Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

LITERATURA CATALANA

No description
by

Xavier Romà Monfà

on 10 April 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of LITERATURA CATALANA

LITERATURA CATALANA PRIMERS TEXTOS PRIMERS
TEXTOS E.MITJANA
SEGLES XIV-XV PROSA PROSA E.MITJANA
SEGLES XII-XIII LA DECADÈNCIA
SEGLES
XVI- 1/3 XIX EL NOUCENTISME
1906-1923 EXISTENCIALISME L'AVANTGUARDISME
1914-1918 Llibre jutje o Forum Iudicum
Homilies d'Organyà Religiosa -Ramon Llull
Historiogràfica-Les Quatre Grans Cròniques POESIA Èpica-Les Cançons de gesta
Lírica(trobadoresca)-Guillem de Berguedà TEATRE Profà-Joglars interpreten la lírica trobadoresca canten cançons de gesta Religiós-Drama litúrgic POESIA TEATRE RELIGIOSA I MORAL S'adreça a les classes urbanes i té com a finalitat la formació i instrucció al cristianisme. VICENT FERRER- Sermons FRANCESC EIXIMENIS- Lo Crestià ANSELM TURMEDA- La disputa de l'ase HUMANÍSTICA Segueix el corrent de l'Humanisme italià que penetra a través de la Cancelleria reial. BERNAT METGE- Lo somni NOVEL·LA CAVALLERESCA Manté els ideals cavallerescos, però s'ajusta als gustos moderns. ANÒNIM- Curial e Güelfa JOANOT MARTORELL- Tirant lo Blanc NOVEL·LA BURGESA És realista i el seu objectiu és divertir. Té un tractament humorístic i satíric. JAUME ROIG- L'espill NOV.CAVALLERIA NOV.CAVALLERESCA Tradició artúrica
Inversemblant
Personatges fantàstics
Atemporització
Espais irreals
Amor idealitzat
Absència de passió Estructura moderna
Versemblant
Personatges reals
Temps històric
Espais reals
Amor físic i sentimental TROBADORESCA MODERNA Segueix els models de la lírica trobadoresca. S'expressa en provençal. GILABERT DE PRÒIXITA ANDREU FEBRER JORDI DE SANT JORDI Manté formes de la lírica trobadoresca, però s'adapta a la sensibilitat de l'home modern. AUSIÀS MARC JOAN ROÍS DE CORELLA PROFÀ Les farses són composicions breus de caràcter humorístic. es conserva la Farsa de Cornei RELIGIÓS Els són representacions entorn al cicle de Nadal i de Pasqua, sobre les vides de sants... misteris RENAIXEMENT
XVI BARROC
XVII NEOCLASSICISME
XVIII PROSA HUMANÍSTICA Està representada amb el diàleg, gènere en què es tractaven temes de diferents àrees del saber. CRISTÒFOR DESPUIG- Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. POESIA D'una banda, es manté la influència de la tradició medieval i d'Ausiàs Marc; d'altra, entren nous corrents de la poesia renaixentista. Els poetes imiten formes de la literatura popular i són bilingües. PERE SERAFÍ- Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana JOAN TIMONEDA- Flor de enamorados TEATRE El realisme, la sàtira i el to popular són els trets característics del teatre d'aquesta època. El centre de l'activitat teatral va ser la cort de Germana de Foix, a València. S'escriuen obres en català i en castellà. JOAN FERRANDIS D'HERIDA- La vesita POESIA TEATRE Segueix els models dels grans poetes castellans del Barroc. S'escriu en castellà i en català. FRANCESC VICENT GARCIA- Harmonis del Parnàs La producció és minsa i segueix els models de la dramatúrgia castellana. FRANCESC FONTANELLA- Lo desengany PROSA LITERATURA ERUDITA L'esperit racionalista de la Il·lustració promou els estudis erudits i d'investigació. En castellà. MEMÒRIES I DIETARIS L'esperit racionalista de la Il·lustració promou els estudis erudits i d'investigació. En castellà. ANTONI DE CAMPMANY- Memorias históricas RAFAEL D'AMAT- Calaix de sastre POESIA Segueix els models clàssic i presenta un to satíric i didàctic. TEATRE Segueix el corrent neoclàssic i s'adapta a la regla de les tres unitats de temps, lloc i espai. JOAN RAMIS- Tirsis i Filis (ègloga) JOAN RAMIS- Lucrècia LA RENAIXENÇA
SEGLES
1/3 XIX - ÚLTIMA DÈCADA XIX EL MODERNISME
1893-1911 LA RENAIXENÇA RECUPERACIÓ DE LA CONSCIÈNCIA DE LA IDENTITAT COM A POBLE RECUPERACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA COM A LLENGUA LITERÀRIA INSTAURACIÓ DELS JOCS FLORALS

