Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Copy of Els animals invertebrats

No description
by

Marc G

on 10 April 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Copy of Els animals invertebrats

ELS ANIMALS INVERTEBRATS ÍNDEX 1.- Esponges i cnidaris
2.- Els cucs
3.- Els mol.luscs
4.- Els artròpodes
5.- Els equinoderms 1.- Esponges i cnidaris Les esponges
a) Es tracta d'un grup primitiu d'animals.
b) No presenten teixit nerviós ni ni muscular.
c) Tots són aquàtics.
d) Viuen fixats al substrat gràcies a un peu.
e) Presenten el cos recobert d'agulles calcàries que els donen consistència.
f) Tenen el cos en forma de sac i ple d'orificis, anomenats porus.
g) Tenen una cavitat central o atri que s'obre a l'exterior per un gran orifici central, l'òscul.
h) L'interior de l'atri està recobert per unes cèl.lules flagel.lades, anomenades coanòcits.
i) Són filtradors, és a dir, l'aigua que conté partícules d'alimnent, és arrossegada cap a l'atri a través dels porus i expulsada a l'exterior per l'òscul. Els coanòcits són els encarregats de retenir la matèria orgànica i cedir-los a les cèl.lules, els amebòcits, que s'encarreguen de digerir-los i distribuir-los per tot el cos. Característiques generals: Esponges marines La reproducció de les esponges Les esponges poden reproduir-se tant sexualment com asexualment.
La reproducció asexual pot ser:
1.- Per gemmació: quan un grup de cèl·lules especialitzades formen una gemma que se separa de l'esponja i forma un nou individu.
2.- Per fragmentació: quan s'origina una nova esponja a partir de qualsevol fragment.
La reproducció sexual:
La majoria de les esponges són hermafrodites.
Els gàmetes masculins (espermatozous) són alliberats per l'òscul a l'exterior i entren pels porus inhalants en l'atri d'una altra esponja, per fecundar els gàmetes femenins (òvuls).
S'origina així una larva flagel·lada que, després d'una curta vida formant part del plàncton, es fixa al substrat i forma una nova esponja. Els cnidaris Característiques generals: Els cnidaris són organismes aquàtics; el grup comprèn les anemones, les meduses i els coralls.
A diferència de les esponges, es caracteritzen per tenir teixits ben diferenciats, encara que aquests teixits no s'organitzen en òrgans.
En els cnidaris es troben dues formes:
El pòlip: en forma de sac, propi dels cnidaris bentònics.
La medusa: pròpia dels cnidaris de vida lliure, similar a una ombrel·la.
Malgrat la diferència aparent entre aquestes dues organitzacions, es poden trobar algunes similituds que caracteritzen el grup:
a) Presenten simetria radial.
b) Tenen una cavitat gastrovascular o digestiva amb un sol orifici que dóna a l'exterior i que fa alhora de boca i d'anus.
c) Aquest orifici està envoltat de tentacles armats amb unes cèl·lules urticants, els nematocists, que en contacte amb la presa la paralitzen. Entre els cnidaris es troben formes individuals, com ara les anemones (pòlips) i la majoria de les meduses, i d'altres de colonials, com ara els coralls, formats per milions de petits pòlips.
En aquestes colònies els pòlips s'organitzen en grups, cadascun amb una funció determinada dins de la colònia.
Molts coralls presenten un esquelet extern dur. Un cop l'organisme mor, l'esquelet es manté i serveix de suport per a una nova colònia. Així s'han format els atols i les grans barreres de corall australianes.Els cnidaris són animals carnívors. Capturen les seves preses gràcies a l'acció de les cèl·lules urticants. Amb els tentacles introdueixen la presa dins de la cavitat gastrovascular, la digereixen i n'expulsen les restes a través del mateix orifici. anemona medusa Reproducció dels cnidaris Entre els cnidaris hi ha individus que presenten reproducció asexual, mentre que d'altres presenten reproducció sexual.
N'hi ha molts que combinen totes dues i presenten un cicle alternant, amb formes sexuals i formes asexuals.

