Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Carles Riba

No description
by

Marina Lara

on 24 April 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Carles Riba

Marina Lara
Ester Marca Carles Riba BIOGRAFIA ESTRUCTURA INTERNA ESTRUCTURA EXTERNA MOVIMENT LITERARI VOCABULARI Simbolisme POEMA Mètrica i recursos retòrics Que jo no sigui més... Comparació Metàfora Interrogacions
retòriques Encavallaments Polisíndeton Hipèrbaton Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sa exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

Carles riba Súnion
(Inclòs en el llibre les "Elegies de Bierville" 1942) 14 ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur. 10 ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus; 5 Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sa exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Carles riba Súnion
(Inclòs en el llibre les "Elegies de Bierville" 1942) Comparació Comparació Personificació Hipèrbole Encavallament Al·literació Paradoxa Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sa exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
Carles riba VOCABULARI Que jo no sigui més com un ocell tot sol,
ales esteses sobre un gran riu
per on davallen lentes barques de gent que riu
a l'ombra baixa del tenderol,
i el rai que el muntanyenc mig nu, enyoradís,
mena amb fatiga cap a ciutats
que estrenyen l'aigua lliure entre molls oblidats
d'haver-hi comes verdes amb arbres i ramats
i un cloqueret feliç.

La vida passa, i l'ull no es cansa d'abocar
imatges clares dintre del cor.
... Tot en mi torna somni: nuvolet d'ombra i d'or
que flota i fina lluny de la mà.
Qui endinsa en el seu cor com un minaire avar,
qui de recança ulls clucs es peix,
tenen més que no jo, que estrany a mi mateix
i alt sobre els altres, guaito l'ona incessant com creix
i minva cap al mar.

¿Quin moviment humà pot encara desfer
l'encant, llançar-me sang i sentits
a la presa, que és nostra, afanyada, entre els dits,
o al cant, que d'home a home va i ve?
¿O ha d'ésser mon destí el de l'ocell reial
que un tret, per folga, tomba del cel,
i l'aigua indiferent l'endú, vençut rebel,
cobrint-se amb l'ala inútil els ulls buidats d'anhel,
sense un plany pel seu mal?
Carles Riba Que jo no sigui més com un ocell tot sol,
ales esteses sobre un gran riu
per on davallen lentes barques de gent que riu
a l'ombra baixa del tenderol,
i el rai que el muntanyenc mig nu, enyoradís,
mena amb fatiga cap a ciutats
que estrenyen l'aigua lliure entre molls oblidats
d'haver-hi comes verdes amb arbres i ramats
i un cloqueret feliç.

La vida passa, i l'ull no es cansa d'abocar
imatges clares dintre del cor.
... Tot en mi torna somni: nuvolet d'ombra i d'or
que flota i fina lluny de la mà.
Qui endinsa en el seu cor com un minaire avar,
qui de recança ulls clucs es peix,
tenen més que no jo, que estrany a mi mateix
i alt sobre els altres, guaito l'ona incessant com creix
i minva cap al mar.

¿Quin moviment humà pot encara desfer
l'encant, llançar-me sang i sentits
a la presa, que és nostra, afanyada, entre els dits,
o al cant, que d'home a home va i ve?
¿O ha d'ésser mon destí el de l'ocell reial
que un tret, per folga, tomba del cel,
i l'aigua indiferent l'endú, vençut rebel,
cobrint-se amb l'ala inútil els ulls buidats d'anhel,
sense un plany pel seu mal?
Carles Riba 5 10 15 20 25 · L’enyorança per la seva pàtria.

· Paral•lelisme amb la seva vida a l'exili. Naixement a Barcelona 1893 1939 Casament amb Clementina Arderiu Exili a França 1916 Tornada a Barcelona 1943 Mort a Barcelona 1959 Dècada del 1880 a França i Bèlgica

Transforma la realitat

Bellesa expressada per mitjà de símbols Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sa exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

Carles riba Súnion
(Inclòs en el llibre les "Elegies de Bierville" 1942) 14 ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur. 10 ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus; 5 Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes Descripció del temple Paral·lelisme entre el temple
i la seva vida 7 dístics elegíacs (estrofes de dos versos)

Mètrica irregular (Art Major)

Esquema de rima irregular: alterna versos masculins i femenins Solitud davant una crisi personal i poètica.

Busca la seva posició en la societat. ESTRUCTURA INTERNA Que jo no sigui més com un ocell tot sol,
ales esteses sobre un gran riu
per on davallen lentes barques de gent que riu
a l'ombra baixa del tenderol,
i el rai que el muntanyenc mig nu, enyoradís,
mena amb fatiga cap a ciutats
que estrenyen l'aigua lliure entre molls oblidats
d'haver-hi comes verdes amb arbres i ramats
i un cloqueret feliç.

La vida passa, i l'ull no es cansa d'abocar
imatges clares dintre del cor.
... Tot en mi torna somni: nuvolet d'ombra i d'or
que flota i fina lluny de la mà.
Qui endinsa en el seu cor com un minaire avar,
qui de recança ulls clucs es peix,
tenen més que no jo, que estrany a mi mateix
i alt sobre els altres, guaito l'ona incessant com creix
i minva cap al mar.

¿Quin moviment humà pot encara desfer
l'encant, llançar-me sang i sentits
a la presa, que és nostra, afanyada, entre els dits,
o al cant, que d'home a home va i ve?
¿O ha d'ésser mon destí el de l'ocell reial
que un tret, per folga, tomba del cel,
i l'aigua indiferent l'endú, vençut rebel,
cobrint-se amb l'ala inútil els ulls buidats d'anhel,
sense un plany pel seu mal?
Carles Riba 5 10 15 20 25 ESTRUCTURA EXTERNA Que jo no sigui més... Que jo no sigui més... Desig de no sentir-se sol Transcurs de la vida
inevinablement Interrogacions sobre el
destí dels homes (Segon llibre d’estances 1930) Escrit durant l'exili Ganes de retornar a la seva pàtria Paral·lelisme a partir de la imatge del temple de Súnion Sentiments de tristesa CONCLUSIÓ CONCLUSIÓ Imatge d'un ocell sobrevolant un riu (la vida) Tensió entre el poema i la societat Desig de fugir de la solitud davant la societat 3 estances

Alterna versos alexandrins
amb cesura (6+6), enneasíl·labs i hexasíl·labs.

Rima consonant amb versos masculins.

Esquema de la rima: ABBACDDDC Mètrica i recursos retòrics Gràcies per la
vostra atenció.
Full transcript