Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Una realitat paral·lela

L'esquizofrènia
by

Mónica López Baradad

on 19 February 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Una realitat paral·lela

Una realitat paral·lela 1-Taula de % de l’esquizofrènia
2-Esquizofrènia
3-Símptomes
3.1-Símptomes negatius
3.2-Símptomes positius
4-Epidemiologia
5-Classificació
6-Curs de la malaltia
7-Patogènia
8-Diagnòstic
9-Tractament
10-Pronòstic
11-Web grafia
12-Entrevista amb una psicòloga
13-Seguiment Índex Mònica López Epidemiologia Taula de % sobre l’esquizofrènia. Símptomes negatius Esquizofrènia La salut mental i la malaltia mental depèn del nostre estil de vida, de la qualitat de les relacions afectives que tenim, de la nostra capacitat d’estimar i acceptar els altres, de donar confiança i suport, i rebre’ls, de la nostra tolerància.
Aquest conjunt de valors, actituds i habilitats poden suportar una varietat de definicions, no hi ha paràmetres absoluts i cada cultura i cada grup humà i cada família i individu elabora els seus. Esquizofrènia Es podria considerar psíquicament normal tot aquell que es comporti i actuï com la majoria de les persones del seu entorn, si algú no es comporta com la majoria de les persones es diu que és malalt. Des de la perspectiva mèdica un desordre mental seria aquell comportament desadaptat que no nafra a cap resultat concret, que s’aparta de la realitat. Des del punt de vista social un malalt mental no s’ajustaria al seu entorn. Símptomes Es diuen símptomes a aquelles manifestacions del subjecte que anuncien una anomalia o malaltia. Serien símptomes els dolors, les inflamacions, els canvis de ritmes biològics. El problema de l’esquizofrènia és que la majoria dels símptomes són subjectius, depenen del que el pacient refereixi hi ha dos tipus de símptomes en l’esquizofrènia:

Símptomes positius: són aquelles manifestacions que el pacient fa o experimenta i que les persones sanes no solen presentar.

Símptomes negatius: són aquelles coses que el pacient deixa de fer i que els individus sans poden realitzar quotidianament, com pensar amb fluïdesa i amb lògica, experimentar sentiments cap a altres persones, tenir voluntat per aixecar-se cada dia. Símptomes positius Al·lucinacions: són enganys dels sentits, percepcions interiors que es produeixen sense un estímul extern. No està en condicions de reconèixer que el percebut sorgeix únicament de les seves vivències interiors i no està presenta en el món extern. , Poden ser de tipus auditives, tàctils, visuals, gustatives i olfactives.

Deliri: es tracta d’una convicció errònia d’origen patològic que es manifesta tot i raons contràries i sensates. L’abast amb la realitat està restringit. El pacient veu el deliri com l'única realitat vàlida. Encara que els propis pensaments són contraris a les lleis de la lògica, el malalt és inaccessible a aquesta objecció. Quan s’adverteix d’aquest estat, de vegades no cal pensar l'inici d’un tractament o l’hospitalització, ja que la desesperança que pot arribar a produir en el pacient fa que hi hagi intents de suïcidi. tipus: persecució, de culpa, de grandesa, religiós, somàtic, de referència...

Trastorns del pensament: la manera de parlar sol donar-nos indicis significatius sobre el pensament trastornat. Relaten sovint que han perdut control sobre els seus pensaments, que aquests li han estat sostrets, impostos o que són dirigit per estranys poders o forces relacionats amb el llenguatge tenim: descarrilament,pressió de la parla... Símptomes negatius Expressió facial immutable: la cara sembla gelada, de fusta, mecànica., Moviments espontanis disminuïts i escassetat de posats expressius: no fa servir les mans per expressar-se, roman immòbil i assegut ...Escàs contacte visual: pot defugir mirar els altres, roman amb la mirada extraviada.

Incongruència afectiva: l’afecte expressat és inadequat. Somriu quan es parla de temes seriosos. Riure ximple, Absència d’inflexions vocals: la parla té una qualitat monòtona i les paraules importants no estan emfatitzades mitjançant canvis de to de veu o volum.

