Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

ELS MICROORGANISMES

Bacteris, Algues, Protozous, Fongs.
by

Fiza Butt

on 9 May 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of ELS MICROORGANISMES

ELS MICROORGANISMES
ESTRUCTURA BACTERIANA
TIPUS DE BACTERIS
Centre: Ies Torras i Bages
Alumne: Fiza Rani
Curs: 2n Batxillerat
Data de presentació: 22 d'Abril de
2014
Tutor/a: Carme Miquel

CONCEPTE

Els microorganismes són éssers vius de mida microscòpica.
Per observar-los es necessita utilitzar el microscopi òptic o electònic.
Poden ser autòtrofs o heteròtrofs, unicel·lulars o pluricel·lulars.
Gairebé la majoria són: procariotes perquè no tenen nucli, però també hi ha eucariotes.
CLASSIFICACIÓ
Tres Dominis
Bacteria
Archaea
Eukarya
Característiques:

Està constituït per organismes procariotes.
No presenta ni embolcall nuclear ni orgànuls membranosos, ni histones associades amb el DNA.
Té peptidoglicans a la paret cel·lular, a més, només presenta un tipus de RNA-polimerasa.
Presenta cromosoma circular.
Comprèn eubacteris.
Característiques:

Està constituït per organismes procariotes.
No presenta ni embolcall nuclear ni orgànuls membranosos, en canvi si presenta histones associades amb el DNA.
No té peptidoglicans a la paret cel·lular, a més presenta diversos tipus de RNA-polimerasa.
Presenta cromosoma circular.
Compèn arqueobacteris.
Característiques:

Està constituït per organismes eucariotes.
Presenta embolcall nuclear, orgànuls membranosos, i histones associades amb el DNA.
No té peptidoglicans a la paret cel·lular, a més presenta diversos tipus de RNA-polimerasa.
No presenta cromosoma circular.
Compèn protocists, regne del fongs.
VIRUS
No són considerats ÉSSERS VIUS.

Simplement matèria viva.

No tenen cap activitats vital fora de les cèl·lules.
BACTERIS

Són organismes molt simples.

Tenen una mida que pot oscil·lar entre els 1,5 µm a 600 µm.

Hi ha 4 tipus morfològics de bacteris:
Inclusions
Cromosoma
bacterià
Són grànuls de resva que sintetitza el bacteri en moment de abundància.

Aquestes inclusions es troben dispeses pel citoplasma.

No tenen membrana plasmàtica que les aïlli.

Poden ser de reserva energètica, grànuls de midó, dipòsits de lípids.

Poden ser de reserva de fòsfor, sofre.
Està constituït per una doble cadena circular de DNA.

Porta associat proteïnes i RNA.

Està enrotllat sobre si mateix.

Els bacteris també poden tenir petites molècules de DNA circular bicatenari, anomenades plasmidis.

El Plasmidi tenen la capacitat de relplicació autònoma.
FISIOLOGIA BACTERIANA
FUNCIONS DE NUTRICIÓ
Els bacteris poden ser:

Fotoautòtrofs:
bacteris verds i propers sulfuris, cianobacteris.
Fotoheteròtrofs:
bacteris verds i propers no sulfuris.
Quimioautòtrofs:
bacteris nitrificants.
Quimioheteròtrofs:
bacteris que s'alimenten de matèria orgànica, bacteris patògens.
FUNCIONS DE RELACIÓ
FUNCIONS DE RELACIÓ
La reproducció dels bacteris és de tipus asexual i duu a terme per bipartició.
Els bacteris fills són genèticament idèntics, són clons.
Els bacteris tenen mecanismes relacionats amb la reproducció anomenats prasexuals:
CONJUGACIÓ
És el procés en què un bacteri considerat DONADOR, transmet DNA per mitjà d'un pèl sexual a un altre bacteri anomenat RECEPTOR.
TRANSDUCCIÓ
És el fenomen d'intercanvi genètic accidental a través d'un agent transmissor, generalment virus, que porta fragments de DNA pcedents de l'últim bacteri parasitat.
TRANSFORMACIÓ
És el procés pel qual un bacteri introdueix dins seu fragments de DNA que estaven lliures en el medi i procedien de la lisi d'altres bacteris.
EPISOMA

La classificació dels bacteris és extremadament complexa i es basa en:

Característiques morfòlogiques.
La manera en què tenyeixen amb colorants (gram+, gram-).
En la manera de formar colònies.
Tipus de nutrició.
Fisiologia (toleracnias als factors ambientals).
Bioquímica, Genètica i anàlisis moleculars.

