Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Funció de reproducció

No description
by

Alejandro Sunshadow

on 25 April 2017

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Funció de reproducció

Funció de
reproducció

Aparells
reproductors

Cicle
menstrual

Fecundació
Gestació
Part
Espermatogènesi
Oogènesi
Sexe i sexualitat
Mètodes anticonceptius i MTS
A diferència de les funcions de nutrició y relació, la
funció de reproducció
no ens serveix per continuar vius, sinó per
generar nous individus
de la nostra especie què continuen vivint després de la nostra mort.
La reproducció humana és del
tipus sexual
, amb dos sexes que presenten
dimorfisme sexual
(característiques morfòlogiques i fisiòlogiques diferentes).

Cadascun dels sexes té un
aparell reproductor
diferent, els òrgans sexuals controlats en gran part per acció d'
hormones
, que generen diferències tambè en altres parts del cos que no intervenen directament en la reproducció, els caràcters sexuals secundaris (canvis en la veu, musculatura, greix dèrmic...)

D'igual manera, cada sexe produeix un tipus de
gàmeta o cèl·lula sexua
l diferent: els
espermatozoides
i els
òvuls
.
Aparell reproductor masculí
Aparell reproductor femení
L'aparell reproductor masculí està format per:
- Un parell de testicles o gònades sexuals masculines.
- Els conductes sexuals.
- Les glàndules annexes (vesícules seminals, prostata i glandules de Cowper).
- El penis.
Testicles
Situats a l'exterior de la cavitat abdominal, dins la bossa escrotal.
Al seu interior hi han una serie de conductes molt replegats, els
túbuls seminífers
, on es produeixen els espermatozoides.
Les parets dels túbuls seminífers es troben entapissades per les
cèl·lules precursores dels espermatozoides
, que produeixen continuament els gàmetes.
Als túbuls també trobem les
cèl·lules de Leydig
, productores de
testosterona
, l'hormona responsable dels caràcters sexuals masculins.
Conductes sexuals
- Els espermatozoides, encara immadurs, generats en els testicles s'acumulen en l'
epidídim
, un conducte llarg i enrollat adherit a la cara superior de cada testicle on aboquen el seu contingut tots els túbuls seminífers. Açí els espermatozoides terminaran de madurar.

- De l'epidídim surten els
conductes deferents
, que conduiran els espermatozoides fins l'uretra.

- L'
uretra
és el conducte comú per el reproductor i el excretor. Conecta amb l'exterior expulsant el semen, a més de l'orina.
Glàndules annexes
Secreten substàncies que al barrejar-se amb els espermatozoides formen el
líquid seminal o semen
.

-
Vesícules seminals
: un parell de glàndules situades darrere de la bufeta urinària. Secreten un líquid ric en fructosa que nodreix als espermatozoides i aporten la major part del contingut del semen. Desemboquen en el primer tram de la uretra, a nivell de la pròstata.

-
Pròstata
: situada sota la bufeta, en el primer tram de la uretra. Produeix el fluid prostàtic, que
modifica el pH
dels espermatozoides,
activant
-los i protegint-los del pH vaginal. Actua també com una bomba per impulsar el semen en la ejaculació.

-
Glàndules de Cowper
: lubrifiquen la uretra i la mantenen neta de residus d'orina.
Penis o òrgan copulador masculí
Esta constituït per tres masses de
teixit erèctil
, un teixit connectiu amb espais irregulars que s'omplen de sang per provocar l'erecció i l'augment de la seva mida. Són els dos
cossos cavernosos
en la part de dalt, i el
cos esponjós
a baix.

