Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Unitat 3: la imatge en moviment (III)

Elements expressius del lleguatge cinematogràfic. Espai i temps. Plans, composició, enquadrament, muntatge...
by

Miquel Ribas

on 10 January 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Unitat 3: la imatge en moviment (III)

UNITAT 3: LA IMATGE EN MOVIMENT (III)
ELEMENTS EXPRESSIUS DEL LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC
El llenguatge cinematogràfic opera a través de dos paràmetres: l'espai i el temps
L'espai i el temps es poden tractar a partir de:


ENQUADRAMENT


COMPOSICIÓ

MOVIMENTS DE CÀMERA
L’enquadrament és la part de realitat que veiem a través del visor de la càmera i que determina allò que l’espectador veurà. Una càmera té uns límits físics horitzontals i verticals, no pot mostrar-nos tota la realitat. Per tant, cal escollir quina part de la realitat ens mostrarà, és a dir, quin tipus de
pla
, i des d’on ens la mostrarà, és a dir, amb quin
angle d’enquadrament
. Dit d’una altra manera, en la realitat nosaltres podem triar cap on mirem. Quan mirem una pel·lícula el director decideix per nosaltres i som obligats a posar-nos únicament en el lloc que el director ha decidit.
L’
angle d’enquadrament
és el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte filmat (o fotografiat). Segons l’alçada des de la qual enquadrem l’objecte o el personatge distingim diversos angles d’enquadrament
: normal
,
picat
,
contrapicat (+nadir), zenital i contraplà
L’
angle picat
és aquell en què la càmera se situa per sobre de l’objecte. Generalment això provoca que el personatge es mostri empetitit o indefens. Però també pot servir per mostrar una perspectiva diferent i més àmplia d’un decorat que no podríem veure amb un angle normal.
PULP FICTION (1994)
CONTRAPICAT-PICAT-CONTRAPICAT
L’
angle zenital
és aquell en què la càmera se situa totalment perpendicular al terra i per tant ens dóna una perspectiva totalment aèria dels personatges
L’
angle contrapicat
és aquell en què la càmera se situa per sota de l’objecte. Això fa guanyar presència al personatge i pot buscar dos tipus d’efectes: realçar o magnificar el personatge mostrant-lo en tota la seva grandesa o bé fer-lo semblar maligne i amenaçador
L'
angle nadir
és un contrapicat extrem
COMPOSICIÓ:
CAMP, FORA DE CAMP I PROFUNDITAT DE CAMP.
LLEI DELS TERÇOS. LLEI DE L'HORITZÓ. LLEI DE LA MIRADA. LÍNIES DOMINANTS. ETC.
ENQUADRAMENT:
ANGLE D'ENQUADRAMENT
TIPUS DE PLA
L’
angle normal
o neutre és quan la càmera se situa a l’alçada dels ulls del personatge. Això no és així en totes les cultures audiovisuals, de vegades l’angle normal se situa a uns pocs pams del terra, com en el cinema japonès clàssic
Anomenem
camp
a tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar
EXEMPLE DE PROFUNDITAT DE CAMP: Il buono, il brutto, il cattivo (1966)
EXEMPLE DE CAMP: Airbag (1997)
Fora de camp
és tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem. Jugar amb el fora de camp pot ser un molt bon recurs per jugar a crear expectatives, interrogants. De vegades pot donar-se el joc que el director ens mostri en el camp allò que està fora de camp, per exemple a través d’un mirall. Una altra manera de jugar amb el fora de camp és quan l’objecte està en el camp, però o bé nosaltres o bé els personatges o bé tots dos, no el veiem
Un altre concepte relacionat amb el camp és la
profunditat de camp
