Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Zombies

No description
by

Playing Bass

on 11 May 2012

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Zombies

Al ser no-morts, els zombis tenen les característiques contraposades a persones vives.

Diferenciem entre:
Característiques físiques.
Característiques psíquiques.
Alapont, Jordi
Castany, Laia
Espín, Judit
Gil, Eudald
Grau en psicologia
És possible l’existència dels zombis ?
El Mite
Segons la creença haitiana, un zombi és un cos animat que s’ha ressuscitat a través d’algun ritual místic.
La paraula podria tenir relació amb el nom d’una serp divina, objecte de pregària a les regions del Níger i del Congo
De la llegenda a la realitat
Avui en dia el terme zombi és purament científic i ha adquirit una notable popularitat, com a una persona que ha tornat d’entre els morts, sense cap tipus de consciència, portadora d’algun tipus de virus que es propaga ràpidament a través de la mossegada d’aquests, idea que va sorgir a partir de la pel·lícula Night of the living dead de George A.

Des de llavors, hem trobat zombis tant a pel·licules, com series, llibres i videojocs.
Característiques:
Característiques físiques:
Descomposició: al no nodrir-se ni posseir regeneració cel·lular, els teixits danyats no es curen; no poden arreglar qualsevol mal que pateixin. A més, els microorganismes també els descomponen; això també els hi proporciona una característica olor de podrit.

Pèrdua d’agilitat i coordinació: No poden realitzar accions que realitzaven correctament abans de ser infectats; es tornen molt maldestres. Això passa perquè aquell cos, des que ha estat infectat, no ha viscut el temps suficient per a aprendre accions bàsiques com caminar, córrer, nadar... En canvi, es mouen d’una forma antinatural, a espasmes, cosa que els hi resta capacitats motores que requereixin coordinació o complexitat.

Resistència: Els zombis poden sobreviure encara que els hi falti alguna extremitat: cames, braços, o fins i tot el tronc inferior complet. Per altra banda, no s’alliberen del desgast produït en ossos i teixits, i la debilitació estructural.
Longevitat: Els zombis viuen molts menys anys que els humans vius, ja que tot i que no necessiten respirar ni nodrir-se, els constants atacs al seu cos, que no es poden curar a causa de la seva falta de sistema immunitari, qualsevol fractura, bacteri o problema que li passi provocarà que el cos acabi morint.

Ferides i talls: Qualsevol ferida que pateixin, tant si són produïdes abans com després de la infecció, quedaran impreses en la pell.
 
Immunitat al dolor: És el que fa als zombis tan perillosos; no només poden aguantar varis atacs a la seva integritat, sinó que no els hi fan mal. Tot i que el cervell segueix funcionant, els nociceptors que s’encarreguen de la transmissió del dolor fins al cervell no funcionen, i no en reben les senyals.
 
Mutilacions: com que no necessiten concretament cap òrgan per a la supervivència, els zombies poden continuar existint a pesar de que els hi falti algun membre.
 
Cremades: no està present en tots els individus, però si la presenten, majoritàriament seran de gran mida, a causa de que com que són maldestres i no senten el dolor, no s’apartarien de la font ignífuga.
Característiques psíquiques:
Agressivitat: Els zombis, a diferència de la creença popular, no són agressius, ja que no tenen sentiments. L’únic motiu pel qual el zombi ataca a altres éssers vius, és que necessita infectar-los per a estendre’s.

Instints: Pel fet de que els zombis no són capaços d’aprendre, a causa del deteriorament del seu cervell, no posseeixen instints. L’explicació de per què fugen d’un incendi, per posar un exemple, és que les seves possibles preses també ho fan.
 
Característiques físiques:
El cas d’Haití.
La primera constància registrada que es té d'un zombi humà és d'un individu anomenat Clairvius Narcisse, habitant d'Haití.

Després de la seva mort i haver sigut enterrat el 4 de Maig de 1962, se'l va trobar 18 anys més tard caminant de forma erràtica i en estat de shock a Gonaives. L'únic que deia recordar era que feia dos dies després d'haver sigut enterrat algú el va treure de la tomba i que aquest l'agafava pels braços i cames, i la seva consciència va quedar completament dormida; segons ell va ser utilitzat com a esclau en les plantacions existents del país.

