Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Novel·la de Salvador Espriu

No description
by

Ruth Blancafort

on 17 March 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Novel·la de Salvador Espriu

Salvador Espriu:
Narrativa Vanessa Ortells
Gemma Dorrego
Carlota Escarré
Marc Vidal
Ruth Blancafort FIGURA D'ESPRIU Poeta, dramaturg i novel•lista català considerat dels renovadors de la prosa catalana amb fórmules noucentistes.

Pertany a la generació d’escriptors de la República i a la generació perduda.

La guerra civil marca un abans i un després en la vida i obra de Salvador Espriu. ETAPES Primera etapa Comprèn els anys anteriors a la guerra civil.

Publica "Ariadna al laberint grotesc" l'any 1935.

Espriu estudia Dret i vol seguir estudiant però es veu obligat a exercir d'advocat. Segona etapa Durant la guerra civil.

Predomina la narrativa, amb la que transmet els seus ideals republicans.

Publica "Letizia". La prosa Compara l’espectacle humà amb un laberint format per ninots que concentra a llocs mítics com Sinera.

Les narracions són en primera persona i utilitza la tècnica del monòleg interior.

Llengua elaborada amb llengua popular i argot, i un estil rigorós i original.

Espriu ens dóna una visió del món com un guirigall de veus que comenten amb tota convicció unes certeses molt refutables. El mite de Sinera Temes L’elegia per un món perdut es fa patent a la narrativa de postguerra.

Evoluciona cap a un pessimisme integral.

Dos grans temes:
La mort
L’inútil diàleg amb un Déu que no es deixa conèxier i que no transmet amor. Tercera etapa Va des de la postguerra fins a l’assentament del franquisme (1940-1969)

Es centra en la poesia, ja que les narracions eren censurades pels franquistes.

Espriu viu un exili interior perquè l’eina amb què escrivia, el català, va ser prohibit.

Busca l'evasió d'un món hostil en la creació literària. ANÀLISIS DELS CONTES Sinera, llegit al revés, significa Arenys.

Aquest mite representa tres coses per al poeta:
El paradís perdut de la infantesa

La petita pàtria desolada

El cementiri dels seus familiars i amics morts, i de la seva pròpia persona.



Es pot considerar una novel•la, perquè consta de tots els seus elements.

Està dividit en cinc capítols que relaten la vida de Tereseta des de la seva infantesa a la mort, vista en moments sincrònics (idèntics), el moment en què Tereseta baixa les escales.

Les escales simbolitzen la vida, que és una baixada.

Espriu fa una caracterització directa i indirecta dels personatges molt detallada, i la protagonista Tereseta evoluciona com a personatge rodó. IV

«Fixa’t com baixava les escales, que senyora! Pas de dama, lent, compassat i lleuger alhora, d’un ritme igual, segur, d’una escola, d’un estil que s’han perdut. Sí, Teresa és molt vella, ja ho saps, té els meus anys. Que si ho puc recordar? Vàrem jugar tantes vegades juntes, en aquesta placeta, a cuit, a marro-titiu, al soldat plantat, a saltar i parar. I això ara és ben lluny. Aleshores el poble se’ns apareixia com si fos més gran, immens, d’un color molt més ric, amb un altre caràcter. Les nostres corregudes sempre descobrien un nou racó amagat. Cada tarda esperàvem al sorral l’amorrada de les barques i, de tant en tant, el retorn d’algun veler d’Amèrica o de la mar remota de la Xina. El meu pare també va ser pilot i anava fins a Rússia, a través d’aigües gelades, vorejant niells de glaç. Arribava després vestit amb pells, igual que un ós, i a l’església escandalitzava amb el seu luxe. Tot va passar. Algun dia, al capvespre, ens enfonsàvem pels canyars dels rials, amb l’esgarrifança d’una aventura prohibida. Avançàvem mig a les palpentes, i ens voltava com el pressentiment d’un miracle. Hi havia potser una teranyina de boira al Remei i una gropada de bruixes al fons, damunt la Muntala. I contàvem, en tornar, a les nostres àvies l’incident d’una topada amb algun fantasma. Tot va passar. Vàrem anar creixent, i jo em vaig casar. Teresa i la seva germana Júlia, morta, tísica, de fa molts anys, varen viatjar amb el capità Vallalta, en la “Panxita”. Més tard la fragata va naufragar, i al cap de poc Júlia i el vell es varen morir. I ara, ja ho veus, Teresa passa pel meu costat sense mirar-me, amb la neboda geperuda al darrera, com una ombra de gos, passa fregant-me i ni em mira, i la meva família és almenys tan antiga com la seva, i jo li he de donar tractament, com una menestrala. Tot va canviar. Teresa és una vella trista, no sap riure. I el poble em sembla, i a ella de segur que també, tan petit, tan buit i rònec! I en altre temps la nostra fantasia l’imaginava com dintre un núvol, sense límits. Carrer de la Bomba, Rera-la-fleca, carrer de la Torre. Teresa baixava rabent els graons de l’església, i fixa’t ara com els baixa. Això sí, tan senyora, amb pas de dama.» “L’alter ego” d'Espriu: "El meu amic Salom" Tereseta-que-baixava-les-escales
Espriu s'inventa un "alter ego", que és un jo que el representa com un personatge de ficció. A través d'ell l'autor expressa la seva ideologia mitjançant l'ironia.

