Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

JOAN FUSTER I L'ASSAIG

No description
by

Carme Muñoz Altabert

on 10 January 2017

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of JOAN FUSTER I L'ASSAIG

JOAN FUSTER I L'ASSAIG
Obra extensa, diversa i fragmentària centrada en l’ésser humà tant en els aspectes quotidians i particulars com en els generals, però alhora dotada d'unitat, perquè darrere hi ha un pensament articulador
L'assaig és l'escriptura en mànigues de camisa
L'assaig que cultiva Fuster consisteix bàsicament en aproximacions als fets socials, a les innovacions del temps, a problemes de la cultura, que tendeixen a definir una manera de veure el món, a trobar el sentit de l'època, a suggerir interpretacions d'abast general.
Classificació de la seua obra assagística
Tres blocs:
a) Obres de temàtica humanística i general: en aquests llibres Fuster tracta temes que van de la història a la política, passant pels aspectes més diversos de la vida cultural i quotidiana.

L’home, mesura de totes les coses
Diccionari per a ociosos
Diari 1952-1960
.
b) Obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians: llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d’identitat nacional del País Valencià.

Nosaltres, els valencians

Viatge pel País Valencià
c) Obres de crítica i d’història literàries: estudis dedicats als clàssics medievals valencians com Ausiàs March, sant Vicent Ferrer o Roís de Corella, i també els dedicats a autors contemporanis com Pla, Espriu o Estellés.

Característiques de la seua prosa:
• La ironia.
• Presència de l’aforisme, com a punt de partida de la reflexió.
• To conversacional.
• Modismes populars i expressions col·loquials.
• Abundància de procediments modalitzadors.
• Abundància de cometes i cursiva, per suggerir diverses interpretacions.
• Interrogacions retòriques.
• Construccions adversatives.
• Adjectivació.
• Diversitat de formes: l’article i el diccionari filosòfic, el diari, l’aforisme i la monografia que responen sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet, un problema, d’establir a partir d’aquest un examen de consciència.

Importància dels seus escrits per: triple influència:
civil:
reformulació de la identitat valenciana: replantejà amb força el sentit de la unitat profunda dels qui compartim una llengua i una cultura, transformant el record, la memòria d'un passat comú, en una incitació de futur, en un projecte, en una decisió.
moral:
perquè va argumentar amb un rigor desconegut les seues posicions i les va mantenir amb unes dosis d'energia, de fermesa i de coherència.
cultural:
en el context social de la València dels anys cinquanta i seixanta, erm i sense referents sòlids, els seus assaigs elevaven a la categoria de literatura escrits que fins ara no eixien de les publicacions de diumenge.
A més es va servir d’una llengua que constituïa una altra pauta normalitzadora: va fugir d’un llenguatge artificiós, arcaic, i utilitzà una prosa clara, natural. I amb una llengua literària comuna a tot l’àmbit del català».
Nosaltres, els valencians,
va influir en els joves universitaris i va obrir pas a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparéixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià.

En el llibre s'analitzen els factors històrics i socials que han dut a la manca de consciència i despersonalització del país valenci. Fuster conclou que els valencians prefereixen viure del tòpic en comptes de plantejar-se la seua realitat. Finalment planteja la necessitat de la connexió amb els altres pobles de llengua catalana com una condició imprescindible per a aconseguir la normalització lingüística i cultural.
Full transcript