Reproducció asexual:
Es dóna per gemmació. La duen a terme la majoria de pòlips. En el cas dels pòlips colonials, la gemma es manté unida a l'individu progenitor, de forma que la colònia va creixent.

Reproducció sexual:
És freqüent en les meduses, les quals inclouen individus unisexuats que presenten espermatozous o òvuls. Un cop s'ha produït la fecundació es forma una larva ciliada, anomenada larva plànula, que origina una nova medusa.

En molts grups de cnidaris s'alternen les dues formes de reproducció, en un procés que rep el nom d'alternança de generacions. En aquest cicle, la forma medusa s'encarrega de la reproducció sexual i dóna lloc a la larva plànula, que un cop fixada al substrat, es transforma en un nou pòlip. Aquest pòlip es divideix asexualment formant unes estructures en forma de disc, anomenades estròbils, a partir de les quals s'originen noves meduses. 2.- Els cucs Hi ha diversos grups d'animals invertebrats coneguts amb el terme genèric de cucs.
Es caracteritzen perquè:
a) El cos presenta simetria bilateral, es pot diferenciar un costat dret d'un esquerre.
b) Les cèl·lules, a més d'organitzar-se en teixits, com ja passa en els cnidaris, formen estructures més complexes i constitueixen veritables òrgans.
c) Tenen òrgans sensitius, com ara antenes, concentrats a la part anterior del cos, de manera que s'identifica una forma molt primitiva de cap.
d) Presenten sistema nerviós més o menys desenvolupat.
e) Dins dels cucs es poden distingir tres grups diferents: els platihelmints, els nematodes i els anèl·lids. Els platihelmints Els platihelmints reben també el nom de cucs plans.
No tenen sistema circulatori per transportar l'oxigen i l'aliment a totes les parts del cos.
Tanmateix respiren per la pell i, al tenir una forma plana, totes les cèl·lules es troben a prop de la superfície per poder captar l'oxigen.
Tenen el tub digestiu tan ramificat que l'aliment arriba a totes les cèl·lules a través seu.La majoria de platihelmints són animals paràsits, com és el cas de la tènia o solitària que parasita l'intestí de molts mamífers, inclòs l'ésser humà.A més de reproducció sexual hi ha moltes espècies que presenten reproducció asexual, com ara la planària, un cuc pla de vida lliure (no és paràsit) que pot originar un nou individu a partir de fragments del seu cos. tènia Els nematodes El grup dels nematodes presenta el cos cilíndric però sense segmentar, recobert d'una cutícula gruixuda i resistent que canvia a mesura que va creixent.
No tenen sistema circulatori ni respiratori.
La majoria són formes microscòpiques de vida lliure i molts viuen en el sòl. També poden ser paràsits, com ara la triquina, que pot parasitar l'ésser humà.
La reproducció generalment és sexual, amb individus unisexuats, és a dir, amb sexes separats.
Els nematodes paràsits són capaços de produir milions d'ous en poc temps quan es troben a l'interior de l'hoste que parasiten. Els anèl.lids Aquests organismes reben el nom d'anèl·lids perquè tenen el cos en forma cilíndrica i dividit en segments o anells.
Els òrgans del cos es van repetint a cada segment tret del tub digestiu, que és únic i travessa tots els segments des de la boca fins a l'anus.
A cada segment es troben petits apèndixs anomenats quetes, que ajuden el cuc a moure's pel substrat, sobretot els anèl·lids aquàtics. Les sangoneres són una excepció, no tenen quetes.
La majoria són organismes aquàtics, especialment marins, però també n'hi ha de terrestres, com ara el cuc de terra, i de paràsits, com per exemple les sangoneres.
No tenen aparell respiratori i capten l'oxigen a través de la pell. En el cas dels organismes terrestres, han de mantenir la pell sempre humida perquè l'intercanvi de gasos es pugui dur a terme. L'oxigen i l'aliment arriben a tot el cos gràcies a un sistema circulatori molt senzill.
La majoria es reprodueixen sexualment; hi ha espècies unisexuals i d'altres hermafrodites. Els cucs de terra i algunes sangoneres emmagatzemen els ous en un segment del cos especialitzat en aquesta funció i que rep el nom de clitel. Algunes espècies també poden reproduir-se asexualment.
Els anèl·lids poden utilitzar diferents mecanismes de desplaçament: mitjançant quetes, contraccions del cos o ventoses. Vídeo plathelmints
Vídeo nematodes 3. Els mol.luscs Característiques:

El grup dels mol·luscs és un dels que té més representants del regne animal. Se n'han identificat més de 46.000 espècies.
Els mol·luscs presenten un cos tou i sense segmentar en el qual destaquen les parts següents:
CAP: És on es concentren els òrgans sensitius, com ara ulls o antenes, i la boca. En alguns grups no es pot distingir.
MASSA VISCERAL: S'hi allotgen la majoria dels òrgans. Està recoberta per un teixit especial, anomenat mantell, que segrega una conquilla calcària que protegeix l'individu.
PEU: És una massa muscular que, segons l'espècie, s'utilitza per desplaçar-se o per excavar.
La majoria de mol·luscs són aquàtics i respiren mitjançant brànquies. Les espècies terrestres respiren introduint aire en una cavitat del cos anomenada cavitat pal·lial, que fa de pulmó.
Tots els mol·luscs es reprodueixen sexualment.
Els mol·luscs terrestres presenten desenvolupament directe, a partir dels ous es formen individus amb el mateix aspecte que l'adult.
Els mol·luscs aquàtics presenten un desenvolupament indirecte. Els ous originen una larva nedadora que durant un temps forma part del plàncton i a partir de la qual s'origina l'individu adult quan acaba la fase de creixement. Principals grups de mol.luscs Gastròpodes:

És el grup més abundant dels mol·luscs i es troben espècies tant terrestres com aquàtiques.

En el cos dels gastròpodes es distingeix:

Un peu que els serveix per desplaçar-se.
Un cap amb ulls, tentacles tàctils i boca.
Una massa visceral protegida per una conquilla, tret d'alguna excepció, com ara els llimacs.
Molts corresponen a espècies herbívores que s'alimenten de fulles o d'algues que van raspant gràcies a una llengua especial, la ràdula, que està entapissada per un gran nombre de denticles quitinosos durs.

Tots són individus amb reproducció sexual, hermafrodites o unisexuats i amb fecundació interna. Gastròpodes
És el grup més abundant dels mol·luscs i es troben espècies tant terrestres com aquàtiques.

En el cos dels gastròpodes es distingeix:

Un peu que els serveix per desplaçar-se.
Un cap amb ulls, tentacles tàctils i boca.
Una massa visceral protegida per una conquilla, tret d'alguna excepció, com ara els llimacs.
Molts corresponen a espècies herbívores que s'alimenten de fulles o d'algues que van raspant gràcies a una llengua especial, la ràdula, que està entapissada per un gran nombre de denticles quitinosos durs.

Tots són individus amb reproducció sexual, hermafrodites o unisexuats i amb fecundació interna. Gastròpodes És el grup més abundant dels mol·luscs i es troben espècies tant terrestres com aquàtiques.
En el cos dels gastròpodes es distingeix:
a) Un peu que els serveix per desplaçar-se.
b) Un cap amb ulls, tentacles tàctils i boca.
c) Una massa visceral protegida per una conquilla, tret d'alguna excepció, com ara els llimacs.
Molts corresponen a espècies herbívores que s'alimenten de fulles o d'algues que van raspant gràcies a una llengua especial, la ràdula, que està entapissada per un gran nombre de denticles quitinosos durs.