El cos esponjós envolta la uretra, mantenint-la sempre oberta, i en la part final s'eixampla i forma el
gland
, una zona molt sensible protegida per un replegament de pell quan el penis no es troba erecte, el
prepuci
.
El penis en estat normal és flexible i flàccid.
Perquè tinga lloc l'ejaculació el penis ha d'estar en erecció.
En una ejaculació humana s'expulsen aproximadament uns 3 centímetres cúbics de semen, amb una concentració d'espermatozoides de 100 millions per centímetre cúbic.
L'aparell reproductor femení està format per:
- Un parell de ovaris o gònades sexuals femenines.
- Els conductes sexuals.
- Els òrgans genitals externs o vulva.
Ovaris
Dos òrgans de quatre centímetres i forma ovalada, situats a l'interior de l'abdomen, suspesos per petits lligaments.
En el seu interior hi ha nombroses cavitats globoses, els
fol·licles
, amb un
oòcit
en el seu interior. Els fol·licles sintetitzen els
estrògens
i la
progesterona
.
Cada 28 dies aproximadament, un fol·licle madura en un ovari alliberant un
òvul madur
. El fol·licle que ha alliberat un òvul es transforma en un
cos luti o groc
abans de ser eliminat, mantenint una secreció hormonal que permetra l'implantació del òvul si hi ha fecundació.
Conductes sexuals
-
Trompes de Fal·lopi
: dos conductes que recullen els òvuls i conecten amb el úter. La fecundació té lloc açí. En realitat no estan units als ovaris, si no que mitjançant una part eixamplada i mòbil, l'
infundíbu
l, entren en contacte amb ells.

-
Úter o matriu
: òrgan muscular buit amb forma de pera. Té una paret elàstica i gruixuda de 7-8 cm de grossor (encara que el seu grossor es variable), l'
endometri
, molt vascularitzat i amb la funció d'allotjar l'embrió en desenvolupament fins al naixement. En la part inferior comunica amb la vagina per el
coll uterí
o
cèrvix
.
Conductes sexuals (cont.)
-
Vagina
: conducte musculós i elàstic que comunica el cèrvix amb l'exterior. La seva paret té glàndules que secreten
substàncies lubricants
per facilitar la penetració i mantenir la vagina neta.
A l'inici de la vagina hi ha una membrana incompleta molt vascularitzada, l'
himen
, que protegeix la vagina de microorganismes i infeccions fins que generí la seva flora vaginal.
L'himen
NO necessariament es trenca
durant la primera penetració. Si l'himen és molt elastic pot mantenir-se intacte tota la vida, igual que pot trencar-se eventualment per altres raons.
Òrgans genitals externs o vulva
Les seves parts són homologues a les del home. El
clítoris
està format per un
teixit erèctil
similar als cossos cavernosos del penis, i d'igual manera pateix l'erecció amb l'excitació sexual. Es un òrgan especialitzat unicament en
rebre i transmitir estímuls sexuals de plaer, i es troba majorment baix la pell, exceptuant el petit
gland
en la zona d'unió dels llavis menors.

La vulva esta protegida per dos replecs de pell: els
llavis menors
i els
llavis majors
.


Els gàmetes són les cèl·lules que poden formar un nou individu. Tenen la
mitad de cromosomes
(23) que la resta de cèl·lules del cos humà (46), originant-se per una divisió cel·lular especial, la
meiosi
.

Gàmetes
Gametogènesi masculina o espermatogènesi
Te lloc en els túbuls seminífers i comença en la pubertad, durant tota la vida (encara que la producció pot disminuir amb l'edat). 4 fases:

1)
Fase de multiplicació
: els espermatogonis (cèl·lules mare) es divideixen repetidament augmentant el número de cèl·lules. Els espermatogonis es troben en la part mes profunda de la paret.
2)
Fase de creixement
: les cèl·lules perden la capacitat de cèl·lula mare, diferenciant-se a espermatocits i començar a augmentar de mida.
3)
Fase de maduració
: es produeix la meiosi, originant-se 4 espermatides de cada espermatòcit.
4)
Fase de diferenciació
: els espermatòcits surten a la llum del túbul seminífer i surten modificacions, formant-se les parts característiques d'un espermatozoide.
L'espermatozoide
En un espermatozoide distinguim tres parts:
-
Cap
: conté el
nucli
amb 23 cromosomes i una vesícula amb enzims necessàries per degradar les parets de l'òvul, l'
acrosoma
.
-
Coll
: conté gran quantitat de
mitocondris
que proveiran d'energia al flagel.
-
Cua
: conté el
flagel
, responsable d'impulsar a l'espermatozoide cap a l'òvul.
Gametogènesi femenina o oogènesi
Te lloc en els fol·licles ovàrics i
comença en el desenvolupament embrionari
, aturant-se en la mitat de la meiosi. Al arribar a la pubertad es reprèn, però només en un fol·licle ovàric cada 28 dies, en un procés cíclic, el cicle ovàric. 4 fases:

1)
Fase de multiplicació
: les oogònies (cèl·lules mare) es divideixen repetidament augmentant el número de cèl·lules.
2)
Fase de creixement
: les cèl·lules perden la capacitat de cèl·lula mare, diferenciant-se a oòcits i començar a augmentar de mida.
3)
Fase de maduració
: es produeix la meiosi, originant-se una ovòtida i tres corpuscles polars de cada oòcit.
4)
Fase de diferenciació
: l'ovòtida es transforma en un òvul.
Els òvuls
Són cèl·lules de mida gran i poca mobilitat. Emmagatzemen substàncies nutritives per al nou embrió, així com informació genètica per dirigir els primers estadis del desenvolupament embrionari. També aporta tots els mitocondris al nou esser viu.

Recobrint la membrana plasmatica té dos capes protectores més: la
membrana pel·lúcida
i la
corona radiada
, aquesta última formada per restes de cèl·lules fol·liculars.
Cicle menstrual: Introducció
Les dones no fabriquen gàmetes continuament com els homes.
En el moment del naixement, una dona té al voltant de 400 mil ovòcits emmagatzemats en fol·licles. Uns 450 maduraran durant la vida fèrtil que s'inicia durant la pubertad (amb la primera regla o
menarquia
) i conclou en la
menopausa
.
Cada mes, de manera cíclica, un fol·licle madura en un ovari alliverant un òvul. La durada del cicle menstrual sol ser de 24 a 35 dies (28 de mitjana), pero la seva regularitat es molt variable, fins i tot en una mateixa dona
En el segle XXI continuen existint molts
mites sobre la regla
(com que és normal que siga dolorosa). Alguns d'aquestos mites desmentits:
http://unadocenade.com/una-docena-de-cosas-que-tienes-que-saber-sobre-la-regla/
Cicle menstrual: cicle ovàric i cicle uterí
El cicle menstrual consta en realitat de dos cicles coordinats:

-
Cicle ovàric
: consisteix en la maduració d'un òvul en un dels ovaris i la seva alliberació a les trompes de Fal·lopi, lo que es coneix com
ovulació
.

-
Cicle uterí
: consisteix en el engrossiment progressiu de l'endometri per fer front a un possible embaràs. Si el embaràs no es produeix, l'endometri es desprèn i es expulsat en lo que es coneix com
menstruació
.

Aquest cicle es repetira fins arribar a la
menopausa
degut a la desaparició del capital fol·licular u altres raons (extirpació dels ovaris per exemple). En la menopausa la
secreció d'estrogens disminueix
al desapareixer els fol·licles, i el cicle menstrual no continuara doncs.
Cicle menstrual: Regulació hormonal
1)
L’augment de FSH activa la maduració dels fol·licles.
2)
Mentre maduren els fol·licles, els estrògens estimulen el creixement de l’endometri.
3)
A la meitat del cicle, les hormones LH i FSH indueixen l’ovulació i la creació del cos luti.
4)
El cos luti secreta progesterona, que prepara l’endometri per a una possible implantació de l’òvul fecundat.
5)
La degradació del cos luti fa disminuir la progesterona, provocant la de l’endometri.
1
2
3
4
5
Cicle menstrual: Dies fèrtils
Després de l'ovulació, el òvul només té un petit període de 24 hores en les que pot ser fecundat per un espermatozoide. Els dies on és més probable que es produixi l'ovulació són els anomenats
dies fèrtils
.

No obstant aixó, recordeu que el cicle és irregular inclús en dones que lo tenen molt estable, podent-se avançar o retrasar l'ovulació molts dies en el cicle.
És possible tindre una ovulació (i per tant un embaràs) inclús durant la regla.
La fecundació és la unió dels gàmetes per donar lloc a un
zigot
. En els humans la fecundació és interna, té lloc dins el cos femení , concretament en l’interior de les
trompes de Fal·lopi
. Per això, previ a la fecundació és necessari el
coit
que consisteix en la introducció del penis dins la vagina i la posterior
ejaculació
del semen (encara que es pot donar nomes amb els espermatozoides que porta el líquid preseminal).
El òvuls només tenen una vida de 24 hores, però els
espermatozoides poden sobreviure 72 hores en els conductes sexuals femeníns
, podent ocorrer el coit previament a l'ovulació.
Fecundació
Una vegada format el zigot, este començarà a dividir-se rapidament en un conjunt de cèl·lules, la
mòrula
, de la que es desenvolupara l'
embrió i
la
placenta
.
La mòrula baixa per les trompes de Fal·lopi fins al úter, on s'implantara en el endometri, lo que es coneix com
nidació
.
Fecundació (cont.)
Gestació
La gestació és el període que va
des de la fecundació fins al moment del naixement
o part. També l’anomenem embaràs. Consisteix en el
desenvolupament embrionari
que donarà lloc a un nou organisme. En els humans la gestació dura unes 40 setmanes o 9 mesos.

