Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

LITERATURA

No description
by

Riju M.

on 28 May 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of LITERATURA

JOSEP Mª JUNOY

JOAN VINYOLI
JACINT VERDAGUER

Folgueroles, Girona - Vallvidrera, Barcelonès
1845 - 1902
Jacint va ser el tercer fill de vuit, als 11 anys va ingressar al Seminari de Vic.
Se'l coneix com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot.
Escritor més important de la Renaixença
Utilitza gèneres i estils molt diferents ( épica, lírica i prosa)
Obres principals L'Atlàntida, Canigó
Premis Mestre en Gai Saber, després de guanyar els Jocs Florals
SERGIO JUANES
RIJU M. CERDÀ
DANI LÓPEZ
YOUSSEF ABDELOUAHED


ANTOLOGIA POÈTICA CATALANA
JORDI DE SANT JORDI
"Presoner"
Evidencia la solitud i la desolació que sent pel fet d'estar pres.
JORDI DE SANT JORDI
"Presoner"
Privat d'amics, de béns i de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé , fart d'enuig i tristor
tant voluntat com pensa captivada,
a un mal poder em trobo ben sotmès,
no veig ningú que de mi tingui cura,
sóc vigilat, tancat, fermat i pres,
cosa a agrair a la meva desventura.

Temps he viscut que n'em plaïa res;
ara el meu cor la tristesa fretura
i aquests grillons crec que són més lleugers
que del passat la bella brodadura.
Si fins aquí la Fortuna el poder
que té damunt de mi mostra volia,
no em trobo pas el meu deure acomplert
amb tots aqui em fan bona companyia.

Car pren conhort, essent-ne presoner,
pel meu senyor a qui de cor servia,
d'armes sobrat i per major poder,
no per defalt gens de cavalleria.
I prec conhort quan no puc assolir
posseir res sense fatiga lenta,
tot i que estic a bon punt de morir
de trist, quan veig que el món se m'acontenta.

Tots aquests mals són fàcils se sofrir
en resguard d'un que el cort molt em turmenta
i em fa posar a l'esperança fi :
el fet que res m'anima ni m'emprenta
cap assolir nostre aliberament,
i més quan veig el que ens demana Sforza
que no s'avé a cap raonament ,
cosa que em fa minvar virtut i força.

Per tot això no veig res de moment
que tingui més valor que el d'una escoça,
fora de Déu, en qui crec fonament
i crec a ull cluc, ja que el meu cor reforça;
també del rei , el bon rei liberal
que m'ajuda tan gentilment a banda
i ens ha posat del tot en aquest mal,
i ell me'n traurà, car ell és qui em comanda.


Tornada
Rei virturiós, senyor meu natural,
tots els presents us fem una demanda:
que recordeu que vostra sang reial
no decebé els de la vostra banda.


A València. s. XIV
Treballava a la cort ( de cambrer) del rei Alfons el Magnànim.
Poemes d'amor cortès de temàtica trobadoresca, caracteritzada per una tristor plena de comiats angoixosos i tendres, de sospirs i d'evocacions en somni, amb enyorament i melangia
Utilització de recursos léxics i flexió provençal, amb influència petrarquista en alguns poemes.
Es conserven només 18 poemes d'entre els quals podríem destacar "Estramps", "Presoner" o "Lo setge d'amor".
JACINT VERDAGUER
"Vora la mar"
Al cim d’un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l’astre rei cap a ponent declina
me’n pujo a meditar.

Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m’aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.

Aixequí tants castells en eixes ribes
que m’ha aterrat lo vent,
amb ses torres i cúpules altives
d’evori, d’or i argent:

poemes, ai!, que foren una estona
joguina d’infantons,
petxines que un instant surten de l’ona
per retornar al fons:

vaixells que amb veles i aparell s’ensorren
en un matí de maig,
illetes d’or que naixen i s’esborren
del sol al primer raig:

idees que m’acurcen l’existència
duent-se’n ma escalfor,
com rufagada que s’endú amb l’essència
l’esmusteïda flor.

A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se’n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
dieu-me què voldran?

Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
¿per què, per què, enganyosa poesia,
m’ensenyes de fer mons?

