Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

T.1. LA MÚSICA, UN ART EN EVOLUCIÓ.

No description
by

Pere Marí Rodríguez

on 27 January 2017

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of T.1. LA MÚSICA, UN ART EN EVOLUCIÓ.

TEMA 1:
LA MÚSICA, UN ART EN EVOLUCIÓ.
ÈPOQUES DE LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA:
- Prehistòria - 4.000.000 a.C- 3.300 aC
- Edat antiga - 3.300 aC - 476dC
- Edat mitjana - 476dC-1492 dC
- Edat moderna - 1492 dC - 1789 dC
- Renaixement
- Barroc
- Classicisme
- Romanticisme
- Edat contemporània - 1789- 2016
1. Els elements del llenguatge musical.
- Ritme: resulta de combinar figures musicals.
- Melodia: succeció de notes (punt horitzontal).
- Harmonia: és quan sonen alhora diferents sons.
- Textura: es la combinació de ritme, melodia i harmonia. Que pot ser:
*Polifonia: més d'una veu
*Monodia: una sola veu

Música a la prehistòria
4.000.000 a.C - 3.300 a.C.
La música sorgeix de la imitació dels ocells.
Instruments: Flautes d'ossos de cèrvol, sonalls i raspadors, arcsc, trompes de banyes...

Era neolítica:
7.000 a.C.
*Tambors de troncs foradats i de fang.
*Flautes de canya i ceràmica
Música grega
-Era monòdica (1 veu)
-Aquí apareixen les primeres partitures.
-L'Epitafi de Seikilo, és una làpida per la seva dona (Euterpe) on hi va escriure una cançó i la seva partitura. Està escrit en grec i és un cilindre (una de les primeres partitures)
-Plató va dir que la música pot canviar l'estat d'ànim de les persones.
-Pitàgores va ser el primer en reconèixer que la música es pot expressar en números.

La música a l'edat antiga
3.300 a.C - 476 d.C.
Comença amb l'inici de l'escriptura i acaba amb l'ininci de l'edat mitjana.
-Apareixen importants civilitzacions.
MÚSICA A GRÈCIA
Els grecs dèien que la música tenia un orígen diví.
Les muses eren divinitats que protegien diferents àmbits.
La música a Roma
Apart de la música també feien espectacles de circ on hi havien números musicals. A aquests espectacles no hi faltava un cor i un istrument acabat d'inventar anomenat: orgue hidràulica.
L'únic fragment músical conservat d'aquest moment és una obra teatral de Tarenc.
A partir del S. I, el cristianisme es propaga per l'imperi Romà, això va fer que la música dels primers cristians es basés en la música grega i romana amb influència dels càntics mesclats. Amb la música grega i romana esdevindran el cant pla gregorià.
TEMA 2:
EDAT MITJANA, DE LA MONODIA A LA POLIFONIA.
1. Característiques de l'època
L'edat mitjana comprén el període que va des de la caiguda de l'Imperi Romà (s. 476) fins a la caiguda de Constantinopla (s.1458)
La gran majoria d'Europa es troba unida pel cristianisme, dins d'una societat jerarquitzada:
a) 2 poders universals
Religiós
(el Papa)
Civil
(l'Emperador)
b) La noblesa: tenien una relació de dependència amb els senyors feudals.
Serà amb les creuades quan apareixi la música profana (música que no és religiosa).
Els bisbes i abats vivien en abadies i estaven al servei del Papa.
c) El poble: no poden accedir a la cultura, es dedicaven a la pagesia i a servir els seus senyors.
Boeci (480-524) i Cassidior (470-570), van ser qui van transmetre la teoria musical grega i romana a l'Europa Medieval.
Al s. IX, la notació alfabètica es va canviar per notació pneumàtica, que són uns petits signes semblants a les notes que també es col·locaven a sobre el text.
Notació alfabètica
Notació neumàtica
2. L'escriptura de la música
Al s. XI un monjo anomenat Guido d'Arezzo (995-1050), decideix utilitzar tant les linies com els espais donant així origen al pentagrama.
Cal dir, però, que els primers pentagrames tenien 4 línies i s'anomenaven tetragrames.
Guido d'Arezzo, també va ser qui va donar nom a les notes actuals (do, re, mi, fa, sol, la, si).
El nom de les notes actuals apareixen de la Biblia, i és el principi d'algunes paraules.
UT quent laxis: DOmenica, REsenare, MIra guastorum, FAmili tuorum, SOLvi polluto, LAbil rentorum, Santo Iohanes.
No serà fins al s.XIII amb la polifonia quan es veu la necessitat de fixar la durada de les notes.