Se suposa que un zombi és provocat per un ritus voodoo (vudú) fet per un Bokor (bruixot), però la realitat, com no podia ser d’una altra manera, és bastant més dura, i no tan divertida o fantàstica. Tot es redueix a dues coses: una, l'ésser humà; l'altre, la...
...Tetradotoxina.
La tetradotoxina
La tetradotoxina és una toxina que es troba al fetge, ovaris, pell i intestins d'algunes espècies de peix globus, sent dels més tòxics de la família dels tetradontidae. La tetradotoxina es la droga més violenta que existeix, destrossant a un ésser de per vida (si no arriba a matar-lo), i essent 60000 vegades més poderosa que la cocaïna i 500 vegades més que el cianur.

Els símptomes de la toxina apareixen entre 10 i 45 min després del contacte. Es produeix una paràlisi en el rostre i extremitats, i col·lapse respiratori i cardiovascular.

Aquest virus pot ser letal, però subministrat en petites quantitats pot arribar a provocar un estat de catalèpsia (mort simulada). Els efectes, en qualsevol cas, només es produeixen sobre els estímuls nerviosos, i la víctima en qüestió és conscient de ser enterrada viva i del que li succeeix al voltant.

La tetradotoxina però no és la única responsable dels simpotmes zombies, a més, se li afegeixen tres substàncies més: datura metel, datura stramonium i macuna pruriens.
Datura metel, datura stramonium: Plantes amb efectes al·lucinògens, i a més provoquen amnèsia en l'individu.
Macuna pruriens: Planta amb components psicomimètics, amb alguna cosa d'activitat al·lucinògena també.
La tetradotoxina
Una vegada desenterrat el zombi, aquest se l’alimenta amb una pasta d'atropina i escopolamina, que són "dissociadores" al·lucinògens que impacten sobre els neurotransmissors i les endomorfines del cervell. A través de la pell, un petit contacte és suficient perquè la barreja entri en funcionament.

S’han escrit diferents llibres sobre aquests casos; un dels més importants és “La serpiente y el arco iris”, on s’explica aquests casos d’Haití.
Solanum, Virus fictici
El Solanum és un virus fictici extret d’un llibre anomenat “The zombie survival guide”, escrit per Max Brooks. L’autor ens descriu un virus imaginari que podria ser el causant d’una invasió zombi.

El Solanum s’extén viatjant per mitjà del sistema sanguini, des del punt d'entrada inicial fins al cervell.

El virus utilitza les cèl·lules del lòbul frontal per la replicació i les destrueix en el procés. Durant aquest període, totes les funcions del cos s'aturen. Quan es para el cor, es dóna per mort el subjecte infectat, tot i que el cervell continua viu però inactiu, mentre que el virus fa mutar les cèl·lules i les converteix en un òrgan completament nou.

Una vegada completada la mutació, aquest nou organisme reanima el cos convertint-lo en una forma que guarda poca semblança (fisiològicament parlant) amb el cadàver original. Algunes de les funcions corporals continuen sent constants, altres operen de manera diferent i les restants s’inhabiliten per sempre.
Solanum, Virus fictici
Procedència del virus:
Les investigacions no han trobat cap exemplar aïllat de Solanum en la naturalesa. Els resultats obtinguts a l’analitzar la terra, l'aigua i l'aire de tots els ecosistemes en tot el món, incloent la fauna i la flora, han estat negatius.
Símptomes:
Hora 1: Dolor i canvi de color (marró/lila) de la zona infectada. La ferida es coagula immediatament (donant per entès que la infecció prové d'una ferida).

Hora 5: Temperatura del cos: 37-39° C; convulsions, vòmits, dolor intens en les articulacions i demència lleu.

Hora 8: Comencen a fer-se rígides les extremitats i l'àrea infectada, augmenta la febre a 39-41° C, augmenta la demència, pèrdua de la coordinació muscular.

Hora 11: Paràlisi de la zona inferior del cos, rigidesa en general, disminució de la freqüència cardíaca.

Hora 16: Estat de coma.

Hora 20: Parada cardíaca. Activitat cerebral nul·la.

