Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

TIRANT LO BLANC. FESTES CAVALLERESQUES, AMOR I EROTISME.

No description
by

Tirant Lo Blanc

on 28 February 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of TIRANT LO BLANC. FESTES CAVALLERESQUES, AMOR I EROTISME.

Aina Camps
Manuel Cano
Mar Villa TIRANT LO BLANC ÍNDEX 1. Festes cavalleresques.

2. Amor i erotisme.

3. Conclusions.

4. Bibliografia. - A l'edat Mitjana, trobem el món de la cavalleria, creat pels cavallers.

- Els cavallers tenien una vida bèl·lica, però també festejaven.

- Les festes cavalleresques són de llarga durada.

"I a més diuen que el dia de Sant Joan la reina serà a la ciutat de Londres i s'hi faran grans festes que duraran un any i un dia, i a causa d'això hem partit de Bretanya trenta gentilhomes de nom i d'armes, disposats a rebre l'orde de cavalleria" (Tirant Lo Blanc, cap. XXIX). 1. FESTES CAVALLERESQUES - Hi trobem diverses festes cavalleresques:

1. Torneig.

2. Justes o Reng de Júnyer.

3. Pas d'armes.

4. Lletres de batalla.

5. Disfresses.

6. Momos i entremesos.

7. Banquets. - A la novel·la, hi trobem fragments on s'hi citen aquestes festes cavalleresques:

"Aprés, les misses dites ab molt gran cirimònia, anaren al mercat, lo qual trobaren tot cobert, alt e baix, de draps de llana blancs e verds e morats, e per les parets draps de ras ab les figures totes franceses, e tot a l'entorn del dit mercat havia taules meses; e lo tàlem de l'Emperador era molt ric e molt puixant, tot a l'entorn de draps de brocat. E l'Emperador se sigué enmig e los ambaixadors prop d'ell. Alt, al cap de la taula, seia l'Emperadriu ab sa filla. E lo Gran Caramany e lo rei de la sobirana Índia menjaven baix en terra per ço com eren presoners. Les donzelles e totes les dones d'honor seien a la part dreta.
E totes quantes dones de la ciutat volien menjar, ho podien bé fer. Estefania seia a cap de taula, e les altres aprés d'ella. Tots los ducs e grans senyors seien a la part sinestra. Havien parat vint-e-quatre tinells tots plens d'or e d'argent. En lo primer tinell foren meses totes les relíquies de la ciutat; en lo segon, tot l'or de les esglésies; aprés venien deu tinells tots plens de cabassos e paners grans de tot lo tresor de l'Emperador, tots de moneda d'or; e aprés venien les copes d'or; venien aprés tots los plats e salers; aprés, les sues joies; aprés d'açó, l'argent que era de pitxers e salers daurats. Lo que era blanc, tot anava per les taules.
E de tot aço foren plens los vint-e-quatre tinells. En cascun tinell guardaven tres cavallers ab robes de brocat rossegant per terra; e cascú d'aquests ab una verga d'argent en la mà. Gran fon la riquea que aquell jorn l'Emperador mostrà. Enmig de les taules on menjaven havia reng de júnyer. Aquell dia eren taulatgers lo Capità, e lo duc de Pera e lo duc de Sinòpoli. Mentres que l'Emperador se dinava, aquells junyien. Primerament ixqué lo duc de Pera. Portava paraments de brocat d'or tots blaus.
Lo duc de Sinòpoli portava los paraments de brocat verd i burell mitadats. Tirant aportava uns paraments de vellut verd, tots coberts de ducats que penjaven, tan grans que cascun ducat d'aquells valia trenta ducats dels altres, los quals paraments eren de gran estima." (Tirant lo Blanc editorial Laertes, cap. CLXXXIX) "Com la nit fon venguda junyien ab moltes antorxes. Aprés dues hores de la nit (e tots havien sopat) vengueren les danses e momos e diverses maneres d'entramesos, que molt ennoblien la festa. Açò durá tres hores. Passada mitja nit, I'Emperador e tota la gent se n'anava a dormir.
L'Emperador, perqu¿ no hagués a tornar al palau, havia feta en lo mercat aparellar una bella posada on se més ab totes les sues dames, que poguessen be festejar de dia e de nit.
