Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Les boires fotoquímiques

No description
by

Erik Molina Martos

on 22 October 2012

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Les boires fotoquímiques

Què són? Les boires fotoquímiques, també anomenades Boirum, deriva del terme anglès smog (boira i fum), es tracta d’un fenomen de contaminació atmosfèrica, en què es forma una boirina de partícules sòlides i/o aerosols líquids. Es dóna en dies de calor a les zones urbanes molt poblades amb força trànsit i amb un nivell d’insolació alt i que repercuteix en els diferents ecosistemes. Aquest fenomen produeix l’estancament de l’aire, la qual cosa fa que els contaminants es quedin retinguts a les capes baixes de l’atmosfera degut a la seva major densitat. La boira fotoquímica es produeix com un efecte final de l’aparició de l’ozó O3 a les capes baixes de l’atmosfera.

La contaminació atmosfèrica ja era un problema identificat al segle XIII a Londres a causa de l’ús de carbó domèstic, que es va acabar prohibint. Tanmateix, no va ser fins al segle XVIII amb la revolució industrial quan la contaminació i especialment la boira fotoquímica van esdevenir un problema més important. Tipus Boirum clàssic El boirum clàssic, anomenat així perquè està associat amb l’ús de combustibles de carbó, es caracteritza per una alta concentració de partícules de carbó sense cremar, a les quals se’ls anomena sutge, i així com un alt nivell de diòxid de sofre. El diòxid de sofre és un agent reductor suau i el precursor d’un àcid feble. On hi ha humitat en l’atmosfera, les partícules de sutge poden actuar com a nuclis de condensació de les gotes de pluja, formant una boira irritant, àcida i reductora. El boirum clàssic va ser popular al segle XIX en zones industrials, com a Londres i Anglaterra.

Segons les condicions climàtiques, els episodis de boirum podien ser freqüents i van produir-se fins arribar al segle actual, però desafortunadament encara hi ha algun cas de boirum clàssic avui en dia, com per exemple a Pequin, Xina. Boirum fotoquímic En canvi, el boirum fotoquímic es centra en les emissions de la combustió dels derivats del petroli, principalment provinents dels motors dels vehicles, seguides d’una seqüència de reaccions químiques i fotoquímiques que es donen en condicions concretes. El boirum fotoquímic conté un elevat nivell d'oxidants. El boirum fotoquímic és un fenomen del segle XX, ja que requereix la presència d’hidrocarburs i òxids de nitrogen, els quals són emesos pels motors de combustió interna.

Les reaccions pròpies d’aquest boirum poden ser reaccions tèrmiques, les quals estan afavorides a temperatures càlides i reaccions fotoquímiques, que requereixen la llum del sol. Aquest tipus de boirum també requereix una atmosfera estable. Les condicions requerides normalment es troben en les ciutats amb molt trànsit d’automòbils, com la ciutat de Los Angeles. Efectes Les boires fotoquimiques Boirum clàssic Boira fotoquímica Formació Boires fotoquímiques Boires clàssiques El boirum clàssic es caracteritza per una elevada concentració de sutge i de diòxid de sofre en l’atmosfera. Aquestes partícules de sutge quan hi ha humitat es nucleen i es forma una boira. Les reaccions químiques que permeten la formació del boirum fotoquímic es centren en el radical hidroxil. La formació d’aquest radical comença primerament per la formació del monòxid de nitrogen, el qual es produeix en gran mesura sota les condicions d’alta energia, incloent les proporcionades pels motors de combustió interna.
Al voltant de les zones amb molt trànsit es troba una elevada concentració d’òxid nitrogen, el qual es oxidat a per l’acció de l’oxigen i altres espècies com l’ozó i el radical peroxil. La boira fotoquímica actúa a curt termini de manera força local, a les ciutats, però al mig termini els seus efectes es desplacen primer als voltants i més tard per tot el planeta. Com sol ser associat a priori només a les ciutats, un dels efectes negatius menys coneguts és que causa danys severs en els conreus i en la vegetació. A més, és un dels factors que afecten a la reducció de determinades masses forestals a Espanya en aquests moments.
D'altra banda, pot generar greus problemes de salut pública, per efectes immediats sobre l'aparell respiratori de persones afectades o sensibles. Els principals efectes sobre la salut són: - Problemes respiratòris - Problemes cardíacs - L’ozó produeix una irritació transitòria en el sistema respiratori, produint tos, irritació del nas i de la gola, respiració més breu i dolor de pit al respirar profundament... - Les partícules grosses sedimenten ràpidament, i per tant l’exposició a aquestes per inhalació es redueix. - Quan respirem, les partícules grosses són filtrades de forma efectiva pel nas (gràcies als pèls) i per la gola per això generalment no arriben als pulmons. En canvi, les partícules fines sí que poden penetrar fins als pulmons, possibilitant així la seva adsorció sobre la superfície de les cèl·lules. - Els dispositius utilitzats per eliminar les partícules de l’aire, només són eficients per a partícules grosses.
Full transcript