Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Els jocs olímpics

No description
by

as as as

on 4 December 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Els jocs olímpics

On es van originar?
Es van originar a l'antiga Grècia, a la ciutat d'olímpia.
Què és Olimpia?
Olimpia va ser una ciutat de l'antiga Grècia a la prefectura d'Élide . Es trobava al peu de la muntanya Cronio i al costat dret del riu Alfeo. Era on es celebraven els jocs olímpics.
Ceremonies
En honor als Déus i aconseguint la unió dels grecs en aquestes ocasions , es celebraven els jocs antics . Aquestes festes duraven cinc dies , celebrant d'aquesta manera :
Quins edificis hi havia?
El recinte d'Olympia, el que a dia d’avui anomenaríem l’anella olímpica, incloïa una sèrie d'edificis i tresors.
Que són?
Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics,
en grec Olympiakoi Agones
, foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'Antiga Grècia.
La decadència dels jocs
Els jocs olímpics
Què és la treva sagrada?
La treva sagrada era una llei que deia que durant les jocs olímpics totes les guerres que hi haguessin es pararien fins que
acabessin els jocs
olímpics, ningú, fins
i tot els lladre o
assassins, podien
matar o robar durant la
treva sagrada.
Van començar a l’any 776 aC, a L’antiga Grècia. Partir d’aquesta data es van fer cada quatre anys. Hi participaven esportistes de diferents polis gregues.
A més de celebrar-se una sèrie de proves esportives, es feien diferents homenatges a les deïtats més importants de l'època.
La palestra:
un centre d'entrenament per al combat i esdeveniments de salt
El gimnàs:
s'utilitzava per a la pràctica d'interior i les proves de llançament.
El gran altar de Zeus:
que es creu que ha existit des del segle X aC.
El temple de zeus:
la principal funció era la d'albergar l'estàtua de culte del déu.
El Temple d'Hera:
construït en honor de la dona de Zeus.
L'estadi:
on s’hi celebraven les curses, tot i que originalment s’havien fet a Altis o a un recinte sagrat, però al segle IV abans de Crist, un nou estadi fou construït amb una pista de 192,28 metres
Dia 1:
Sacrificis , processons i diverses cerimònies.
Dia 5:
Tenia efecte la proclamació dels vencedors , que rebien palmes i corones d'olivera ( que eren el primer premi , per al guanyador ) , tot això seguit d'una processó solemne i un banquet al Pritaneu
Dia 2 , 3 i 4:
se celebraven els Jocs olímpics . Aquests jocs s'executaven a l'estadi , mentre que a l'hipòdrom tenia lloc la cursa de quadrigues o carros tirats per quatre cavalls , la de bigues o carros de dos cavalls i la de cavalls muntats . En els exercicis de l'estadi hi havia concursos de homes i de nens i també joves adults .
En honor de qui es fan els jocs?
Els jocs olímpics estaven dedicats al Déu Zeus, el déu suprem de l’Olimp, representat amb un llamp a la mà dreta, també per una àguila, el toro i el roure.
Proves que es fan durant els jocs
Les principals són:
Comparació amb els jocs actuals
Abans es celebraven en un mateix lloc, avui en dia les diferents proves es fan en llocs separats i específics per l’esport que hi practica. També a l’antiga Grècia anaven sense roba i ara porten una roba especial i adaptada a l’activitat.
Atletes
Eren joves nobles que passaven gran part a la palestra, un lloc de lluita, i al gymnásion, aquest terme prové de la paraula grega gymnós que vol dir nu. Si guanyaven les olimpíades suposava un gran honor i escrivien els seus noms a les llistes oficials i qui guanyava el stádion donava nom a la olimpíada.
Dones i Espectadors
Dones:
No podien participar als jocs i tampoc acudir com espectadores. Hi havia una excepció amb els hereus, que eren uns jocs femenins dedicats a Hera.
Stadion
Primera prova de velocitat sobre la longitud de l’estadi (els 200 metres actuals)
Díaulos
Cursa de velocitat d’anada i tornada a l’estadi (els 400 metres actuals)
Dólikhos
Cursa de fons que va oscil•lar entre els 1.500 metres dels inicis i els 4.800 posteriors.
Hoplitodromía
Cursa sobre la mateixa longitud del díaulos, però en la qual els atletes anaven carregats amb armes d’un hoplita: cuirassa, elm i gamberes
Salt de longitud
Llançament de disc
Es llençava un disc de pedra o de bronze de mida i pes variables.
Llençament de javalina
Es llançava una vara de pi, olivera o teix, d’una longitud d’entre 150 i 200 centímetres, que tenia una corretja de cuir al centre per subjectar-la.
Lluita
Combinació de força i habilitat, molt popular i semblant a l’actual. Per vèncer havien de aconseguir que el genoll de l’adversari es recolzés 3 vegades al terra.
Pugilat
Prova bastant perillosa degut a que els contendents havien de lluitar amb les mans nues.
Pancraci
Competició de lluita total. Estava prohibit mossegar i ficar els dits als ulls de l’adversari.
Proves hípiques
Se celebraven a l’hipòdrom. Consistia en, amb una carro lleuger tirat per un cavall, donar 12 voltes. No guanyava el conductor del carro, sinó el amo del cavall.
Pentatló
Tenia 5 proves: stádion, salt, disc, javelina i lluita
Es practicava duent a les mans uns halters, uns pesos que probablement servien per agafar impuls en llançar-los enrere en el moment del salt.
El premi era una corona i una palma, en els actuals es premia amb una medalla de or, plata i bronze segon la posició en que has quedat. Ara poden participar les dones cosa que abans no, i també poden anar a mirar les proves.
Espectadors:
Havien de suportar moltes incomoditats, com ara dormir a l’aire lliure o estar dempeus molta estona sota el sol, ja que a l’estadi no hi havia grades i els jocs se celebraven a l’estiu.

Encara tot lo anterior dit, assistir als jocs era un dels fets més importants per la vida dels grecs ja que hi acudien els personatges més famosos i els qui buscaven fama.

Més tard l’emperador Teodosi, ja convertit al cristianisme, al segle IV aC va prohibir els jocs perquè els considerava una “festa pagana”.
Wikipedia
Google Imatges
Youtube
Llibre de Cultura clàssica
Guiadegrecia.com
Portalplanetasedna.com

Webgrafia
¡Gràcies per la vostra atenció!
Full transcript