Pobresa afectiva: Es manifesta com un empobriment de l’expressió d’emocions i sentiments, disminueix la capacitat emocional; es manifesta en aspectes del comportament com: 1-Expressió facial immutable.
2-Incongruència afectiva.
3-Anhedonisme – insociabilitat.
4-Problemes cognitius de l'atenció. Epidemiologia Es creu que l’esquizofrènia afecta principalment a la cognició, però també sol contribuir a l’aparició de problemes crònics de comportament i emoció.
-Presència de moviments en un mirall
-Dificultat per dir embarbussaments
-Confusió dreta- esquerra
-Moviments musculars anormals en repòs
-Dificultat per oposar els dits
-Dificultat en la pronació- supinació alterna
repetitiva
-Dificultat per realitzar moviments repetitius Gràfica Factors:
1.Prevalença mundial
2.Antecedents familiars
3.Mobilitat i mortalitat
4.Factors demogràfics
5.Gènere
6.Edat
7.Socioculturals Classificació 1)Esquizofrènia paranoide: es caracteritza pel predomini d’idees delirants i al·lucinacions, sobretot auditives. Els deliris i les al·lucinacions de vegades constitueixen una unitat. És la més freqüent, sol iniciar entre els 20 i 30 anys i és la que millor evoluciona.

2)Esquizofrènia catatònica: predomina el trastorn del moviment o moviments motors. Tot i tenir la consciència desperta, el malalt no reacciona als intents d’entrar en contacte amb ell. El seu rostre roman immòbil i inexpressiu, no es percep cap moviment interior i fins i tot forts estímuls de dolor poden no provocar cap reacció. En els casos més greus poden arribar a no parlar, ni menjar, ni beure durant períodes prou llargs com perquè perilli la seva vida. No obstant això en l’interior del malalt pot haver veritables tempestes de sentiments, que sovint només es manifesten en una acceleració del pols. També es donen repetició constants del mateix moviment (automatismes) i ganyotes. Classificació 3)Esquizofrènia desorganitzada o hebefrènia: predomina un afecte absurd, no apropiat (se solen riure quan se’ls dóna una mala notícia, les conductes solen ser infantils, l’estat d’humor és absurd, hi ha desinhibició en els sentiments. Solen tenir comportaments estranys, com riure sense motiu aparent i fer ganyotes. Sovint mostren falta d’interès i de participació. Hi ha casos en què es manifesten al·lucinacions i deliris . Sol començar en edats primerenques com és la pubertat, per això reben el nom de esquizofrènies juvenils i fins i tot hi ha casos en què la malaltia ve de la infància (psicosi infantil). Classificació 4)Esquizofrènia indiferenciada: és un tipus d'esquizofrènia en la qual no predomina un símptoma concret per al diagnòstic, és com la barreja dels altres anteriors.

5) Esquizofrènia residual: en aquests casos ha d'haver hagut, almenys, un episodi d'esquizofrènia anteriorment, però en el moment actual no hi ha símptomes psicòtics importants. És la fase en què els símptomes negatius són més evidents. No es manifesta en tots els malalts. Classificació Curs de la malaltia Quan els símptomes d’una esquizofrènia es presenten per primera vegada a la vida d’una persona i desapareixen per complet després de poc temps, es parla d’un episodi esquizofrènic o psicòtic, en general després d’aquests episodis no queden símptomes negatius .

1 ª fase prodròmica: és la fase en la vida de la persona que es produeix abans del desencadenament de la malaltia. Es pot constatar que en algunes persones que pateixen la malaltia ja havien estat diferents en la infantesa i en la joventut, solitaris, callats, rendiment baix. Però no necessàriament ha de ser així, hi ha casos en què no es detecti cap anomalia en la persona que pateix d’esquizofrènia. Curs de la malaltia 2 fase activa: és la fase en què té lloc la malaltia, són els anomenats brots o crisi, els símptomes que es produeixen són els positius, al·lucinacions, deliris, trastorns del pensament ... és en la fase en la qual la família es alarma i sol demanar ajuda mèdica. Aquestes crisis poden brollar sobtadament en uns dies, en altres casos el començament de la malaltia es pot produir molt lentament i de forma desapercebuda.

3 ª fase residual: no la pateixen tots els malalts, en aquesta fase els símptomes negatius arriben al seu cim i el deteriorament personal, social i laboral és greu. Patogènia S’ha vist que una sèrie de mecanismes psicològics estan implicats en el desenvolupament i el manteniment de l’esquizofrènia. Les últimes recerques indiquen que moltes persones diagnosticades amb esquizofrènia són emocionalment molt sensibles, especialment davant estímuls negatius o estressants, i que aquesta vulnerabilitat pot causar sensibilitat als símptomes o al trastorn.

