Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Les biblioteques i les TIC aplicades a la LIJ

No description
by

Grup No som quatre gats

on 27 April 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Les biblioteques i les TIC aplicades a la LIJ

Les biblioteques
i les TIC aplicades a la LIJ Un espai obert al mon... La biblioteca personal de l' infant Biblioteques -Espai dinamitzador de l'activitat cultural de l'entorn.

-Ens permet conéixer el món en què vivim.

-Ens fa ampliar el nostre punt de vista.Ens permet gaudir d’obres mestres literàries provinents de totes les èpoques i de gèneres. -La personalitat literària dels més menuts escara no està conformada, és necessari posar-los a l’abast una gran varietat de formats i gèneres.

-Crear un racó de lectura només per a ells, també a casa.

Seleccionar junts, els pares, mares i el xiquet o xiqueta, el lloc.
guardar els seus llibres personals o de la biblioteca pública
decidisca la organització
seleccione els seus propis llibres
establir regles sobre el temps que poden passar a la biblioteca
exhibir els treballs d'art i d'escriptura del xiquet o xiqueta. Biblioteca d'aula És un element més de la biblioteca de centre, com una extensió de la mateixa que canvia, es modifica, s'enriqueix i evoluciona al llarg del curs.

La biblioteca d’aula és l’espai lector més proper de l’alumnat

L’ús de la biblioteca d’aula és diari. -Està al servei de la classe i els seus membres

-És més àgil, flexible i dinàmica per satisfer les necessitats de l'alumnat de forma ràpida i més personalitzada.

-Posseeix les funcions de promoció a la lectura-escriptura i dipòsit documental de l'aula derivades de les funcions encomanades a la biblioteca de centre. Funcions Com es crea: És responsabilitat del mestre o mestra i dels propis alumnes

L'espai haurà de ser lluminós

Confortable i càlid, recrear un espai diferenciat

Han d'estar presents els treballs, dibuixos i escrits dels alumnes

Ordinador d'aula. Recursos bibliogràfics i audivisuals La biblioteca d'aula es compon principalment amb els fons de la biblioteca escolar i són els mestres els que seleccionen i prenen en préstec.

També es poden realitzar aportacions personals de materials dels alumnes o dels mestres.

Pot haver fons permanents o fons temporals que es poden anar renovant:

Els materials que podem tenir a la biblioteca d'aula:

•Llibres de referència (diccionaris, enciclopèdies,
atles...)
•Llibres informatius de diferents matèries
i llibres de text.
•Llibres de tots els gèneres.
•Diaris i revistes.
•Llibres fets pels alumnes.
•Mapes i fons audiovisuals.
•materials informàtics.
Biblioteca d'aula com a complement de la del centre Les biblioteques d'aula ofereixen un servei directe, àgil i personalitzat, però a través d'una estructura més menuda i fàcil d'utilitzar per a ells.

Són més extensions de la biblioteca central.

Un recull de documentació, que donarà suport immediat als continguts i temes transversals de totes les unitats didàctiques tractades al llarg del curs.

Disposarà del material necessari per a posar en pràctica les activitats programades dintre del Pla de Foment de la Lectura (PFL) del centre. MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ La biblioteca personal, d'aula, de centre i la biblioteca pública.

Les biblioteques virtuals.

Les pàgines web relatives a la LIJ.

La lectura i el pla de foment lector. La biblioteca de centre Definició i funcions La biblioteca escolar com a centre nuclear de l'escola, centralitzant tots els recursos didàctics i oferint els serveis documentals i informatius que necessita en cada moment qualsevol membre de la comunitat educativa.

Amb connexió permanent amb altres centres similars i amb altres xarxes bibliotecàries, així com amb la biblioteca pública de l’entorn més immediat.

Deu ser l’entitat dinamitzadora i coordinadora del Pla de Foment de la Lectura (PFL) del centre educatiu, ajudant a la resta de membres de la comunitat educativa i treballant junt als responsables de cadascuna de les biblioteques d’aula per a la planificació de les actuacions que es fan des de les aules.

