leit motiv: breu melodia que identifica un personatge.
- Deixa l'orquestra de tenir un paper d'acompanyament.

El lied: L'altre forma vocal profana més important del romanticisme és el lied. En Alemanya té les següents característiques:
- El text sol ser un poema que pertany algun poeta del moment.
- Solen ser per una sola veu y piano
- Finals S.XIX es composaven per a veu amb acompanyament d'orquestra.
- La idea principal del lied és que hi hagi un diàleg entre la veu i el seu acompanyament.
- S'agrupen en cicles, agrupacions de lieds d'una mateixa temàtica (natura, amor,...) aquests reculls de lieds s'anomenen lieders.


És molt important per els instruments, ja que es perfeccionen i adopten la forma que tenen avui en dia. Els instruments de vent fusta milloren la seva afinació gràcies al sistema de claus dissenyat per Böhm. Mentre que els instruments de vent metall incorporen balbules per poder tocar tota l'escala cromàtica.


Música per piano
Música orquestral

L'instrument romàntic per exel·lència és el piano, ocupa rapidament un lloc en totes les sales dels concerts i cases de la burgesia en tota Europa.
El seu estudi passarà a ser gairabé obligatori per els membres d'aquesta classe social, especialment les noies.
Es mantenen algunes formes ja existents, com la sonata i les variacions. Apareixen però algunes formes de breus durades: nocturn, balada, impromtu, llegenda, rapsòdia, Ranança sense paraules i valsos.

Aquest creixement instrumental es produeix tant en qualitat com en varietat d'instruments, ja que s'incorporen definitivament aquells instruments de vent i percusió que abams s'utilitzaven ocasionalment. Apareix el poema sinfònic: una obra d'un sol moviment que segueix un argument o programa, que acostuma a ser o text literàri. Per aquest motiu pertant al gènere de la música programàtica.
Simfonia fantàstica: Hector Beriloz

És l'època en què va guanyat importància el ballete rus, especialment el de Moscú i Sampetesburg. El coreograf mes important d'aquesta època va ser Marius Petipa (1818-1910): El llag dels cisnes.
A mitjans del S.XIX comença a guanyar importància els balls de saló: el vals i la polca.
Full transcript