Algunes dades indiquen que el contingut de les creences delirants i experiències psicòtiques poden reflectir causes emocionals de la malaltia, i que la forma en què una persona interpreta aquestes experiències pot influir en la simptomatologia. Patogènia Anormalitats de la neurotransmició:
1-Dopamina.

2-Serotonina.

3-Glutamat.

Recerques neuropatològics:
1-Recerques de neuroimatge

2-Recerques histopatològics. Diagnòstic El diagnòstic de l’esquizofrènia es basa en la cuidadosa  observació de signes i símptomes, en l’exploració metòdica de les vivències d’una persona, i en l’acumulació d’antecedents des de totes les fonts possibles: família, amics, veïns, treball. No existeixen proves de laboratori ni exàmens d’imatges que ajudin a establir el diagnòstic, com no sigui per descartar altres patologies.

Actualment existeixen dos manuals de criteris diagnòstics que, en d’essencial, són molt similars, i tenen per objecte tant permetre un registre estadístic més o menys fiable, com millorar la comunicació entre professionals.

Encara que en la pràctica clínica, les persones esquizofrèniques tenen una riquesa simptomàtica que excedeix llargament el contingut dels manuals, i hi ha una gran varietat de quadres que poden estar a mig camí de les categories nosològiques contingudes en ells. Aquests manuals són:


1) Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM) de l'Associació Americana de Psiquiatria.  


2) Classificació internacional de les malalties (CIE) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Les versions més recents són CIE-10 i DSM-IV-TR. Tractament L’esquizofrènia és un procés crònic, però amb bona resposta al tractament. Atès que és un trastorn complex, el tractament hauria de ser multifacètic. Hi ha bastant acord en l’ús simultani de fàrmacs antipsicòtics, i de teràpies psicològiques com el model cognitiu-conductual i psicoanalítica,  i altres, i un enfocament psicosocial de xarxes assistencials, llars i tallers protegits, que eviten les hospitalitzacions prolongades. En aquestes condicions, l’esquizofrènia ha millorat considerablement de pronòstic en els últims 20 anys.

1-Tractament mèdic
Fins als anys 50 els professionals no comptaven amb sedants naturals, barbitúrics i mesures físiques per contenir les crisis de les persones que presenten esquizofrènia. Aleshores, la malaltia estava mal continguda i els pacients es mantenien dins dels anomenats “manicomis”. Tractament Els neurolèptics són tractaments que disminueixen l’angoixa, l’agitació i n’eliminen els símptomes positius fins al punt de poder accedir al pacient a traves del diàleg i els mètodes psicoterapèutics.


1-Neurolèptics convencionals ( clorpromacina, flufenazina, haloperidol). Són fàrmacs que actuen sobre els símptomes positius i seden al pacient i s’utilitza normalment en les crisis agudes.



2-Antipsicòtics atípics.
Actualment els fàrmacs neurolèptics de primera elecció són els anomenats “atípics” o “ d’última generació”. Dins d’aquests en destaquen dos: risperdona i olanzapina. Aquests medicaments milloren tant com els símptomes positius com els negatius. Tractament 2.Psicocirurgia.
Consisteix en intervencions  quirúrgiques en el cervell dels pacients, en concret a aquells que no els funcionés les medicacions corrents o que mantinguessin un nivell molt elevat d’autoagressivitat o perill per a terceres persones. 3.Psicoteràpia.
La psicoteràpia són tots aquells tractaments psicològics en els que intervé el diàleg terapeuta-pacient o diàlegs entre pacients regulats per un terapeuta. Es tracta de fer comprendre al pacient  sobre la seva dolença, com ha de conviure amb ella i enfrontar-se a les crisis eventuals. També com atenuar l’angoixa i com utilitzar els recursos psicològics propis i el aliens ( família, amics i companys) per aconseguir el màxim d’aportament al seu entorn. Tractament Tractament 4.Tractament  psicosocials.

El fet que la persona estigui a casa sense fer res, en un hospital sense cap activitat o simplement, assentat en un banc hores i hores, són elements negatius per l’esquizofrènia. La persona te que estar en moviment, fent coses, parlant amb altres persones, és a dir, té que està ocupada.