E duraren aquestes festes huit dies." (op. cit., cap. CLXXXIX) "Lo Vescomte se partí del cadafal e entrà dins lo camp. Lo duc de Pera era capità de la mitat de la gent, e Tirant de l'altra mitat; e per go que fossen coneguts portaven al cap banderetes, los uns les portaven verdes, los altres blanques. Tirant féu entrar dins lo camp, on s'havien a combatre deu cavallers e lo Duc altres deu, e comenqaren-se a combatre molt bé. Aprés n'hi entraren vint, aprés trenta, de poc en poc se comenqaren a mesclar; e cascú feia son poder de menar les mans lo millor que podia. E Tirant mirava la sua gent; com véu que la sua gent anava a mal, ell ferí ab la llança en la pressa de la gent, e encontrà un cavaller tan bravament que li passá la llança de l'altra part. Aprés tirá I'espasa e don'a de grans colps a totes parts, en forma tal que paria que fos un lleó famejant, que tots los miradors admirats estaven de la sua desmesurada forqa e gran ánimo que en aquell cas Tirant mostrava. L'Emperador mostrava tenir gran contentació de veure un tan singular fet d'armes com aquell era. Com hagué prop de tres hores durat, l'Emperador, del cadafal davallat, pujà a cavall, e posà's en la pressa de la gent per departir-los, per ço com havia vist que s'hi mesclava fellonia, e n'hi hagués molts de nafrats. Aprés que tots los cavallers desarmats foren, anaren al palau, e allí parlaven de semblant fet, d'armes així singular que deien los estrangers jamés haver vista tan bella gent així ben abillats de cavalls emparamentats ni d'armes, e fon tenguda per festa de gran singularitat." (op. cit., cap. CLXXXIX) "La Princesa ab la Viuda e ab les dos donzelles davallaren a l'hort, e Tirant estava contínuament mirant en l'espill, e véu venir la Princesa ab ses donzelles, e fon-se asseguda prop d'una séquia d'aigua. E la Viuda havia bé proveït en tot lo que mester li feia, e guinyà que el negre hortolà en aquell cas no fos en l'hort, ans lo féu anar a la ciutat de Pera; e la Viuda ajudà a vestir a Plaerdemavida ab la cara que li havien feta pròpiament com la del negre hortolà; e ab les sues robes que vestia, entrà per la porta de l'hort. Com Tirant lo véu entrar, verdaderament pensà que fos aquell lo moro hortolà, e portava al coll una aixada e començà a cavar. A poc instant ell s'acostà envers la Princesa e assigué's al seu costat, e pres-li les mans e besà-les-hi. Aprés li posà les mans al pits e tocà-li les mamelles, e feia-li requestes d'amor; e la Princesa feia grans rialles, que tota la son li féu passar. Aprés ell s'acostà tant e posà-li les mans dejús les faldes, ab alegria que totes estaven de les coses plasents que Plaerdemavida deia. La Viuda girava la cara envers Tirant e torcia's les mans, escupia en terra, monstrant tenir gran fastig e dolor del que la Princesa feia." (op. cit, cap. CCLXXXIII) " -A tu, Tirant lo Blanc, que has iniciat la destrucció de la sang militar:
Si el teu ànim esforçat gosa afrontar el perill de les armes que entre cavallers són habituals, armat o desarmat, a peu o a cavall, vestit o despullat, en la manera que et sigui més segura, posa't d'acord amb mi, amb la condició que la teva espasa i la meva es puguin ajustar a mort determinada.
Escrit per la meva mà i segellat amb el segell secret de les meves armes.
EL SENYOR DE LES VILESERMES. "(Tirant lo Blanc, text adaptat, cap. LXII) 2. AMOR I EROTISME - La novel·la de Joanot Martorell, no només tracta sobre el tema bèl·lic. Desenvolupa el tema de l'amor, però d'una manera molt innovadora i moderna.

- Deixa de banda l'amor cortès utilitzat en moltes de les obres de l'època i obre les portes a un amor on l'home i la dona es troben al mateix nivell, no com el cas de l'amor cortès. - Joanot Martorell, en el capítol CXXVII, ens presenta els tres tipus d'amor a l'obra. És Estefania qui parla.