Es van crear 3 ritmes:
- Llarga
- Breu
- Semibreu
3. El cant gregorià o cant pla
Cant gregorià
Després de la caiguda de l'Imperi Romà (s.V) la unitat litúrgica cristiana es va descompondre en diferents tipus segons cada país.
Durant el Pontificat de Gregori I, i per donar sentit al cristianisme, aquest Papa va intentar recopilar els cants dels primers cristians, deixant de banda les innovacions que havia fet a cada pais.
Característiques
Segons la manera de cantar les estrofes
Cant pla: el dibuix de la seva melodia única, sense gaire salts.

Es divideix en:
Segons la relació entre les notes i les síl·labes
ANTIFONALS:
Després d'una frase introductòria, un cor canta alternant-se amb un altre.
RESPONSORIALS
Un o més solistes canten fragments. La resta del cor respon a les tornades.
SIL·LÀBIQUES
Cada nota es conta amb una síl·laba diferent.
MEL·LISMÀTIQUES:
Cada síl·laba es conta amb una sèrie de notes.
SALMÒDIQUES:
Diverses síl·labes es canten sobre la mateixa nota.
4. La música profana: joglars i trobadors
Els joglars, eren rodamons que anaven d'un lloc a l'altre divertint al públic. Eren una barreja de poetes, músics i saltimbanquis, feien actuacions on barrejaven la música, la poesia i els malabars. Van ser els transmisors de la música popular profana.
A vegades hi havia clergues que abandonaven la vida religiosa per fer de joglars, aprofitant la seva superioritat cultural.
La diferència és que cantaven amb llatí i utilitzaven llenguatge poc groller. Aquest tipus de joglars, s'anomenava goliard (golies).
Els goliards a diferència dels joglars, no utilitzaven instruments ja que es consideraven eines del dimoni prohibides per l'esglèsia.
Als inicis la música profana, també era igual que la religiosa de textura monofònica (una sola línia melòdica).
Els trobadors, pertenyien a una classe social mès alta i eren considerats superiors als joglars.
Eren els qui componien les cançons, mentres que els joglars, interpretaven les obres d'altres.
El motiu central de l'art trobadoresc era l'amor cortés. Tot i que també tractaven temes com la política, la natura o les gestes heroiques del moment.
Els primers trobadors eren d'Occitania (Sud de França).
S'en coneixien 100, i 7 eren dones.
Guillem IX de Portiers
Bernat de Ventadors
Jaufre Rudel
Comtessa de Dia
Azalais de Porcairagues
5. L'inici de la polifonia
A partir del s. IX, començen a escriure's cants amb més d'una veu.
Les primeres polifonies s'anomenen organum, i la veu principal es diu cantus firmus.

A la veu principal se li afegia una segona veu a distància de 4a, fent un moviment paral·lel.
A Anglaterra existia una espècie d'organum que no estava a distància de 4a sino a 3a i s'anomenava
gymel
.
Al s. XI apareix un altre tipus on les veus no són parlal·leles sinò que tenen un moviment lliure. Es diu
discantus
.
Més endavant es forma una polifonia més complerta on s'afegeixen la 3a i 4a veu. S'anomena
conductus
.
6. L'ars nova
A finals del s.XIII, la societat francesa inicia una reacció d'incomformisme amb tot el que s'havia fet culturalment fins al moment.
Tot això ve guiat per un tractat escrit pels volts del 1322, Tractat de l'Ars Nova.