La teràpia psicosocial necessita molts mecanismes assistencials com per exemple hospitals de dia, centres de salut mental, tallers terapèutics, pisos protegits, grups d’autoajuda... Pronòstic Entendre el possible curs de la malaltia pot ajudar a guiar el seu tractament. Els factors més freqüentment associats amb un millor pronòstic general inclouen el ser dona, l’aparició ràpida, en oposició a la instal·lació insidiosa dels símptomes, l’edat avançada per al moment del primer episodi, símptomes predominantment positius en lloc de negatius i el bon funcionament previ a la malaltia .La determinació o capacitat de recuperació psicològica també s’han associat amb un millor pronòstic. 1-Acompliment social
L'esquizofrènia sense símptomes negatius s'ha relacionat sovint amb un bon ajust social entre les crisis. Els pacients amb esquizofrènia tenen una alta taxa d'abús de substàncies, i els que consumeixen drogues tenen les seves primeres hospitalitzacions a edats més juvenils, tenen hospitalitzacions més freqüents i tenen més disfunció en les seves relacions interpersonals i familiars. Pronòstic 2-Prognosi de remissions i recidives
Quan s’estableix el diagnòstic correcte d’esquizofrènia, existeixen per a la majoria dels pacients quatre possibilitats fonamentals en el curs de la seva malaltia:

1)La resolució completa dels símptomes amb o sense tractament sense recidiva mai, el cas d'aproximadament 10-20% dels pacients.

2) El pacient millora completament però presenta recidives de forma repetida amb recuperació total cada vegada, el que passa en 30-35% dels casos.

3)Es presenten recidives repetides amb recuperació parcial i incompleta sense que els símptomes es tornin més pronunciats cada vegada, el que passa a 30-35% dels casos.

4)La malaltia segueix un curs natural d’empitjorament ràpid i inevitable des de l’aparició dels símptomes, el cas d'aproximadament 10-20% dels pacients. 3-Comorbiditat i esperança de vida
L’esperança de vida de les persones amb el trastorn és de 10 a 12 anys menys que la dels que no en tenen, probablement causa de l’augment de problemes de salut física i una major taxa de suïcidis. Pronòstic Web grafia http://www.psicoactiva.com/esquizof.htm Entrevista 1.- Tècniques emprades per ajudar al pacient a dur ua vida més confortable.
El tractament biològic juntament amb les teràpies psicosocials. Les teràpies psicosocials a més d'informar al pacient sobre el trastorn, el tractament i el pronòstic, ajuden a identificar i reduir elements que puguin resultar estressants. També es treballa amb la família, per tal de millorar la vida del pacient i del seu entorn directe.

2.- Poden els pacients esquizofrènics tenir una vida normal?
Si, sempre i quan mantinguin la medicació i les teràpies. Duarant l'evolució de la malatia, cal ajustaments en la medicació.

3.- Preocupacions principals del malalt enfront: la malaltia, la medicació, la cura, etc..
Fins que no están estabilitzats, no són prou conscients de la malaltia, ni que depenent de la medicació per no tenir recaigudes, ni tan sols (la majoria de les vegades) que la seva malaltia no té cura i que cal tractament durant tota la vida.

4.- Reacció al saber la noticia.
Gairebé en el 90% dels casos la recció és de incredulitat i de negació.

5.- Reaccions dels familiars i evolució.
Solen reaccionsr amb preocupació i tristor en un primer moment, més tard quans'en fan a la idea, o accepten amb responsabilitat i es queden amb la vessant positiva de la malaltia.

6.- Com se li diu al pacient?
Amb molta cura i tenint en compte la personalitat i el nivell d'enteniment del pacient, per tal de minimitzar la situació d'estres que pot causar.

7.- Cada pacient és un món, però en general ells posen de la seva part per tirar endavant?
Només quan están estabiltzats i no sempre, perquè els costa ser concients de la seva malaltia.

8.- Com varia el seu cercle social?
Sol canviar quan els amics i coneguts s'assabenten de la malaltia, en general queden apartats i el tracte amb ells sòl ser força distant i de compromís.

9.- La medicació és molt dura?
Depent de les necessitats de cada pacient, tot i que, aquest tipus de medicació sempre comporta efectes secundaris. 14-Agraïments
15-Conclusió Agraïments En aquest treball m’agradaria donar gràcies a tota la gent que m’ha donat suport durant el transcurs d’aquest treball, també en especial a la psicològa Àfrica Boncompte per la realització de l’entrevista, a la psicològa Maria Rosa Companys per l’ajuda que m’ha proporcionat pel treball, a les persones que han realitzat les entrevistes per la part pràctica.

Finalment vull agraïr al meu tutor del treball de recerca el Francesc Solans per tot el suport i ànims que m’ha donat i l’ajuda i per últim a la família i la Núria Carrobé per corregir-me les faltes ortogràfiques del treball. Conclusió SEGUIMENT Explicació oralment Explicació oralment
Full transcript