“-¿Qui em faria a mi estar -dix Estefania-, per temor de pare, de no dansar e festejar segons a nosaltres, donzelles cortesanes, és dat? Com sia cosa acostumada com les donzelles estant en cort se tenen a molta glòria que sien amades e festejades, com tinguen tres maneres d'amor, ço és: virtuosa, profitosa e viciosa. La primera, que és virtuosa e honorosa, és quan algun gran senyor, infant, duc, comte o marqués, qui serà molt favorit e cavaller molt virtuós, si aquest tal ama una donzella, a ella li és molta d'honor que totes les altres sàpien que aquest dansa o juny o entra en batalla per amor d'ella, e fa fets honorosos de renom e fama; ella lo deu amar perquè és virtuós e d'amor virtuosa. La segona és profitosa, e aquesta és quan algun gentilhom o cavaller d'antic llinatge e molt virtuós, amarà una donzella e ab donatius la induirà a sa voluntat, e no l'amarà sinó per son profit ; tal amor a mi no plau, que tan prest com lo profit cessa, l'amor defall. La terça és viciosa, com la donzella ama lo gentilhom o cavaller per son delit, lo qual serà fart de raó ab les paraules molt afables que vida vos donen per un any, emperò si d'allí avant passen, e poden aplegar al llit encortinat e los llançols bé perfumats, e tota una nit d'hivern poden estar; tal amor com aquesta me par molt millor que neguna de les altres.” (Tirant lo Blanc . Editorial Hermes, cap. CXXVII) - Veiem que a partir d'aquest fragment, a la novel·la hi sorgeixen amors dels tres tipus.

- Una de les relacions que veiem és la de l'emperadriu i Hipòlit. Podem pensar que es tracta d'un amor com el de l'amor cortès, per les seves troballes en secret, però veiem que es tracta d'un amor completament físic, com podem veure en els fragments següents:

“La donzella se'n tornà al llit, e l'Emperadriu entrà en lo retret. E com conegué que la donzella era en lo llit e sentí tocar l'hora de l'assignació, vestí's sobre la camisa una roba de vellut verd forrada de marts gebelins; e oberta la porta del terrat, véu estar a Hipòlit estès per lo terrat perquè no pogués ésser vist per neguna part; tingué-ho a molta glòria pensant que aquell guardaria molt la sua honor. Com Hipòlit la véu, si bé es feia la nit molt escura, llevà's prestament e anà devers ella, e donant dels genolls en la dura terra, besà-li les mans e volia-li basar los peus. Mas la valerosa senyora no ho comportà, mas besà'l moltes voltes en la boca, pres-lo per la mà mostrant-li infinida amor, e dix-li que anassen a la cambra. E dix Hipòlit:
-Senyora, la majestat vostra m'haurà de perdonar, que jamés entraré en la cambra fins a tant que lo meu desig senta part de la glòria esdevenidora.
E pres-la en los braços e posà-la en terra, e aquí sentiren l'última fi d'amor.
Aprés, ab grandíssima letícia, se n'entraren en lo retret. Hipòlit mostrant molta gran contentació, donant-li pau verdadera, ab alegre ànimo e gest amorós li féu principi a un tal parlar.” (Tirant lo Blanc . Editorial Hermes, cap. CCLX) “Com l'Emperadriu se véu despertar en tal mal so, pitjor que de trompeta, l'ànimo no donà esforç a la llengua que pogués parlar, ans restà immoble que no pogué parlar. Hipòlit no entengué les paraules de la donzella sinó la veu, e per no ésser conegut, posà lo cap davall la roba e véu la gran congoixa que la senyora tenia, posà-li lo braç damunt lo coll e féu-la abaixar davall la roba e demanà-li què era la causa de la gran passió que tenia.
-Ai, lo meu fill! -dix l'Emperadriu-. En aquest món no es pot atènyer un goig complit. Lleva?t; vet l'Emperador a la porta; la tua vida e la mia en aquesta hora en les mans de Déu està. E si jo no et puc parlar, o tu a mi, perdona'm de bon cor, car sí em faré jo a tu, que ara veig que aquest dia serà estat lo principi e fi de tota la tua felicitat e delit, e darrer terme de la tua vida e de la mia. Molt serà cosa enutjosa a mi que aprés la tua mort jo no puga banyar lo teu sepulcre ab les mies adolorides llàgrimes e portar los meus cabells arrubats. No em poré llançar sobre lo teu cos mort dins l'església, e pendre d'aquell freds besars, trists e amargs.” (op.cit. , cap. CCLXII) - Trobem capítols amorosos que són descrits amb l'ús de l'argot militar. Un dels casos és quan Carmesina i Tirant aconsegueixen consumar:

“E no us penseu que, per les piadoses paraules de la Princesa, Tirant estigués de fer son llavor, car en poca hora Tirant hagué vençuda la batalla delitosa, e la Princesa reté les armes e abandonà's mostrant-se esmortida. Tirant se llevà cuitadament del llit pensant que l'hagués morta, e anà criadar la Reina que li vengués ajudar.” (op.cit. , cap. CDXXXVI) “-Encara que aquests sien los senyals d'amor, emperò no ab tanta força e crueldat se deuen pendre. Ara, senyor Tirant, vinc a creure que no de virtuosa amor m'amàveu. La brevitat de tan poc delit ¿ha pogut empedir a la virtut consentint que hajau tan maltractada la vostra Princesa? Almenys haguésseu esperat lo dia de la solemnitat e cerimonial festa, perquè lícitament fósseu entrat en los ports de la mia honesta pudicícia. “ (op.cit. , cap.CDXXXVII) - Joanot Martorell ens inclou un altre tema, l'erotisme.