Tots són individus amb reproducció sexual, hermafrodites o unisexuats i amb fecundació interna. ràdula Bivalves Aquest cos és pla i no s'hi diferencia el cap. El peu els serveix per excavar i així enterrar-se sota l'arena.
Tots els bivalves són organismes aquàtics filtradors: absorbeixen aigua pel sifó, retenen l'aliment (matèria orgànica, organismes planctònics...) amb les brànquies i expulsen l'aigua sobrant també pel sifó.
Són organismes amb reproducció sexual, la majoria unisexuats i en alguns casos hermafrodites.
Cal anar amb compte amb el consum de mol·luscs bivalves. Aquests animals fan la funció de filtres i de vegades poden retenir microorganismes nocius o substàncies tòxiques que es troben a l'aigua. És aconsellable coure'ls abans de menjar-los. Cefalòpodes Els cefalòpodes són animals marins que s'alimenten d'altres animals. Això fa que siguin grans nedadors i que tinguin molt desenvolupats els òrgans dels sentits per poder localitzar les preses.
Capturen les preses amb els tentacles i les duen cap a la boca, on les trossegen gràcies a un parell de pinces molt dures anomenades bec de lloro.
Per nedar ràpidament expulsen l'aigua de la cavitat pal·lial pel sifó. A més, per fer més fàcil la natació, han perdut la conquilla (pops) o els en queda una de molt petita a l'interior del cos anomenada ploma (sípies i calamars).
Tenen un sistema nerviós molt desenvolupat per poder coordinar totes les accions. Finalment, presenten una bossa plena d'un material que anomenem tinta, que té una funció defensiva, ja que expulsant la tinta poden escapar dels depredadors.
Els cefalòpodes només tenen reproducció sexual amb sexes separats i fecundació interna. 4.- Els artròpodes Característiques:

Els artròpodes són el grup més nombrós de tot el regne animal: representen el 80 % del total de les espècies animals que es coneixen.
El cos està dividit en el cap, el tòrax i l'abdomen. En algunes espècies el cap i el tòrax poden estar unides formant-ne una de sola anomenada cefalotòrax.
Tenen una coberta externa rígida i impermeable, l'exosquelet, que està feta d'una substància anomenada quitina. L'exosquelet els protegeix de depredadors, els dóna forma i consistència i evita que perdin aigua en excés; i els permet viure en zones com el desert. La rigidesa de l'exosquelet els obliga a anar-lo canviant a mesura que van creixent, procés que s'anomena muda.
Tenen apèndixs articulats que faciliten i milloren la capacitat de desplaçament. Segons el grup d'artròpodes, els apèndixs es poden modificar i fer altres funcions que no siguin la de desplaçament.
Els artròpodes aquàtics respiren per brànquies, mentre que els terrestres tenen pulmons simples i/o tràquees. Les tràquees són tubs molt ramificats que porten l'aire directament a totes les parts del cos.
La reproducció és sexual, la gran majoria amb sexes separats.
Poden presentar desenvolupament directe (dels ous neixen individus amb el mateix aspecte que els adults) o indirecte (dels ous neixen larves que es transformaran en individus adults). Tipus d'artròpodes Crustacis Característiques:
La majoria dels crustacis són aquàtics i respiren per brànquies. Hi ha representants molt coneguts, com ara la gamba o el cranc de riu, i d'altres no tan coneguts, com ara els copèpodes. Aquests darrers són de mida molt petita, molt abundants i importants perquè formen part del plàncton.
Els crustacis presenten l'exosquelet endurit amb una coberta mineral de carbonat de calci.
El cos està dividit en només dues regions:
a) Cefalotòrax que presenta:
- Dos parells d'antenes sensitives.
- Un parell d'ulls simples.
- Mandíbules per esclafar l'aliment. S'obren i es tanquen lateralment, no de dalt a baix
com en els vertebrats.
- Cinc parells de potes: el primer parell s'ha transformat en unes pinces molt potents que
li serveixen per capturar l'aliment i defensar-se. La resta són per desplaçar-se i netejar-se.
b) Abdomen. Amb petits apèndixs aplanats que li serveixen en general per nedar. Aràcnids Característiques:

Tots els aràcnids són terrestres. No solament pertanyen a aquest grup les aranyes, sinó també altres espècies com ara els escorpins i les paparres.
Tenen el cos dividit en dues regions, cefalotòrax o prosoma i abdomen o opistosoma.