Elements de l'Ars Nova:
· Es dona més llibertat al ritme i a la melodia. Tenen melodies principals per separat.
· S'utilitza la notació proporcional (figures actuals)
· Es canvien els modes gregorians per les escales majors i menors.
· S'utilitza el silenci com a element musical.
La dansa a l'edat mitjana
A l'Edat Mitjana trobarem 2 danses, dividides en altes i baixes.
L'alta dansa
És una dansa escrita en compàs ternari on utilitzaven salts, petits moviments acrobàtics,...
La baixa dansa
És una dansa en que els peus gairabè no s'aixecaven del terra, amb compàs binari. Aquest tipus de dansa va ser la més important de les danses cortesanes.
Manifestacions medievals a la Península
Castella i Lleó: durant el regnat d'Alfons X El Savi, es va escriure les Càntigues de Santa Maria. Són 400 melodies de lluança a la Mare de Déu. Estan escrites en galleg.
País Valencià: a la ciutat d'Elx, apareix el misteri d'Elx. És un tipus de teatre religiós que representa l'Assumpció de la Verge Maria cap al cel. Està escrit en castellà.
Catalunya: el cant de la Sibil·la, feta al s.X en llatí, es cantava la nit de Nadal i són uns versos que parlen i advertien de l'arribada de Jesucrist i dels fets terribles que passarien el dia del judici final.
Apareix també el Llibre Vermell de Montserrat. Aquest, va ser copiat al s.XIV per entretenir als peregrins. Contenia històries, cançons, danses escrites en llatí i català antic.
TEMA 3:
El renaixement
1. Societat del renaixement
2. Com és la música del Renaixement?
3. La música vocal religiosa
El renaixement comença a Itàlia a principi del s.XV. Tot i que el principi es un moviment cultural i artistic italià, desprès es difondrà per tot Europa.
Renaixement vol dir tornar a nèixer.
La seva característica principal és l'interès que es torna a tenir per les cultures clàssiques (sobretot Grècia i Roma)
És una época de grans viatges i descobriments (Amèrica).
La religió deixa de tenir gran pes, i en canvi l'home passa a ocupar el lloc central.
D'aquest fet naixerà un corrent filosòfic i literari, anomenat
humanisme
.
Si a l'edat mitjana, la societat estava dominada per la noblesa i l'esglèsia, el renaixement creix el poder de la burgesia. Serà gràcies a aquesta, que apareixeran els
mecenes,
eren gent adinerada i treballadora que donava suport econòmic i financer a projectes culturals.
A partir del renaixement, les obres es signen amb el seu autor.
Durant el renaixement, la música vocal és la que més importancia té.
Les melodies renaixentistes segueixen les mateixes línies que les medievals:
- Melodies conjuntes d'àmbit reduit (sense ritmes complicats ni dificils de cantar).
- Modes gregorians, però cada vegada s'utilitzen més alteracions (sustinguts i bemolls)
Melodia
El procediment per mesurar el ritme en aquesta època s'anomena tactus. Era similar al nostre compàs actual i s'indicava amb uns signes al principi del pentagrama. Tot i així encara no existien les línies divisories. Les notes no eren quadrades sinò que tenien forma de rombe. El procediment per mesurar el ritme en aquesta època s'anomena tactus. Era similar al nostre compàs actual i s'indicava amb uns signes al principi del pentagrama. Tot i així encara no existien les línies divisories. Les notes no eren quadrades sinò que tenien forma de rombe.
Ritme
A diferència de l'Edat Mitjana, els compositors del Renaixement ja escribien totes les veus d'una peça al mateix temps, així controlaven si hi havia consonàncies o dissonàncies.
Harmonia
Durant el Renaixement, la música monòdica s'utilitza molt poc, la majoria de les peces són polifòniques.
La veu que més destaca sol ser la més aguda i acostuma a fer la melodia principal. És una época en que s'utilitza molt l'imitació (repetir un fragment melòdic en les diverses veus de la peça)
Textura
Totes les esglèsies disposaven d'una capella de música formada per:
- Els cantaires
- Una organista
- Alguns ministrers que eren instrumentistes