Lema: "Patria, fides i amor"


Premis:
Patria:Englantina d'or
Fides: Viola de plata
Amor: Flor natural 1) 2) 3) Mestre en Gay saber ROMANTICISME Propugna el subjectivisme valorant els sentiments.Busca fantasia.Valoren la natura.
Els romàntics són idealistes. PROSA La novel·la romàntica s'ambienta en temps passats, relacionats amb l'esplendor medieval, i fa una barreja de crònica històrica i ficció. ANTONI DE BOFARULL MARTÍ GENÍS I AGUILAR POESIA La poesia romàntica tracta sobre la natura, la pàtria i la identitat perdudes, sobre la recerca de les arrels. JOAQUIM RUBIÓ I ORS JACINT VERDAGUER TEATRE El teatre romàntic arribà tard. A l'escena catalana dominava el teatre en castellà, així com els sainets i els entremesos. Fins al 1860 no apareix el drama romàntic, amb caràcter històric. FREDERIC SOLER ÀNGEL GUIMERÀ COSTUMISME L'article, o quadre de costums, és una narració breu que, amb to d'humor, descriu aspectes de la realitat quotidiana, amb indrets, situacions i personatges típics. Defensa els valors morals i la vida tradicional d'abans de la industrialització. EMILI VILANOVA REALISME La novel·la realista fa una descripció de la societat del moment, tant de l'àmbit urbà com rural. Ara bé, li costa desfer-se dels trets costumistes i romàntics. Fins a final de segle no apareixen prduccions importants d'aquest gènere. NARCÍS OLLER NATURALISME La novel·la naturalista entén la literatura com un estudi científic de la realitat. L'escriptor francès Émile Zola és l'iniciador d'aquest model narratiu, que a Catalunya és seguit en part. NARCÍS OLLER Què és? És un moviment artístic que proposa la renovació de totes les arts: arquitectura, pintura, escultura, música i . literatura Què pretén? Modernitzar a la societat catalana, transformar la cultura catalana, tradicional i regional, en una cultura moderna i nacional. Obrir la nostra cultura als nous corrents europeus del moment i sistematitzar la llengua per convertir-la en vehicle eficaç d'expressió. EL MODERNISME Com es difon? A través de diaris i revistes com L'Avenç, Joventut i Catalònia, que difonen les idees del moviment i les obres dels autors europeus.
A través de les festes modernistes de Sitges, on es realitzan activitats culturals que donen a conèixer els corrents europeus. Com es diversifica? Cal distingir dues tendències:
- El regeneracionisme: entenen l'art com un instrument per canviar la societat i l'artista s'ha de comprometre a treballar per una renovació col·lectiva.
- l'esteticisme: l'art no és un instrument al servei de res, sinó que té un valor per ell mateix. Viuen com a bohemis. POESIA És considerada la forma més pura de creació artística. Va rebre la influència de diversos corrents europeus de caràcter romàntic. JOAN MARAGALL TEATRE NARRATIVA L'obra poètica de Maragall es caracteritza per l'enaltiment de la vida i per la descripció d'experiències vitals mitjançant una poesia emotiva i directa amb un lèxic senzill i entenedor. (teoria de la paraula viva). La seva gran obra és L'oda infinita. La novel·la modernista planteja el conflicte entre individus idealistes i una societat que no els comprèn. temàtica rural. VÍCTOR CATALÀ Víctor Català, de nom real Caterina Albert i Paradís, és un dels màxims representants de la narrativa modernista, amb la seva gran obra Solitud. El dramaturg Adrià Gual renova l'escena catalana seguint els corrents europeus. El teatre català reflecteix