Cefalotòrax o prosoma. Presenta:
- Quatre parells de potes.
- No disposen d'antenes ni de mandíbules. Les aranyes, com que no tenen mandíbules per mastegar les preses, els injecten sucs digestius que les desfan i les converteixen en un brou que van succionant a poc a poc.
- Un nombre variable d'ulls.
Pedipalps o apèndixs tàctils.
En els escorpins s'han transformat en unes grans pinces per esqueixar els aliments.
Quelícers o apèndixs bucals verinosos. Les aranyes paralitzen les seves víctimes amb aquests apèndixs. En el cas dels escorpins s'han transformat en unes petites pinces i el verí s'inocula amb un agulló de l'abdomen.
Abdomen o opistosoma.
En el cas de les aranyes hi ha unes protuberàncies amb uns orificis, les fileres, per on segreguen el fil de seda (substància proteínica) que utilitzen per fabricar les teranyines, els capolls per als ous, etc.
Presenten reproducció sexual i desenvolupament directe. Insectes Característiques:

És el grup més extens i divers de tot el regne animal: el 75 % de les espècies animals són insectes. Tenen el cos dividit en tres regions:
a) Cap. On hi ha:
- Un parell d'antenes.
- Un parell d'ulls simples i/o ulls compostos.
- Un joc de peces bucals especialitzades segons el tipus d'alimentació. Així, es troben insectes xucladors–llepadors (papallona), picadors–xucladors (mosquit), mastegadors–llepadors (abella) i mastegadors (pregadéu).
b) Tòrax. Al tòrax es localitzen:
- Tres parells de potes.
- Un o dos parells d'ales. En alguns casos, com les marietes, el segon parell s'ha endurit i forma els èlitres, que protegeixen les veritables ales quan no vola. Altres espècies, com ara les puces o els polls, les han perdut.
c) Abdomen. Aquest no té apèndixs; allotja una part dels òrgans interns, els òrgans sexuals i l'anus.
Els insectes són l'únic grup d'invertebrats que pot volar. Poden desplaçar-se a grans distàncies i colonitzar territoris molt diferents.
Entre els insectes hi ha espècies amb desenvolupament directe i indirecte. En aquest darrer cas, el 90 % dels insectes sofreixen metamorfosi, que consisteix en canvis en l'aspecte i la mida de la larva per convertir-se en un adult. Aquests canvis es fan dins d'una coberta protectora o capoll. En el capoll es forma una crisàlide, que resta immòbil mentre es produeix la transformació i que acaba esdevenint un individu adult quan surt del capoll. El cas més característic és el de la papallona. Miriàpodes Característiques:
Els representants més coneguts són les escolopendres, els centpeus i els milpeus.
Són animals d'hàbits nocturns; n'hi ha d'herbívors i de carnívors. A diferència de la resta dels artròpodes, l'exosquelet no els impermeabilitza del tot i per això han de viure en ambients humits.

El seu cos és allargat i es divideix en dues regions:
Cap: Presenta dues antenes, ulls i una boca amb mandíbules mastegadores.
Tronc: Està format per molts segments amb un o dos parells de potes cadascun.
Presenten desenvolupament directe. 5.- Equinoderms Característiques:
Els equinoderms constitueixen un grup marí i bentònic.
Presenten un esquelet intern format per plaques calcàries recobertes de punxes. El seu cos mostra simetria radial, gairebé sempre pentaradiada. Aquesta simetria és també interna, doncs l'interior del cos de l'animal mostra cinc zones, en cadascuna de les quals es troben els òrgans repetits.
Els equinoderms es caracteritzen per presentar un sistema locomotor únic, el sistema ambulacral, format per un seguit de canals plens de líquid que surten a l'exterior en forma de petits peus anomenats ambulacres o peus ambulacrals.
El sistema ambulacral té diverses funcions:

a) Desplaçament. Quan els canals s'omplen d'aigua, la pressió fa que l'animal s'estiri i el permet desplaçar-se, tot i que molt lentament. També pot desplaçar-se movent peces de l'esquelet, com ara les pues, o movent els peus ambulacrals.
b) Reserva d'oxigen. L'oxigen es troba dissolt en l'aigua que s'emmagatzema al sistema ambulacral, de manera que el sistema col·labora en la respiració. Els equinoderms es desplacen molt a poc a poc i respiren per brànquies.
c) Nutrició. Mitjançant aquest sistema els nutrients són transportats a tot l'organisme.
En algunes espècies aquests peus han perdut la funció locomotora i els serveixen només per alimentar-se.
Es reprodueixen sexualment i presenten desenvolupament indirecte: a partir de l'ou apareixen unes larves nedadores que formen part del plàncton durant un temps abans de transformar-se en els adults, moment en què tornen a la zona bentònica. El fet que les larves formin part del plàncton ajuda a la dispersió de les cries per colonitzar ambients diferents dels paterns. Tipus d'equinoderms: Asteroïdeus Equinoïdeus







Ofiuroïdeus Holoturioïdeus








Crinoïdeus Experimenta Anatomia d'un musclo:
Els musclos són animals invertebrats marins que pertanyen al grup dels mol·luscs bivalves. Viuen fixats sòlidament a les roques gràcies a uns filaments (anomenats filaments del bissus) que segrega el mateix animal.
En aquesta pràctica estudiarem l’anatomia interna i externa d’un musclo i n’observarem les brànquies amb el microscopi.
Material:
• Dos musclos, un de bullit i l’altre fresc.
• Ganivet i bisturí.
• Pinces.
• Comptagotes.
• Safata.
• Agulla emmanegada.
• Portaobjectes i cobreobjectes.
• Microscopi
Procediment:
1.- Agafa el musclo bullit i separa’l de la conquilla.
2.-Dibuixa la cara interna de les valves, i localitza i esbrina a què són degudes cadascuna de les empremtes següents:
a) En els dos extrems de les valves podràs veure les empremtes musculars.
b) Una gran impressió de color blavós, molt més clara que la resta de la conquilla, és la impressió pal·lial.
c) En la zona d’unió de les dues valves es pot distingir el lligament de la xarnera.
d) Agafa el musclo fresc i, abans d’obrir-lo, dibuixa la cara externa de les valves, i localitza i esbrina per a què serveixen o a què són degudes cadascuna de les estructures següents:
- En la superfície de les valves es troben les estries de creixement.
- Els filaments del bissus sobresurten de l’interior del musclo.
3.- Agafa el musclo fresc i obre’l. Per aconseguir-ho sense fer-te mal, subjecta l’animal amb els dits d’una mà i introdueix amb molta cura la navalla entre les valves. Fes lliscar el ganivet fins que seccionis els músculs que mantenen les valves unides. Acaba d’obrir el musclo amb les mans. No perdis el líquid de l’interior, el faràs servir més endavant.
Col·loca l’animal obert a la safata. Localitza’n totes les parts. Fes un dibuix de l’anatomia interna del musclo.
Anàlisi dels resultats:
1) Quin nom reben els laments que segrega el musclo? Quina és la seva funció?
2) Què és la xarnera? En quina zona del musclo es localitza?
3) Per quin motiu creus que els laments branquials presenten aquesta coloració vermella? Quines funcions duen a terme?
4) Al costat de la glàndula del bissus trobem un òrgan anomenat gep de putxinel·li; esbrina quina és la seva funció? Vídeo mol.luscs Vídeo artròpodes Vídeo equinoderms
Full transcript