Tots aquests intèrprets, estaven dirigits pel mestre de capella (director) i era qui composava i dirigia aquests grups.

La capella de música intervenia a les ceremònies religioses que eren principalment misses i motets.
Aquestes obres podien estar representades a capella, o amb acompanyament d'algun instrument
4. La música vocal profana
És la música que no es religiosa.
Hi ha tres tipus:
El
madrigal
és la forma vocal profana més important del renaixement.
Va nèixer a Itàlia, i té textura polifònica.
A Anglaterra el madrigal, s'anomenava Fa - la - la, a França s'anomenava Chanson, i a la Península es creen dos tipus de madrigals anomenats: Villancet i l'Ensalada.
De madrigal, hi ha un compositor molt important que es diu Orlando di Lasso.
De villancet i ensalada: Juan del Encina. Aquest va fer "Hoy comemos y bebamos" i "Ay triste que vengo".
5. La música instrumental
Al principi del Reneixament la música exclusivament instrumental era ben poca. No serà fins a final del s. XV que es comença a independitzar de la vocal.

Els instruments utilitzats durant el Renaixement eren molt variats, alguns encara s'utilitzen actualment però altres van deseparèixer. El compositor no acostumava a dir quins instruments tocaven cada melodia, sino que es triava en funció dels instruments que hi havia en cada agrupació.

Els més habituals eren:
- El llaüd
- Viola de mà
- L'orgue
- El clavecí
- Virginal
- L'arpe
Durant el Renaixement surgeixen i es desenvolupen obres exclusivament instrumentals, que agafen el patró de la música vocal.
A partir d'aquestes noves formes musicals es creen tres tipus de cançons:
- Tiento
- Ricercare
- Canzona
Aquest tipus de música estava destinada gairebè sempre a ser ballada.
Un compositor important: Antonio de Cabezón
6. La música o dansa
Durant el Renaixement, la música instrumental es feia per ballar. Es continuaven ballant les danses medievals de la baixa dansa i l'alta dansa.
Al s. XVI, aquestes dues danses seran substituides per altres noms.
La baixa dansa per
pavana
, i l'alta dansa per
gallarda
.
-La reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa.
-Els moviments reformadors van accelarar la contrareforma.
-Comença al 1517
-L'esglèsia abusava del seu poder.
-Venda d'Indulgències
-Corrupció en els càrrecs
-Compra-venda de privilegis de l'esglèsia.
-Martí Luter lidera el moviment de la reforma.
-No pagaments a l'esglèsia.
-Obtenir els càrrecs per votació popular de la part baixa de l'esglèsia.
-Litúrgies en la llengua del país.
-Aparició dels corals.
La reforma
Del 1545 i 1563, amb el Concili de Trento (Aquest és un Concili de l'Esglèsia Catòlica.)
Anul·la les demandes de la Reforma.
Divisió de l'esglèsia en diferents ritus (protestant a Alemanya, Anglaterra i França)
La contrareforma
MÚSICA:
4t
D'ESO