Trobem el mite de Lavínia. Lavínia representa Barcelona, i Konilosònia és Espanya o Catalunya segons el moment.

Espriu, a través dels contes, fa una dura critica a la societat civil.
Salom és un frustrat reformista que parla massa clar als seus connacionals dels seus defectes.

"Teoria de Crisant" és la seva continuació. "Teoria de Crisant" Interpretem com si fos un sainet: "Conversió i mort de Quim Federal" L'argument és senzill, la dificultat del conte es troba en el joc lingüístic.

Els personatges són ridiculitzats de manera implacable.

Salom, com a narrador, té un coneixement total de les veus dels altres personatges. És un narrador testimoni.
Interpretem com si fos una tragèdia “Tòpic” Espriu escriu aquest conte pensant en un amic seu de la infància d'Arenys de Mar, que va morir dessagnat mentre treballava.

L'autor esdevé narrador i personatge intern, ja que al conte deixa entreveure la seva tristesa.

El conte recorda la tragèdia grega, ja que consta del fet tràgic de la mort de l'amic, i acaba amb un destí fatal per a la gent del poble. A més, el mateix títol: "Tòpic" és una paraula grega. Té l'estructura dialogada d'una peça teatral, la farsa.

Trobem el grotesc dels esperpentos de Valle-Inclán.

Salvador Espriu dóna una visió del món obrer centrant-se en la figura de Quim Federal.

La dificultat d'aquest conte està en la llengua. Trobem moltes locucions populars i espriuanes, paraules del calò i un gran nombre de sinònims del verb morir-se. Una faula moral: "En Panets passeja el cap" El narrador és omniscient i es fica dins la ment del personatge principal, interpretant el que deu pensar.

Espriu versiona el famós conte d’Andersen: "El vestit de l’emperador."

Amb la moral d'aquesta faula, Espriu ens vol transmetre que encara que una imatge a vegades ven més que una veritat, tard o d'hora la veritat s'acaba imposant. Una faula intertextual: "El país moribund" Espriu veu com la situació política del seu país cada vegada és més alarmant i busca refugi en la ironia, que li permet distanciar-se d'una realitat amb què no està d’acord.

Assaja per primer cop la intertextualitat, ja que critica un tipus de literatura insulsa a través d'un personatge de la novel·la "Mort de dama", de Villalonga.
El teló de fons de la guerra: "Letizia" (1937) La intratextualitat: "Mariàngela l'herbolària" "Tres sorores": la guerra com a afer civil Una paràbola irònica:
“Sota la fredor parada d’aquests ulls” (1959) Conté moltes anècdotes de la vida d'Espriu.
Valoracions morals.
Ironia sobre la humanitat.
Narrador omniscient, en 3ª persona.
El discurs és indirecte lliure.
Conte sobre el pecat de l’avarícia.

En una època preconciliar, la missa es fa en llatí encara que la gent espera que es faci en rosalbacavà (la llengua dels països catalans).
La guerra com a afer èpic:
“Potser contat de nou amb parsimònia” El conte és destinat al pròleg de la traducció de Carles Riba de "La cançó d’amor i de mort del corneta Christoph Rilke".
És una crítica de la poesia de Rainer Maria Rilke.
Vol desmitificar la història romàntica del corneta Rilke, avantpassat del poeta.

A l'obra detalla el conflicte entre l’imperi austríac i l’imperi otomà, en el que cada poeta és representat amb un dels dos bàndols.
Per raons estètiques guanya el turc.

La lliçó final és la mort “Tarot per a alguna titella del teatre d’Alfaranja”:
El vell Salom i la llengua És un encàrrec del grup de la revista Tarot.
Tarot joc de cartes d’art endevinatori

Es produeix la identificació total entre l’autor i Salom.
Salom ha envellit i no ha trobat cap resposta a les seves preguntes sobre la vida i els homes, només ha pogut constatar que la mort l’espera a la porta del no-res (més enllà no hi ha cap paradís ni cap infern).
Espriu transmet una preocupació pel redreçament del país i del català.
Els personatges sinerencs retornen a la memòria de Salom
Inclusió de recitats enmig del relat. És una novel·la curta, una "nouvelle".

Espriu l'escriu quatre mesos després que la guerra civil esclatés.

És en realitat un conte de por, un relat gòtic. Juga amb una presència desconeguda que recorda a la protagonista, Letizia, que és morta.

La pluja crea un ambient fantasmagòric i l'escena adopta a vegades una dimensió surrealista. És un conte misteriós. La protagonista sembla només una dona entesa en herbes, però no se sap ben bé que amaga a la seva botiga.

El conte, escrit en un moment crític per Espriu, recorda el luxe dels seus anys d'alolescència a un pis de l'Eixample, des d'on veia una herboristeria.

La intratextualitat juga un paper important.
Identifiquem trets autobiogràfics de Salvador Espriu. En aquesta narració Espriu al·ludeix a unes parentes per línea materna.

Aquest conte és una transcripció literal d'un fet real.

Exemplifica la vida de la burgesia catalana i la seva decadència, amb la pèrdua d'identitat d'una sèrie de valors que això comporta.

La narració està escrita en la immediata postguerra i ens mostra com passàven la guerra la part més desprotegida dels barcelonins.
Full transcript