els models regeneracionista i esteticista. SANTIAGO RUSIÑOL Santiago Rusiñol és un dramaturg simbolista, que parteix de les creacions del belga Maeterlinck. La seva gran obra és L'auca del senyor Esteve. POESIA JOSEP CARNER Què és? És un moviment cultural que vol imposar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. En aquestes dates, neix la Mancomunitat de Catalunya que pretén culturitzar el país qualitativament i quantitativament. Els artistes noucentistes, per contra als modernistes, defensen un retorn a les normes clàssiques. Què defensa? -L'acció del dirigents polítics, basada en l'impuls de la cultura, per constuir una Catalunya ideal.
-El compromís i la col·laboració dels intel·lectuals en el programa polític i cultural.
-La Catalunya urbana per sobre la rural.
-La raó, l'ordre, el seny, l'esforç, la llum, l'equilibri... EL NOUCENTISME En què es basa? -En l'educació i la creació d'institucions com l'Institut d'Estudis Catalans o la Biblioteca de Catalunya.
-En l'impuls de la indústria editorial.
-En la normativització de la llengua. (Pompeu Fabra) Característiques dels artistes noucentistes a)La intel·lectualitat
b)Són professionals de la ploma
c)Gust per la ciutat
d)Recerca de la poesia perfecta NARRATIVA Va néixer al 1884 i va morir al 1970. Es coneix amb el nom de El príncep del poetes catalans, per la seva saviesa i habilitat. Una de les seves grans obres és: Primer llibre de sonets, de l'any 1905. És un dels màxims representants de totes les èpoques. La novel·la va ser un gènere menor durant aquest període. La major producció de prosa eren relats breus i contes, ja que era una manera de transmetre les idees sense dispersar-les. EUGENI D'ORS Eugeni d'Ors va exposar les idees en què es va basar el moviment noucentista a través d'un seguit d'articles periodístics o gloses. Una de les seves obres és: La ben plantada. És el gènere més destacat d'aquest període, i busca la perfecció formal. Té un gust marcat pel sonet, pels temes clàssics i sovint pel posicionament moral de l'escriptor. L'AVANTGUARDISME FUTURISME Proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat. CUBISME Popularitzen els cal·ligrames. DADAISME Creen textos incoherents, dominats per l'atzar i l'espontaneïtat. SURREALISME Expressió del subconscient a través de l'escriptura automàtica. POESIA Evoluciona cap a la poesia pura, perfecta i delligada de la vida real, en què la bellesa es manifesti en el valor simbòlic i la musicalitat de les paraules. JOAN SALVAT-PAPASSEIT (1894-1924) poeta de formació autodidacta, és un dels màxims representants de l'avantguarda a Catalunya. Una de les seves grans obres és El poema de la rosa als llavis. NARRATIVA Es recupera la narrativa després del rebuig que va tenir durant el noucentisme. La narrativa catalana adopta moltes innovacions d'acord amb l'existencialisme. SEBASTIÀ JUAN ARBÓ (1902-1984) va néixer a Sant Carles de la Ràpita i atret per la literatura va marxar cap a barcelona, on començà a publicar amb força èxit. La seva gran obra és Terres de l'Ebre. TEATRE Hi ha tres tipus: la comèdia burgesa, el teatre d'entreteniment i el teatre revolucionari. JOSEP MARIA DE SAGARRA (1894-1961) va ser un dramaturg català molt important. Fou l'autor d'obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l'Institut d'Estudis Catalans. Una de les obres més representatives de Sagarra és El cafè de la Marina.
Full transcript