- Trobem moltes escenes on s'entremescla l'amor amb l'erotisme i fa captar molt més l'atenció del lector.

- Diem que Martorell és un escriptor molt innovador per incloure aquest factor de l'amor i és el que li dóna la gran fama a l'obra, ja que la gent s'interessa per aquests temes, que en aquella època és consideraven temes tabú.

- Un dels personatges intensificat amb l'erotisme és Plaerdemavida. L'inclou la característica de practicar el voyeurisme.

- Trobem diversos fragments a la novel·la que identifiquem l'erotisme junt amb l'amor. "Plaerdemavida, en excusa de traure un drap de lli prim per al bany, obrí la caixa e deixàla un poc oberta e posà roba dessús perquè neguna de les altres no ho vessen. La Princesa es començà a despullar, e Plaerdemavida li parà lo siti que venia en dret que Tirant la podia molt ben veure. E com ella fon tota nua, Plaerdemavida pres una candela encesa per fer plaer a Tirant: mirava-li tota la sua persona e tot quant havia filat e deia-li:
-A la fe, senyora, si Tirant fos ací, si us tocava ab les sues mans així com jo faç, jo pens que ell ho estimaria més que si el faïen senyor del realme de França.
-No cregues tu això -dix la Princesa-, que més estimaria ell ésser rei que no tocar-me així com tu fas.
-Oh Tirant senyor, e on sou vós ara? ¿Com no sou ací prop perquè poguésseu veure e tocar la cosa que més amau en aquest món ni en l'altre? Mira, senyor Tirant, vet ací los cabells de la senyora Princesa; jo els bese en nom de tu, qui est dels cavallers del món lo millor. Vet ací los ulls e la boca: jo la bese per tu. Vet ací les sues cristal-lines mamelles, que tinc cascuna en sa mà: bese-les per tu: mira com són poquetes, dures, blanques e llises. Mira, Tirant vet aci lo seu ventre, les cuixes e lo secret. ¡Oh trista de mi, que si home fos, aci volria finir los meus darrers dies! Oh Tirant, on est tu ara? ¿Per què no véns a mi, puix tan piadosament te cride? Les mans de Tirant són dignes de tocar aci on jo toque, e altri no, car aquest és bocí que no es negu que no se'n volgués ofegar." (op.cit. , cap. CCXXXI) Dix Plaerdemavida tenint lo cap sobre lo coixí:
-Oh com sou donzella de mal comport! Eixiu ara del bany e teniu les carns llises e gentils: prenc gran delit en tocar-les.
-Toca on te vulles -dix la Princesa-, e no poses la mà tan avall com fas.
-Dormiu e fareu bé, e deixau-me tocar aquest cos que meu és -dix Plaerdemavida-, que jo só ací en lloc de Tirant. Oh traïdor de Tirant, e on est tu? Que si tenies la má lla on jo la tinc, e com series content!
E Tirant tenia la mà sobre lo ventre de la Princesa, e Plaerdemavida tenia la sua má sobre lo cap de Tirant, e com ella coneixia que la Princesa s'adormia, fluixava la má e llavors Tirant tocava a son plaer; e com ella despertar-se volia, estrenyia lo cap a Tirant i ell estava segur. En aquest deport estigueren per mes espai d'una hora, i ell tostemps tocant-la.
Com Plaerdemavida conegué que ella molt bé dormia, afluixá del tot la má a Tirant, i ell volgué temptar de paciencia de voler dar fi a son desig, e la Princesa se comenga a despertar, e mig adormida dix:
-Que, mala ventura, fas? No em pots lleixar dormir? ¿Est tornada folla, que vols temptar lo que és contra ta natura?
E no hagué molt estat, que ella conegué que era més que dona, e no ho volgué consentir e començá a donar grans crits. E Plaerdemavida tancava-li la boca, e dix-li a l'orella perqué neguna de les altres donzelles no ho oïssen:
-Callau, senyora, e no vullau difamar la vostra persona: he gran dubte que no ho senta la senyora Emperadriu; callau, que aquest és lo vostre cavaller, qui per vós se deixará morir. (op.cit. , cap. CCXXXIII) 3. CONCLUSIONS - Parlem d'un autor molt innovador per a la seva època.