Hora 23: "Resurrecció" com a ésser capaç d'infectar.
Solanum, Virus fictici
Transmissió
El Solanum és 100% contagiós i 100% letal. Afortunadament pels humans, el virus no es transmet ni per aigua ni per aire. No es coneix cap infecció als humans via natural. La infecció només es pot donar mitjançant el contacte directe amb el Solanum (els fluids d'aquest). La mossegada d'un zombi és la forma més coneguda de transferència, però no és en absolut la única. Hi ha humans que s'han infectat a l’entrar en contacte la ferida d'un humà amb la d’un zombi o al ser esquitxats amb les restes després d'una explosió. El desenllaç que porta la ingesta de carn infectada (suposant que la persona no tingui cap llaga oberta a la boca), més que la infecció, acostuma a portar la mort permanent. S'ha comprovat que la carn infectada es altament tòxica.

No existeix informació alguna (històrica, experimental o qualsevol altra) sobre les conseqüències de mantenir relacions sexuals amb una espècie "no-morta" però, com s'esmenta anteriorment, la naturalesa del Solanum indica greu perill d'infecció. Advertir d'un cas com aquest resultaria inútil; fins i tot una persona irracional seria capaç de saber que fer-ho seria atemptar contra la seva seguretat. La simple mossegada, es més baixa que en tots els que s'han esmentat, però amb un sol organisme de Solanum pot reproduir-se i infectar-nos.
Tractament:
Una vegada que un humà s'infecta, no es pot fer gran cosa per salvar-lo. La immunització és la única forma de combatre aquest virus, tot i que és igualment inútil, ja que fins i tot la dosis més petita provocaria la infecció completa. Un altre front obert és la investigació genètica. Els objectius van des de formar anticossos humans més potents, fins a desenvolupar una estructura cel·lular resistent o un antivirus dissenyat per identificar i destruir el Solanum. Aquests i altres tractaments més resistents es troben pel moment en les etapes més inicials, sense cap èxit previsible en un futur proper.

En general, l'humà infectat està condemnat des del moment en què el virus entra al seu sistema. Hauria de plantejar-se el suïcidi, i hauria també de recordar que el cervell és el primer que s'ha d'eliminar. S'han registrat casos en què els subjectes que acaben d'infectar-se moren per circumstàncies diferents al virus, i poden, tot i així, tornar a la vida. Aquests casos acostumen a passar quan el subjecte expira 5 hores després de la infecció. Tot i així, la persona que mor desprès de ser mossegada o infectada d'una altra forma, hauria de ser immediatament eliminada.
 

El Doctor Steven C. Scholzman, M.D., és un Professor de Psiquiatria de l’Escola Mèdica de Harvard.

Aquest Doctor ha publicar un article mèdic en el que analitza de quina manera podria funcionar el cervell d’un zombi. Es tracta d’un anàlisi d’enginyeria inversa (fa l’anàlisi des del concepte ja creat de zombi) en el qual el científic explica de quina manera un virus, bacteri, material radioactiu, etc., hauria d’afectar al nostre cervell de manera que tots comencéssim a mostrar els característics símptomes de l’estat zombi. A aquest estat l’anomena Atàxic Neurodegeneratiu de Deficiència de la Sacietat o ANSD, per les sigles en anglès

Tot això ens ho explica també en el seu llibre “The Zombie Autopsies: Secret notebooks from the apocalypse”.
Doctor Steven Scholzman, M.D.


Com tindria que afectar al cervell per posar a un humà en estat zombie, segons el Dr. Scholzman:
El lòbul frontal:

És la part del cervell que ens permet pensar curiosament i resoldre problemes de manera abstracta, la part del raonament. El lòbul frontal s’encarrega de controlar la impulsivitat, per exemple, si et trobes en un estat d’ira mentre condueixes o enmig d’una discussió; aquesta part del cervell s’encarregaria de que no atropellessis a la gent o de que no ataquessis a la persona amb la que estàs discutint.