TEMA 4:
EL BARROC
CARACTERÍSTIQUES
Característiques de la societat
És un període que abarca aproximadament 150 anys, tot el s.XVII i meitat del XVIII.
És una época on prosperen les monarquies absolutes, on el rei era el personatge central i exercia sense limitacions el seu poder. Aquest es creia consedit per Déu.
De vegades però aquest poder absolut descontentava a la societat més desfaorida on la fam i les malalties feien surgir revoltes.
Característiques socials
Queden reflectides directament en els estils artístics, ja que els monaques volen mostrar la seva grandesa a trevés de les arts. Això farà que les obres tinguin un tamany inmens i exegeradament recarregats, com per exemple els inmensos palaus o els adornaments de les esglèsies.
En el camp de la religió tant protestants com catòlics buscaven mostrar la seva veritat de les seves creences, construint esglèsies luxoses, decorades amb retaules recarregats on el color daurat era el predominant.
L'artista barroc buscava una ornamentació exagerada on els contrastos destaquessin per sobre de tot.
Per exemple, en el camp de la pintura, els colors predominants són el daurat, el vermell i el blau.
Musicalment els escenaris de la música barroca seran les luxoses sales de concerts dels grans palaus i les sumtuoses esglèsies. Apareixen els primers teatres d'òpera.
2. Com es la música
del barroc?
La melodia del barroc tant vocal com instrumental mostra molta més llibertat que el renaixement.
En aquesta època els instruments adquireixen moltes possibilitats, son capaços de fer molts salts, cromatismes i ritmes ràpids. I per això les obres s'escriuen especialment per a ells. Tot això fara que apareixi el que s'anomena virtuosisme, que es el domini complet de les possibilitats d'un instrument. Durant el barroc les obres s'escriuran concretament per a cada instrument i el més predominant és el vidí.
Melodia
Pel que fa la velocitat, les obres barroques mantenen un tempo constant. Els compositors començen a posar a les partitures indicadors de velocitat (adagio, andante, allegro).
D'altre banda les indicacions del compàs i com s'escribien les figures passaran a ser les que utilitzem actualment.
Ritme
Els models gregorians a l'edat mitjana, que també s'utilitzen en el renaixement, passen a ser substituits per la tonalitat, basada principalment en l'escala major i menor. També apareixen les funcions tonals i se li dona nom als graus de l'escala.
Harmonia
Una altre novetat que apareix dins el barroc és l'aparició dels acords (el seu concepte) i gràcies a aquests acords, surgirà el que s'anomena baix continu.
Aquest consisteix en un tipus d'acompanyament tipic dela música barroca, que consisteix en la linia de baix sobre la qual s'interpreten uns acords improvitzats. Aquests acords no estaven escrits però es podien indicar amb uns petits números (xifrats).
Els principals instruments que poden fer baix continu eren: l'orgue, el clavací, el violoncel, el contrabaix i el fagot.
L'aparició de baix continu va fer que aparagués una nova textura: la melodia acompanyada.
Consisteix en una sola melodia i un acompanyament.
Degut això, durant el barroc es van composar moltes obres que consistien en una o dues melodies i un acompanyament de baix continu.
3. La música vocal
Durant el barroc s'intenta aprofitar el màxim els recursos que dona la veu humana.
Això, fa que s'escriguin melodies amb un àmbit molt extens amb ritmes complicats que requereixen un elevat virtuosisme de la veu.
Dins dels virtuosos de la veu apareixerà la figura del castrati, que eren veritables estrelles de la època sobretot en el gènere de la òpera o estil.
Els castrats eren uns cantants que quan eren nens, abans de fer el canvi de veu els hi estirpaven els testicles per tal d'aturar el creixament de laringe. D'aquesta manera, el castrat mantenia la seva veu infantil però amb potència i capacitat pulmonar d'adult.
3.1 La música vocal religiosa
Durant el barroc, es continuaria escribint misses i motes, però apareixen 3 noves formes vocals. Aquestes obres incorporen a part del cant i la música una mica de interpretació teatral.
La cantata:
és semblant a l'oratori, en quan a la seva estructura no explica cap història en concret i és de curta durada.
L'oratori:
consisteix en una obra teatral cantada, semblant a la òpera però de temàtica religiosa. Neix a final del s. XVI, derivat de la litúrgia medieval.
La passió:
és un tipus d'oratori que explica exclusivament la passió i mort de Jesucrist.
Al principi, els oratoris es representaven amb vestuari, decorats i moviment dels personatges, però ben aviat es va abandonar aquesta pràctica per passar a interpretar-ho en versió concert, sense acció teatral.
Compositor important de música vocal religiosa:
J. S. Bach
3.2 La música vocal profana
El pas del renaixement al Barroc, no suposa un trencament amb les formes profanes que es feien el renaixement. Mes aviat es reformen. El madrigal es continua composant, però se l'hi afegeix un baix continu d'acompanyament.