En aquest període, un òrgan anomenat
placenta
agafa protagonisme. Fa les funcions de respiració, nutrició i excreció. La mare i l'embrió estan connectats per el
cordó umbilical
, que surt de la placenta cap al embrió.

Un altre òrgan que té importancia és la
bossa amniòtica
, plena de líquid amniòtic que protegeix a l'embrió de la desecació i dels cops.

Efectes del alcohol i altres drogues en la gestació
Baix pes
Aborció
Paràlisi cerebral
Sindrome alcohòlic fetal
Naixement mort
Són només alguns dels efectes
Una sola copa en el embaràs és suficient per produir efectes
Defectes de naixement
Aborció
Naixement mort
Baix pes
Naixement prematur
Despreniment de placenta
Part o naixement
L'embaràs finalitza amb la sortida del nadó ja format a l'exterior.
Pot definir-se com el període caracteritzat per la presència de
contraccions uterines
regulars i doloroses, acompanyades del
trencament de la bossa amniòtica
(ruptura d'aigües), i d’un aplanament i una dilatació cervical evident i progressiva i que acaba amb la sortida del fetus a l’exterior del cos matern, i amb la posterior expulsió de la placenta i restes de endometri.
Enllaços per ampliar:
http://www.infermeravirtual.com/cat/situacions_de_vida/part#informacio_relacionada-fases_del_part

Part en l'aigua:
https://www.reproduccionasistida.org/todo-lo-que-debes-saber-sobre-el-parto-en-el-agua/
Part o naixement
És difícil definir la sexualitat en poques paraules, és un concepte complex i que engloba molts factors i processos.

La OMS (Organització Mundial de la Salut) la defineix com:

“un aspecte central de l’ésser humà al llarg de la seva vida i engloba el sexe, la identitat de gènere i els rols, l’orientació sexual, l’erotisme, el plaer, la intimitat i la reproducció. La sexualitat es viu i s’expressa en pensaments, fantasies, desitjos, creences, actituds, valors, conductes, pràctiques, rols i relacions. Tot i que la sexualitat pot incloure totes aquestes dimensions, no totes elles s’experimenten o s’expressen sempre. La sexualitat està influenciada per la interacció de factors biològics, psicològics, socials, econòmics, polítics, ètics, legals, històrics, religiosos i espirituals.”
La sexualitat ens acompanya des que naixem fins que morim. Les manifestacions de la nostra sexualitat són quotidianes.

Abarca totes àmbits
d’una persona:
fisiològics, psicològics, socials i culturals
.

La sexualitat té
diversos components
: el
desig
, els
sentiments
i les
actituds
, les
identitats
i l’
autoestima
, els
coneixements
i les
pràctiques
, els
papers de gènere
i les
relacions interpersonals i afectives
, els
valors
i les
creences
.


Masturbació
Tots ells són importants en l’exercici de la sexualitat i la construcció d’una vida plena.
La masturbació és una part de la nostra sexualitat, practicada tant per nois com per noies. Tant normal és practicar-la com no.
La masturbació
ens ajuda a posar-nos en control de la nostra sexualitat
. En explorar els nostres propis cossos, mirant-nos i tocant-nos, podem
aprendre més sobre el nostre cos i el que li fa sentir bé sexualment
. La veritat és que la majoria de les persones aprenen a tenir els seus primers orgasmes a través de la masturbació.
Per profunditzar:
- Pene, manual de usuario: http://www.cauceciudadano.org.mx/radiosextumismo/manual_pene.html
- Vulva, manual de propietaria: http://www.cauceciudadano.org.mx/radiosextumismo/manual_vulva.html

Identitat sexual i orientació sexual
Són dos termes que es solen confondre.
La
identitat sexual
és la combinació de molt diversos factors que generen el sentiment de pertànyer a un o a un altre sexe, la que et dóna consciència i et fa sentir un home o una dona. Generalment la identitat sexual té concordança amb el gènere sexual, però hem de tenir present les persones
transsexuals
i les
intersexuals
.