. La profunditat de camp es defineix com la distància que hi ha entre l’objecte més proper i el més llunyà que es veuen amb nitidesa a la pantalla.Es pot utilitzar per mostrar en un mateix enquadrament objectes o personatges diferents que tenen interès per l’espectador i que estan a diferents distàncies de la càmera.
MOVIMENTS DE CÀMERA
Càmera fixa
: la càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant. En els primers anys del cinema la càmera fixa era molt habitual en totes les produccions.
The gold rush (1925)
MOVIMENTS BÀSICS DE LA CÀMERA:
PANORÀMICA
TRAVELLING
MOVIMENT LLIURE
El
contraplà
és un pla rodat des de l'extrem oposat 180º a la situació que es veia en el pla anterior. Serveix per contextualitzar on es troba cada cosa.
LLEI DELS TERÇOS:
DIVIDEIX EL FOTOGRAMA EN 9 RECTANGLES IGUALS AMB DUES LÍNIES PARAL·LELES VERTICALS I DUES LÍNIES PARAL·LELES HORITZONTALS. ELS PUNTS D'INTERSECCIÓ DE LES LÍNIES SÓN ELS CENTRES D'ATENCIÓ.
En cas de voler desequilibrar les proporcions, es pren com punt de referència la regla dels terços: cal dividir l'enquadrament en tres franges, tant si l'orientació és horitzontal com si és vertical. L'ocupació d'aquestes franges dependrà de la importància que li vulguem donar a la part superior (el cel) o a la inferior (el terra) i, per tant, determinarà el lloc on es situa l'horitzó.s'ha de col·locar l'horitzó a la línia inferior, a 1/3 per donar prioritat al cel o a la línia horitzontal superior, a 2/3 per donar-li prioritat a la terra
LLEI DE L'HORITZÓ:
EN FUNCIÓ DEL PROTAGONISME QUE VOLEM DONAR A L'HORITZÓ HEM DE PRENDRE DECISIONS EN LA COMPOSICIÓ: PODEM BUSCAR L'EQUIBRI O EL DESEQUILIBRI.
LLEI DE LA MIRADA:
CAL DEIXAR ESPAI SUFICIENT DAVANT LA PERSONA CAPTADA PER TAL QUE LA MIRADA D'AQUESTA ES PUGUI EXPANDIR. TANT ÉS SI MIRA FORA DE CAMP
LÍNIES DOMINANTS:
SÓN UN RECURS PER ATRAURE LA MIRADA CAP ALS CENTRES D'INTERÉS. LES HORITZONTALS DONEN PLACIDESA, LES OBLIQUES MOVIMENT, LES VERTICALS POTÈNCIA, LES DIAGONALS INQUIETUD...
Requiem for a dream (2007)
HI HA D'ALTRES CONCEPTES I FORMES D'ENQUADRAMENT I COMPOSICIÓ, VÀLIDES TANT PER LA FOTOGRAFIA COM PER AL CINE I LA TV:
http://www.slideshare.net/practicasfotograficas/prctica-de-composicin-fotogrfica
GERARD MILLERSON FA UNA LLISTA CANÒNICA:
PANORÀMICA HORITZONTAL DE SEGUIMENT
PANORÀMICA HORITZONTAL DE RECONEIXEMENT
PANORÀMICA HORITZONTAL INTERROMPUDA
PANORÀMICA HORITZONTAL EN ESCOMBRAT
PANORÀMICA VERTICAL (AMUNT O AVALL)
TRAVELLING AVANTE
TRAVELLING RETRO
TRAVELLING TRANSVERSAL
MOVIMENT DEL BRAÇ D'UNA DOLLY ESTÀTICA
MOVIMENT DEL BRAÇ D'UNA DOLLY MÒBIL
MOVIMENTS AMB STEADY CAM
MOVIMENTS AMB GRUA CAP CALENT I JOYSTICK
La panoràmica es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre
The manchurian candidate (1962), a partir del segon 57
El travelling és un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Segons els moviments distingim entre tràveling lateral o frontal.
North by northwest (1959)
Amèlie (2001)
travelling lateral
travelling frontal
moviment lliure: la càmera no segueix cap ordre concret
Rebeca (1940)
Moviments amb grua (dolly)
Casino royale (2007)
Un moviment lliure particular és el que anomenem el de càmera a l’espatlla o
steadycam
. Amb la steadycam -càmera que amb els seus accessoris va subjecta a l’espatlla de l’operador mitjançant cinturons i suports lleugers per evitar vibracions- és possible realitzar, també, moviment combinats de panoràmica i travelling
The shinning (1980)
Elephant (2003)
Dolly casolana
Els moviments de càmera a partir de la càmera:
http://vimeo.com/29424464#
PUNT DE VISTA
PUNT DE VISTA:

