Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

EMP2 U11 Creixement intern i extern - Part 2

Diversificació, internacionalització, multinacionals i Pimes
by

JC Llari

on 10 April 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of EMP2 U11 Creixement intern i extern - Part 2

u11
creixement intern i extern
part 2 3. Estratègies de diversificació Diversificació horitzontal: Ocorre quan s'adquireix una empresa o es desenvolupen productes, serveis o marques que tenen aproximadament el mateix target de clients (o un de similar però satisfan altres necessitats), per la qual cosa constitueixen nous mercats. Diversificació vertical: Ocorre quan una empresa s'integra cap endavant (adquirint un client o ingressant en aquest mercat) o cap enrere (quan ho fa amb un proveïdor o entra al mercat dels proveïdors). Diversificació concèntrica: Ocorre quan l'empresa entra o adquireix una companyia en un mercat que té alguna sinergia tecnològica, comercial o de producció amb l'empresa, però no clients o productes comuns. Diversificació conglomerada: Ocorre quan l'empresa adquireix empreses o penetra en mercats que no tenen cap sinergia aparent amb la signatura, llevat de l'ús i la generació d'efectiu. 4. Internacionalització empresarial Podem distingir diferents tipus d'empreses, en funció del seu grau d'obertura al comerç internacional.

- Nacional. Mercat potencial limitat al país domèstic, en el qual estan tot l'establiment i treballadors.
- Internacional. L'empresa exporta a altres països, però la seva base és nacional.
- Multinacional. Una empresa matriu situada al país d'origen, dirigeix​​, controla i coordina instal·lacions situades en altres països.
- Global. És una empresa sense fronteres, amb propietat, control i direcció dispersos per molts països. La internacionalització és el procés d'obertura als mercats internacionals, tant de factors com de consum. Estratègies d'internacionalització

Existeixen aspectes econòmics, tecnològics i competitius que pressionen en un doble sentit l’empresa que opera internacionalment Estratègia MULTIDOMÈSTICA:
La implementen aquelles empreses que perceben amb major intensitat les pressions locals.

Objectiu: tenir sensibilitat a les diferències entre els mercats dels diferents països

Característiques:
o Estructura totalment descentralitzada (elevada autonomia als directius de les filials locals)
o Formada per un conjunt d’unitats disperses amb escassa interrelació (propietat comuna però amb poca eficiència global)
o Elevats nivells d’autonomia de les filials en el mercat local
o Mecanismes de coordinació basats en el control financer de les filials Estratègia GLOBAL
L’adopten empreses que perceben el món com un únic mercat homogeni (ofereix productes iguals, amb les mateixes marques i elaborats en fàbriques especialitzades des d’on es cobreix tot el món).

Objectiu: tractar d’evitar duplicitat d’activitats i de funcions de l’empresa, racionalitzant les seves activitats mundialment

Característiques:
o No tenen en compte les diferències entre països (economies d’escala per ser competitives en cost)
o Estructura molt centralitzada (la matriu té TOTA la capacitat de decisió)
o Paper de les filials totalment passiu (implanten ordres de la matriu) Estratègia TRANSNACIONAL
L’adopten les empreses que desitgen assolir l’eficiència global i la sensibilitat nacional.

Objectiu: aconseguir els avantatges d’una estratègia global, alhora que respondre de la millor manera possible a les diferències locals.

Característiques:
o Aportacions diferenciades de les filials (en funció de les seves circumstàncies i característiques)
o Elevada autonomia de les filials (font d’idees)
o Paper de coordinació de la matriu L'importància d'aquest procés rau en que comporta un increment important i accelerat en els fluxos de comerç
internacional, la mobilitat de persones físiques i jurídiques, la transferència de tecnologia, els coneixements en general i els moviments de capital. Forces que actuen fomentant la integració global: l'elevat i creixent grau de competència, que pressiona tots els competidors cap a la reducció de costos. Forces que impulsen l’empresa cap a una resposta més local: les diferències nacionals en quant a gustos, costums i preferències, que fan aconsellable invertir en l'adaptació de l'oferta a la demanda local En funció de la manera com l'empresa enfronta aquests dos objectius, podem parlar de tres tipus d'estratègies d'internacionalització En finances, la diversificació està relacionada amb el concepte de risc.
Una cartera diversificada és aquella que ha estat estructurada de manera que dispersa el risc. En el context de l'estratègia, la diversificació té un significat diferent: considerarem que diversificar és fer alguna cosa nova.

Això si, les raons per fer alguna cosa nova son
molt semblants. Aquesta "novetat" pot consistir en treballar un nou conjunt de clients, desenvolupar productes o serveis nous o totes dues coses alhora. Aixì doncs, distingirem diferents tipus de diversificació 5. Les multinacionals i les PIMES L'empresa multinacional està formada per un conjunt d'empreses: la matriu que gestiona el grup des del país originari i les filials radicades en els països on s'ha expandit. La categoria de microempreses, petites i mitjanes empreses (PIME) està constituïda, segons definició de la UE, per empreses que ocupen menys de 250 persones i el volum de negocis anual no excedeix de 50 milions d'euros o el balanç general anual no excedeix els 43 milions d'euros Tradicionalment les PIME s'ocupaven de mercats locals o regionals, aprofitant els avantages derivats del seu contacte directe amb el client.

Per la seva part, les grans empreses operaven a un nivell nacional, internacional o, en alguns casos, global. La revolució de les tecnologies de comunicació i dels mitjans de transport han obert l'accés als mercats, de manera que ara que el mercat potencial de les PIME també és mundial.

Evidentment, aquesta nova situació multiplica tant les oportunitats de venda com també la intensitat de la competència. En aquest nou context competitiu, cada empresa fa servir les seves armes... Avantatges de les PIME

- Flexibles i àgils. En espais de temps molt curts poden modificar aspectes substancials de la seva estructura. La seva reacció és encara més ràpida en èpoques de crisi que la de les grans empreses.

- Més properes al client. Les empreses s'orienten al client, de manera que les PIME estan en una situació privilegiada per conèixer els seus desitjos i atendre les seves demandes.

- Major implicació dels treballadors. La relació més directa i fluida amb els directius (moltes vegades propietaris de l'empresa) fa que els treballadors vegin com una cosa més pròxim i proper l'evolució i resultats de la mateixa. Normalment tenen una major responsabilitat, el que incideix en la seva motivació.

- Es poden ocupar de nínxols de mercat no rendibles per a empreses grans. Inconvenients de les PIME

- Escàs poder de negociació amb clients i proveïdors.

- La seva mida els impedeix aprofitar les economies d'escala, de manera que tenen difícil competir en costos amb empreses més grans.

- La formació i qualificació dels treballadors solen ser menors que en les grans empreses.

- Capacitats molt limitades comparades amb les empreses grans: financera, publicitària, tecnològica, atracció talents ...
Y ya.
Full transcript