- És una obra molt completa, tant a la part bèl·lica com a l'amorosa. Veiem que el món de la cavalleria tenia les seves dificultats com el procés de formació d'un cavaller o per a enfrontar-se contra un altre mitjançant una lletra de batalla.

- Reflexa molt bé aquest món dels privilegiats i descriu a les persones tal i com són, humanes. 4. BIBLIOGRAFIA BATLLE, Carme; VILAR Pierre [et al]. Història de Catalunya. Volum III. L’expansió baixamedieval, segles XIII-XV. Barcelona: Edicions 62 S.A. , 1988.

DE ALARCÓN GARCÍA, Francisco. (2002) El paso de armas. http://usuarios.multimania.es/agifapa/pasodearmas.htm (26 de febrer de 2013)

DIPUTACIÓ DE TARRAGONA. (2006) Tirant lo Blanc. Capítols electrònics. http://www.tinet.cat/bdt/tirant/ (26 de febrer de 2013)

MARTORELL, Joanot. Tirant lo Blanc. Edició d’Isabel Grifoll. Barcelona: Editorial Hermes, 1998.

MARTORELL, Joanot. Tirant lo Blanc. Episodis amorosos. Edició d’Antònia Carré. Barcelona: Edicions 62 S.A. , 2012.

MARTORELL, Joanot. Tirant lo Blanc. Text adaptat. Adaptació de Romi Porredon i Roger Cònsul. Barcelona: Edicions proa, 2006. FI! " -E Plaerdemavida s'acostà al llit, e dix:
Ai, En llit! ! E qui us ha vist e qui us veu ara, que estau sol, desacompanyat, sense profit negú ! ¿ On és aquell qui ací estava com jo somiava ? " E paregué'm del llit llevar-me en camisa, e venguí en aquell forat de la porta, e que mirava tot vostre fet.
Dix la Princesa Ab moltes rialles e ab gran plaer que lo hi deia.
- Has més somiat ?
- Sí, Santa Maria !-dix Plaerdemavida-. Jo us ho acabaré tot de recitar. Vós, senyora, preníeu unes hores e dèieu: " Tirant, jo t'he lleixat venir ací per dar-te un poc de repòs, per la gran amor que t'he. " E Tirant dubtava de fer lo que l'altesa vostra lideia. E vós dèieu: " Si tu ames a mi, per res no deus estar d'assegurar-me els dubtes esdevenidors. E aquest càrrec que jo he pres per amor de tu no és convinent a donzella de tan gran autoritat com jo só. No em denegues lo que et deman, car la mia castedat, en la qual jo he viscut, quítia de tot crim, és lloadora; mas per precs d'Estefania has obtesa aquesta amorosa gràcia, deixant-me cremada per digna amor." (op.cit. , cap. CLXIII) "-A tu engana lo parer -dix la Princesa- , car jo no só tan alta en perfecció com tu dius, sinó que bona voluntat t'ho fa dir, car la cosa quant més s'ama més se desitja amar. Per bé que sia vestida d'un negre vestimenta sots honest vel só lligada, e aquella flama que als teus ulls de mi resplandeix és amor, car per la vista lo virtuós se contenta. E per ço jo et faré dar gloria, honor e fama, e, si açò no et basta e no en seràs content, tu seràs fet home sens record, e més cruel que l'emperador Neró. Besa'm e lleixa'm anar, car I'Emperador m'està esperant.
Tirant no hi pogué satisfer, sinó que les donzelles li tenien les mans, per les burles e jocs que li feia, perquè no la deslligàs. E com véu que se n'anava e ab les mans no la podia tocar, allargà la cama, e posà-la-hi davall les faldes, e ab la sabata tocà-li en lo lloc vedat, e la sua cama posà dins les sues cuixes. Llavors la Princesa corrent ixqué de la cambra e anà on era I'Emperador, e la Viuda Reposada tragué a Tirant per la porta de I'hort.
Com Tirant fon en sa posada, descalçà's les calces e sabates; e aquella calça e sabata ab què havia tocat a la Princesa davall les faldes, féu-la molt ricament brodar; e fon estimat lo que hi posà, ço és, perles, robins e diamants, passats vint-e-cinc-rnília ducats." (op.cit. , cap. CLXXXIX)
Full transcript