A final del s. XVI un grup de músics florentins intenten crear un tipus d'obra teatral basada en recitar cantant, tant i com feien a les tragèdies de l'Antiga Grècia, això serà l'inici del òpera.
3.3 L'opera i els seus inicis
La primera obra concervada integrament és Eurídice de Jacopo Peri escrita el 1600. Tot i així, Orfeu de Clàudio Monteverdi és la més important, ja que apareix l'estructura que mantindran les òperes posteriors.
4. Música instrumental
Durant el barroc, els instruments experimenten alguns canvis. Alguns desepareixen com el cromorn i altres evolucionen com la xeremia que passarà a ser el oboè. El violí passa a ser l'instrument més imporatnt i es desenvolupa tota la seva familia (violí, violoncel, contrabaix).
Apareixeran els grans constructors d'instruments de corda, anomenats lutiers.
Un dels més importants es situa a la ciutat de Cremona i s'anomena Antonio Stradivari.
4.1 La música de cambra i orquestra
Durant el barroc es forma el conjunt instrumental que anomenem orquestra.
Abans, ja havien existit altres agrupacions amb una composició variable, però no serà el barroc que quedarà formada com la coneixem actualment.
És en aquesta epoca on apareixen dos estils concrets per orquestra:
Concert: és una obra que està basada en els contrastos entre un instrument o grup d'instruments i la resta de l'orquestra. Apareixen dos tipus:
Concerto grosso: és un petit conjunt d'instruments solistes (concertino) i la resta de l'orquestra (nipiemo). Exemple: 4 estacions de Vivaldi.
Concert per a solista: un sol instrument contrasta amb la resta de l'orquestra. Exemple: Concert per a violí i orquestra de Mozart.
La suite: durant el barroc, la suite conserva la caracteristica de ser un conjunt de danses, però apareix la suite integrament instrumental destinada a ser escoltada.
Música aquatica: és una suite instrumental. És una obra composada per Haendel i li demanava el rei.
5. La música de dansa
És durant el barroc quan la dansa comença a tenir importància. Gràcies al rei Lluís XIV es creen les primeres escoles de dansa. També es crea el ballet du cour (ballet de cort). Eren ballets per ballar a la cort.
Gràcies a l'òpera es potenciarà el recurs del ballet a les òperes. El fet de que es creiï i es potencii el ballet a França farà que la seva terminologia estigui en francés.
TEMA 5:
El classicisme
La pel·lícula, explica una història sobre Wolfgang Amadeus Mozart. Aquesta, és explicada per Antonio Salieri.
El film, comença en que Salieri, ja de vell, intenta suicidar-se dient que ell va matar a Mozart.
I amb la intenció de que potser un altre vegada es volgués suicidar, el porten a un psiquiàtric i criden a un sacerdot per parlar amb ell.
El sacerdot, diu una frase molt critica per a Salieri, i a través d'això, ell decideix explicar-li tota la història.
Salieri, explica que de jove va fer un pacte amb Jesucrist, qui aquest a canvi de castedat, li donava el accés per triunfar amb la música.
Al passar un temps, Salieri segueix sent un music més a Viena i Mozart dona recitals per tot Europa.
Més tard, Salieri es converteix en el mestre de càmera de l'Emperador José II de Austria, i coneix a Mozart.
Salieri el jutge com un atontat, infantil i somiador, però li te una enveja per el coneixement i facilitat que té per la música.
Després d'uns quants anys, un patrocinador anònim li demana un rèquiem, el qual, serà utilitzat per la seva mort.
Al final mor abans de poder acabar-lo, i donen per suposat que va ser encarregat per Salieri, però en veritat era per un noble.
TEMA 6:
El Romanticisme
1. Societat del romanticisme
Apareix a Alemanya al s.XIX i es difon a la resta d'Europa, per tant coincideix aproximadament amb tot un segle.
El poder de la burgesia triunfa sobre la noblesa.
Aquestes idees són reafirmades amb la Revolució Francesa. Els protectors i mecenes dels artistes són els burgesos.
Els artistes romàntics es fixen en aspectes més humans, es tracta molt el tema de les emocions, sentiments, la inspiració a l'amor per la llibertat.
Les temàtiques més usuals són 4:
La història i la cultura del passat: es valora sobre tot l'edat mitjana.
La natura: es mostra la bellesa més terrible, és a dir, tempestes, ciclons, mars agitats...
La religió: es mostra com una forma d'unió de la humanitat.
L'interés i admiració per la cultura del propi país, més endavant això donarà peu al nacionalisme.
2. Com és la música del romanticisme?
Els artistes romàntics es fixen en aspectes més humans, es tracta molt el tema de les emocions, sentiments, la inspiració a l'amor per la llibertat.
Melodia
Igual que la melodia, s'intenta que el ritme també aporti expressivitat a les cançons. En les obres s'intercalen convinacions rítmiques i apareix un nou element rítmic anomenat tempo rubato, que consisteix en canviar per uns moments la velocitat de pulsació.
Ritme
L'harmonia del Romanticisme manté la tradició clàssica, es fa servir els acords principals de tècnica, subdominant i dominant.