L’
orientació sexual
fa referència a les teves preferències i desitjos sexuals i et defineix com
heterosexual
,
homosexual
o
bisexual
. Les diferents orientacions no són malalties, ni trastorns psíquics.
És un
error freqüent
associar homosexualitat amb transvestisme (persones que imiten gestos, comportaments i vestits del sexe oposat) i transsexualitat (persones que han nascut biològicament d’un sexe i se senten d’altre).
Punt G i plaer
Existeix, no és una llegenda urbana. No és tracta més que de la zona interna del clítoris en les dones (i de la zona rectal junt a la próstata en homes.
No obstant, el cos de cada persona és diferent, i per tant el plaer que sentim en diferents pràctiques varia. Obsesionar-se buscant un punt en concret té per norma general el efecte contrari al desitjat.
Punt G i plaer (cont.)
L'
orgasme
es la culminació o clímax de l'excitació sexual, peró no deu ser mai un objectiu ni una obsesió, només una part més del sexe.
Un 80% de les dones té els orgasmes per estimulació de la zona més externa de la vulva, ja que dintre de la vagina no hi ha apenes terminacions nervioses (només al
començament, com el punt G). Per aquesta raó es diu que el tamany del penis no es important, ja que no serveix de res arribar a les parts més profundes de la vagina.
Mètodes anticonceptius
Com el seu nom indica, són mètodes per evitar un
embaràs no desitjat
. Alguns d'aquestos mètodes, però no tots, serveixin també per
protegir-se de les MTS
(Malalties de Transmissió Sexual).
Algúns mètodes serveixen per a les dones, altres per als homes; uns són molt eficaços, altres no tant; alguns s'utilitzen en el moment del coit, altres no; hi ha reversibles i irreversibles...

Lo més important és
saber usar correctament
el mètode seleccionat, i entendre la protecció que t'aporta.

Podem classificar-los sobre tot en mètodes
barrera
i
hormonals
, encara que hi ha d'altres (quirúrgics...).
Mètodes barrera
Prevenen MTS + embarassos no desitjats
Preservatiu masculí
Preservatiu femení
Mètodes hormonals
Pastilles, anella, injeccions, implants, diu...
Malalties de Transmissió Sexual
Són el conjunt de
malalties infeccioses
que es contreuen principalment per contacte sexual, ja sea per
sexe vaginal
,
sexe anal
o
sexe oral
.
Poden estar causades per
virus
(hepatitis B, herpes, SIDA (VIH), papilomavirus (VPH)...), per
bacteris
(clamídies, gonorrea, sífilis...), o per
fongs i paràsits
(pediculosi púbica, candidiasi, sarna...).

Algunes es poden transmetre també per
intercanvis de sang
o
de mare a fill
durant l'embaràs, el part o la lactància.
Malalties de Transmissió Sexual (cont.)
Les MTS també es transmeten per sexe anal i oral i per tant també hi ha que tomar precaucions.
El preservatiu és el mètode més usat i serveix per a totes les pràctiques sexuals excepte el sexe oral femení.


En aquestos casos existeixen en el mercat "protectors dentals", que són quadrats de làtex hipoalergènic que es coloquen sobre la vulva per llepar per sobre.
Un altra opció es fabricar els nostres propis amb un preservatiu.
Malalties Sexuals
A més de les malalties infeccioses, trobem també altres malalties dels aparells reproductors, algunes molt comunes.
Homes
Dones
Fimosi
: estrenyiment de l'orifici del prepuci. Es corregeix amb cirurgia.
Criptorquídia
: descens incomplet dels testicles a l'escrot. Es corregeix amb cirurgia.
Disfunció erèctil
: falta de erecció que impedeix el acte sexual. Pot tindre causa òrganica o psicològica.
Endometriosi
: creixement de teixit endometrial fora de l'úter. És dolorós i causa tumors benignes i esterilitat.
Dismenorrea
: irregularitat dels cicles menstruals que solen ser dolorosos.
Vaginisme
: contracció persistent i involuntària de la vagina impedint la penetració i fent-la molt dolorosa.
Full transcript