Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

La sociologia dels joves

No description
by

Anna Anna

on 19 May 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of La sociologia dels joves

La sociologia dels joves
Introducció
La definició de jove ha anat variant al llarg de la història, d’acord amb els canvis que ha experimentat la societat.

En les societats occidentals, actualment la majoria de sociòlegs consideren jove la població entre els 15 i els 29 anys.

En les societats occidentals, actualment la majoria de sociòlegs consideren jove la població entre els 15 i els 29 anys
.
Demografia

Característiques de la població catalana:

Poc pes demogràfic (19%): els joves viuen enmig d’una societat envellida (els joves de 15 a 19 anys són el 4,6% de la població, mentre que els de 25 a 29 anys arriben al 8,2%).

L’arribada d’immigració (l’any 2000 els immigrants representaven el 3,3%, i l’any 2008 el percentatge ja era del 25,5%).
Educació
Catalunya es caracteritza per una polarització en els estudis.
Una gran part dels joves no aconseguiexen acabar l’ESO o abandonen els estudis un cop han obtingut el títol obligatori (60%); els altres, arriben fins a titulacions universitàries (15%).
La proporció de gent amb titulacions de batxillerat o de formació professional (25%).

Una altra característica, és l’efecte de l’origen familiar i social soble l’elecció dels estudis:

- Els que deixen els estudis o s’inclinen per la formació professional
són alumnes provinents de famílies treballadores.
- Els que opten per la via universitària provenen de famílies de classe mitjana
o alta.

També ha augmentat la tendència de les famílies més benestants a escolaritzar els fills en l’educació privada o concertada, amb la qual cosa l’educació pública aplega majoritàriament els fills de la classe treballadora i dels immigrants.
Pel que fa a la família:
Els casaments ja no són tan habituals com anys enrere, un terç de les parelles que viuen juntes no estan casades, i els fills també es tenen fora del matrimoni.

L’autonomia que tenen els joves ha canviat, tant subjectivament (llibertat per arribar a l’hora que vulguin, per fer activitats..) com econòmicament.

L’emancipació juvenil , havia anat augmentant i s’havia reduït l’edat en què els joves se n’anaven de casa, però amb la crisis econòmica actual, la meitat de joves se’n van de casa entre els 21 i els 25 anys, i un 25% no aconsegueixen emancipar-se abans dels 30 anys.
Treball i trajectòries d'emancipació
Al món laboral dels joves catalans, cal destacar:

Alts nivells d’atur
Temporalitat de la feina
Poca cobertura social.

El sector de serveis és el que presenta un índex més alt de joves ocupats, sobretot en contractes temporals i no qualificats.
També és dóna el fenomen de sobrequalificació, malgrat que els joves tenen un nivell educatiu superior als adults, la seva presencia en feines qualificades és molt baixa.

El treball va estretament relacionat amb les trajectòries d’emancipació (de quina manera i a quina edat els joves se’n van de casa dels pares i s’independitzen).
Hi ha set models de trajectòries d’emancipació, que dependran dels estudis i de la classe social dels joves:
1. Trajectòries d’emancipació preuniversitària i ocupació tardana (11,2%): anar-se’n de
casa dels pares d’hora, estudiar fins tard i entrar en el mercat laboral en bones condicions.

2. Trajectòries universitàries precàries (2,9%): els joves que malgrat tenir estudis
universitaris, tenen moltes dificultats per a accedir a una feina estable.

3. Trajectòries linials universitàries (23,9%): després dels estudis universitaris, troben una
bona feina i s’enmancipen per formar una família.

4. Trajectòries lineals mitjanes (22,2%): a causa de la menor durada dels seus estudis, ha
fet els passos successius en edats més primerenques i només pot accedir a feines de
categories més baixes.


Joan Ferre
Anna Tomàs

5. Trajectòries de no emancipació (17,3%): els membres d’aquest grup, no s’han enmancipat abans d’arribar als 30anys.

6. Trajectòries obreres amb ruptura familiar (5,7%): els joves han viscut un procés de ruptura familiar que els deixa en una situació de major vulnerabilitat.

7. Trajectòries obreres (16,9 %): els estudis
duren poc i els joves pertanyents a aquest
grup accedeixen al món laboral en categories
baixes i en una situació d’inestabilitat.
Valors ètic i polítics dels joves
Els joves, es caracteritzen per una menor participació electoral i per estar menys implicats en sindicats o partits polítics que la població adulta.
Pel que fa a les ideologies, els joves es situarien en el centreesquerra i tendeixen a sentir-se més catalans que els adults.
Amb relació amb la seva identitat, els joves són consumistes i rebels.
Els problemes socials que més els preocupen són l'atur i l'habitatge; malgrat tot la majoia són optimistes respecte a ells mateixos i al seu futur.
Els col·lectius envers els quals els joves tenen menys tolerància són:

Membres d'ETA (82%)
Neonazis o gent d'extrema dreta (80%)
Skinheads (69%)
Musulmans radicals (69%)

Quant a la tolerància envers comportaments incorrectes, els joves es mostren més tolerants a emborratxar-se en llocs públics i a fer trampa en exàmens o oposicions.
D'altra banda, consideren inadmissibles actituds violentes com enfrontar-se violentament amb un agent de policia o fer malbé mobiliari urbà.
Vida quotidiana
L'allargament de la vida estudiantil i l'endarreriment del moment en què entren en el món laboral fan que el temps d'oci sigui més important i ampli que en el passat i que formi part de la identitat dels joves.
Els joves catalans tenen una mitjana d'unes set hores i mitja de temps lliure al dia.
El principal canvi en l'oci i en la vida quotidiana dels joves l'ha impulsat l'aparició d'Internet. El 94% dels joves utilitza l'Internet habitualment.
A més, Internet ha passat de ser una eina de treball a constituir una eina d'oci i de comunicació.
També cal destacar l'ús del telèfon mòbil que el complementa: el 98% dels joves disposen de telèfon mòbil.
Quant a pràctiques culturals, les més habituals entre els joves són: la lectura de llibres (85%), la lectura de revistes i diaris (90%), anar al cinema (91%) i mirar la televisió (97%).
Els problemes de salut entre els joves van associats a les conductes de risc: consum de tabac, alcohol i d'altres drogues, així com els accidents de trànsit.
Pel que fa a la salut sexual, l'ús de mètodes anticonceptius està molt esès entre els joves, tot i que la població d'entre 15 i 19 anys és la que els utilitza menys.
El canvi més important que hi ha hagut, és l'augment de les interrupcions voluntàries de l'embaràs.
Full transcript