Gestiona: col•lecció de documents impresos, audiovisuals i electrònics, a més d'altres recursos per al procés d'ensenyament i aprenentatge. ...és ser centre dinamitzador de la vida acadèmica, generant processos de comunicació, ensenyament-aprenentatge i trobada amb la cultura, el saber i la ciència, tendents a la innovació i al desenvolupament del projecte curricular en el marc del Projecte Educatiu de Centre L'objectiu primordial de la biblioteca escolar... Les funcions d'aquest centre: Recopilar i gestionar tota la informació.
Organitzar els recursos.
Establir els canals adequats per a la difusió .
Formar els alumnes per al maneig de les fonts i per a la recerca.Oferir als professors tot tipus de recursos.Coordinar el procés d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura.Elaborar productes documentals i informatius propis.Actuar com a enllaç.Oferir als alumnes els recursos necessaris.Ser centre de dinamització cultural. El nou professional de les biblioteques virtuals (BBVV) Gestió de les biblioteques virtuals Servicis en línia Exemples de biblioteques virtuals Concepte LES BIBLIOTEQUES VIRTUALS LES PÀGINES WEB RELATIVES A LA LIJ Recursos en internet Publicacions periòdiques en paper Publicacions periòdiques electròniques LA LECTURA I EL PLA
DE FOMENT LECTOR PFL Vehicle per a la millora de la competència lectora i comunicativa Objectius i línies bàsiques La biblioteca de centre, d'aula i el PFL Estratègies
d'animació lectora Implica un suport explícit a l’adquisició de les competències bàsiques:


- La comunicació lingüística.
- Tractament de la informació i la competència digital.
- La competència cultural i artística.
- La competència per a aprendre a aprendre.


El PFL ha de comptar amb el compromís del centre.
Està destinat a tot l’alumnat i a tot el professorat i resta de la comunitat educativa.
LA BIBLIOTECA PÚBLICA Estratègies per a adaptar la biblioteca a les necessitats del territori on s'ubica Com a espai reflex de la realitat de l'entorn Concepte i funcions Relació entre la biblioteca pública i la biblioteca de centre Tipus d'usuaris La biblioteca escolar com a centre de recursos per a l'aprenentatge (CRA) La biblioteca escolar en l'estructura organitzativa del centre Classificació de les fonts d'informació i documentació Les biblioteques del futur Amb l’objectiu de formar als seus usuaris en el que s'anomena alfabetització informacional.

Les biblioteques CRA s’erigeixen com a un pilar fonamental per a la tasca d’ensenyar a l’alumnat a “aprendre a aprendre”, clau per a la “formació permanent”

Han de ser un espai educatiu dinàmic integrant del currículum acadèmic

La biblioteca com a CRA ha de disposar de recursos d’informació en distints suports, organitzats en funció dels requeriments curriculars i el Projecte de Centre. El alumnes: usuaris primordials i aquells que tenen unes necessitats amb un ventall més ampli.
Professors: disposar d’aquells recursos necessaris per fer la seua tasca docent.
Pares de l'alumnat: amb documentació i informació per facilitar la seua tasca educadora i per ajudar els seus fills.
Personal d'administració i serveis: faran ús de la biblioteca del centre contribuisca a la seua formació.
Les persones responsables d’aquestes tasques hauran de posseir la deguda qualificació o coneixements en les àrees de pedagogia, biblioteconomia i documentació, i en les tecnologies de la informació. Funcions a cobrir per el responsable: Analitzar la situació i necessitats del centre.
Realitzar la selecció i adquisició amb l'assessorament tècnic.
Realitzar la selecció i adquisició dels materials.
Realitzar el tractament documental dels materials.
Gestionar els recursos econòmics.
Difondre i fer circular tot tipus d'informació.
Oferir recursos i oportunitats per a l'aprenentatge.
•Realitzar el préstec d'obres.Dissenyar i organitzar, amb l'equip docent, activitats de formació d'usuaris.
Contribuir al desenvolupament i consolidació d'hàbits lectors.Crear documents. Establir procediments de col•laboració i cooperació amb altres centres. Avaluar el funcionament de la biblioteca. Obres de referència.
Llibres de text.
Llibres d'imaginació o literatura.
Revistes infantils i juvenils.
Diaris.
Revistes professionals.
Documents de tipus audiovisual.
Treballs elaborats per alumnes i professors. És una entitat relativament jove ja que, encara que ha existit al llarg de la història de la humanitat, aquesta es trobava al servei de dirigents, savis o erudits. La biblioteca pública naix de la consciència de que tot ciutadà té el dret a participar en el coneixement.

Garanteix el dret d’accés a la informació, havent de ser, a més, gratuïta, inclusiva, accessible i educadora.



L'educació, la instrucció, informació i perfeccionament personal de xiquets i xiquetes, joves i adults, la qual cosa facilita el progrés cultural dels mateixos.

Les biblioteques públiques han d'estar basades en la llibertat d'informació, i en el foment de la cultura local.
Un quipament al servei de la comunitat, ha de ser un espai obert al qual tothom tinga accés, posseint per això una gran diversitat de persones usuàries.

Una biblioteca pública ha d'adaptar-se a les necessitats del territori on s’ubica, intentant donar resposta a totes les demandes.