Cianobacteris
BACTERIS PRINCIPLAS :
Són bacteris fotosintètics aerobis.

Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.

Alguns són capaços de fixar el Nitogen atmosfèric.

Estan adaptats a una gran varietat de hàbits.

Van ser els responsables de la incorporació d'oxigen a la atmosfera primitiva de la Terra.
Bacteris Nitrificants
Bacteris Quimioautòtrofs.

Viuen als sòls i sediments marins.

Transformen els nutrients Inorgànics nitrogenats en molècules aprofitable per les plantes
Bacteris Entèrics
Bacteris que viuen a l' intestí de l'espècies humana. i d'altres animals.

Són anaeròbics facultatius.

Ex: Escherichia Coli, Salmonella.
Espiroquetes
Bacteris prims, llargs.

Presenten fibril·les internes al citoplasma.

Viuen en medi aquàtic.

Produeixen malalties als animals
Ex: Sífilis humana
Lactobacillius
Bacteris anaerobis.

Viuen en productes d'origen animal o vegetal
que estan en fermentació i en el tracte digestiu.

Són utilitzats per la produccio de formatges,
iogurts

IMPORTÀNCIA DELS BACTERIS EN ELS CICLES DE LA MATÈRIA
Cicle del C:
bacteris fotoautòtrof que capten el CO2 bacteris que descomposen la matèria orgànica.

Cicle del S:
bacteris oxidants del sofre i reductors del sulfats.


Cicle del Fe:
bacteris capaços de reduir el minerals de Fe.

Cicle del N:
bacteris que transformen nitrats en nitrits, fixadors del N.

Cicle del P:
bacteris capaços de incorporar fosfats inorgànics del sòl i solubilitzar-los, per la utilització de plantes
ARQUEOBACTERIS
Són procariotes anaerobis que acostumen a viure en ambients extrems de tempertura o salinitat.

Formen el domini de Archea.

Ecològicament es distingeixn tres grups:

Arqueobacteris halòfils:
viuen en aigües hipersalines com MAR MORT.


Arqueobacteris termòfils:
viuen en aigües termals o en hàbits volcàns rics en sofre.


Arqueobacteris metanògens:
viuen en condicions d'anaeròbisme, produeixen metà.
MICROORGANISMES
EUCARIOTES (Domini Eukarya)
Algues microscòpiques:

Tenen cloroplasts a les cèl·lules.


Formen el FITOPÀCTON


Algunes viuen en aigües dolces, aigües termals, al fang, i a l'escorça dels arbres.

Microorganismes unicel·lulars, eucariotes heteròtrofs, reproducció asexual (divisió binària, esporulacio, conjugació).

Capacitat de desplaçament.

Sensibilitat davant de diferents estímuls.

Algunes espècies poden formar colònies.

Ex: Amebes, Esporozous.
Organismes eucariotes unicel·lulars o pluricel·lulars.

No tenen pigments fotosintetics.

Nutrició hetreròtrofa.

Viuen en ambients terrestres, al sòl o sobre matèria vegetal morta.

Alguns fan la funció de descomposició i altres de parasitisme.

Ex: Llevats, bolets, floridura.
Protozous
Fongs microscòpics
LA BIOTECNOLOGIA MICROBIANA
Els processos industrials que utilitzen els microorganismes com a base per obtenir els seus productes constitueixen l'anomenada microbilogia industrial.
ELS PROCESSOS DE FERMENTACIÓ
Alguns microorganismes no patògens són molt interessants, perquè són capaços de transformar determinades substàncies o substrats en productes an importància per l'espècies humana a partir de reaccions catabòliques.

Aquests processos es duen a terme en fermentadors que es poden fer servir per obtenir
Vi, Sidra, Whisky
a partir de
etanol
,
àcid làctic
a partir de
lactosa
i finalment
àcid acètic
a partir de
vinagre.

FERMENTADOR

LA PRODUCCIÓ D'ANTIBIÒTICS

La producció de antibiòtics ha crescut espectacularment des de la dècada dels cinquanta i té una gran importància en l'àrea de la mediciana. Són diverses les causes que hi han contribuït, com per exemple:



DESCOBRIMENT

D'ESPÈCIES MICROBIANES QUE TENEN MÉS CAPACITAT DE PRODUCCIÓ.

LA MILLORA DELS MEDIS DE CULTIUS

LA SELECCIÓ DE SOQUES MUTANTS

LA MILLORA DEL MÈTODE D'EXTRACCIÓ
Passos per obtenir un antibiòtic
Full transcript