Segons el Dr. Scholzman, els zombis òbviament no utilitzen el lòbul frontal: no poden obrir portes o finestres, no poden passar per obstacles complicats en sí, no poden resoldre problemes i òbviament les seves accions són governades pels seus impulsos “assassins”. El lòbul frontal del zombi només rep ordres del tàlem, que és on els estímuls sensorials arriben al cervell.
L’amígdala cerebral i el còrtex ciangular anterior:
Com ja hem dit, un zombi és governat pels seus impulsos i emocions bàsics, com la ràbia i la gana, els quals viuen en els racons més primitius del cervell, entre ells en l’amígdala cerebral. El cervell del cocodril, per exemple, és controlat principalment per aquesta amígdala. Els científics han pogut confirmar això induint lesions en l’amígdala de certs animals i observant una disminució de la seva capacitat de reacció i atac. El còrtex ciangular anterior modula la comunicació entre l’amígdala i el lòbul frontal, és a dir, en cas de que l’amígdala generi por, ràbia o luxúria, el còrtex ciangular entra en acció i permet que el lòbul frontal tingui temps de pensar abans d’actuar.

Els zombies tindrien un còrtex ciangular defectuós degut al mal en el lòbul frontal; no tindrien manera de modular els seus sentiments. Sempre tindrien gana, sempre sentirien ràbia.

Com tindria que afectar al cervell per posar a un humà en estat zombie, segons el Dr. Scholzman:
El cerebel i els ganglis basalts

Els zombis pateixen danys en el cerebel i els ganglis basals, parts del cervell que fan possible que el cos tingui mobilitat fluida i coordinació. És per això que els zombis caminen balancejant-se, arrastrant els membres i amb una certa tremolor.

En opinió del Doctor Scholzman, els “infectats” de la pel·lícula “28 días después” no són zombis, ja que posseeixen cert tipus “d’activitat alta en la zona del còrtex que els permet caçar humans”. Addicionalment, els “infectats” exhibeixen capacitat motriu avançada i inclús poden córrer, escalar i saltar de manera sobre-humana.
Les neurones mirall

La teoria de les neurones mirall ens diu que aquestes són neurones que s’activen quan un animal o persona desenvolupa la mateixa activitat que està observant executar a un altre individu. Scholzman descriu la teoria com un model neurobiològic de l’empatia, el qual suggereix que d’alguna forma o altra estem connectats els uns amb els altres.

Els cervells dels zombis són incapaços de “connectar-se” entre ells; aquesta incapacitat és de caràcter biològica. No semblen enutjats, no semblen excitats, no semblen espantats. Només semblen zombis, i això és el que ens espanta més d’ells.

Com tindria que afectar al cervell per posar a un humà en estat zombie, segons el Dr. Scholzman:


L’hipotàlem ventromedial:

Segons el Dr. Scholzman, els zombis pateixen hiperfàgia, condició que provoca la sensació de sempre tenir gana. Això és degut a que el seu hipotàlem ventromedial, un dels nuclis de l’hipotàlem, es troba danyat. Resultat: els zombies mengen constantment, i mai se senten saciats
Altres curiositars i mites
Zulu Khulekani Mseleku va ser un cantant sud-africà guanyador de diversos premis que va morir el 2009 i va ressuscitar fa un parell de dies... O almenys això és el que va afirmar un home que assegura ser el cantant.

El cas ha creat una forta controvèrsia entre els seus seguidors, els qui es van concentrar a la afores de la llar dels seus familiars. Per la seva banda, la policia sud-africana durà a terme una prova d'ADN per arribar al fons de les al•legacions.

El cas del popular cantant no només ha creat una forta polèmica al país, sinó que també va dividir la seva família: els que creuen que l'home és realment el músic i els que ho descarten. El cas es torna cada vegada més estrany, ja que el cantant va declarar davant els mitjans locals que uns zombis el van retenir en una cova en contra de la seva voluntat, pel que no va ser fins ara quan va sortir a la llum pública.

Un altre cas de un home que va ser confós amb un zombi va passar a Oregon.
Un jardiner d’un cementeri era molt al•lèrgic a un fungicida molt comú anomenat Clorotalonil i no ho sabia.

Al dia següent d’haver utilitzat aquest fungicida per primer cop va portar-se a la boca un objecte que va trobat pel terra. Aquest objecte havia tingut contacte amb el Clorotalonil i va començar a patir els efectes d’una al•lèrgia molt greu. En unes poques hores la reacció li va inflamar tota la zona de la llengua, fent que no pogués respirar, i va començar a tenir reaccions ulceroses, tant interior com exteriorment.

A l’estar sagnant per la boca i amb la pell despresa mentre corria sense poder respirar i amb els ulls en blanc va ser confós per la gent del cementiri com un Zombi.
Full transcript