S'utilitzen però 2 elements que són:
La modulació: és canviar la tonalitat durant el transcurs d'una peça.
El cromatisme: consisteix en utilitzar notes que no pertanyen a l'escala que s'està utilitzant.
L'harmonia
La textura
Durant el Romanticisme la principal textura continua sent la melodia acompanyada.
No obstant pot ser més complexa que anteriorment.
3. La música vocal
L'abarca l'òpera i el lied.
L'òpera:
Com a compositors importants:
Doniezetti (Elissir de l'Amore)
Rossini (El barber de Sevilla)
Verdi (Nabucco).
Profana
Itàlia: a principis de s.XIX l'òpera que triunfa és la italiana, amb grans dificultats i virtuosismes. La burgesia es converteix en la gran promotora de l'òpera i fa e es converteixi en un acte social, s'aprofitava per el lluiment dels asistents.
Religiosa
Es continuen component les fors clàssiques (misses, motets i oratoris) però cada vegada tenen més forma aparistica i amb més representació.
Exemple:
La missa solemnis de Beethoven, Rèquiem de Verdi.
França: s'inicia amb la literatura, concretament amb Victor Hug. Se li dona molta importància al ballet i s'escriuen òperes de gran espectacle que comporten grans muntatges.
Compositor important:
Jorge Bizet (Carmen)
Alemanya: tenia unes característiques concretes.
Personatges legendaris, extrets de la mitologia germànica o nòrdica.
La melodia té molta unió amb el text poètic.
S'utilitzen més cromatismes i disonàncies.
Les òperes es componen seguint un fil argumentatiu.
Es consolida el que s'anomena leitmotiu (petit fregment musical que quan sona s'identifica a un personatge).
L'orquestra deixa de tenir un paper nomes d'acompanyant i adquireix un paper de solista. Compositor important: Richard Wagner (Els mestres cantaires de Nutemberg).
Full transcript