1. Quan la càmera adopta un punt de vista neutre, com el que adoptaria un espectador extern que simplement mira des de fora el que està passant, s’anomena
càmera objectiva.


2. Si la càmera adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d’un personatge per col·locar l’espectador en el lloc d’aquest personatge tenim el que s’anomena
càmera subjectiva
. Òbviament, la càmera subjectiva acostuma a tenir una càrrega emocional narrativa molt més forta.
North by northwest (1959), què veu el personatge...
Dark passage (1947)
Tesis (1995)
IL·LUMINACIÓ
MUNTATGE
IL·LUMINACIÓ

DIRECCIÓ + QUALITAT
DIRECCIÓ DE LA LLUM

Una
llum creuada
entre dos focus o reflectors sobre un personatge aconsegueix nitidesa en la figura perquè no es produeixen ombres.

Una
llum picada
és un recurs expressiu que s’aconsegueix col•locant el focus de llum a sobre de l’objecte i així podem donar a la persona l’aspecte de cansada, per exemple.

Una
llum contrapicada
, des de baix, ressaltarà les ombres exageradament, com passa per exemple a les pel•lícules de terror.

Amb el
contrallum
-el focus instal•lat de cara a la càmera, d’esquena al personatge que volem gravar- s’aconsegueix transferir un toc misteriós i una imatge poc definida.

La
llum frontal
, situada darrera la càmera, tendeix a aixafar o deixar plans l’objecte o persona filmats.

La
llum lateral
remarca les siluetes i el contorn, donant més relleu al pla, en deixar una part de l’objecte a l’ombra.
QUALITAT DE LA LLUM

La
llum d’interior
molt baixa transmet la impressió d’un ambient de pobresa o angoixa, una llum amb focus es pròpia d’un ambient carregat, mentre que la llum natural busca el realisme.

En
exteriors
, a migdia, amb un sol caient a plom no es pot gravar perquè els objectes no tenen cap matís i la llum tan forta els difumina, mentre que les hores preferides per gravar exteriors són la primera del matí o la darrera de la tarda (l’hora bruixa), i si el terra està mullat molt millor.
MUNTATGE:
Ordenar el plans per editar-los amb una intenció narrativa. És un dels pilars del llenguatge cinematogràfic

Muntatge clàssic per filmar una conversa
Matrix (1995)
Com no s'hauria de filmar una conversa
Husbands and wives (1992)
El
muntatge
atorga significat a les imatges

El
muntatge dialèctic
és aquell que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat. També se l’anomena muntatge ideològic, muntatge expressiu o muntatge d’atraccions
Modern times (1936)

El

muntatge altern
consisteix en dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que, finalment, convergiran. Les escenes de persecució en serien un exemple.
Notorius (1945)
En el
muntatge paral•lel
, dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents, se’ns van mostrant als espectadors per crear un estat d’ànim o una associació d’idees.
The Godfather (1972)
El
pla seqüència
és una forma especial de no-muntatge. Anomenem pla seqüencia a aquell pla que es manté durant tota una seqüència. És a dir, l’escena no està formada per una suma de diferents plans, sinó que un sol pla ininterromput segueix tota l’acció. És per això que el temps cinematogràfic coincideix amb el temps real, cosa que no passa amb la combinació de plans.

children of men (2006)
S’entén per
continuïtat
o
raccord
la relació entre un pla i el següent en el muntatge. Sovint els diferents plans que componen una escena han estat filmats en realitat en diferents moments i per tant cal vigilar que hi hagi coherència entre ells en elements (la llum, el vestuari, els detalls del decorat, la posició dels personatges…) per no trencar la il·lusió de continuïtat en l’espectador. Quan això no passa es parla d’error de raccord. Generalment l’espectador no se n’adona perquè està pendent de la trama, a menys que sigui molt greu.
El raccord s'ha de mantenir en el moviment (direcció), en les mirades, en l'enquadrament i el salt d'eix, en la posada en escena...

Bona part d'aquesta presentació s'ha fet amb materials d'Aula Mèdia disponibles a Internet: Dona'm la teva mirada. Fonaments de llenguatge audiovisual
TIPUS DE PLANS
GPG o PANORÀMIC
PLA GENERAL
PLA AMERICÀ O 3/4
PLA MIG (LLARG O CURT)
PRIMER PLA
GRAN PRIMER
PLA
PLA DETALL
Un exemple de salt d'eix (inversió sobtada i injustificada de l'angle de visió de l'espectador)
ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ ENTRE PLANS
FOSA (A NEGRE, BLANC...)
ENCADENAT
CORTINETA (LATERAL, IRIS...)
ESCOMBRAT
TALL


TIPUS DE MUNTATGE
MUNTATGE CONTINU (MATEIX ESPAI-TEMPS)
MUNTATGE DISCONTINU (EL·LIPSIS)
MUNTATGE IDEOLÒGIC O DIALÈCTIC MUNTATGE ALTERN
MUNTATGE EN PARAL·LEL
FLASH-BACK - FLASH FORWARD
MUNTATGE D'ANTICIPACIÓ
MUNTATGE DE SÍNTESI
MUNTATGE RÍTMIC
PLA SEQÜÈNCIA
La vaga (1926)
MUNTATGE D'ANTICIPACIÓ:
Quan en un pla s'anticipen diàlegs, música o sons del segënt pla.

MUNTATGE DE SÍNTESI
Compressió del pas del temps

Citizen Kane (1941)
En aquest exemple, veurem l'ús simultani del muntatge d'anticipació amb el de síntesi
Muntatge de síntesi
ANÀLISI D'UN MUNTATGE
SEVEN SAMURAIS (1954)
MUNTATGE RÍTMIC
El muntatge pot accelerar o alentir el ritme segons l'efecte que vulgui produir a l'espectador.
Full transcript