Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Josep Carner: Cançoneta incerta

Natalia Duarte i Carla Sánchez IES Pla de les Moreres
by

Natalia Duarte

on 30 April 2012

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Josep Carner: Cançoneta incerta

Josep Carner
Anys de formació (1884-1906)
Neix a Barcelona al 1884 i ja de jove envia artícles i poemes al setmanari Aureneta.
Estudia dret, filosofia i lletres i guanya diferents premis literaris.
Coneix gent de renom de la literatura catalana de l’època i és un col·laborador assidu a La Veu de Catalunya.
Col·labora amb les revistes Montserrat i Catalunya i allà es relaciona amb autors que formaran part del noucentissime.
La seva principal referència va ser Àngel Guimerà
1904 publica Llibre de poetes
1905 escriu Primer llibre de sonets
Etapa noucentista (1906-1924)
El 1906 és una etapa clau per l’inici del noucentisme
Carner publica Els fruits saborosos
Miquel Costa i Hobera publica Horaciones
Eugeni d’Ors publica Glossari
Postulats polítics d’Enric Prat de la Riba
Es celebra el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana
Es casa i té dos fills, però vol dedicar-se exclusivament a l'escriptura.
Publica sis volums de poesía, col·labora en revistes i s'encarrega de l'Editorial Catalana. El fan membre fundador de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Durant aquesta etapa va escriure diverses obres:
1909: Els fruits saborosos
1907: Segon llibre de sonets
1911: Verguer de les galànies
1912: Les Monjoies
1914:
Auques i ventalls
La paraula en el vent
1918: Bella terra, bella gent
1920: L'oreig entre les canyes
Durant aquesta època tradueix obres literàries europees
Comença anys d'exili voluntari, per no dedicar-se exclusivament a la literatura es fa del cos consulari. Al 1921 marxa a Costa Rica i el seu exili es torna obligat a causa de la Guerra Civil i dura fins la seva mort.
Perd el pare i la dona i això fa que el seus temes literaris siguin l'enyorança i la tristor, s'en va a viure a Bèlgica.
Al 1939 els alemanys invadeixen Bèlgica i Carner marxa a Mèxic. Malgrat l'exili continua col·laborant amb la prensa barcelonina, els temes de l'anyor i el record el fan acostar-se a una literatura més simbolista i sense consitència formal.
L'aproximació al postsimbolisme (1921-1939)
Durant aquesta època va escriure
1925: El Cor quiet
1933: El poemari encantat
1935:
La primavera al poblet
Lluna i llanterna
1941: Nabí
També treballa altres gèneres:
Operetes
Traduccions

L'exili (1939-1970)
Esdevè la figura principal de la cultura catalana a l'exili. Col·labora també amb la cultura espanyola i mexicana. Fa de professor universitari i tradueix a l'espanyol. Al 1945 torna a Brusel·les, ciutat natal de la seva segona esposa. Es converteix en conseller de la Generalitat a l'exili. Als anys 70 torna a Barcelona. Mor a Brusel·les al 1970.
1957: Selecció de poemes revisats
1950:

Paliers

1952: Llunyania
1953: Arbres
1963: Museu zoològic
1964: Bestiari
1966: El tomb de Bany
Noucentisme
Moviment d'abast local, deslligat a la resta d'Europa, té importància a nivell cultural i polític, està contraposat al Unitcentisme.
Són classicistes, amants de la norma i de l'obra ben feta. Contraris a l'espontaneitat i la paraula viva de Joan Maragall, valoren la precissió, l'objectivitat i la bellesa formal.
Comença al 1911 amb la publicació de "La ben Plantada" d'Eugeni d'Ors i amb la mort de Joan Maragall.
Es considera una època de màxima plenitud fins al 1931, però interrumpuda per la dictadura de Primo de Rivera al 1923.
Paral·lelament hi havien els avantguardes.

Poesía noucentista
La llengua hi té gran importància amb inspiració clàssica. Centrada en una óptica ciutadana lligada a la civilització per això són antiruralistes.
TEMES: mediterraneïtat, harmonia, seny, noblesa, bellesa, claretat...
Aquests temes s'adopten dels clàssics, un món ordenat i sense estridències.
CARACTERÍSTIQUES:
Gran importància de les descripcions.
La dona és adorable i fa feines educatives a casa.
L'experiència amorosa és el matrimoni que dóna una quotidianitat perfecta.
Incorporen objectes "nous": anuncis publicitaris, tramvíes...
Apareix la natura sempre ordenada on es veu la mà de l'home: jardins, parcs..
El cor quiet
Títol antitètic: expressa continuïtat existencial, però com si el moviment fos paradoxalment quiet.
El va escriure amb 41 anys, el que l'allunya de la desesperació és creure que hi ha un ordre universal de les coses:
poeta
allò que es pot
contemplar
Déu
Carner creu que li pertoca fer-se seva una manera d'actuar i escriure assenyalada.
Cançoneta incerta
Aquest
camí,
tan fi,, tan fi
qui sap on mena!
És a la
vila
o és al
pi

de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine!-
Però: -No passis!- diu un vel
de
teranyina.

Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un
camí
d'enamorat,
colgat de mata?
És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest
camí
tan fi, tan fi,
qui sap on mena?

Qui sap
si
trist o somrient
acull a l'hoste?
qui sap
si mor sobtadament,
sota la brosta?
Qui sabrà mai aquest
camí
a què em
convida
!
I és
camí
incert cada matí
n'és cada vida!
Metàfora de vida
Tema: Incertesa de la vida
Metàfora d'engany
Personificació
Anàfora
Metonímia
Vila - civil / urbà
Pí - rural / camperol
Carla Sánchez i Natalia Duarte
1r de BAtxillerat A
IES Pla de les Moreres
Full transcript