Per què escriure més versos en l’arena?
Platja del mar dels cels,
¿quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels?
Josep Maria Junoy va néixer l’any 1887 i va morir al 1955.
Va estudiar dret i medicina però abans de finalitzar el primer curs els abandonà.
De jove va estar a Paris, on va ser venedor de llibres i marxant de pintura.
També, va publicar a revistes acudits de denuncia social i dels costums d’anticlericals.
Més tard va introduïr l'avantguarda a Catalunya amb el poema a Guynemer.
Es va convertir en el Catolicisme i es va decantà cap al Neoclassicisme.
BARTOMEU ROSSELLÓ - PÒRCEL
"A Mallorca durant la Guerra Civil "
"Oda a Guynemer"
"Vora la mar"
BARTOMEU ROSSELLÓ - PÒRCEL
"A Mallorca durant la Guerra Civil "
Neix a Palma el 13 d'agost de 1913.
Fill de família molt modesta.
L'any 1923, ingressa a l'Institut Balear de Palma on és l'alumne de Gabriel Alomar.
Va ser influenciat per la cultura castellana.
Poeta i traductor mallorquí durant tota la seva vida.
Publica poemes a 2 revistes ( Luz y vida , i El Día).
Es trasllada a Barcelona a estudiar Filosofia i Lletres.
Fa amistats amb Carles Riba i Salvador Espriu.
Durant la Guerra Civil mor a causa de patir tuberculosi l'any 1938 al Montseny ( Osona).
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
Tracta de la nostàlgia d’aquella ciutat agradable i pacífica que s’ha transformat en un camp de mines, de destrosses i pèrdues degut a la terrible guerra civil que ha acabat desolant la zona.
Parla dels aspectes que poden canviar i els situa en un present utilitzant l’adverbi “ara”.
El poema acaba amb la unió de Rosselló-Pòrcel i Mallorca, com si es tractés de la flama amb la foscor.
"Les Boies "
1914-1984
Poeta català del període segle XX
Premis
Premi Lletra d'Or (1974)
Creu de Sant Jordi (1976)
Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (poesia: 1977 i 1985)
Va estudiar als jesuïtes .
Cursà estudis de comerç i als setze anys entrà a treballar a l'editorial Labor.
Concep la poesia com una eina indagatòria i de coneixement sobre un mateix i sobre el món i com una forma de realització espiritual.
El poema s’estructura en vuit estrofes que no tenen el mateix nombre de síl·labes, amb una sèrie de trenta versos lliures, la majoria trencats, els quals si s'ajunten formen alexandrins, però també hi apareixen hexasíl·labs, octosíl·labs i decasíl·labs.
JOAN VINYOLÍ
"Les Boies"
L'autor resalta les seves angoixes i el seu enyorament per la cort.
Se sent defallit però tot i així diposita tota la seva confiança en Déu i en el rei, perquè creu que el rescataran.
El poema està format per 5 cobles de versos decasíl·labs i una tornada amb 4 versos.
Els versos decasíl·labs tenen cesura a la quarta síl·laba.

10A/10B/10A/10B/10C/10D/10C/10D
Conté resumidament tot el món poètic de Verdaguer:
El triomf i la plenitud
La crisi de finals de la seva vida
Actitud romàntica de
confrontar-se amb la pròpia obra
Demanar-se qui és ell, què és la poesia i quin és el sentit de tot plegat si s'espera a assolir la plenitud de l'eternitat al costat de Déu.

El poema té 10 estrofes de 4 versos decasíl·labs i hexasíl·labs alternats., amb rimes segons l'esquema

10A/6b/10A/6b
Intentaré de dir la llum de la foscúria
de la mar encrespada a trenc de nit.
Escumes
fosforescents.
Les barques mal deixades,
prop d’aigua, el cabrestant que els homes fan girar,
vestits de nit, se les enduia platja amunt.
La fressa
del vent i de les aigües es va fent
més poderosa cada cop: tanquen finestres
i portes. Sols a la taverna
dels Oratges se senten
les màquines de joc; encara allí,
pots beure canya a glops petits.
Giràndoles d’estrelles
il·luminen el cel més negre que una gola
de llop.
La serp del vent,
desenroscada, xiula pels carrers.
Dalt l’illa
llampeguejada gira el far.
Els gavians
s’arreceren dins meu, els crits
de la nit negra i els udols,
en mi també.
Sé prou que la claror
germina dins la fosca.
On és que som? Enlloc?
fora de tot? Qui ve?
Si vols dormir tranquil pensa en els boies.

FIGURES RETÒRIQUES
-Jo poètic:
en el primer vers.

–Encavallament:
Com per exemple:
Intentaré de dir la llum de la foscúria
de la mar encrespada a trenc de nit.

– Comparació:
Com per exemple:
Escumes fosforescents
Aquest poema es pot dividir en dues parts:
a) El fons:
Està escrit en majúscules i en punts com si fos un cartell de llums per destacar-lo.
És l’escenari de l’acció el “cel de França”, que per remarcar-ho està escrit en francés.
b) El text:
Escrit en català, lletra majúscula i en cos petit en forma d’estela del fum d’un avió que vola entre les constel·lacions. La forma en que està escrit representa l'ànima del capità Guynemer, que al morir en combat, puja al cel, descansant en pau.
Aquest poema no utilitza cap recurs mètric, es podria dir que el cal·ligrama ja és, en si, un recurs mètric del cubisme. No hi ha tampoc cap signe de puntuació, només utilitza lletres majúscules.

Tracta sobre l’heroisme del famós aviador capità Guynemer que mor en combat
El tema del poema és la defensa de la llibertat, és un cant als joves herois defensors de la llibertat.

El títol té un valor descriptiu: el cal·ligrama és una oda per expressar els sentiments de lloança al jove capità de l’aviació francesa.
El poema consta dels primers versos octosíl·labs, dos d'alexandrins i tots els altres decasíl·labs.
No hi ha rima.

Hi ha metàfores, com la del últim vers, i hipèrbatons que alteren l'ordre sintàctic de les oracions.
És un poema descriptiu ple de simbologia lligada al mar. El símbol que més predomina són els gavins, perquè fan el paper de l'autor.
El color més senyalat és el negre, raó per la qual es dedueix que l'autor està trist i deprimit, excepte en el fragment dels Oratges, on ens mostra una certa alegria.

"Tot és lluny i prop,
i no s'acaba mai aquest viatge
per les paraules:
ja no tinc res més. "
— Joan Vinyoli
Conclusions
Hem pogut contemplar una nova visió de la literatura que encara no havíem arribat a conèixer. També el poder observar el rerefons de les escriptures del autors i, l'utilització de figures retòriques que fan més misteriós aquest món literari i al autor de l’obra.
Full transcript