Haurà de garantir la convivència entre totes les persones usuàries, amb la qual cosa millorarà el nombre de persones que hi acudeixen i l'ús que fan dels seus serveis.
Incorporar personal a la biblioteca que aporte el valor afegit necessari per a aquest objectiu, i que no puga proveir un bibliotecari.

Incorporar un educador social a l’equip de la biblioteca.

Altres estratègies poden adreçar-se cap a l’organització d’activitats d’animació lectora, conferències sobre temes d’àmbit local, o d’interés general, o l’organització d’activitats al voltant de setmanes temàtiques. Es pot dir que les dos estan unides per aquest pla de foment lector.

Ambdues biblioteques posseeixen un compromís de servei públic, tenen usuaris comuns, i tenen com a objectiu comú crear persones lectores capaces d’utilitzar la informació de manera autònoma i crítica.

La biblioteca pública actua com a recurs per a la biblioteca de centre i com a un aliat en l’objectiu d’educar a l’alumnat en competències de lectura, escriptura i investigació.

És important establir un sistema de comunicacions mutu.

També la cooperació per al disseny conjunt d’un programa d’animació lectora a la biblioteca pública.

La venda de llibres en suport digital i la utilització creixent d’ordinadors, telèfons mòbils o e-readers com a eina de lectura. També el mètode de producció dels llibres s'adaptarà, i així en un futur predominarà la impressió sota demanda.

Es convertiran en un gran cibercafé amb fileres d'ordinadors, cafeteries i zona wifi on l’objectiu del lector digital seria la consulta de llibres electrònics. Els recursos electrònics ja dominen en les biblioteques digitals, encara que aquestes seguiran acollint materials en suport paper formant part d’un servici únic.

Alguns autors parlen de la biblioteca “hibrida” com a etapa prèvia a la biblioteca digital.

Els avantatges, es basen en la premissa que tots els usuaris tenen les mateixes possibilitats d'accés als recursos de la biblioteca.
És un servei permanent que al que es pot accedir des de qualsevol part i a qualsevol hora. Diverses definicions per part de diferents autors:
Biblioteca electrònica: Segons l’autor López Guzmán, és aquella que conta amb sistemes d’automatització. Segons Pérez, aquella que permet accedir a bancs d'informació electrònicament.
Biblioteca digital: Segons Bawden i Rowlands, és un servei d'informació localitzat en un espai. Segons López Guzmán, es tracta d’un repositori digitalitzat. Segons Ince, com un dipòsit de textos electrònics en línia.
Biblioteva híbrida: Segons Oppenheim i Smithson l'usuari des d'una interfície pot accedir als recursos digitals. Segons Garrod, es troba entre la biblioteca convencional i la digital.
Biblioteca virtual: Segons Bawden y Rowlands, l'expressió "biblioteca virtual" s'utilitza per descriure col•leccions de recursos web. Segons López Guzmán, és aquella que fa ús de la realitat virtual per mostrar una interfície i emular un ambient dins d'una biblioteca tradicional. Segons Fitzgerald i Galloway són sistemes basats en la tecnologia web que tenen allotjades nombroses bases de dades científiques. Diferents qualificatius Ha fet falta l’aparició de professionals capaços d’organitzar i controlar la informació electrònica que s’ofereix als usuaris.

L’expressió per a denominar aquesta figura és "professional de BBVV". Es tracta d’un especialista en informació que gestiona i organitza la BV.

L’objectiu últim de tota BV és facilitar a l'usuari l'accés a la informació. L'Association of Research Libraries (ARL) mostra una sèrie de característiques que actuen com a elements determinants en les biblioteques digitals: Són entitats complexes.
Requereixen l'ús d'una àmplia tecnologia per reunir els recursos d'informació distribuïts a través del món.
Les connexions que s’estableixen amb els serveis d'informació són transparents per a l'usuari final.
El seu objectiu és l'accés universal a les biblioteques i serveis d'informació.
Els patrimonis digitals no es restringeixen a substituts de documents, també contenen elements que no poden ser representats o distribuïts en format imprès. PROBLEMES RELACIONATS:
La disponibilitat i fiabilitat de les TIC.

La possibilitat de disposar de recursos econòmics.

El coneixement de la llengua en què estan escrits la major part dels recursos informatius,
(llengua anglesa).
-Accés al catàleg: servei bàsic, on apareix la informació de documents en suport tradicional amb documents en suport electrònic.

-Préstec: a través del catàleg virtual ha de possibilitar la petició d'un document en préstec.

