Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Les biomolècules

No description
by

DANIEL ASIN DIAZ

on 26 March 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Les biomolècules

Les biomolècules
orgàniques
Treball realitzat per Daniel Asín Díaz
Són aquelles molècules exclusives de la matèria viva i formades per cadenes d'atoms de carboni. Distingim:
GLÚCIDS
LÍPIDS
Glúcids (CnH2nOn)
- Estan formats bàsicament per C, H i O.
- En l'estructura dels glúcid diferenciem els següents grups, segons el grup carbonil que presentin:



- Compleixen les funcions següents:
Alguns funcionen com a combustible. Exemple: glucosa.
Alguns s'utilitzen com a reserva d'energia. Exemple: glicogen.
Els emprem com a substrat per a la síntesi d'altres bomolècules.
Alguns formen part dels àcids nucleics. Exemple: ribosa.
Alguns formen estructures cel·lulars. Exemple: cel·lulosa.
Monosacàrids
Cadenes lineals formades per un nombre de tres a vuit àtoms de C.
Són blancs, no hidrolitzables, dolços, cristal·litzables, amb activitat òptica i solubles en l'aigua.
Es nombren segons:
- el nombre de C que té la molècula (triosa, 3 C; tetrosa, 4 C...).
- la posició del grup carbonil (aldoses si tenen grup aldehid, cetoses si tenen grup cetona).
- la distribucio a l'espai dels grups hidroxil (dues molècules poden tenir la mateixa fòrmula empírica, però no per això és obligatori que siguin iguals a l'espai i que tinguin les mateixes propietats (isomeria)).
- la ciclació que es dóna espontàniament en dissolució aquosa.
Monosacàrids importants:

Oligosacàrids
Són polímers formats per entre dos i deu monosacàrids. Els més importants són els disacàrids.
L'enllaç glucosídic és el que s'estableix entre dos monosacàrids.
Són dolços, solubles en aigua, cristal·litzables, hidrolitzables i la seva principal funció és energètica.

Els disacàrids més importants són:
Glucosa + glucosa
glucosa + glucosa
glucosa + fructosa
galactosa + glucosa
Polisacàrids
Són polímers formats per més de 10 monosacàrids.
Poden variar de mida i arribar a uns pesos moleculars molt elevats.
No tenen gust dolç, poden ser insolubles o formar dispersions col·loidals i poden exercir una funció estructural (quitina als animals i cel·lulosa als vegetals) o enèrgetica (glicogen als animals i midó als vegetals).
Hi ha dos tipus de polisacàrids: els hompolisacàrids (polímers d'un mateix monosacàrids) i els heteropolisacàrids (de diferents).
Proves de reconeixement de glúcids:
- Reactiu de Fehling
- Prova lugol
Lípids
- Grup molt heterogeni de biomolècules orgàniques, insolubles en aigua i solubles en disoolvents orgànics.
- Constitueixen una bona reserva energètica perquè es poden oxidar més que els glúcids (i, per tant, produeixen més quantitat d'energia) i ocupen menys espai (ja que, com no contenen grups OH, no fan enllaçs d'hidrogen amb les molècules d'aigua i, per tant, s'empaqueten molt bé en el medi aquós de les cel·

Els lípids són biològicament molt importants, ja que funcionen:
Com a combustibles. Exemple: àcids grassos.
Com a reserva d'energia. Exemple: triacilglicèrids.
Formant les membranes cel·lulars. Exemple: fosfoglicèrids i colesterol.
Com a protectors d'òrgans (ronyons, cor...).
Com a aïllants tèrmics.
Els àcids grassos
Són cadenes lineals de carbonis reduïts, amb un grup carbonil (-COOH) en un extrem.
Els podem diferenciar pel nombre de carbonis o per la posició i el nombre d'enllaços dobles entre àtoms de carboni (amb 0, saturats; amb 1, monoinsaturats; amb més d'1, poliinsaturats.
D'entre les seves propietats destaquen:
- El seu caràcter amfipàtic: tenen una zona hidrofílica (carboxil) i una hidrofòbica (cadena).
- A temperatura ambient alguns són sòlids, com els greixos, i altres líquids, com els olis.
- Poden realitzar l'esterificació (amb grups alcohol) i la saponificació (amb bases).
Els acilglicèrids
Esterificació: Àcid gras + Glicerol = Acilglicèrid.










Es diferencien entre si pel nombre d'àcids grassos(1, monoacilglicerol; 2 diacilglicerol; 3, triacilglicerol) i pel tipus d'àcid gras utilitzat.
Les propietats més importants del acilglicèrids són:
- En aigua formen micel·les.
- Principal reserva energètica dels éssers vius.
- Els olis i els acilglicèrids són mescles d'àcids grassos i acilglicèrids.
Fosfoglicèrids
Esterificació: Compost bàsic + Grup fosfat + Glicerol + 2 Àcids grassos.













Es diferencien entre si pel tipus de compost bàsic i pel tipus d'àcids grassos utilitzats.
Les seves característiques són:
- Són amfipàtics i en aiua formen bicapes.
- L'estructura bàsica de les membranes cel·lulars




Les ceres
Esterificació: Alcohol de cadena lineal llarga + Àcid gras.











Són molt apolar; per tant, hidrofòbiques, gairebé impermeables.
Recobreixen exteriorment alguns òrgans per protegir-los (fulles, plomes, etc.).

Els esteroides
Tenen una estructura derivada de l'esterà ( ) i es diferencien pels grups que s'uneixen a aquest.
Els més importans són: el colesterol (component estructural de les membranes cel·lulars i precursor dels esteroides), els àcids biliars, la vitamina D, les hormones sexuals (testosterona...) i les hormones suprarenals (cortisona...).
Els terpens
Són polímers del isoprè ( ) i es diferencien pel nombre de monòmers (1, monoterpens; 2, diterpens... més de vuit, politerpens).
uns dels més importants són les vitamines A, E, K, els pigments vegetals (carotens i xantofil·les), etc.

Reconeixement de lípids
Amb Sudan III:
Per a una informació més detallada sobre el procediment a seguir a l'hora de fer les pràctiques per al reconeixement de glúcids i lípids pots consultar aquest enllaç:
http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_21/ALMUDENA_MORENO_2.pdf
Full transcript