-Informació bibliogràfica: facilitar tot allò que es puga l'autosuficiència de l'usuari. SOL. Servici de Orientació de Lectura: http://www.sol-e.com

Fundació Germán Sánchez Ruipérez i el Centre Internacional del Llibre Infantil i Juvenil de Salamanca: http://www.fundaciongsr.es/

CEPLI. Centre Estudis de Promoció de la Lectura i Literatura Infantil i Juvenil, Cuenca: http://www.uclm.es/cepli

Amics del Llibre Infantil i Juvenil: http://www.amigosdelibro.com/

Biblioteca Virtual de Literatura Infantil i Juvenil: http://www.cervantesvirtual.com/portal/Platero/

ALIN: http://www.alin-almeria.org/noticias.html
IMAGINARIA. Revista electrònica quinzenal sobre literatura infantil i juvenil, Argentina: http://www.imaginaria.com.ar/

CUATROGATOS. Revista electrònica difosa des de Miami: http://www.cuatrogatos.org/

BABAR. Revista electrònica sobre literatura infantil i juvenil: http://revistababar.com/web/

LIBROADICTO. Web amb crítica de llibres juvenils: http://www.libroadicto.com/ Peonza. Revista de Literatura Infantil i Juvenil: http://www.cervantesvirtual.com/hemeroteca/peonza/index.shtml
CLIJ. Quaderns de Literatura Infantil i Juvenil: Correo electrónico: reclij@teleline.es
Primeras Noticias Literatura infantil y Juvenil: http://www.comunicacionypedagogia.com/
Platero. Revista de Literatura Infantil-Juvenil i Animació a la Lectura.
Lazarillo. Revista de la Associació Española de Amics del Llibre Infantil i Juvenil.
Pla de Foment de la Lectura és el conjunt d’objectius, metodologies i estratègies, per a promoure el foment de la lectura i el desenrotllament de la comprensió lectora en el centre educatiu. Els objectius generals d’un Pla de Foment de la Lectura són els que es concreten en l’article 3 de l’Orde 44/2011, de 7 de juny. Estos es vertebren en les tres línies bàsiques d’actuació d’un Pla de Foment de la Lectura:

A. Desenrotllament de la competència lectora.

B. Dinamització de la lectura.

C. Dinamització de la biblioteca escolar. 1) L’ensenyança de la lectura i l’escriptura en les diferents llengües

2) L’ensenyança de la lectura i escriptura en la resta de les àrees.

3) Suport als alumnes que poden presentar dificultats lectores. 1)En l’aula: la millor animació a la lectura és que en l’aula es “respire” un clima lector.

2) En el centre: la presència de la lectura s’ha de fer notar en tot el centre.

3) Fora del centre: Moltes activitats que es realitzen en el centre són fruit de convenis i col•laboracions amb institucions públiques i privades del seu torn.

Amb el fi d’informar, formar i captar l’interés de les famílies, es podem realitzar diferents accions. 1. Gestió i disponibilitat de recursos
2. Servicis i programes
3. Promoció i comunicació
4. Cooperació i coordinació PFL al centre i a l'aula Planificar de manera coordinada les actuacions que es fan des de les aules en les diverses etapes per potenciar les activitats relacionades amb la lectura. ESTRUCTURA: 1. Presentació-contextualització.

2. Objectius.

3. Recursos humans, tècnics, d’espais, etc...; entitats col•laboradores.

4. Activitats de foment lector planificades, àmbits d’actuació i temporalització.

5. Finançament.

6. Criteris d’avaluació del pla. El PFL es dinamitza per part dels responsables de la biblioteca del centre.

Representants dels cicles formatius i de l’equip directiu es reuniran per a definir l’estratègia lectora.

La majoria de les actuacions del PFL en cada aula conten amb la biblioteca de centre. Visita d’un escriptor o escriptora.
Estudi de les cobertes i contracobertes.
Visita a una llibreria.
Lectura de ressenyes.
Encontre amb l’il•lustrador.
Tauler de recomanacions.
Presentacions literàries.
Visita a una editorial.
Endevinar el títol.
Visita a la biblioteca.
Correspondència amb un autor o autora. Les seus funcions són: http://bibliotecavirtual.diba.cat/: Aquesta biblioteca, fonamentalment és una interfície híbrida cap a la xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona

http://www.lluisvives.com/: La Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives és fruit d'un conveni entre la Fundació Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes i la Xarxa d'Universitats que formen l’Institut Joan Lluís Vives.

http://www.guiesieinessbd.udl.cat/index.php/component/weblinks/127-biblioteques-virtuals: Pàgina web on es llisten per temàtiques innumerables documents en format digital.
Full transcript